tag:blogger.com,1999:blog-14374367241849416762024-03-06T00:50:34.583+01:00Bdig (biblioteques digitals i cooperació)Informacions, lectures i comentaris sobre catàlegs, biblioteques digitals i cooperacióLluís Angladahttp://www.blogger.com/profile/06568385249417713652noreply@blogger.comBlogger377125tag:blogger.com,1999:blog-1437436724184941676.post-47577165733114761342021-05-23T10:55:00.003+02:002021-05-25T15:29:05.758+02:00Les biblioteques i la crisi de la COVID: entrevista per a l'Item <p><span style="font-family: arial;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: arial;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheddfs5g0g3FVBhU7nA_r3ivbRpZu6oRx_BwSKV8pPw5Bayjbgd_tC7wRac6CXw6R2odxJcmjTQN6_2v2_cuCUmDxogYgDKTz5V2lNBPFIEnBnp7wJzBfWRd4uwB7U2NuGZ9TTMNCcPzOt/" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="332" data-original-width="574" height="185" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheddfs5g0g3FVBhU7nA_r3ivbRpZu6oRx_BwSKV8pPw5Bayjbgd_tC7wRac6CXw6R2odxJcmjTQN6_2v2_cuCUmDxogYgDKTz5V2lNBPFIEnBnp7wJzBfWRd4uwB7U2NuGZ9TTMNCcPzOt/" width="320" /></a></span></div><span style="font-family: arial;"><br /></span></div><p></p><p><span style="font-family: arial;">La revista Item del COBDC entrevista a diferents persones per preguntar-los sobre la reacció de les biblioteques davent la crisi de la Covid. Aquestes són les meves respostes. </span></p><p><span style="font-family: arial;"><br /></span></p>
<p class="MsoListParagraph" style="margin-left: 18.0pt; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;"><!--[if !supportLists]--><b><i><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: Arial;"><span style="mso-list: Ignore;">1.<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> </span></span></span></i></b><!--[endif]--><b><i><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">Les biblioteques, arxius i centres de documentació som un
servei de primera necessitat? Què podem aportar a la societat en moments
d'incertesa i disrupció? <o:p></o:p></span></i></b></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">A hores d’ara [escric
aquestes ratlles a principis de novembre] crec que és evident que no; les
biblioteques han resultat ser un servei no essencial o de primera necessitat. Penso
també que no hi ha cap problema de que això sigui així. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">El psicòleg Abraham Maslow
va establir fa molt de temps (el 1943) que les necessitats humanes estaven
jerarquitzades de manera que les més primàries o bàsiques -les necessàries per
continuar vivint-<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>precedeixen les
següents -les de seguretat i protecció- les quals només sorgeixen quan les
necessitats fisiològiques ja estan satisfetes, i així successivament respecte
les necessitats socials, les d’estima i les d’autorealització. De forma més
breu i clara ho va expressar Bertold Brecht que feia dir a un dels seus
personatges de l’Òpera dels 3 rals que “primer és la teca, després la moral”. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">Per tant, no ens ha de
sorprendre que, en moments de catàstrofes natural o epidèmies, les biblioteques
deixin de banda les seves funcions primordials i que passin a sumar-se als
esforços prioritaris de repartir menjar o facilitar llar<a href="file:///C:/Users/Lluis/Documents/alluis2102/biblioteques/2010ItemCrisiBibsV2def.docx#_edn1" name="_ednref1" style="mso-endnote-id: edn1;" title=""><span class="MsoEndnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoEndnoteReference"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">[i]</span></span><!--[endif]--></span></span></a>, ni tampoc que quan cal
reduir mobilitat l’accés a les biblioteques es restringeixi. Si avui algunes
activitats culturals tenen menys limitacions que les biblioteques és degut a
que aquestes estan majoritàriament dins el sector públic i els seus
treballadors no tenen menys ingressos per estar tancades, cosa que no passa amb
els teatres, per exemple.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">El curt termini no és el
nostre terreny. Altra cosa -i continuem recolzant-nos en Maslow- és evidenciar
les aportacions de les biblioteques a la societat, aportacions que només poden
fer-se a partir de certs nivells de necessitats bàsiques i de seguretat
cobertes. El que les biblioteques aporten a les societats que les financen se
situa en l’àmbit del creixement personal i de la cohesió social. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">A aquests efectes, la
pandèmia no farà sinó accentuar dos greus problemes ja existents abans: la
necessitat de les persones de conformar les nostres personalitats i formar els
nostres coneixements i la de fer que el teixit social sigui dens i no creï
bosses d’aïllament massa pronunciades. La doble funció de les biblioteques
avui, la de dispensar informació i la de permetre socialització, són bàlsams
-sinó solucions- als problemes generats per la rapidesa inusitada amb que
evoluciona la societat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><b><i><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">2. A l’hora de donar
resposta a la ciutadania, en quins aspectes l'administració i els professionals
han estat encertats/oportuns? Què ha mancat?<o:p></o:p></span></i></b></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">Abans de contestar he de
fer dues precisions. La primera és que parlem d’impacte de la crisi de la
pandèmia sobre les biblioteques hem de distingir, a parer meu entre tres
moments: l’inicial de crisi sobtada i tancament total, l’actual de situació
(semi) controlada i semi tancament i el que tindrem d’aquí uns mesos (esperem
que siguin pocs) de crisi somorta i de recuperació. La segona, que baso les
meves opinions en el coneixement poc precís extret del que he vist a les
biblioteques que visito i que són de tres municipis i dues universitats
diferents.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">Crec que podem deixar de
banda les respostes -forçosament improvisades en tots els casos i arreu- del
període març-maig. Situats en el moment actual de reobertura limitada, les
preguntes a fer-se<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>és si les biblioteques
havien d’estar tan tancades com han acabat estant i si la seva reobertura havia
de ser tan vacil·lant i variada com ha sigut<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">Crec que els professionals
han mostrat les virtuts que ja se sabia que tenien: voluntat de servei,
dedicació, voluntarisme, esperit de sacrifici ... Aquestes però no han pogut
exercir-se perquè les biblioteques (aquí i arreu) han estat bàsicament tancades
de març a estiu i tot just ara que recuperaven una normalitat basada en una
obertura amb restriccions han hagut de tornar a tancar-se.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">Jo crec que la reacció de
les biblioteques ha estat insuficient. Ho ha estat probablement en bona part
(encara que no només) per estar sotmeses a administracions superiors (siguin
els municipis, siguin les universitats) que han determinat com elles havien i
podien reaccionar i que han subordinat la prestació de serveis de les
biblioteques a altres prioritats.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">Dit això, crec que, a
efectes de millores futures, hi ha tres crítiques a fer: la digitalització dels
nostres serveis és insuficient, les prestacions del conjunt com a sistema és
deficient i la proactivitat del col·lectiu és absent. No tinc prou espai per raonar
tot això però intentaré esbossar-ne les justificacions. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">Si les biblioteques són
serveis sobre les col·leccions i els espais, sembla clar que, tecnològicament,
podem prestar-ne molts a distància. No ha estat així per dos motius que només
apunto. El primer és que els nostres usuaris continuen més del lligats als
mitjans tradicionals -amb el llibre imprès al centre- del que hom podria
preveure a partir de les possibilitats tecnològiques. El segon és que la
majoria de serveis bibliotecaris van ser concebuts en un món pre informàtic i
que encara no han fet la transició digital.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">Vam canviar una llei de
biblioteques per una del</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">sistema bibliotecari que tenia “la voluntat de definir un
sistema que interrelacionés la totalitat de la infraestructura bibliotecària
per corregir els desequilibris territorials”<a href="file:///C:/Users/Lluis/Documents/alluis2102/biblioteques/2010ItemCrisiBibsV2def.docx#_edn2" name="_ednref2" style="mso-endnote-id: edn2;" title=""><span class="MsoEndnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoEndnoteReference"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">[ii]</span></span><!--[endif]--></span></span></a>. Quan més ens calia tenir
un ‘sistema’ n’hem notat l’absència. Per una banda, alguns instruments més del
Segle XX que no pas d’aquest (com un catàleg col·lectiu de les biblioteques
públiques i un sistema de préstec entre totes les biblioteques) estan per fer.
Per una altra, la coordinació és nominal, els desequilibris entre territoris
notables i la situació de les biblioteques escolars ha millorat ben poc o gens
en els darrers 30 anys. Tot el que ara ens manca ho tenia dissenyat el pla de
la Mancomunitat del que hem celebrat pomposament el centenari fa no gaire.</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">En aquesta crisi els
actors, els productors musicals i els operadors culturals han sortit al carrer
per reclamar poder continuar les seves activitats sota criteris sanitaris
raonables, ho han fet sense que s’hi sumessin les biblioteques. All començament
de la crisi el President de la Generalitat i la Consellera de Cultura van
reunir-se amb el sector cultural i amb les entitats patrimonials i no hi havia
les biblioteques ni aquestes van reclamar ser-hi. Jo he trobat a faltar la veu
dels bibliotecaris com a col·lectiu professional reivindicant el seu paper i el
seu lloc en la desescalada.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">Pel que fa al futur,
contestaré la pregunta amb la resposta a la qüestió 4. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><b><i><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">3. Durant el
confinament, quina ha estat la resposta del vostre o dels vostres equipaments)?
Quines iniciatives heu posat en marxa?<o:p></o:p></span></i></b></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">Les activitats que fem en
el meu àmbit laboral són digitals i obertes i no han quedat restringides pel
confinament. Malgrat tot, si que cal dir que vam tenir una iniciativa
d’estendre alguns serveis que no ens en vam sortir de tirar endavant.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><b><i><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">4. Quins canvis ens
hem de plantejar les biblioteques, els arxius i centres de documentació per
afrontar els nous escenaris amb garanties<o:p></o:p></span></i></b></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">Bé, en primer lloc caldria
determinar quins són aquests nous escenaris. Al meu entendre l’eix de canvi que
principalment afectarà (i ja està afectant) el futur de les biblioteques no és
el que es derivi de la pandèmia de la Covid-19, sinó el que fa més temps que
s’està produint en el món de la informació i que s’accelerarà més que no pas
aturarà arrel de la pesta. Em refereixo als efectes dels canvis tecnològics
sobre la informació i el comportament de les persones en relació amb la mateixa.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">Jo entenc que, de manera
immediata, els efectes d’aquesta crisi pandèmica afectaran de forma lleu a les
biblioteques i altres centres d’informació. Aquests estan ben preparats per
absorbir els efectes que probablement es manifestin de forma immediata en
aquell moment que he descrit més amunt de recuperació i que no seran altres que
més continguts digitals. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">Però, ull!, aquest retorn
fàcil a la normalitat serà enganyós. Sempre ha passat -i és lògic que sigui
així- que la resposta de les biblioteques a les crisis ha posat més l’èmfasi en
el retorn a la normalitat momentàniament perduda que no pas en el redisseny i
readaptació de la provisió de serveis d’informació<a href="file:///C:/Users/Lluis/Documents/alluis2102/biblioteques/2010ItemCrisiBibsV2def.docx#_edn3" name="_ednref3" style="mso-endnote-id: edn3;" title=""><span class="MsoEndnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoEndnoteReference"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">[iii]</span></span><!--[endif]--></span></span></a> .<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">Altra cosa són els efectes
de la crisi més soterrada referida anteriorment. </span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">Simplificant molt, podem dir que a finals del
S. XIX es gesta un nou model de biblioteca que eclosiona el S. XX i que
assoleix els seus objectius. És la biblioteca moderna, la que és per a tothom i
no només per a les elits i que persegueix la democratització de la cultura. Com
és sabut això ho fa principalment en base les col·leccions documentals posades
a disposició de tothom.</span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;"> </span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">La biblioteca moderna
respon així a unes determinades necessitats socials que avui ja han quedat
cobertes. No podem, doncs, continuar fonamentant les accions dels serveis
d’informació en aquestes necessitats ja periclitades. Però les societats
modernes (o aquesta única societat que la globalització ha creat) continua
tenint necessitats relacionades amb la informació que les biblioteques poden
cobrir. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">Al meu entendre aquestes
són dues: ajudar a les persones a adaptar-se als canvis en la comunicació
derivats dels canvis tecnològics i cohesionar una societat feta d’identitats
múltiples a vegades excloents. Els professionals de la informació (arxivers,
bibliotecaris, documentalistes i potser museògrafs) hem d’aconseguir
desenganxar la nostre imatge professional del document físic consultable a un
lloc i saber mostrar a la societat que som una solució a algun dels problemes
de llarg termini que té.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">Hem d’aconseguir que les
comunitats que ens financen (escoles, municipis, universitats, associacions...)
vegin, en paraules de David Lankes<a href="file:///C:/Users/Lluis/Documents/alluis2102/biblioteques/2010ItemCrisiBibsV2def.docx#_edn4" name="_ednref4" style="mso-endnote-id: edn4;" title=""><span class="MsoEndnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoEndnoteReference"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">[iv]</span></span><!--[endif]--></span></span></a>,</span><span lang="CA"> </span><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">el “potencial de les biblioteques per a la millora d’aquestes
comunitats en concret i de la societat en general.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">Escriuré una mica, tal com
se’m demana, sobre mesures concretes, tot i que soc del parer que -tal com va
dir Kurt Lewin- «no hi ha res més pràctic que una bona teoria.» Tres propostes.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">La primera. L’organització
de les grans biblioteques i xarxes de Catalunya és de fa 30 anys i en resposta
a una necessitat tecnificació i d’automatització de les operacions i serveis
bibliotecaris. Els models creats llavors són bàsicament encara vigents i
responen a un model mental de documents impresos i biblioteques en procés de
mecanització. Seria una gimnàstica útil posar-se a pensar com reorganitzaríem
les biblioteques avui. Ja veuríem després què fem o que podem fer i què no,
però pensar-ho. Pensem altrament en com ens relacionem ara qualsevol de
nosaltres amb el món que ens volta i el que ens ofereixen les biblioteques per
accedir digitalment a la informació <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">La segona es refereix a
biblioteques universitàries i serà breu. Aquestes de fa temps crec que tenen dibuixades
les dues línies de desenvolupament futur que comptaran: una és la transformació
dels espais de les biblioteques per crear espais que facilitin una aprenentatge
socialitzat, l’altra és bolcar-se a recolzar les activitats que els
investigadors ara han de fer per publicar i ser visibles.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">La darrera referida a
biblioteques públiques: mirar-se l’informe de la British Library proposant cinc
mesures per a la transformació digital de les biblioteques públiques al Regne
Unit<a href="file:///C:/Users/Lluis/Documents/alluis2102/biblioteques/2010ItemCrisiBibsV2def.docx#_edn5" name="_ednref5" style="mso-endnote-id: edn5;" title=""><span class="MsoEndnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoEndnoteReference"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin;">[v]</span></span><!--[endif]--></span></span></a>. L’enumeració de les
mesures serà suficient per fer-se idea del que proposen: compartir
infraestructura, ídem per a una eina de descoberta de contingut, unificar el
préstec digital, tenir una sola imatge de marca, crear un espai social virtual
segur.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">la reacció al confinament
d’alguns sectors ha estat exemplar (i penso en alguns museus, sales
d’exposicions i auditoris) perquè estan intentant crear uns lligams diferents i
més segmentats amb els seu públic. Les biblioteques, malgrat tenir un públic
molt captiu del que en tenim molta informació, en general continuem esperant
passivament que l’usuari accedeixi als nostres serveis els quals tractem de
forma massa forma genèrica. L’afeccionat a la ciència ficció busca ciència
ficció i no li serveix el darrer premi St. Jordi o Planeta, l’avi o àvia que
portaven els nets a buscar llibres a la biblioteca no poden triar contes
infantils amb els catàlegs d’ara... <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><b><i><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></i></b></p>
<p class="MsoNormal"><b><i><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">5. Pots definir en
una frase el repte de futur que creus prioritari?<o:p></o:p></span></i></b></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: "Arial",sans-serif; font-size: 12.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA;">Continuar essent útils en
un context en el que cada vegada més la informació, que ha estat el valor
primordial d’arxius i biblioteques, passa de ser escassa i difícil de trobar a
ser abundant i ubiqua i en el que cada vegada més el que s’associa a les
biblioteques, que han estat els llibres i els edificis, es desmaterialitzen i
adquireixen marginalitat. [És una frase, llarga, però una sola frase]<o:p></o:p></span></p>
<div style="mso-element: endnote-list;"><!--[if !supportEndnotes]--><br clear="all" />
<hr align="left" size="1" width="33%" />
<!--[endif]-->
<div id="edn1" style="mso-element: endnote;">
<p class="MsoEndnoteText"><a href="file:///C:/Users/Lluis/Documents/alluis2102/biblioteques/2010ItemCrisiBibsV2def.docx#_ednref1" name="_edn1" style="mso-endnote-id: edn1;" title=""><span class="MsoEndnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoEndnoteReference"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: ES; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">[i]</span></span><!--[endif]--></span></span></a> Young,
E. (2018), “The role of public libraries in disasters”, New Visions for Public
Affairs, Vol. 10, pp. 31-38. <a href="https://cpb-us-w2.wpmucdn.com/sites.udel.edu/dist/4/10696/files/2018/12/The-Role-of-Public-Libraries-in-Disasters-qbo3tu.pdf">https://cpb-us-w2.wpmucdn.com/sites.udel.edu/dist/4/10696/files/2018/12/The-Role-of-Public-Libraries-in-Disasters-qbo3tu.pdf</a>
<o:p></o:p></p>
</div>
<div id="edn2" style="mso-element: endnote;">
<p class="MsoEndnoteText"><a href="file:///C:/Users/Lluis/Documents/alluis2102/biblioteques/2010ItemCrisiBibsV2def.docx#_ednref2" name="_edn2" style="mso-endnote-id: edn2;" title=""><span class="MsoEndnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoEndnoteReference"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: ES; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">[ii]</span></span><!--[endif]--></span></span></a> Renedo
i Puig, Carme (2009). "L'articulació bibliotecària de Catalunya, un bon
joc a les mans". BiD: textos universitaris de biblioteconomia i
documentació, núm. 23 (desembre). <http://bid.ub.edu/23/renedo1.htm>.
DOI: https://dx.doi.org/10.1344/105.000001495 [Consulta: 08-11-2020]<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></p>
</div>
<div id="edn3" style="mso-element: endnote;">
<p class="MsoEndnoteText"><a href="file:///C:/Users/Lluis/Documents/alluis2102/biblioteques/2010ItemCrisiBibsV2def.docx#_ednref3" name="_edn3" style="mso-endnote-id: edn3;" title=""><span class="MsoEndnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoEndnoteReference"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: ES; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">[iii]</span></span><!--[endif]--></span></span></a> Lisl
Zach, Michelynn McKnight (2013). “Special Services in Special Times: Responding
to Changed Information Needs During and After Community-Based Disasters”.
Public Libraries Online, May 9, 2013 <<a href="http://publiclibrariesonline.org/2013/05/special-services-in-special-times-responding-to-changed-information-needs-during-and-after-community-based-disasters/">http://publiclibrariesonline.org/2013/05/special-services-in-special-times-responding-to-changed-information-needs-during-and-after-community-based-disasters/</a>>
<a name="_Hlk56698228">[Consulta: 08-11-2020]</a><o:p></o:p></p>
</div>
<div id="edn4" style="mso-element: endnote;">
<p class="MsoEndnoteText"><a href="file:///C:/Users/Lluis/Documents/alluis2102/biblioteques/2010ItemCrisiBibsV2def.docx#_ednref4" name="_edn4" style="mso-endnote-id: edn4;" title=""><span class="MsoEndnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoEndnoteReference"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: ES; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">[iv]</span></span><!--[endif]--></span></span></a> David
R. Lankes (2016). “Expect more: demanding better libraries for today’s complex
world” <a href="https://secureservercdn.net/50.62.174.113/61c.5b7.myftpupload.com/rdlankes/Publications/Books/ExpectMore/ExpectMore2.pdf">https://secureservercdn.net/50.62.174.113/61c.5b7.myftpupload.com/rdlankes/Publications/Books/ExpectMore/ExpectMore2.pdf</a>,
avui disponible en traducción castellana gràcies al Col·legi Oficial de
Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana (COBDCV) <http://cobdcv.es/wp-content/files_mf/1602059998Castellano1.0.pdf><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></p>
</div>
<div id="edn5" style="mso-element: endnote;">
<p class="MsoEndnoteText"><a href="file:///C:/Users/Lluis/Documents/alluis2102/biblioteques/2010ItemCrisiBibsV2def.docx#_ednref5" name="_edn5" style="mso-endnote-id: edn5;" title=""><span class="MsoEndnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoEndnoteReference"><span style="font-family: "Calibri",sans-serif; font-size: 10.0pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: ES; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">[v]</span></span><!--[endif]--></span></span></a> “Digital
transformation for UK public libraries: A report by the British Library for
Arts Council England and Carnegie UK Trust”. (Arts Council England : Carnegie
UK Trust, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>2019) <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><a href="https://www.carnegieuktrust.org.uk/publications/digital-transformation-for-uk-public-libraries-five-approaches-to-a-single-digital-presence/">https://www.carnegieuktrust.org.uk/publications/digital-transformation-for-uk-public-libraries-five-approaches-to-a-single-digital-presence/</a>
[Consulta: 18-11-2020]<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></p>
</div>
</div>Lluís Angladahttp://www.blogger.com/profile/06568385249417713652noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1437436724184941676.post-12591358289991878992020-03-15T13:29:00.001+01:002020-03-15T13:38:23.377+01:00Una clasificación de las revistas por su tipo y grado de innovación<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4kvIZiNMBtDA_r46MAWMeptbyGMkbMejlCtMyQ9tQQDsEPAhbPlgWj0AZQeSd-WePgVeSvJCGY46aQSkH_5OGcoWDZpgVbQUs9RoOl9bCAioL0dRk4Kss0yr58Pql9RPjEMMiv_jLeLOf/s1600/quiosc.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="476" data-original-width="900" height="169" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4kvIZiNMBtDA_r46MAWMeptbyGMkbMejlCtMyQ9tQQDsEPAhbPlgWj0AZQeSd-WePgVeSvJCGY46aQSkH_5OGcoWDZpgVbQUs9RoOl9bCAioL0dRk4Kss0yr58Pql9RPjEMMiv_jLeLOf/s320/quiosc.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">A pesar de tener más de 20 años de existencia, la
mayoría de las revistas digitales básicamente reproducen las características desarrolladas
en un entorno donde la comunicación científica se realizaba de forma impresa y
a través del correo postal.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Algunas revistas digitales salen de la norma y
aplican algún tipo de innovación. Eti Herman, John Akeroyd, Gaelle Bequet, David
Nicholas y Anthony Watkinson publican en <i>Learned Publishing </i>un <a href="https://onlinelibrary.wiley.com/doi/abs/10.1002/leap.1288">interesante, informativo
y útil artículo reciente clasifica las revistas científicas en función del tipo
(y grado) de innovación</a>. El artículo es a su vez una descripción del
panorama evolutivo y cambiante de la comunicación científica <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Las tres categorías propuestas lo son en función del
potencial disruptivo de cada una de ellas<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">La primera categoría estaría formada por modelos que
mejoral el actual. Los autores incluyen aquí revistas ‘enriquecidas’, es decir,
revistas que además de la parte tradicional textual añaden aportaciones en
formatos no textuales, datos, comentarios de los revisores o diferentes niveles
de granularidad o de nivel del texto.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">La segunda contendría revistas que más que mejorar
innovan las revistas tradicionales modificando algún parámetro en el que estas
se basan. Los autores incluyen aquí los ‘mega journals’, las revistas ‘cascada’
(los artículos rechazados por una revista ‘top’ pasan automáticamente a otra
revista), las <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Overlay_journal">revistas
facticias</a>* (formadas por artículos ya existentes seleccionados por el
comité editorial) y las revistas con micro artículos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">La tercera categoría estaría formada por posibles
alternativas a las revistas tradicionales. Se describen aquí lo que
potencialmente serian sistemas alternativos a las revistas para la comunicación
científica. Las subcategorías aquí son: repositorios, redes sociales y una
comunicación de resultados hecha solo a través de artículos y prescindiendo de
las revistas.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Lo dicho, artículo interesante, informativo y útil
que puede llenar de contenido algunas de estas muchas horas de confinamiento
doméstico.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">*Overlay journals, creo que bien puede traducirse por
revistas facticias <o:p></o:p></span></div>
<br />Lluís Angladahttp://www.blogger.com/profile/06568385249417713652noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1437436724184941676.post-16280414262006942142016-12-19T00:47:00.000+01:002016-12-19T00:47:20.271+01:00Autonomía, representatividad, visión exterior: el nuevo estatuto de la Biblioteca Nacional<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7JBX24ItH_C5VLenPoXNpuCFmgK1LmICrdwvrldl5vLTrrOX3a8qUhvRCHXjZ2x47IiJUngMi0QZEr3owqLyEl7ZA46heefd3doJ5Qcw9x49DPEDnvgDkPeYOx7m_wUarIWhjKmbaUUSP/s1600/Sala_lectura_Biblioteca_Nacional.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="214" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7JBX24ItH_C5VLenPoXNpuCFmgK1LmICrdwvrldl5vLTrrOX3a8qUhvRCHXjZ2x47IiJUngMi0QZEr3owqLyEl7ZA46heefd3doJ5Qcw9x49DPEDnvgDkPeYOx7m_wUarIWhjKmbaUUSP/s320/Sala_lectura_Biblioteca_Nacional.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Fue
fácil ser biblioteca nacional, en el siglo XX, una vez se introdujo el
mecanismo del depósito legal. La producción impresa que las bibliotecas
nacionales debían recoger les llegaba de forma automática. No lo es tanto a
inicios de S XXI, cuando su misión no puede cumplirse sin hacer lo mismo con la
producción digital. La transición de lo impreso a lo digital no es una simple
adaptación de lo mismo a un nuevo formato, requiere cambios organizacionales
que no siempre se quieren o pueden hacer.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">La
<a href="https://www.boe.es/buscar/pdf/2015/BOE-A-2015-3178-consolidado.pdf">ley
1/2015 reguladora de la Biblioteca Nacional de España</a>, de forma coherente
con la <a href="https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2011-13114">nueva
ley del depósito legal</a>, determina que la BN debe “Actuar como centro
depositario y de conservación de la producción cultural española en cualquier
soporte, incluidos los documentos electrónicos y sitios web” (art 3, 1.a). Pero
la Ley no cambió su carácter de organismo autónomo. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">La
mayoría de las funciones que pertenecen a la administración la ejercen entidades
que actúan de forma jerárquica, pero, en algunos casos, se considera que la mejor
manera que tiene la administración para conseguir sus fines es conceder autonomía
a determinadas entidades. Es el caso de las universidades, por ejemplo. El
Museo del Prado adquirió esta categoría recientemente y ahora la recibe la Biblioteca
Nacional con su <a href="http://www.bne.es/webdocs/LaBNE/Transparencia/Normativa/Borrador_del_Real_Decreto_por_el_que_se_aprueba_el_Estatuto_de_la_Biblioteca_Nacional_de_Espaxa.pdf">nuevo
estatuto</a>.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Con éste, la Biblioteca Nacional de España pasa a tener “personalidad
jurídica pública diferenciada, patrimonio y tesorería propios, así como autonomía
de gestión”. Esta <b>autonomía</b> debería permitir
adaptarse mejor y de forma más ágil a los cambios derivados de esta nueva forma
de diseminar la información que es Internet. Estos cambios no son solo
tecnológicos, sino que también son sobre cómo hacer las cosas. Tal como explica
la <a href="http://www.bne.es/webdocs/Prensa/Noticias/2016/1209_-_Aprobacixn_Estatuto.pdf">nota
de prensa de la BN</a>, la autonomía permitirá a la biblioteca captar recursos
a través del mecenazgo pero también participar en sociedades, fundaciones, etc. para la realización de sus fines.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Si
la sociedad industrial encontró en la organización vertical la forma de
realizarse, la sociedad informacional requiere una organización en red. Las funciones
que antaño podía realizar una biblioteca nacional sola, hoy solo podrán
cumplirse de forma federada y cooperativa, y es bueno que la BN se dote de la autonomía
que se lo permita.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">El
nuevo estatuto determina que la Biblioteca tengo como organismo gestor un
Patronato. Este está formado por 30 vocales, 11 de los cuales son miembros
natos. El resto (19), serán nombrados “entre
personas de reconocido prestigio o competencia en el ámbito de la cultura, la
investigación científica y la economía o que se hayan distinguido por su
colaboración o apoyo a la Biblioteca Nacional de España”. Esta mayoría de
representantes no natos muestra una gran confianza en la sociedad civil. Ahora,
el reto está en configurar un Patronato efectivamente <b>representativo</b> de los
diferentes actores que alimentan y se alimentan de la cultura y la memoria escritas.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">El
nuevo estatuto contempla también la creación de un comité científico (art. 11) que
“asesorará a la Biblioteca Nacional de España en la participación de [sic] programas
y proyectos de investigación, tanto nacionales e internacionales, en relación
con los fines y objetivos de la Institución”. Una finalidad ambigua que puede
ser aprovechada, si se utiliza con inteligencia, para aportar <b>visión externa</b> a
una institución que, por naturaleza y tradición, ha estado dominada por
dinámicas internas. El mundo digital está aún en creación; esto no permite que ninguna
organización tenga todos los especialistas y puntos de vista que la complejidad de
lo digital requiere. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Finalmente,
el estatuto (art. 13) determina que de la dirección de la Biblioteca dependan
una Gerencia y una Dirección Técnica, pero también dos nuevas unidades orgánicas:
la División de Procesos y Servicios Digitales y la División Cultural. Se intuye
de esta estructura que la BNE quiere tener tres patas de actividades: la que
podríamos llamar clásica y centrada en lo impreso, otra pensada para las nuevas
necesidades emanadas de lo digital, y una tercera para potenciar las actividades
culturales y la conexión de la biblioteca con la sociedad la cultura de la cual
recoge y preserva.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">El
nuevo estatuto confiere a la BNE el beneficio de la <b>autonomía </b>y le permite
dotarse de un <b>patronato representativo</b> y de un comité científico que les
proporcione <b>visión exterior</b>. De momento, estos son los ingredientes esenciales para una
buena receta.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
Lluís Angladahttp://www.blogger.com/profile/06568385249417713652noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1437436724184941676.post-38980816163398481642016-12-04T22:51:00.000+01:002016-12-04T22:51:21.925+01:00Libros, ¿impresos o digitales?<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1VFHIFxTWWhEAc4M_iop-lgH-c8PXSoFCd808JGsbII-6WsfUSPHVvfNffqZk9SSD4pvXa-o5pUTDxUXcuFgscLkTguQG89NnnVo-1kd_QfGkhnulUZWfq4VjU1J0IG2cDEMwu-WSX7zE/s1600/pve.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1VFHIFxTWWhEAc4M_iop-lgH-c8PXSoFCd808JGsbII-6WsfUSPHVvfNffqZk9SSD4pvXa-o5pUTDxUXcuFgscLkTguQG89NnnVo-1kd_QfGkhnulUZWfq4VjU1J0IG2cDEMwu-WSX7zE/s320/pve.jpg" width="298" /></a></div>
<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">El <b>Pew
research Center</b> acaba de publicar el informe </span><a href="http://www.pewinternet.org/2016/09/01/book-reading-2016/" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">Book Reading
2016</a><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;"> sobre los hábitos de lectura de libros (impresos o digitales de los
ciudadanos de los Estados Unidos de Norte América. El breve informe muestra una
ligera recuperación de los datos de lectura: un 73% se declara lector/a de
libros en cualquier formato con respecto al 72% que lo hacía en 2015 (pero los
lectores declarados eran el 76% el 2014, y el 79% el 2011).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">El
informe indica que los norteamericanos “leen más libros e- en tabletas o en
teléfonos móviles que en lectores de libros e- y que la lectura de libros
impresos es mucho más popular que hacerlo en forma digital”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Yo soy
lector apasionado y creo que me inclinaría por leer en cualquier formato que
aumentara mi capacidad o experiencia lectora. Leo de forma preferente en
digital libros y documentos en PDF. Uso un lector de PDFs fantástico que me
deja subrayar el libro de diferentes maneras y puedo anotarlo manuscritamente.
Además, controlo los ficheros de los libros o documentos leídos, puedo
almacenarlos, encontrarlos y prestarlos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">No me
pasa lo mismo con los e-libros. A pesar de la ventaja de la transportabilidad, para
las novelas, los grandes inconvenientes que encuentro al libro e- son dos:
quedan encadenados a un soporte y no puedes almacenarlos juntos en tu biblioteca
(digital) y no todos los libros que me apetece leer se encuentran en el mercado
en forma digital. Para las obras de no ficción, dónde acostumbro a tomar notas o
a marcar fragmentos, las prestaciones del libro e- son muy mejorables. Ni el
subrayado ni la anotación tienen calidad pero, sobro todo, no poderlos prestar
ni poderlos almacenar libremente hacen que el e- libro (al menos para mí) no
sea una alternativa. Al menos no para hoy.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
Lluís Angladahttp://www.blogger.com/profile/06568385249417713652noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1437436724184941676.post-47589139880844342932016-10-30T22:01:00.000+01:002016-10-30T22:01:06.664+01:00"Aquí hi haurà taules per estudiar"<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7m9t8zLdjt5tXQ5ZO3tAWewEXDY4QN4CyTDhSYpYAHHZ7I3_eb8fPBDj4TRUjOZWy3kTQ7mOjRYhHdo-0pEZTdQKpqrPWHjAiwNTl1s_uTMlgcD9ef84BkeT0s6_h9pBbXLRXtcLFhJoc/s1600/IMG_8645.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7m9t8zLdjt5tXQ5ZO3tAWewEXDY4QN4CyTDhSYpYAHHZ7I3_eb8fPBDj4TRUjOZWy3kTQ7mOjRYhHdo-0pEZTdQKpqrPWHjAiwNTl1s_uTMlgcD9ef84BkeT0s6_h9pBbXLRXtcLFhJoc/s320/IMG_8645.JPG" width="240" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Això és
el que diu el cartell que està a la biblioteca central de la Universitat de Estocolm.
El cartell està al mig d’un espai de la biblioteca actualment buit de mobles i que
–presumiblement- estava ocupat per prestatges amb llibres impresos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Sóc d’una
generació que no va tenir moltes facilitats per estudiar a casa. Molts companys
havien d’esperar que s’acabés de sopar per poder desplegar llibres i apunts a
la taula del menjador. Segurament per això molta gent de la meva generació, que
van veure com el nivell de vida pujava (i el nombre de fills baixava), van
pensar que les biblioteques no s’omplirien de persones per estudiar, perquè això
–ara- ja ho podien fer a casa. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Malgrat
tot, cada biblioteca nova que s’ha fet ha acabat plena de persones que
decideixen passar-hi les estones que tenen per estudiar. Això ha estat així mentre
fèiem biblioteques per encabir-hi persones, però, sobretot llibres, els llibres
que abans la misèria del país no havia permès comprar. Ara totes les
universitats tenen grans i noves biblioteques. Plenes de llibres i amb gent que
vol encabir-s’hi per concentrar-se, per reposar, per estudiar, per fer-hi
feina...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">La
migració al digital -que està quasi completada pel que fa a les revistes i tot
just iniciada pel que fa als llibres- no
farà més que reduir les necessitats de les biblioteques de tenir exemplars
físics dins les seves parets. Això, però, no redueix la necessitat de
biblioteques amb parets: biblioteques per a persones que remenen informació i
que volen aprendre. Aquesta ha estat sempre la funció de les biblioteques:
ajudar a la gent en el seu procés d’adquirir informació i de formar-se un
pensament propi. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Per
complir la seva missió, les biblioteques en el passat van prioritzar la
recollida d’informació (que era escassa i difícil de trobar). Ara (amb
informació abundant i a la punta dels dits d’una tablet) la prioritat és la
transformació dels espais de cara a facilitar l’estudi, el treball en grup i l’adquisició
de nous coneixements. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">La meva
filla enguany ha començat a la universitat i no va a la biblioteca. Quan té una
estona perduda i vol aprofitar el temps va a un altre espai de la facultat on “hi
ha taules més grans i endolls”. Tenim, doncs, per endavant, la feina de transformar
el que van ser biblioteques per a llibres en biblioteques per a persones. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;"> <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
Lluís Angladahttp://www.blogger.com/profile/06568385249417713652noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1437436724184941676.post-69278047980821972422016-07-03T23:01:00.000+02:002016-07-03T23:01:02.264+02:00La jubilació d’Assumpta Bailac i el model d’èxit de les biblioteques públiques de Catalunya<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiwKMtpoFuG4xJgzekbM-dW_w_SjDwl25BK_19OmLnyABCjByTAgricofRsu5Iz70__BcBgU6B2pt0gAs46ex5ioaRuy_iE0D-heJMtnjePVXNeF0O5z0Tb2fcQ_Xv9NoAyajnZF8XpL9r/s1600/a+bailac.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="223" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiwKMtpoFuG4xJgzekbM-dW_w_SjDwl25BK_19OmLnyABCjByTAgricofRsu5Iz70__BcBgU6B2pt0gAs46ex5ioaRuy_iE0D-heJMtnjePVXNeF0O5z0Tb2fcQ_Xv9NoAyajnZF8XpL9r/s400/a+bailac.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Em
sabria greu ser injust amb algun nom que oblido, però, al meu entendre, <b><a href="http://bdig.blogspot.com.es/2014/01/de-quan-els-municipis-no-volien.html">Núria
Ventura</a></b> (jubilada el 2014), <b><a href="http://bdig.blogspot.com.es/2015/07/la-importancia-de-tenir-un-model.html">Jordi
Permanyer</a> </b>(jubilat el2015) i <b>Assumpta
Bailac</b> (<a href="http://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/ca/noticia/nomenament-del-nou-gerent-de-biblioteques-de-barcelona">acabada
de jubilar</a>) són els artífexs de l’èxit no previsible de les biblioteques
públiques de Catalunya. Hi afegiria –en una altra esfera- a <b><a href="http://bdig.blogspot.com.es/2012/10/en-la-jubilacio-de-dolors-lamarca.html">Dolors
Lamarca</a></b> (jubilada el 2012) la qual, des del Servei de Biblioteques de
la Generalitat, va ser la primera en iniciar la modernització de les
biblioteques populars i va intentar refer la xarxa creada per la Mancomunitat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">No he
seguit el tema tan de prop com per ser-ne un analista fi, però, al meu entendre,
<b>N. Ventura i J. Permanyer </b>van iniciar la creació d’un model propi de
biblioteques públiques que l’<b>Assumpta</b> va saber consolidar. No vull repartir
responsabilitats entre els tres, i sí en canvi assenyalar que l’èxit -innegable
i àmpliament reconegut- de les biblioteques populars de Catalunya s’ha forjat i fet al <b>Servei
de Biblioteques de la Diputació de Barcelona.</b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">No era
fàcil fer-ho i –com en tot projecte d’èxit, les circumstàncies hi van jugar a
favor, però, sobretot, no era obvi que l’experiment tingués èxit. Situats a la
represa de la democràcia, el problema no era que els bibliotecaris creguéssim
en el potencial de les biblioteques per a la societat, el difícil era que ho
creguessin també els responsables polítics. Avui, aquesta és la gran aportació
de <b>Ventura-Permanyer-Bailac</b> (i <b>Lamarca</b>): les biblioteques són vistes
com un equipament desitjable per qualsevol municipi i moltes polítiques culturals
i d’informació les tenen en compte i s’hi basen.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">El gran
encert de les persones citades va ser no defallir en voler fer de les
biblioteques d’aquí el que eren las biblioteques per a països com el Regne
Unit, Holanda o Suècia. Voler-les fer adaptades a les necessitats de gent en un
moment històric donat i fer-les amb rigor i professionalitat. Els primers
mobles moderns, la construcció de biblioteques seguint prioritats, els
bibliobusos, les directrius per fer edificis, l’automatització, els discs o els còmics...
Tot això, que avui trobem natural, ha estat en cada moment un esforç i una batalla. Avui
se’ns ha incorporat al model mental que tenim de les biblioteques i no n’acceptaríem
cap –de biblioteca- que quedés per sota. Les <b>biblioteques municipals de la
Diputació de Barcelona</b> tenen poc a desitjar (potser només les col·leccions) respecte
les millors dels països europeus.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">L’<b>Assumpta</b>
va ser Directora General al Departament de Cultura en la legislatura del 1r
tripartit; una legislatura curta i convulsa. Allà, i a proposta seva, el 20 de
Juliol de 2004, es va aprovar l’<b>acord del Govern de la Generalitat de Catalunya</b>
“<i><a href="http://biblioteques.gencat.cat/web/.content/tematic/documents/arxiu/acordmillora.pdf">Per
a la millora i modernització del Sistema Bibliotecari de Catalunya en el
període 2004-07</a></i>”. L’acord és l’intent més ambiciós fet en democràcia de “promoure la
generació de les sinèrgies indispensables per a la modernització en profunditat
dels diferents components del sistema bibliotecari </span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">de
Catalunya”.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">L’actual
model de biblioteques públiques de Catalunya es va gestar lentament. Amb molts debats i lectures els anys 70 i 80, amb projectes iniciats els 80 i a principis dels 90, i amb les
realitzacions que es van poder dur a terme els anys 90 i que han estat continuades fins ara. No és un model perfecte, però
si d’excel·lència. Ara que se’n jubilen els qui el van iniciar caldria veure què és
encara vàlid i què s’ha de renovar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
Lluís Angladahttp://www.blogger.com/profile/06568385249417713652noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1437436724184941676.post-43868783479397950272016-06-26T14:50:00.000+02:002016-06-26T14:50:04.805+02:00Eugene Garfield, para mí<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqweB0Sec6Qx6TYosIduPvUXZTA0Qhy2LIk5y8fJgeBkasWmCX1aB47V9nA3UEkOKP1EjC8fB37uXxxkymwAlxafAw1HuF9Kbxa0ZyFHxaoP7xitumzgn13gRZjeKFp3mikUoTq6PJTsmT/s1600/current+contents.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="277" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqweB0Sec6Qx6TYosIduPvUXZTA0Qhy2LIk5y8fJgeBkasWmCX1aB47V9nA3UEkOKP1EjC8fB37uXxxkymwAlxafAw1HuF9Kbxa0ZyFHxaoP7xitumzgn13gRZjeKFp3mikUoTq6PJTsmT/s320/current+contents.gif" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Hace unos pocos días, <a href="http://www.ub.edu/web/ub/es/universitat/la_ub_avui/honoris_causa/E-M/cognoms_e_m/Garfield_2016.html?">la
<b>Universitat de Barcelona</b>, a propuesta de la <b>Facultat de Biblioteconomia i
Documentació</b>, concedió el grado de doctor honoris causa a <b>Eugene Garfield</b></a>. La
‘laudatio’ de la figura de <b>Garfield </b>la hizo <b>Cristóbal Urbano</b>. Vale la pena leer
el <a href="http://www.ub.edu/web/ub/galeries/documents/universitat/honoris/garfield.pdf">discurso
de <b>Cristóbal Urbano</b></a> donde de forma erudita y amena se repasa la trayectoria
profesional y las aportaciones de <b>E. Garfield.</b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">La cienciometría y la bibliometría –disciplinas que
tienen con <b>Garfield</b> una deuda impagable- siempre me han parecido disciplinas
apasionantes pero no son sus aportaciones a este campo lo que a mí más me ha
influido. Recuerdo bien, en cambio, lo extraordinario que me parecieron los <i><b>Current contents</b></i> o el <i><b>Citation index</b></i> cuando los conocí, y
mucho antes de ser consciente de la estatura profesional de <b>Garfield</b>.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Todo debe ponerse en su contexto. Descubrí los <i><b>Current contents</b></i> siendo profesor de la
Escuela de biblioteconomía, es decir a mediados de los 80. Me sorprendió que
por unas publicaciones tan enclenques la gente pagara una subscripción sorprendentemente
cara y del todo indispensable para cualquier biblioteca de investigación. Me avergüenza
un poco decirlo, pero fue así. Si uno se dejaba llevar por la que aparentaban
aquellos fascículos que reproducían las páginas de sumarios de las principales
revistas científicas no podía más que no entenderlo. Pero los <b><i>CC</i> </b>cubrían un vacio muy importante:
daban acceso ya no solo a la noticia de lo publicado sino que, de forma
indirecta, daban acceso al contenido mismo (¡accesibilidad y disponibilidad de
una sola tacada!).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Saber qué se publica en un campo determinado y poderlo
obtener son necesidades constantes para un investigador. Lo fueron a principios
del siglo pasado (cuando aparece la primera revista de resúmenes, el <i><b>Chemical Abstracts</b>, </i>y se extiende el
préstamo entre bibliotecas) y lo siguen siendo a principios del siglo presente (ahora que el
descubrimiento se produce a menudo en las redes sociales y el acceso es directo
a través de la red). <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Conocer lo que hay y poderlo leer son necesidades
(constantes) que subyacen en cualquier actividad científica y a éstas debemos
dirigir los bibliotecarios nuestros esfuerzos. Los <i><b>CC</b></i> tuvieron en los 90 muchos imitadores entre las bibliotecas
universitarias. Se organizaron servicios de fotocopias de sumarios de revistas
que se distribuían, incluso de forma selectiva, entre quien se subscribía a las
mismas y que permitían recibir los artículos fotocopiados por lo que entonces
recibió en nombre de servicio de suministro de documentos. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;"> <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">No me acuerdo en cambió de cuando tuve conocimiento del <i><b>Citation index</b>. </i>El invento me pareció de
una simplicidad y efectividad pasmosa: buscar un artículo importante o seminal
en una materia dada para rastrear en sentido temporal ascendente quién lo había
citado. El principio subyacente -los que citan un artículo de un tema dado más
que probablemente traten este mismo tema- hoy nos parece tan ‘natural’ como
sorprendentemente nuevo parecía entonces. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">La lección de elogio de la figura de <b>Garfield</b> de <b>C.
Urbano</b> nos muestra que el camino que hay entre sendos ‘descubrimientos’ y los servicios
bibliográficos que se desarrollaron a partir de ellos está lleno de tesón,
esfuerzo, y acierto. Otra lección a aprender: las ideas simples no se
desarrollan de forma automática de forma derivada de su potencia, sino que son
hijas del trabajo. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Profesionalmente hablando, hemos tenido la enorme suerte
de pertenecer a un ámbito en el que se han desarrollado instrumentos y servicios
que han usado tecnologías en su momento emergentes. Lo fue, en su momento, la
consulta remota a bases de datos, pero también los OPACs o los CD-Roms. Novedades
tecnológicas todas ellas fascinantes y ‘revolucionarias’; lo suficiente sorprendentes
y nuevas como para atraernos por ellas mismas y para hacernos olvidar para qué
surgieron.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Estamos invirtiendo mucho esfuerzo en crear y alimentar
repositorios institucionales, pero parece que hay más artículos en abierto en <b><a href="https://www.academia.edu/">Academia.edu</a></b>
o en <b><a href="https://www.researchgate.net/home">ResearchGate</a></b>; ídem con los
instrumentos de descubrimiento a pesar que mucho ‘descubrimiento’ parece
producirse directamente en los buscadores. El acontecer de las cosas nos deparará
sorpresas, pero, lo más seguro es que quién sabe cuáles serán. Las necesidades
de los usuarios son la luna, y las novedades tecnológicas el dedo que la
señala. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Nuestro deber es mirar más allá del dedo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
Lluís Angladahttp://www.blogger.com/profile/06568385249417713652noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1437436724184941676.post-44377590055249230252016-06-20T00:39:00.000+02:002016-06-20T00:39:15.916+02:00La salud de las bibliotecas universitarias y las de la UAB como ejemplo<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhw5UtCvnMvP6rsTUimKBN6O4EO3Jca8luiilvQAEVX7ETgCpxQYutLgQIcDOoIkKbKQ20Jh0O3wNpSEuV28o6m5f-LPDZP3fw5SPoT8Xnh5JwakExxZuyAKdyy9k7H6ebGdp-satVCllil/s1600/0uab.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhw5UtCvnMvP6rsTUimKBN6O4EO3Jca8luiilvQAEVX7ETgCpxQYutLgQIcDOoIkKbKQ20Jh0O3wNpSEuV28o6m5f-LPDZP3fw5SPoT8Xnh5JwakExxZuyAKdyy9k7H6ebGdp-satVCllil/s1600/0uab.jpg" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">Ejemplarmente el <b>Servei de Biblioteques de la UAB</b> viene
publicando </span><a href="https://ddd.uab.cat/record/29?ln=ca" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">memorias anuales desde
el año 1987</a><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">. Digo ejemplarmente porqué esto es transparencia antes de la
ley de la transparencia y porqué –por desgracia- es un ejemplo que no ha
cundido. Para los interesados en el paso del tiempo vean la del </span><a href="https://ddd.uab.cat/pub/infanu/29/memoriaSBUAB_a1987.pdf" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">1987</a><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">
realizada de forma mecanografiada, la única manera de redactar documentos antes
que los PCs llegaran a ser instrumentos de trabajo cuotidianos.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Las memorias son un ejercicio de ‘accountability’ o
rendimiento de cuentas que, a mi entender, es básico y, por lo tanto, previo a
otras expresiones de rendimiento de cuentas y de mejoramiento por la calidad
(llámense estas ISO, planificación estratégica, FQM). La calidad es lo
perseguido, pero la calidad sin datos es un ejercicio estéril.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Las memorias permiten ver la evolución de los servicios
prestados y deducir, a partir de estos datos, hasta qué punto una biblioteca
cumple con sus finalidades, hasta qué punto es efectiva, qué servicios van a la
baja, cuáles emergen… Permiten saber el grado de salud de una biblioteca y, por
extensión, de las de su tipo. En este sentido, las bibliotecas de la UAB son un
ejemplo bastante ideal. La UAB es una universidad relativamente nueva (fundada
el 1968), que ocupa las primeras posiciones en cualquier ranking, que ha
contado desde siempre con un buen equipo de profesionales y que ha dedicado importantes recursos a sus
bibliotecas y a proporcionar servicios bibliotecarios.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Veamos la salud de las bibliotecas de la UAB y, por
extensión, la del resto de universitarias. Que la información digital esté
construyéndose como realidad prevalente no debe hacernos olvidar que algunos
servicios básicos de las bibliotecas se están proporcionando a partir de los recursos
clásicos de los espacios y las colecciones. Empecemos por aquí.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">El gran momento para hacer nuevas bibliotecas fue la
década de los 90 del siglo pasado. La UAB tenía 26.760m2 el año 2000, llegó a
los 35.000 en el 2006 y tiene 36.615m2 ahora. Sin casi crecimiento en los
últimos años, a pesar de tener proyectos de nuevos edificios. La conclusión me
parece clara: a las universidades que o las hicieron en su momento les va a ser
muy difícil hacer bibliotecas nuevas.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Las compras de libros han bajado drásticamente debido a
la crisis. Las bibliotecas de la UAB estuvieron comprando entre 15 y 19.000 monografías
al año entre el 1994 y 2010. Las compras pasaron a unas 11.000 en 2011, unas
9.000 en 2013 y a 6.374 en 2015. Mirémoslo por el lado que queramos: esto supone
una merma muy grade en la capacidad de las bibliotecas de proporcionar
información relevante a sus usuarios.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Las revistas vivas han pasado de 12.809 el año 2000, a
21.537 en 2006 y 30.307 en 2015. Esto no puede entenderse al margen del nuevo
modelo de compras de las revistas por paquetes a través de consorcios. Las compras
de revistas por paquetes ha sido bastante denostada pero creo que es innegable
que ha ampliado considerablemente el acceso que las bibliotecas ofrecen a sus
usuarios y a la valoración (altamente positiva) qué hacen estos de las
bibliotecas.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Los usuarios presenciales llegaron a su máximo en 1998
(más de 4,5 millones), pero desde entonces, aunque lentamente, no han dejado de
descender: 4M en 2001, casi 3,8 en 2006, poco más de los 3 en 2013 y 2,9 en
2015. El descenso de libros en sala es mucho más drástica: de los 709.000 en
2006 a 197.497 en 2015. A mi entender esto resucitará pronto un debate que ya
tuvo lugar en los 90: ¿para qué hacer bibliotecas si a ellas la gente no va
para usar los documentos que allí se encuentran? Paralelamente hay usos de documentos
digitales (libros, BBDD y libros). Los usos –evidentemente- crecen, pero son
datos aún difíciles de interpretar. El crecimiento de artículos recuperados (de
casi 1,4M en 1006 a poco más de 1,6M en 2015) me parece preocupantemente bajo. El
préstamo ‘in situ’ se reduce ligeramente (de 529.896 en 2006 a 454.426 en
2015), pero a éste se le debe sumar el préstamo consorciado (unos 15.000 en
2015) <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">La estructura de la memoria de las bibliotecas de la UAB
no destaca suficientemente el giro de las bibliotecas universitarias hacia lo
digital, pero las casi 20 p de la memoria dedicadas a este tema indican los
esfuerzos dedicados al mismo. No hace mucho más de 10 años que las bibliotecas
universitarias se dedican a recoger en formato digital documentos de todo tipo
producidos en su institución. A las colecciones físicas debemos sumarles las
electrónicas almacenadas ya no en los estantes de las bibliotecas físicas sino
en los repositorios digitales. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">El repositorio institucional de la UAB –<a href="http://ddd.uab.cat/">el DDD</a>- llegó a los casi 50.000 documentos en
2009, sobrepasó los 100.000 en 2013 y tenía 132.715 a finales de 2015. El ritmo
de crecimiento decrece pero el de consultas se mantiene y substituye en parte las
consultas de documentos en sala (muy interesante, por cierto, a tipología de documentos
que se encuentra en la p. 54). <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">La memoria recoge aun de forma tímida un conjunto de
servicios que las bibliotecas de las universidades han empezado a prestar de
forma decidida para dar apoyo a la investigación. Quizá las bibliotecas de la
UAB no sean las más avanzadas de España en este giro en sus servicios, pero
este es en parte el problema de los servicios emergentes: que cuestan verse.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;"> <o:p></o:p></span></div>
Lluís Angladahttp://www.blogger.com/profile/06568385249417713652noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1437436724184941676.post-35498866843583034752016-06-09T00:05:00.002+02:002016-06-09T00:05:13.134+02:00Si publico una revista, ¿Vale la pena hacerlo en abierto?<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieHTJLpm8nbOiJ_r5jHr2ts1i9Iq4iZTUQ6OOtRJqAgbZHkFRABXCAaBA_14tIkgJms-Bjo0FS8i0DDConmqT14YToFYdw8g6jIg0eYT4uSMBt7M_gbY9xfPg9m2EbhlHqn7wBBJkXR22V/s1600/open.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="265" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieHTJLpm8nbOiJ_r5jHr2ts1i9Iq4iZTUQ6OOtRJqAgbZHkFRABXCAaBA_14tIkgJms-Bjo0FS8i0DDConmqT14YToFYdw8g6jIg0eYT4uSMBt7M_gbY9xfPg9m2EbhlHqn7wBBJkXR22V/s400/open.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Uno de los principales cambios recientes en la edición de
revistas se ha producido en el modelo de negocio y ha sido el acceso abierto
(OA). <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">A principios de este siglo, un grupo de científicos
publicaron una carta abierta en la que se reclamaba que el contenido de la
investigación científica se pudiera diseminar de forma abierta. Poco tiempo
después, un conjunto de declaraciones internacionales consolidaban la idea bajo
el concepto de ‘acceso abierto’, el cual implica que los artículos debían
distribuirse de forma abierta (sin coste) y bajo unas licencias de uso que
permitieran la reutilización de los artículos de forma libre.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">El movimiento del OA se ha consolidado a nivel de idea y
muchos investigadores, universidades, organismos financiadores de la
investigación y estados están reclamando que toda la producción científica
(especialmente la financiada con dinero público, que es la mayoría) se
distribuya de forma abierta. Se considera que esto tendrá los efectos de
general más y mejor ciencia e innovación. Sin entrar en detalles ni matices, una
posibilidad para el OA es depositar los artículos en bibliotecas digitales o
repositorios -lo que se denomina vía verde al OA-, y otra, la publicación de la
revista en OA -la llamada vía dorada-.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">El OA tiene, innegablemente, unos efectos beneficiosos
inmediatos para los lectores, ya que les permite leer y usar los artículos que
les interesan bajo unas restricciones mucho menores que en el modelo de acceder
a los artículos a partir de suscripciones individuales o institucionales. Pero
esto crea el problema de cómo se financian las revistas en este nuevo modelo de
negocio (o realidad) en la que ya no se puede contar con ingresos por las
suscripciones. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Parece claro que el OA está en el horizonte de la comunicación
científica. Ni autores ni editores dudan que será la forma como los artículos
se difundirán en un futuro cercano. Lo que está menos claro son las formas que
definitivamente se encuentren para garantizar la financiación de las revistas y
cómo será el proceso de transición de la distribución de artículos bajo
suscripción al de difusión en abierto. Pero, sea cual sea la forma (o color) que
tome el movimiento del acceso abierto, está claro que el OA facilita lo que
toda revista quiere: que los artículos que publica lleguen al máximo número de
lectores posibles y de la manera más fácil posible.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">La sostenibilidad financiera de las revistas en OA depende
de los ingresos por publicar, de la filantropía o del mecenazgo. El primero (paga
el autor en vez de hacerlo el lector) seguramente será el mecanismo más usado
por las revistas competitivas -las incluidas en WoS o en SCOPUS- y las que
publican investigación generada por proyectos con financiación ya que el coste
de publicar se detraerá de la financiación de los proyectos de investigación. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Pero hay mucha investigación que no está financiada de
forma específica. En este caso, ¿cómo una revista puede publicarse en abierto?
Pues, como ahora, con filantropía y voluntarismo. Muchas de las revistas
científicas actuales han surgido de una
comunidad científica determinada y o han tenido pretensiones de generar
ganancias. Estas revistas, hasta ahora, se han editado y distribuido en papel
pero sus costes eran cubiertos sólo parcialmente por los ingresos de las
suscripciones o de las ventas. Se trata de reducir costes eliminando la
impresión y de continuar asumiendo los otros gastos con las vías que hasta
ahora se han usado: los presupuestos de asociaciones, las sociedades
científicas o los departamentos universitarios.<o:p></o:p></span></div>
Lluís Angladahttp://www.blogger.com/profile/06568385249417713652noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1437436724184941676.post-8239092403008597362016-06-05T20:57:00.000+02:002016-06-05T20:57:30.479+02:00Revistas ¿impresas o digitales?<div class="Cos">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfE1vGX6GZ5Xhh5R1G0H8bHRn6s1SkRoF7RJY8vQJj9s8cwr14AmE-Aeldlrv3T0hgOgRLelDgOxaa2XjyUG4lg-joN03a-otg0s8BZ1XONC1PFrK84NCE5lXCor8ML8H9b10bSkU3Aonk/s1600/orcid.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="133" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfE1vGX6GZ5Xhh5R1G0H8bHRn6s1SkRoF7RJY8vQJj9s8cwr14AmE-Aeldlrv3T0hgOgRLelDgOxaa2XjyUG4lg-joN03a-otg0s8BZ1XONC1PFrK84NCE5lXCor8ML8H9b10bSkU3Aonk/s320/orcid.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="Cos">
<br /></div>
<div class="Cos">
<br /></div>
<div class="Cos">
<span lang="ES" style="color: windowtext; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-weight: bold;">Decidir
continuar haciendo una revista (o hacer una revista nueva) no significa seguir
haciendo las cosas igual que siempre. Afortunadamente hay instrumentos nuevos
que facilitan conseguir lo que es el objetivo de cualquier revista científica:
la comunicación entre investigadores y el desarrollo del conocimiento. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Cos">
<br /></div>
<div class="Cos">
<span lang="ES" style="color: windowtext; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-weight: bold;">Publicar en
papel o en digital puede ser la primera de las preguntas a plantearse, pregunta
respecto la que mi opinión es clara: Las revistas impresas en el ámbito de la
ciencia, y admitiendo posibles excepciones, no tienen futuro y tampoco presente.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Cos">
<br /></div>
<div class="Cos">
<span lang="ES" style="color: windowtext; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-weight: bold;">Hoy la
difusión y lectura de artículos científicos se produce casi de forma exclusiva
de forma digital. Ha pasado suficiente tiempo como para tener evidencia
empírica que los investigador prefieren las revistas electrónicas, aunque sea solo
por motivos de comodidad en el acceso y en la recuperación. Las bibliotecas de
las universidades de Cataluña, entre los años 2002 y 2004 se plantearon si
mantener las suscripciones en papel al tiempo que las tenían en digital y, tras
considerarlo detenidamente, no tardaron mucho en concluir que las suscripciones
electrónicas eran suficientes, y que las impresas se dejaban de usar cuando su
equivalente digital estaba disponible.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Cos">
<br /></div>
<div class="Cos">
<span lang="ES" style="color: windowtext; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-weight: bold;">No he mencionado
el coste de imprimir y distribuir físicamente una revista, aunque la
sostenibilidad económica de cualquier revista es un tema de primera magnitud
siempre, y más ahora, en tiempos de recursos escasos. A efectos de diseminar,
hoy las versiones electrónicas son incomparablemente más eficaces que las
correspondientes impresas, y la impresión bajo demanda permite hacer a un coste
razonable los ejemplares impresos que prudentemente haya que conservar o que sea
conveniente distribuir. Publicar en digital no elimina de ninguna manera la
totalidad de costes existentes (incluso añade algunos), pero los reduce.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Cos">
<br /></div>
<div class="Cos">
<span lang="ES" style="color: windowtext; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-weight: bold;">La
distribución de una revista en formato digital seguramente es el cambio más
aparente de la ‘era Internet ', pero no es el único. Las revistas impresas eran
usadas principalmente a partir de las suscripciones individuales o de las bibliotecas
y a partir de las noticias sobre un artículo publicadas en bases de datos. Hoy
esto ha cambiado de drásticamente. Las revistas continúan difundiéndose por los
canales tradicionales pero a estos se han añadido otros propios del medio
digital.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Cos">
<br /></div>
<div class="Cos">
<span lang="ES" style="color: windowtext; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-weight: bold;">Los artículos
digitales llevan incorporados los elementos descriptivos del artículo
(metadatos). Los metadatos pueden ser recolectados y tratados por aplicaciones
informáticas que los analizan, seleccionan y redistribuyen. Así los metadatos
proporcionan a los artículos nuevas vías para llegar a lectores potenciales.
Los metadatos de los artículos permiten que estos se incluyan en portales y en
grandes índices. Esto es lo que hace, por ejemplo, <a href="http://www.raco.cat/index.php/raco"><b>RACO</b>,</a> que es un portal que
permite la consulta conjunta de 453 revistas de temática diversa publicadas en
Cataluña, en catalán o relacionadas por historia o por temática con la cultura
catalana. También es lo que hace <b><a href="https://scholar.google.es/">Google Scholar</a></b>, una gran base de datos
interdisciplinar de artículos científicos creada a partir de la recopilación de
los metadatos de los artículos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Cos">
<br /></div>
<div class="Cos">
<span lang="ES" style="color: windowtext; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-weight: bold;">Hay, además,
nuevos canales de comunicación para difundir los artículos. Estos son, por un
lado, las redes sociales, pero también repositorios interdisciplinares donde
los autores depositan sus trabajos - como <b><a href="https://www.researchgate.net/">ResearchGate</a></b>, o <b><a href="https://www.academia.edu/">Academia</a></b>, por
ejemplo-, o repositorios temáticos -como <b>arXiv</b>-, o los sistemas
de enlaces que van de una citación al artículo -como <b><a href="http://www.crossref.org/">CrossRef-</a></b>. El
funcionamiento en Internet de las revistas está introduciendo nuevas
herramientas que permiten que aplicaciones informáticas gestionen artículos sin
intervención de personas, por ejemplo los identificadores de autores - como
<b><a href="http://orcid.org/">ORCID</a></b>- o los identificadores de objetos digitales -como <b>Handle</b> o <b>DOI</b>.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Cos">
<span lang="ES" style="color: windowtext; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-weight: bold;"><br /></span></div>
<div class="Cos">
<span lang="ES" style="color: windowtext; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-weight: bold;"><br /></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Lluís Angladahttp://www.blogger.com/profile/06568385249417713652noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1437436724184941676.post-75633388603624093452016-06-01T22:38:00.003+02:002016-06-01T22:38:23.291+02:00¿Vale la pena seguir haciendo una revista si SCOPUS o WoS no la indexan? <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioPPH_dUqboCylI7AbvjkFa8xbZWcUm5YRl5bBt8VKDlW4dQDk8bETHUaGyLpOi8Yr3_MESkp0oxKNowSlh8LWLPhpWxUkuMEQUYh_PxdCLc7wf6tKyLk8LhuJxcvF1Mk0UXcpNyiFpHzb/s1600/2-indizacin-de-revistas-cientficas-8-728.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioPPH_dUqboCylI7AbvjkFa8xbZWcUm5YRl5bBt8VKDlW4dQDk8bETHUaGyLpOi8Yr3_MESkp0oxKNowSlh8LWLPhpWxUkuMEQUYh_PxdCLc7wf6tKyLk8LhuJxcvF1Mk0UXcpNyiFpHzb/s320/2-indizacin-de-revistas-cientficas-8-728.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Dejando de lado las definiciones canónicas, yo veo las
revistas como comunidades de personas que tienen intereses y puntos de vista
coincidentes. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Hoy cualquier ámbito científico produce más artículos en
un año que los que una persona se puede leer a lo largo de toda su vida. Por lo
tanto, el problema es menos publicar que conseguir que te lean. Las bases de
datos hace unos años, las herramientas de descubrimiento hace menos y las redes
sociales más recientemente, han sido maneras que han cambiado la forma de
'encontrar’ un artículo que nos interese. Pero, a la vez, los lectores
(científicos), para elegir qué leer, continúan guiándose por el prestigio y
trayectoria consolidados de los títulos de las revistas, por la reputación de
los autores y por los lugares donde previamente han encontrado contenidos que
les interesan.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">No hay (probablemente por suerte) un sistema unívoco de
encontrar los artículos relevantes. Mientras tanto, los investigadores
continúan leyendo artículos la noticia de los cuales conocen a partir de
recomendaciones, de citas, de enlaces... y también repasando sistemáticamente lo
que se publican en determinadas revistas, porque estas han sido las que -por su
experiencia- les han aportado más artículos de interés. Así pues, si hay una
temática determinada que nadie más trata, si hay un punto de vista u
orientación que nadie más cubre o un público determinado al que se quiere
llegar, en cualquiera de estos casos, hacer una revista tiene sentido .<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Otro tema es quién dice que una revista pertenece a la
categoría de 'científica'. Tradicionalmente esto se resolvía a partir de unas
características determinadas que las revistas científicas debían cumplir: tener
el aval de alguna sociedad científica y de un comité editorial, que los
artículos sean revisados por pares, determinadas características formales...
Los últimos años han sido también años en los que la evaluación del trabajo de
los investigadores de cara a su promoción profesional se basa cada vez más en
bases de datos (como el Web of Science (WoS) o SCOPUS) que cuentan las citas
recibidas por algunas revistas.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">La inercia y las prisas ha hecho que estar en alguna de
estas bases de datos se asimila a ser revista científica (y las que no, no).
Según el prestigioso directorio Ulrich, habría 28.094 revistas científicas vivas
revisadas por pares; tanto WoS como SCOPUS cubren muchas menos. Yo creo que de
revistas científicas hay aún más que las censadas por Ulrich. En todo caso,
está claro que las bases de datos usadas para decir qué revistas son
científicas y cuáles no están sesgadas a favor de las disciplinas científicas
puras y aplicadas, los grandes editores y la lengua inglesa. Los criterios para
considerar científica en una revista deben ser científicos, es decir
cualitativos, no los operacionales que rigen la confección de bases de datos
comerciales a las que no les sale a cuenta incluir todas las revistas
científicas que hay en el mundo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Vale la pena seguir haciendo una revista si SCOPUS o WoS
no la indexan? Esta respuesta la tiene que dar cada uno. Yo soy miembro de la
junta del <b><a href="http://www.patronatestudisosonencs.cat/index.php?op=1&module=home">Patronat d’Estudios Osonencs</a></b>, entidad que púbica la revista
científica <a href="http://www.raco.cat/index.php/Ausa">Ausa</a>, y en ningún momento nos hemos planteado dejar de editarla por
el hecho de que no esté en los repertorios mencionados. Si un grupo de personas
editan una revista, la pregunta que hay que hacerse es si se tiene algo que
decir sobre algún aspecto de la realidad, si hay una comunidad (de lectores)
para quien lo que se diga al respecto es relevante, y si lo que se publica está
hecho bajo criterios y métodos científicos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;"><i>Nota: la imágen (elegida a efectos solo ilustrativos) está tomada de una <a href="http://es.slideshare.net/javierloaiza11/2-indizacin-de-revistas-cientficas">presentación de Javier Loaiza en slideshare.</a></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
Lluís Angladahttp://www.blogger.com/profile/06568385249417713652noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1437436724184941676.post-6768426972304734412016-05-30T00:00:00.000+02:002016-05-30T00:00:08.136+02:00Las revistas científicas hoy: muchos cambios e incertidumbres<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjF7B0sxx8C5IVt5Nk3hvHWCKZyiN_PDZQCTLvMncWDzeizdN1AEas2NB8i1kAt3VAz2aNWy0qjb-qXEUGEOcgEHDrTte8hA1SoUZDkLUq0UHxKWE3yTILN_gCO6YNnEy3C2WZ9y9GrQJ7m/s1600/Vitoria-University-Library-food-science-journals-4489.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjF7B0sxx8C5IVt5Nk3hvHWCKZyiN_PDZQCTLvMncWDzeizdN1AEas2NB8i1kAt3VAz2aNWy0qjb-qXEUGEOcgEHDrTte8hA1SoUZDkLUq0UHxKWE3yTILN_gCO6YNnEy3C2WZ9y9GrQJ7m/s320/Vitoria-University-Library-food-science-journals-4489.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES;">En el mundo de las
revistas impresas los investigadores preguntaban a los bibliotecarios relacionadas
en cómo encontrar un artículo determinado. El mundo digital ha cambiado las
reglas del juego de publicar y estamos entrando en un escenario del que sabemos
poco más que es cambiante y que el cambio está más en su inicio que en su final.
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES;">En el contexto actual,
las revistas ¿tienen sentido? Las revistas científicas son la solución que la
comunidad científica ha encontrado a diferentes problemas: a estar al día de
los conocimientos en un ámbito, a tener un registro público de las aportaciones
de cada uno con respecto a la ciencia, a tener un archivo perpetuo de los
conocimientos, a el aseguramiento de la calidad de la ciencia ... </span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">La fecha de
nacimiento de las revistas científicas modernas fue el 1665, cuando aparecen el
Journal des sçavans y las Philosophical Transactions de la Royal Society. Desde
entonces, las revistas han evolucionado y se han consolidado, pero han seguido
siendo, esencialmente, lo mismo.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES;">El advenimiento de
internet en los años 90 trajo muchas ideas sobre cómo se podía mejorar la
comunicación científica en un entorno digital. Desde un punto de vista
estrictamente lógico, la agrupación de artículos en un número (y diferentes
números en volúmenes), deja de tener sentido, tampoco tiene sentido esperar
tanto tiempo entre la escritura del artículo y su publicación, los artículos
podrían incluir los comentarios o aportaciones de los lectores... <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES;">La verdad ha sido que de
revistas hay más hoy que hace 25 años y que éstas siguen teniendo las mismas
características. La alternativa racional de sustituir todas las revistas por
una gran base de datos de artículos sólo se ha dado en la física con el
repositorio arXiv. Paradójicamente, sin embargo, el buen funcionamiento de
arXiv no ha supuesto la disminución del número de revistas de física.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES;"><br /></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES;">El mundo de lo digital
ha traído muchos cambios en las revistas (hay más concentración en pocas
editoriales, el espectro de revistas leídas o hojeada por un investigador se ha
ampliado, las revistas se compran por paquetes...), pero sigue habiendo
revistas y las revistas siguen básicamente siendo 'como siempre'. Es probable
que continúe habiéndolas durante los próximos años. ¿Porque? pues por qué no es
fácil reemplazar las funciones de información, validación, registro y archivo
que las revistas han cumplido (y siguen cumpliendo) de forma eficaz, aunque
mejorable.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES;"><br /></span></div>
Lluís Angladahttp://www.blogger.com/profile/06568385249417713652noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1437436724184941676.post-31949680508282761592016-05-08T22:03:00.002+02:002016-05-08T22:03:43.756+02:00 El paper de les biblioteques en una societat en trànsit<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6C5ZYzah_XtHKYtKf5jOivAGbiCED3hQKoDBuLhyphenhyphen40oAV0L1JyH7O_OX-zwIMgHIj9_BIiWcOL9h34b9SjjQgsO9y6E2TynL6Bo3LHG5CwjOXHo66t5QE3hy7IgynfALJzu8LgW4QFWdw/s1600/trafic.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6C5ZYzah_XtHKYtKf5jOivAGbiCED3hQKoDBuLhyphenhyphen40oAV0L1JyH7O_OX-zwIMgHIj9_BIiWcOL9h34b9SjjQgsO9y6E2TynL6Bo3LHG5CwjOXHo66t5QE3hy7IgynfALJzu8LgW4QFWdw/s1600/trafic.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Pel que
fa al saber, els coneixement i la cultura, els llocs comuns sobre l'evolució de
la nostra societat sembla que apuntin cap a un món electrònic i virtual en el
que tot serà possible, fàcil i gratuït. Aquesta imatge, alimentada per uns
mitjans de comunicació acrítics, peca de superficial i respon a interessos
comercials no massa fàcils de descobrir. El qualificatiu de 'neoludites'
encunyat per definir els qui adverteixen dels riscos d'una sobrevaloració de la
tecnologia en els afers culturals és un exemple de la batalla ideològica
lliurada en aquest terreny.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">La
nostra societat, enfrontada a un canvi profund en la forma en que la informació
i la cultura es difonen, no ha tingut encara temps per valorar
convenientment quins elements de l'antic sistema basat en la cultura impresa
val la pena salvaguardar. Mentrestant però, s'afirmen la prescindibilitat i
l’obsolescència de velles organitzacions culturals com les biblioteques.
Seran aquestes realment tant poc necessàries com alguns insinuen?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Jo crec
que no. L'argumentació es basa en els reptes als que la societat actual haurà
de fer front, en les necessitats que recauran en les persones i en les
potencialitats de les biblioteques per donar recolzament a tot això.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Comencem,
doncs, per examinar alguns dels problemes socials als que haurem de fer front:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-indent: -18pt;">
</div>
<ul>
<li><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; text-indent: -18pt;">·<span style="font-family: 'Times New Roman'; font-size: 7pt; font-stretch: normal;">
</span></span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; text-indent: -18pt;">la
pressió per l'actualització dels coneixements professionals tant pels empleats
com pels sense feina, ja que la formació rebuda quedarà ràpidament obsoleta i
la mobilitat laboral creixerà,</span></li>
<li><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; text-indent: -18pt;">·<span style="font-family: 'Times New Roman'; font-size: 7pt; font-stretch: normal;">
</span></span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; text-indent: -18pt;">la
necessitat de gaudir de forma creativa d'un temps d'oci en augment derivat de
les condicions materials de benestar, de l'atur estructural, i de l'augment de
la mitjana de l'edat de vida,</span></li>
<li><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; text-indent: -18pt;">·<span style="font-family: 'Times New Roman'; font-size: 7pt; font-stretch: normal;">
</span></span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; text-indent: -18pt;">l'afebliment
dels vincles familiars i d'integració social i cultural i de l'augment de la
soledat i la marginació derivats d'una cultura més individualista, de l'augment
de la immigració i de les diferències econòmiques,</span></li>
<li><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; text-indent: -18pt;">·<span style="font-family: 'Times New Roman'; font-size: 7pt; font-stretch: normal;">
</span></span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; text-indent: -18pt;">la
sobreabundància d'informació d'entre la qual caldrà extreure la rellevant amb
una inversió efectiva de temps i d'entre la qual caldrà saber localitzar la
pertinent per aprofitar les oportunitats que es presenten.</span></li>
</ul>
<!--[if !supportLists]--><br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">Aquests
no són tots els elements caracteritzadors de l'evolució social en els propers
anys però són sens dubte tendències i caldrà fer-hi front. Les persones ens
haurem de preparar per viure i sobreviure en un context nou que serà un context
de renovació constant dels coneixements, de potenciament de les afeccions, de
desintegració social i de consum d'informació. La capacitat per assolir estadis
acceptables d'ocupació laboral i de benestar personal dependran de
l'estimulació de noves aptituds individuals que caldrà fomentar i conrear.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Aquestes
habilitats personals poden ser:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-indent: -18pt;">
</div>
<ul>
<li><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; text-indent: -18pt;">·<span style="font-family: 'Times New Roman'; font-size: 7pt; font-stretch: normal;">
</span></span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; text-indent: -18pt;">la
capacitat d'aprendre a aprendre com un instrument de mantenir-se i progressar
en un mercat laboral canviant,</span></li>
<li><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; text-indent: -18pt;">·<span style="font-family: 'Times New Roman'; font-size: 7pt; font-stretch: normal;">
</span></span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; text-indent: -18pt;">la
curiositat intel·lectual com a manera de gaudir de la vida de forma creativa i enriquidora,</span></li>
<li><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; text-indent: -18pt;">·<span style="font-family: 'Times New Roman'; font-size: 7pt; font-stretch: normal;">
</span></span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; text-indent: -18pt;">la
valoració de la dimensió humana de la realitat material com a forma
d’integració social i camí per retornar a la societat el que aquesta ha fet per
a tu,</span></li>
<li><span style="font-family: Symbol; font-size: 12pt; text-indent: -18pt;">·<span style="font-family: 'Times New Roman'; font-size: 7pt; font-stretch: normal;">
</span></span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; text-indent: -18pt;">el
domini de la informació i la seva utilització crítica com habilitat essencial
per sobreviure en un món en el que la informació serà un recurs i en el que la
capacitat d’usar-la serà la garantia d’una societat democràtica.</span></li>
</ul>
<!--[if !supportLists]--><br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">Del
foment d'aquestes habilitats i capacitats en pot dependre la felicitat de les
persones i la capacitat social de progressar . Per tant, seran habilitats i
capacitats que han de ser potenciades tant a títol individual com a nivell de
la societat. L'autoaprenentatge, el creixement personal, l'enfortiment del
teixit social i l'ús efectiu de la informació, però no necessiten només
d'estímuls per a ser conreats, necessiten també de llavors. Aquestes llavors
són la informació i les vivències que, en forma de coneixements, passen d'una
persona a una altra a través dels documents.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Deixeu-me,
arribats a aquest punt, que faci una definició poc canònica del què son (o han
de ser) les biblioteques: </span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">'llocs
en els que es té accés a la informació conservada en documents prèviament
seleccionats i organitzats de cara al seu ús per tal que la informació sigui
reutilitzada de forma específica o de forma aleatòria i creadora'.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Les
biblioteques no fan més que de receptacle de documents que contenen la
informació prèviament enregistrada de la nostra societat per tal d'ajudar a la
conservació, transmissió i difusió dels coneixements. Les biblioteques són,
doncs, aquell requisit al que al·ludíem anteriorment. Són una eina horitzontal
i no vertical. Bàsica però no essencial. Necessària però no suficient. I aquest
és el seu valor, encara que no sigui més que aquest.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Les
biblioteques no són la única institució que pot fer aportacions a aquelles
necessitats personals i socials mencionades fa poc, ni tant sols és la més
essencial, però si que és la institució que pot fer més per determinats
segments de ciutadania. Uns elevats nivells personals d'independència econòmica
i de benestar material minimitzen de forma important la necessitat d’obtenir
aquells documents que poden caler per al creixement personal a través de les
biblioteques. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Però en la societat de la informació, les diferències socials es
manifestaran en les desigualtats en l'accés a la informació. Nens i joves,
mestresses de casa, jubilats, minories ètniques i socials, aturats o
infraocupats són els grans clients potencials de les biblioteques. Són les
persones que extrauran més beneficis de la seva existència. O, dit a l’inrevés,
són els grans perjudicats per la inexistència de biblioteques o per
l'existència de biblioteques inadequades. I, a nivell social, aquest és el gran
valor de les biblioteques, encara que no sigui més que aquest.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="background-color: snow; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">[</span><span style="background-color: snow; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 15.68px;"><span style="font-size: xx-small;"><i>Reescrit (sense massa retocs) d'un text presentat al <a href="http://cbueg-mt.iii.com/iii/encore/record/C__Rb2472981__SMem%C3%B2ria%20Congr%C3%A9s%20de%20Cultura%20d%27Osona%20__Orightresult__X6;jsessionid=1AF55057FE7A1300ED22A1396160660B?lang=cat&suite=def" style="color: #cc0000; text-decoration: none;">Congrés de Cultura d'Osona</a>, ara fa 20 anys]</i></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 36.0pt; mso-hyphenate: none; tab-stops: -36.0pt 0cm; text-align: justify; text-indent: -36.0pt;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-hyphenate: none; tab-stops: -36.0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="mso-hyphenate: none; tab-stops: -36.0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
Lluís Angladahttp://www.blogger.com/profile/06568385249417713652noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1437436724184941676.post-25290627508281984192016-05-01T22:09:00.002+02:002016-05-01T22:09:31.733+02:00El valor material de la cultura<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;"></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi578G1aKz7Iknrk_KNiO4qeiVDx0IXLbdyB_iF4Nb0Z635Hm5vboFDA2LqnChESxhuVEkQKYc4Df-qljeQdJ93zYtxgK9H0xFUUD_CLoQ1yUg9gKdzQ8FuqjLph0wAbF2ABjiZ1tjgMWet/s1600/conrear.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi578G1aKz7Iknrk_KNiO4qeiVDx0IXLbdyB_iF4Nb0Z635Hm5vboFDA2LqnChESxhuVEkQKYc4Df-qljeQdJ93zYtxgK9H0xFUUD_CLoQ1yUg9gKdzQ8FuqjLph0wAbF2ABjiZ1tjgMWet/s1600/conrear.jpg" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">El Diccionari
de la Llengua Catalana defineix ‘Cultura’
com el “conjunt de coneixences literàries, històriques, científiques o de
qualsevol altra mena que hom posseeix com a fruit de l'estudi i de lectures, de
viatges, d'experiència, etc.” Però cultura també significa el conreu dels
coneixements i de les facultats de les persones. Conreu, en sentit figurat i
aplicat a aquest cas, és l’acció de sotmetre a algú a certs treballs i cures
per fer-lo fèrtil, perquè doni fruit, per obtenir-ne un profit més gran que en
el cas d'un desenvolupament espontani de la natura. En la primera accepció,
cultura té un significat passiu i estàtic; en la segona -que és la que ens
interessa-, un sentit actiu i dinàmic. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Un dels
problemes de la cultura -i molt especialment el de les biblioteques, els arxius
o els museus- és justament que, en la nostra societat, l'absència de cultura no
és percebuda com a problema. La cultura com a conjunt de coneixements encara
rep alguna valoració social, però la cultura com a treballs per al
desenvolupament humà és, si se'm permet una generalització tant terrible,
totalment menystinguda. El nostre apropament a la cultura és més estètic que
ètic; s'acosta més a l'admiració que a l'acció, aposta abans per l'èxtasi de
gaudir-ne que per al treball d'obtenir-ne.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Potser
ens seria convenient, per als que vivim de la cultura en alguna de les seves
manifestacions, que sabéssim dessacralitzar-la, que li evidenciéssim les seves
virtuts pràctiques, que li donéssim algun fonament material. La cultura és un
producte del benestar material que ens ajuda a gaudir d'aquest i que ens
permet, alhora i sobretot, a crear-ne de nou. Des d'aquest punt de vista, la
cultura és perseguible amb finalitats purament egoistes i ja no altruistes. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Penso
que la primera tasca a fer per part dels diferents sectors culturals, és la
d'evidenciar els beneficis materials per a una societat determinada del conreu
de la cultura. La crisi de l'estat del benestar (aquest al que hem de renunciar
abans de gaudir-ne dels beneficis) es presenta com un conjunt d'ofertes
insostenible pels recursos existents. Però no s'analitza prou, al meu parer, el
paper que han jugat justament els serveis culturals oferts per l'estat del
benestar per a que un país hagi assolit el nivell de riquesa que li va permetre
crear-los i mantenir-los. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">El
valor donat per una societat a l'educació i a la cultura és determinant a
l'hora d'assignar-hi recursos. Si procedim a l'anàlisi dels pressupostos que
les administracions dediquen a ensenyament i cultura -o les empreses a recerca
i desenvolupament- haurem de treure com a conseqüència que les prioritats van
cap a una altra banda. Es cert que el nostre país, després dels nefastos anys
de no inversió en infraestructura cultural, s'ha de dedicar a recuperar el
temps perdut i a posar els totxos que no van ser col·locats al llarg dels 40
anys de franquisme.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Malgrat
aquest fet determinant, per bé que circumstancial, les inversions en cultura i
sobretot en cultura de base en el darrer segle de la nostra història han estat
més aviat escasses. Es curiós que això passi a un país com Catalunya, la
riquesa del qual, pel fet de no comptar amb grans recursos naturals, no pot ser
sinó atribuïble als efectes de la 'cultura' entesa aquesta en un sentit ampli.
Catalunya és una mostra d'un país que basa el seu nivell de riquesa i benestar
en intangibles: en la forma de treure fruit d'unes condicions no massa
favorables, en l'organització dels recursos disponibles, en un teixit social espès i sense masses fissures, en la
innovació... Tots aquests són elements que la cultura pot contribuir a crear o
a reforçar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Com he
dit anteriorment, la primera tasca en aquest àmbit seria evidenciar aquells
elements d'una bona infraestructura cultural en general i bibliotecària en
particular que contribueixen de forma directa a la creació de riquesa, que
ajuden a que no es produeixin fractures socials o ètniques, o que fomenten el
desenvolupament de les habilitats i capacitats humanes que consoliden el
benestar personal .<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Per
demés, vivim un moment difícil per als organismes culturals. Un moment en el
que la societat a través de l'administració pública o de l'empresa privada no
sostindrà aquelles organitzacions que no siguin capaces de posar en evidència
els retorns de la inversió feta, que no puguin mostrar que afegeixen valor al
diner esmerçat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Una
segona tasca seria mostrar què ofereixen (i què poden oferir) les biblioteques
a la societat que les fianci. Arxius, biblioteques i museus han confiat massa
en que la seva necessitat era assumida per tothom. Han cregut massa en
l'autoevidència dels beneficis que comportaven per a la ciutadania. Han
menysvalorat la importància que té vendre's com a institució valuosa per a la
societat servida.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">[</span><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: x-small;"><i>Reescrit (sense massa retocs) d'un text presentat al <a href="http://cbueg-mt.iii.com/iii/encore/record/C__Rb2472981__SMem%C3%B2ria%20Congr%C3%A9s%20de%20Cultura%20d%27Osona%20__Orightresult__X6;jsessionid=1AF55057FE7A1300ED22A1396160660B?lang=cat&suite=def">Congrés de Cultura d'Osona</a>, ara fa 20 anys]</i></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
Lluís Angladahttp://www.blogger.com/profile/06568385249417713652noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1437436724184941676.post-55706683733945316822016-04-10T23:21:00.002+02:002016-04-11T19:58:24.952+02:00Rankings ¿Será que el no estar es el principio del no ser?<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgn2oBgjktfHd2eRPKx6hGdBxKuY3pCt2O6YzBiNyDdlFkabgHYSY7Vr6v3WEukaYFwkoMPWhH9ibUULN3t5XLsTiqAQZfX42oLHiy2gj0SZE4zsoSM11n1BkV-k-ZJ1Qkmx17hjrZdNB8/s1600/university-ranking.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="178" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgn2oBgjktfHd2eRPKx6hGdBxKuY3pCt2O6YzBiNyDdlFkabgHYSY7Vr6v3WEukaYFwkoMPWhH9ibUULN3t5XLsTiqAQZfX42oLHiy2gj0SZE4zsoSM11n1BkV-k-ZJ1Qkmx17hjrZdNB8/s320/university-ranking.gif" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="ES" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Un ranking es una fórmula polinómica en la que diferentes
aspectos se ponderan para dar como resultado una clasificación que ordena del
mejor al peor una lista de elementos. Los hay de jugadores de tenis i de
universidades, y su valor, no por mediático, no es nada despreciable. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="ES" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Con el título de <a href="http://www.elmundo.es/sociedad/2016/03/31/56fc2435ca4741b3128b45a9.html">¿Cuáles
son las mejores y las peores universidades de España?</a></span><span lang="ES" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"> </span><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">El Mundo publicaba </span><span lang="ES" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">hace unos días el <a href="http://www.u-ranking.es/analisis.php">U-Ranking
(Indicadores Sintéticos del Sistema Universitario Español) 2016</a>, elaborado
por el Instituto Valenciano de Investigaciones Económicas (Ivie) y la Fundación
BBVA. Para el caso que nos trae, la clasificación final no importa y sí
bastante más los elementos elegidos para realizar la clasificación.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="ES" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">En la <a href="http://www.u-ranking.es/metodologia.php">metodología
del U-Ranking</a> se eligen indicadores para evaluar la actividad docente,
investigadora y de innovación y desarrollo tecnológico de las universidades (la
combinación de los resultados de estos tres ámbitos es lo que da el resultado
final). Para cada uno de estos tres ámbitos se consideran cuatro grupos de
indicadores: Recursos, Producción obtenida, Calidad e Internacionalización de
las actividades. Se usan 31 indicadores entre los cuales ninguno se refiere a
la biblioteca.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="ES" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Durante toda la 2ª mitad del S XX, cantidad fue sinónimo
de calidad, por lo que a las bibliotecas se refiere. Y el tamaño (= calidad) de
las bibliotecas era un elemento constante entre los elegidos para analizar y
fijar la calidad de las universidades. En
1990, la ALA publicó el libro de Nancy A. Van House, Beth T. Weil y Charles R.
McClure <i><a href="http://crl.acrl.org/content/52/4/387.full.pdf+html">'Measuring academic
lib performance: a practical approach'</a></i>, libro que proponía dejar de
lado los tradicionales indicadores de recursos pasivos (inputs) para pasar a
tener en cuenta los servicios prestados (outputs) y la satisfacción del
Usuario. Hay un buen artículo en el que se pueden apreciar los vaivenes de <a href="http://redc.revistas.csic.es/index.php/redc/article/view/390/402">la
evaluación de la calidad en las bibliotecas universitarias en España entre 1994
y 2006.</a><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="ES" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Por muy de acuerdo que uno pueda estar en que cantidad no
es calidad, lo cierto es que la evolución de los criterios de calidad, así como
la enorme disrupción que ha supuesto la información electrónica, han dejado a
las bibliotecas fuera de los rankings universitarios. Es significativo que la bibliografía
profesional norte-americana haya dejado de hablar de ‘evaluación’ y –desde de
la aparición del influyente <a href="http://www.ala.org/acrl/sites/ala.org.acrl/files/content/issues/value/val_report.pdf">libro
de Megan Oakleaf</a>- hable cada vez más de ‘valor’.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="ES" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">En lo que se refiere a bibliotecas universitarias, los
estudios norte-americanos se están centrando en encontrar evidencias empíricas
que muestren la contribución de la biblioteca para conseguir las metas de la universidad,
el éxito académico de los estudiantes, o para aumentar los resultados de
retención de matriculados. Paralelamente, las bibliotecas públicas han dedicado
esfuerzos importantes en mostrar el valor económico de las bibliotecas.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="ES" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Sea la que sea la evolución del concepto de calidad en
bibliotecas, lo cierto es que, entre tanta incertidumbre y cambio, los
principales rankings de universidades no usan ningún indicador de biblioteca o
de servicios bibliotecarios. Dada la importancia creciente de los rankings para
las universidades, uno se pregunta hasta qué punto es significativa esta
desaparición de indicadores bibliotecarios en la medición de la calidad de las
universidades. ¿Será que el no estar es el principio del no ser?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
Lluís Angladahttp://www.blogger.com/profile/06568385249417713652noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1437436724184941676.post-23483761228151638482016-03-04T22:41:00.002+01:002016-03-04T22:41:39.033+01:00Y, finalmente, las RDA ¿hay otro camino si los bibliotecarios queremos contribuir a catalogar el mundo?<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTGFxfk4Ymz3YUA_Q9okpz5SlaV3JhyphenhyphenI_TxezIncV4Cr2zH8V-Gq_t27C9LMYYoD348aCfFePfyL5HOyg25BBIqsdyoz8KQfQ_3iiVMQqDSrkchq9jvGWARC1I5Vig13_hk-cxqzIsTYKY/s1600/plainRDA_200x300.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTGFxfk4Ymz3YUA_Q9okpz5SlaV3JhyphenhyphenI_TxezIncV4Cr2zH8V-Gq_t27C9LMYYoD348aCfFePfyL5HOyg25BBIqsdyoz8KQfQ_3iiVMQqDSrkchq9jvGWARC1I5Vig13_hk-cxqzIsTYKY/s1600/plainRDA_200x300.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Ya hemos avanzado que las <b>RDA</b> tienen
‘algo’ de las <b>AACR,</b> pero las <b>RDA</b> son sustancialmente, una nueva forma de ver la
catalogación. Las RDA (basadas en los principios de las <b>FRBR</b>) tienen las
‘entidades’ como centro. Las entidades son los “objetos principales de interés
para los usuarios de datos bibliográficos” (FRBR, 3.1). Y, ¿cuáles son estas
entidades?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Lo que las<b> FRBR </b>y las <b>RDA</b> reconocen
como entidad pueden ser de tres tipos: <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt 18pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="ES" style="font-family: Symbol; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;">·<span style="font-family: 'Times New Roman'; font-size: 7pt; font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Los productos de la
labor intelectual o artística de alguien. Aquí deberemos distinguir entre
obras, expresiones, manifestaciones y documentos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt 18pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="ES" style="font-family: Symbol; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;">·<span style="font-family: 'Times New Roman'; font-size: 7pt; font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Los responsables del
contenido intelectual o artístico, o de su producción o difusión, de una obra,
expresión o manifestación. En este grupo distinguiremos entre personas físicas y personas jurídicas.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt 18pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="ES" style="font-family: Symbol; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Symbol; mso-fareast-font-family: Symbol;">·<span style="font-family: 'Times New Roman'; font-size: 7pt; font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Los términos que
permiten acotar el tema o materia de las producciones intelectuales o
artísticas. Aquí se distingue entre concepto, objeto, evento y lugar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Llamemos a estas entidades
‘creadores’, ‘obras’ y ‘materias’, la catalogación del futuro sería establecer
relaciones entre las mismas. Así un creador (la ilustradora Pilarín Bayés) se
relacionaría con una obra (El sueño de la noche de verano de Shakespeare en una
de sus expresiones: una adaptación infantil) y con una materia (literatura para
niños). <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">En substancia es esto; en la
práctica, más complicado, pero ¿hay otro camino si los bibliotecarios queremos
contribuir a catalogar el mundo?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="background-color: snow; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; font-style: italic; text-decoration: underline;">[Este post es la última entrega de una </span><a href="https://listserv.rediris.es/cgi-bin/wa?A2=ind1603A&L=IWETEL&F=&S=&P=14672" style="background-color: snow; color: #cc0000; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; font-style: italic;">nota ThinkEPI que se acaba de publicar</a><span style="background-color: snow; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; font-style: italic; text-decoration: underline;">]</span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
Lluís Angladahttp://www.blogger.com/profile/06568385249417713652noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1437436724184941676.post-30222025031372941462016-03-03T21:07:00.001+01:002016-03-03T21:07:16.422+01:00AACR, MARC, ISBD, FRBR, BIBFRAME<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhb2Q93o6wAF6-7bVmKvdmXB_BHKkAXKyuLSR9K875AgD227fE5RMdEnkTtihZZcLZpgB0hpPY7ySc3-nSTFyd63mfTaHnJFZUQt8nk18t8NRqFI45IBXJabnYDjEsZeeESXmURZxvuH0hL/s1600/marc-and-bibframe-32-638.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhb2Q93o6wAF6-7bVmKvdmXB_BHKkAXKyuLSR9K875AgD227fE5RMdEnkTtihZZcLZpgB0hpPY7ySc3-nSTFyd63mfTaHnJFZUQt8nk18t8NRqFI45IBXJabnYDjEsZeeESXmURZxvuH0hL/s320/marc-and-bibframe-32-638.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Las <b>AACR</b> cumplieron el papel de
unificar las prácticas catalográficas, pero fueron concebidas para un contexto
previo a la generalización del uso de los ordenadores. El <b>formato MARC</b> no hace
más que encapsular los elementos bibliográficos mencionados en las normas de
catalogación en campos y subcampos. Así un ordenador puede ‘leer’ los registros
catalográficos (las siglas del MARC se corresponden a MAchine-<i>Readable</i> Cataloging) y saber que lo que
sigue al $c en un campo 100 es un título o una palabra asociada a un nombre
propio y debe escribirlo en cursiva. Las <b>ISBD</b> (International Standard
Bibliographic Description) tuvieron como intención no solo orientar la
catalogación descriptiva sino organizar la misma de forma que los ordenadores
la ‘leyeran’ cómodamente.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Con el <b>MARC</b> (bajo <b>AACR</b>) los
ordenadores saben leer, pero no comprenden. Un ordenador no comprende que <i>El Somni d'una nit d'estiu</i></span><span lang="ES"> </span><span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">represente la misma obra que <i>A Midsummer Night's Dream</i> o <i>El
sueño de una noche de verano</i>. Mucho menos puede saber que la obra original
ha tenido adaptaciones infantiles (como la mencionada de A. Díaz-Plaja y P.
Bayés) o que con este título compusieron obras musicales Benjamin Britten y
Felix Mendelssohn y una canción los Queen.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">El origen de las <b>RDA</b> debe buscarse
en el intento de dar con una solución contemporánea a los retos de la
catalogación, una solución que contemple las posibilidades de la tecnología y
las formas cambiantes de las necesidades de los usuarios. Las <b>RDA</b> quieren
deshacerse de servitudes que fueron lógicas pero que hoy ya no lo son (la del
tamaño escaso de las fichas en los catálogos manuales o la de las limitaciones
de los instrumentos de recuperación). <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Las<b> RDA</b> continúan orientándonos en
qué hacer con los nombres de personas que incluyen guiones (RDA 8.5.5) o con
los nombres de congregaciones, tribunales u otros organismos administrativos de
la Iglesia Católica (RDA 11.2.2.28); en esto, las <b>RDA</b> y las <b>AACR</b> se parecen. El
cambio no está aquí, sino en la mirada con la que el catalogador contempla los
objetos que describe para su recuperación.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">El origen de esta mirada está en las
<b>FRBR</b> (<a href="http://archive.ifla.org/VII/s13/frbr/frbr.pdf">Functional
Requirements for Bibliographic Records</a>), una publicación de la <b>IFLA</b> del año
1998 (¡hace casi 20 años!). Las <b>FRBR</b> fueron concebidas como respuesta a un
entorno enteramente nuevo, un entorno que exigía reducir los costes de la
catalogación, que estaba cada vez más ‘automatizado’ y en el que emergían
nuevas necesidades de los usuarios. El centro de atención de las <b>FRBR</b> no son
los registros bibliográficos, sino las ‘entidades’ que estos representan y que
son lo que verdaderamente importa al usuario. Volveremos al tema en el apartado
siguiente.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Esta nueva forma de ver la
catalogación requiere nuevas normas (las <b>RDA</b>), pero también nuevas formas de
encapsular la información para que ésta ya no solo sea ‘leíble’ por los
ordenadores, sino que sea ‘comprensible’ por ellos. El <b>formato MARC</b> está
llamado a ser substituido por </span><a href="http://www.loc.gov/bibframe/"><span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;"><b>BIBFRAME</b></span></a><span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;"> (Bibliographic Framework Initiative), un proyecto de la
<b>Library of Congress</b> aún no ultimado. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">En el <b>formato MARC </b>subyacen las
<b>AACR</b>. Su objetivo es agrupar elementos en un registro bibliográfico de forma
que cada uno pueda distinguirse de los demás y pueda ser manipulado de forma
independiente. <b>BIBFRAME</b> intenta crear un modelo distinto en el que lo
importante no es agrupar elementos sino relacionar ‘entidades’; <b>BIBFRAME</b> proporciona
“los fundamentos de la futura descripción bibliográfica, ya sea en la web o en
el mundo más amplio de la red”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: snow; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; font-style: italic; text-decoration: underline;">[Este post es la pennúltima entrega de una </span><a href="https://listserv.rediris.es/cgi-bin/wa?A2=ind1603A&L=IWETEL&F=&S=&P=14672" style="background-color: snow; color: #cc0000; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; font-style: italic;">nota ThinkEPI que se acaba de publicar</a><span style="background-color: snow; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; font-style: italic; text-decoration: underline;">]</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: snow; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; font-style: italic; text-decoration: underline;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: snow; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;"><i>p.d. La diapositiva es de una <a href="http://www.slideshare.net/orangeaurochs/marc-and-bibframe">presentación de Thomas Meegan disponible en SklikdeShare</a></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: snow; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: snow; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; font-style: italic; text-decoration: underline;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: snow; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; font-style: italic; text-decoration: underline;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
Lluís Angladahttp://www.blogger.com/profile/06568385249417713652noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1437436724184941676.post-71955529890459007352016-03-02T20:57:00.001+01:002016-03-02T20:57:25.117+01:00Los objetivos de los catálogos: encontrar, agrupar, enlazar<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6ZATtmUvP6Lq2v5N24Qdnfm4D_hmc_vgqPyToqsbUpb_gKOiMlmapDvRTtkEX7yTyiGSpBpWEU0NL0cmsZVQed-DwEfkvOOTJHGtogCloOQ5kIRwmk53fsMl7tPLlut4WS1DYKwezUTqk/s1600/images.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6ZATtmUvP6Lq2v5N24Qdnfm4D_hmc_vgqPyToqsbUpb_gKOiMlmapDvRTtkEX7yTyiGSpBpWEU0NL0cmsZVQed-DwEfkvOOTJHGtogCloOQ5kIRwmk53fsMl7tPLlut4WS1DYKwezUTqk/s1600/images.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Los objetivos de los catálogos, tal como los estableció <b>Charles A. Cutter</b>
en 1875, son: permitir localizar una obra conocida, encontrar juntas las obras
de un mismo autor o misma materia y proporcionar los elementos que permitan al
usuario elegir un libro concreto entre diversas ediciones de la misma obra. A
mi entender, a estos objetivos les falta el de proporcionar relaciones entre
autores o entidades (cuando estos cambian de nombre, o entre materias
‘vecinas’, por ejemplo, lo que los catálogos solucionan con referencias de
véase también).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Los catálogos manuales y los automatizados, las bases de datos y los
grandes buscadores actuales buscan cumplir en mayor o menor medida estas tres
funciones: encontrar, agrupar y relacionar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;"><b>Encontrar</b> algo que conoces es (relativamente) fácil. El acierto depende
menos de la calidad del catálogo que de la fiabilidad de tu memoria. Ayer mi
librería supo decirme que el libro que buscaba (de un tal Kennedy sobe
historia) era <i>Auge y caída de las grandes
potencias. </i>En un pasado cercano no era tan fácil.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;"><b>Agrupar</b> ha sido lo más perseguido por las normas de catalogación e
indización: hacer que el usuario encuentre juntas las obras de un mismo autor o
de un mismo tema. Las obras de Ramon Llull se encuentran bajo este nombre en la
Biblioteca de Catalunya, pero Ramón lleva acento en la Biblioteca nacional
española, y la misma persona se encuentra bajo el encabezamiento de Raimundus Lullus en la Biblioteca nacional
alemana y bajo el de P. Луллий en la de Rusia. La insuficiencia de las normas
para resolver estos problemas ha hecho encontrar soluciones
extra-catalográficas como el </span><a href="http://viaf.org/viaf/120696927/"><span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">VIAF</span></a><span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;"><b>Relacionar</b> ha estado tradicionalmente alejado del punto de mira de los
catálogos, pero las referencias de ‘véase también’ no pretenden más que eso:
orientar al lector que una entidad (por ejemplo, la Universidad Politécnica de
Barcelona) cambió de nombre o que el muy
recomendable John Banville es la misma
persona que Benjamin Black (en este caso, escritor de novelas policíacas).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Los catálogos manuales e incluso los OPACs tienen limitaciones importantes
para ejercer cualquiera de estas funciones por mucho que las normas de
catalogación nos ayuden a precisar cuál es la mejor entrada principal para una
obra, qué entradas secundarias o adicionales debemos hacer y qué relaciones
debemos óptimamente establecer. Sin lugar a dudas, muchas de las deficiencias
(o insuficiencias) de los catálogos y de las normas que los rigen han quedado
subsanadas o paliadas por la potencia de los instrumentos automatizados de
búsqueda. Así localizamos a John Dos Passos tanto si le buscamos por ‘Passos’ o
por ‘dos Passos’. Pero la fuerza bruta de los instrumentos de recuperación es
menos efectiva para localizar, dentro de la ingente producción de libros de Shakespeare, <i>El Somni d'una nit d'estiu</i> en adaptación de Aurora Díaz-Plaja
(bibliotecaria, ella) e ilustraciones de Pilarín Bayés que leí hace tiempo y
que ahora querría recuperar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Pero, para encontrar, agrupar y relacionar mejor no necesitamos solamente
una nueva tecnología, necesitamos –en
palabras</span><span lang="ES"> </span><a href="http://swib.org/swib15/slides/coyle_mistakes.pdf"><span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;"><b>Karen Koyle</b></span></a><span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;"><b>-</b> que los datos y la tecnología
trabajen juntos. No mejoraremos los resultados de las búsquedas de los usuarios
solo añadiendo potencia a los instrumentos de recuperación, necesitamos además
añadir ‘inteligencia’ a la forma en la que presentamos los datos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<u><span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;"><i>[Este post es la entrega 4a de una <a href="https://listserv.rediris.es/cgi-bin/wa?A2=ind1603A&L=IWETEL&F=&S=&P=14672">nota
ThinkEPI que se acaba de publicar</a>]</i><o:p></o:p></span></u></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<u><span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;"><br /></span></u></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<u><span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;"><br /></span></u></div>
Lluís Angladahttp://www.blogger.com/profile/06568385249417713652noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1437436724184941676.post-79410650064638028832016-03-01T22:03:00.001+01:002016-03-01T22:03:52.460+01:00La tecnología es un instrumento para ahorrar y para compartir<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxgfwFOJOL_SJ9mlHLV9iOcGdVnzi6xPbniuANDkBRXGXI75R6zMzF4MmpZN9tOj0TaNZqo8IMYXpO7vW-H81WeyerWKjIO-gjmvy2CdYJpUjmEJqqZaVm9QSomQOBTI9f9OEb5P_34-5H/s1600/tumblr_inline_mm4amlSFPA1qz4rgp.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxgfwFOJOL_SJ9mlHLV9iOcGdVnzi6xPbniuANDkBRXGXI75R6zMzF4MmpZN9tOj0TaNZqo8IMYXpO7vW-H81WeyerWKjIO-gjmvy2CdYJpUjmEJqqZaVm9QSomQOBTI9f9OEb5P_34-5H/s320/tumblr_inline_mm4amlSFPA1qz4rgp.jpg" width="243" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">La etérea necesidad de ahorrar y la
imprecisa voluntad de compartir solo pueden sustentarse en la materialidad de
unos instrumentos que las hagan posibles. Las normas de catalogación son
tecnología, pero estas hubieran sido insuficientes de no haber encontrado
instrumentos que sustentaran de forma efectiva y eficiente el re-uso de los
registros catalográficos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Las bibliotecas han hecho un uso
intensivo de la tecnología puntera de cada momento. No es verdad que el uso de ‘Nuevas
Tecnologías’ por parte de la catalogación haya empezado con los ordenadores.
Antes, la impresión mecánica de copias de fichas, la confección de catálogos
colectivos por reproducción fotográfica de fichas o las microformas, habían
sido tecnologías usadas con la finalidad de compartir. <b>Karen Coyle</b> explica muy
bien esta evolución tecnológica en un artículo reciente en <i>American Libraries</i> (<i><a href="http://americanlibrariesmagazine.org/2016/01/04/cataloging-evolves/">The
Evolving Catalog: Cataloging tech from scrolls to computers</a></i>).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Creo que vale la pena destacar que
el primer uso de los ordenadores con la catalogación fue el de permitir la
impresión de fichas para catálogos manuales. Por esto, algunas palabras que se
añaden a los nombres de personas tienen un subcampo propio, gracias al cual
esta palabra acabaría siendo impresa en cursiva (por ejemplo). El formato MARC
y parte de sus complejidades proviene de este uso (revolucionario a finales de
los años 60 del siglo pasado, incomprensible visto con ojos de finales de los
90, cuando ya se habían generalizado los OPAC’s). La adopción de la tecnología
es así, contradictoria. Lo que supone una liberación en un momento dado, acaba
siendo una esclavitud al cabo de un tiempo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;"><i>En la foto (de V</i></span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><em style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #222222; line-height: 20px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">iolet Fox), año 1967: <a href="http://womenoflibraryhistory.tumblr.com/post/49352849263/henriette-avram"><b>Henriette Avram</b>, de la Library of Congress, entrega una cita magnética con unos 9.000 registros bibliograficso a Richard Coward, de la British National Bibliography</a>. </em></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><em style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #222222; line-height: 20px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><br /></em></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<i style="background-color: snow; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 15.68px;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">[Este post es la entrega 3 de 5 de una nota ThinkEPI que se publicará en breve.]</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<i style="background-color: snow; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 15.68px;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><br /></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<i style="background-color: snow; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 15.68px;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><br /></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><em style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #222222; line-height: 20px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><br /></em></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><em style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #222222; line-height: 20px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><br /></em></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><em style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #222222; line-height: 20px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><br /></em></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><em style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #222222; line-height: 20px; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><br /></em></span></div>
Lluís Angladahttp://www.blogger.com/profile/06568385249417713652noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1437436724184941676.post-48483207811824543472016-02-29T22:36:00.000+01:002016-02-29T22:36:54.841+01:00Los catálogos locales son insuficientes: debemos agruparlos en catálogos colectivos<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSXoaw1tUaVrbs06kEZD5V-MrOGdnMbymKuza-ut1qctEWCqRnXiUSPWbg-lYbBXWdMWRWXTnpQvXWN28bObhe2sGWO97hLXyzEDXFQPH-06P942hjPDvesMA8QcBkMxFGCW6NH66t4Bkx/s1600/tumblr_my0od1Hs0E1r0cgg3o1_1280.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSXoaw1tUaVrbs06kEZD5V-MrOGdnMbymKuza-ut1qctEWCqRnXiUSPWbg-lYbBXWdMWRWXTnpQvXWN28bObhe2sGWO97hLXyzEDXFQPH-06P942hjPDvesMA8QcBkMxFGCW6NH66t4Bkx/s320/tumblr_my0od1Hs0E1r0cgg3o1_1280.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Las mejores bibliotecas lo eran (¿lo son aún?) por tener colecciones
grandes: a más tamaño, mayores posibilidades que un usuario encontrara lo que
busca y necesita entre los documentos de la biblioteca. Por esto las
bibliotecas coleccionan, para incorporar a la biblioteca libros que –a priori o
<i>just in case</i>- tienen un potencial de uso alto para una
comunidad de usuarios dada. Pero ni las mejores políticas coleccionadoras, ni
los más extensos recursos económicos dedicados a comprar documentos han
conseguido que ninguna biblioteca sea auto-suficiente.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Cualquier biblioteca es insuficiente; sólo con sus materiales no puede
satisfacer las inquietudes de sus usuarios. Creo que es una suerte que sea así;
lo contrario -que las bibliotecas pudieran anticipar todas las demandas que
recibiesen- significaría estar en un
mundo predictible, en un mundo cerrado en el que los saberes serían
compartimentos estancos y las personas seres sin curiosidad. La insuficiencia
de las bibliotecas ha sido paliada por éstas con dos instrumentos
complementarios: los catálogos colectivos y el préstamo interbibliotecario.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Para facilitar acceso a los documentos, las bibliotecas ofrecen dos niveles
de servicios: el inmediato y basado en las colecciones propias, y el mediato
basado en la colaboración con otras bibliotecas. Para facilitar este último,
diferentes bibliotecas agrupan sus registros en un instrumento común, y aquí
las normas de catalogación intervienen de nuevo ya que sólo compartiéndolas se
puede crear un instrumento unitario manejable. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Los catálogos colectivos han supuesto problemas nuevos para la
catalogación, ya que –evidentemente- es más fácil hacer una catalogación
coherente dentro de una institución (con el catálogo local) que entre diversas
(con un catálogo colectivo). Otro elemento a destacar es que la dimensión de
los catálogos crece de forma exponencial. En 1965 (por poner una fecha), el
catálogo de una biblioteca muy grande podía contener unos 4M de registros
bibliográficos; en 1995 el catálogo colectivo de OCLC tenía unos 40M de
registros y hoy incluye unos 400M.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="background: snow; font-family: Arial, sans-serif;">Nota. La fotografía es de la Universidad de Yale y es un árbol de Navidad hecho con algunos de los 754 volúmenes del </span></i><i><span style="background: snow; font-family: Arial, sans-serif;">National Union Catalog, catálogo de los libros impresos anteriores a 1956 presentes en bibliotecas del Canadá y los EUA:</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="background: snow; font-family: Arial, sans-serif;"><br /></span></i></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span style="background: snow; font-family: Arial, sans-serif;">[Este post
es la entrega 2 de 5 de una nota ThinkEPI que se publicará en breve.]</span></i><span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;"><o:p></o:p></span></div>
Lluís Angladahttp://www.blogger.com/profile/06568385249417713652noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1437436724184941676.post-32999634758593363492016-02-28T23:20:00.003+01:002016-02-28T23:20:44.637+01:00Encontrar, agrupar, enlazar: las promesas de las RDA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_2xUE7e3wVAb7C-IXbn0V0BBTwKQ7JYpieZCrbTD-SDq-ivwatylWMFuQyWwKNl4fm7jiUAqtYAMUSKmaTfJ9KXllo07adHja9uK1FVWTWiyvXsOcUSjyCvpGdvUjGpUpeqW7mHd9gaMP/s1600/1348119904806.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="264" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_2xUE7e3wVAb7C-IXbn0V0BBTwKQ7JYpieZCrbTD-SDq-ivwatylWMFuQyWwKNl4fm7jiUAqtYAMUSKmaTfJ9KXllo07adHja9uK1FVWTWiyvXsOcUSjyCvpGdvUjGpUpeqW7mHd9gaMP/s320/1348119904806.png" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">A lo largo del 2016, las bibliotecas universitarias
de Cataluña y la <b>Biblioteca de Catalunya</b>
</span><a href="file:///C:/Bloc%20B%20Dig%201601/BDig%2016/Resource%20Description%20and%20Access"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD;">iniciarán la catalogación usando las normas <b>RDA</b></span></a><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;"> (Resource Description and Access), en sustitución de las <b>AACR2</b>. La </span><b><span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Library of Congress</span></b><span lang="ES" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;"> y la <b>British Library</b> la
iniciaron en 2013 y, desde entonces, </span><a href="http://www.rdatoolkit.org/RDA_institutions"><span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">otras muchas bibliotecas han seguido este camino</span></a><span lang="ES" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">. El uso de las <b>RDA</b> como
normativa catalográfica es un paso más en un camino trenzado por tres
voluntades: la de ahorrar, la de compartir y la de desarrollar la tecnología
que lo haga posible.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><u><span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Catalogar es caro:
debemos hacerlo ahorrando esfuerzos<o:p></o:p></span></u></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Coleccionar, catalogar, proporcionar acceso. Este es el mantra de las
bibliotecas. En algunos casos coleccionar es primordial, en otros lo es
facilitar el acceso y uso, la catalogación puede ser lo más relevante en
determinadas circunstancias… Las tres funciones requieren recursos y la
catalogación ha sido una de las actividades bibliotecarias que –especialmente
en algunas bibliotecas- ha consumido más. Por otra parte, catalogar un
documento dado podría ser una actividad que se hiciera una sola vez; el registro
creado podría reutilizarse n-veces, en muchos casos sin cambios, en algunos con
adaptaciones menores. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">La historia de la catalogación puede contarse como el camino de encontrar y
acordar normas y pautas comunes de catalogación que permitan el re-uso por
parte de muchos del registro bibliográfico creado por una biblioteca (por la
primera que cataloga un documento). Las bibliotecas pueden ahorrar una parte
importante de sus recursos (especialmente en personas) si son capaces de
reaprovechar las catalogaciones de otras bibliotecas para su uso propio.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">En 1961, en París tuvo lugar la primera <b>International Conference on Cataloging Principles</b>, que acordó unos
criterios generales (conocidos como los “</span><a href="http://www.ifla.org/files/assets/cataloguing/icp/icp_2009-en.pdf"><span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Principios de Paris</span></a><span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">”) que permitieron al
cabo de no muchos años la elaboración de unas normas de catalogación para los
países de habla inglesa. Pero la primera edición de las <b>Anglo-American cataloguing rules</b> (1967) fue un éxito a medias ya
que no contó con una única edición, sino con una de británica y otra de norteamericana.
La unificación normativa (a nivel anglosajón) se realizó en 1978 con la segunda
edición de las <b>AACR</b>. Mientras tanto
el formato <b>MARC</b> apareció en 1968 y a
principios de los años 70 la <b>IFLA</b>
iniciaba la serie de ediciones de normas internacionales para la descripción
bibliográfica de documentos de diferente tipo (las <b>ISBD</b>) que, entre otras, tenía la intención de facilitar la
catalogación usando ordenadores.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">Es dentro de esta tradición que debemos situar a las <b>RDA</b>: una norma con las ventajas e inconvenientes de querer ser
internacional, confeccionada de forma consensuada entre la comunidad
bibliotecaria y pensada para ser usada en el contexto tecnológico actual.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;"><i><br /></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;"><i>[Este post es la entrega 1 de 5 de una nota ThinkEPI que se publicará en
breve.]</i><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">
<span lang="ES" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br clear="all" style="mso-special-character: line-break; page-break-before: always;" />
</span>
</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
Lluís Angladahttp://www.blogger.com/profile/06568385249417713652noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1437436724184941676.post-41031548422263920472016-02-14T23:50:00.002+01:002016-02-14T23:50:46.945+01:00Un balanç de l’any de les biblioteques<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaYdJI_sulFx1UUyWIyW7YWB4OLbN-vGjjAtwfE72YDUjl2-7rPXT6tbjQDt_vBfRbSd7CoqnZoSYCjQFV8lpofAU0cltuFAO6vPuM3hid9K8rC-wFv-fwalh-X8XEA-YPgWEbRA_RPCeU/s1600/ay+b.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaYdJI_sulFx1UUyWIyW7YWB4OLbN-vGjjAtwfE72YDUjl2-7rPXT6tbjQDt_vBfRbSd7CoqnZoSYCjQFV8lpofAU0cltuFAO6vPuM3hid9K8rC-wFv-fwalh-X8XEA-YPgWEbRA_RPCeU/s1600/ay+b.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">El
passat 2015 ha estat l’any de les biblioteques. Aquest tenia una doble
intenció: “<a href="http://www.anybiblioteques.cat/manifest/">en primer lloc,
fer balanç i donar valor al model bibliotecari impulsat per la Mancomunitat de
Catalunya i consolidat pels governs en democràcia. I en segon lloc,
proporcionar una reflexió sobre el model de biblioteca pública catalana dels
propers anys</a>.”<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">La
iniciativa era evidentment bona i així va ser saludada per la professió en
general i <a href="http://bdig.blogspot.com.es/2015/01/2015-any-de-les-biblioteques.html">per
aquest Bloc</a>. A l’espera d’un balanç oficial que exposi els resultats obtinguts
per als <a href="http://www.anybiblioteques.cat/objectius/">diferents objectius
de l’Any</a>, jo faig el meu: </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
</div>
<ul>
<li><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">un èxit, </span></li>
<li><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">una absència i </span></li>
<li><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">una ocasió perduda.</span></li>
</ul>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<b><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Èxit indubtable en el que es tractava de
parlar de biblioteques</span></b><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;"> al llarg d’aquest any (fins i tot van ser presents en l’acte
oficial de l’11 de setembre). Al llarg del 2015 s’han celebrat multitud d’actes
commemoratius i les biblioteques han estat més presents que mai en els mitjans
de comunicació.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<b><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Una absència: la de la reflexió sobre com han
de ser les biblioteques públiques del futur</span></b><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">. Si n’hi ha hagut no la he vist. Malgrat
tot, cal i l’any oficial hagués estat un moment ideal per fer-la (o, millor
dit, per iniciar-la). Les biblioteques estan vivint arreu canvis molt i molt
profunds deguts a la progressiva digitalització de la informació i a la seva
accessibilitat des de la xarxa. Això ha comportat que molts sistemes
bibliotecaris hagin fet reflexions sobre quins canvis han de fer-se a les
biblioteques per continuar aportant valor a la societat en aquest context
diferent. Per altra banda, el sistema de biblioteques públiques de Catalunya,
per exemplar que sigui, té mancances que hagués estat convenient examinar al
llarg del 2015 per estudiar-ne mesures correctores. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<b><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Una ocasió perduda: aprofitar el moment per
parlar de les “altres” biblioteques</span></b><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;"> (les d’entitats, les de centres governamentals,
les de les escoles i centres d’ensenyament, les de les presons, les de les universitats,
la nacional...) Per a molta gent, la funció de les biblioteques públiques no és
distingible de la que de forma genèrica fan les “altres”: ajudar a la gent en
la seva interacció amb la informació. L’any , en això, ho ha estat només d’algunes
biblioteques. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
Lluís Angladahttp://www.blogger.com/profile/06568385249417713652noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1437436724184941676.post-60906336185818945622016-02-08T00:04:00.002+01:002016-02-08T00:04:42.787+01:00Lo que preocupa a los bibliotecarios<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgg_mTmehBJxq6XTeAeJom8WfcabA4GhLek2RrYgwadyKBy58Mv_H5eraVV_6bHQ2NnfWO0R8_mi2WX6rbdkHSRXs8xDNxHxofZT9RNDRzVQYfmf5C9wS3T94RbZJrIiGWBE5xO4rL4mO_Z/s1600/preocupacio.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgg_mTmehBJxq6XTeAeJom8WfcabA4GhLek2RrYgwadyKBy58Mv_H5eraVV_6bHQ2NnfWO0R8_mi2WX6rbdkHSRXs8xDNxHxofZT9RNDRzVQYfmf5C9wS3T94RbZJrIiGWBE5xO4rL4mO_Z/s1600/preocupacio.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="ES" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">La revista <b><i>Ítem</i></b> del <b>COBDC</b> dedica su último número (el 59) a mirar más allá. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="ES" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="ES" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">52 personas (en su mayoría
profesionales B-D) responden a las preguntas siguientes:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt 18pt; text-indent: -18pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="ES" style="font-family: "symbol"; font-size: 12.0pt;">·<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="ES" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">¿Cuáles han sido los
cambios más importantes que ha vivido tu (rincón) profesional en los últimos 20
años? <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt 18pt; text-indent: -18pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="ES" style="font-family: "symbol"; font-size: 12.0pt;">·<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="ES" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">¿Cuáles son los principales
retos de futuro?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt 18pt; text-indent: -18pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="ES" style="font-family: "symbol"; font-size: 12.0pt;">·<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="ES" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Si pudieras cambiar 3
aspectos relevantes de la política bibliotecaria ¿qué cambiarias?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt 18pt; text-indent: -18pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="ES" style="font-family: "symbol"; font-size: 12.0pt;">·<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="ES" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">¿Qué perfil debería
tener el profesional del futuro?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt 18pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="ES" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Alguien me dijo que lo que debería hacerse con el contenido
de las entrevistas era vaciarlas en un fichero y sacar de él una nube de
palabras para ver las que más se repiten.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="ES" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="ES" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Yo, a falta de habilidades
tecnológicas, lo que he hecho es leer todas las entrevistas y sacar notas. <b>Lo
que deduzco que preocupa por encima de otras cosas es:<o:p></o:p></b></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt 18pt; text-indent: -18pt;">
<!--[if !supportLists]--><b><span lang="ES" style="font-family: "symbol"; font-size: 12.0pt;">·<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="ES" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">La tecnología <o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt 18pt; text-indent: -18pt;">
<!--[if !supportLists]--><b><span lang="ES" style="font-family: "symbol"; font-size: 12.0pt;">·<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span lang="ES" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">La visibilidad de la
profesión<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt 18pt; text-indent: -18pt;">
<!--[if !supportLists]--><b><span lang="ES" style="font-family: "symbol"; font-size: 12.0pt;">·<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--></b><span lang="ES" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><b>La adaptación de los
servicios actuales a nuevas necesidades y perfiles de los usuarios</b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="ES" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">La <b>tecnología</b> <b>es el cambio más importante de los últimos
años</b>. Aquí no hay sorpresas. Y quizá haya pocos comentarios a hacer. Sólo
el que es un cambio más citado por los entrevistados de edad más avanzada y por
los gestores que por los demás. Estos deben tener aún fresca la memoria de los
tiempos de la biblioteca de papel y los esfuerzos que ha supuesto la gradual (y
aún no finalizada) transición a lo digital.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="ES" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">De forma bastante generalizada<b>, la visibilidad de la profesión</b> <b>es el reto citado como más importante</b>. Lo mencionan especialmente
los entrevistados que han ocupado u ocupan cargos en asociaciones profesionales, pero no sólo estos.
De las entrevistas me parce de deducir que se desprende más una decepción
respecto al pasado que un reto de futuro. Partiendo de la enorme transformación
de las bibliotecas en los últimos años y de la gran aceptación de sus servicios
transformados, los entrevistados se preguntan cómo es que la profesión continúe siendo
tan poco visible; que cómo es que el bibliotecario-documentalista no sea un
perfil solicitado por empresas e instituciones para ayudarles a organizar y hacer
visible la información. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<b><span lang="ES" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">La adaptación de
los servicios actuales a nuevas necesidades y perfiles de los usuarios es el 2º
reto de futuro principal</span></b><span lang="ES" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">. De forma muy madura,
diferentes entrevistados muestran un alto nivel de alerta frente, no a los
cambios que ya hemos vivido, sino a los que acontecerán. Sin que se diga de
forma explícita, los cambios tecnológicos se ven como una constante en el mudo
actual y se es incapaz de predecir las consecuencias de los mismos en las
necesidades y hábitos de los usuarios de las bibliotecas.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="ES" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><b>Con menor intensidad, diferentes voces dicen</b>:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt 18pt; text-indent: -18pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="ES" style="font-family: "symbol"; font-size: 12.0pt;">·<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--><b><span lang="ES" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Las bibliotecas públicas de Cataluña deberían ‘ya’ constituirse en una red o
sistema únicos</span></b><span lang="ES" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"> y ofrecer, por ejemplo, un catálogo
colectivo y un sistema de préstamo unificado entre bibliotecas de diferentes redes.
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt 18pt; text-indent: -18pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="ES" style="font-family: "symbol"; font-size: 12.0pt;">·<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--><b><span lang="ES" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">El éxito de la generalizada aceptación de las bibliotecas ha sido haber
sido capaces de construir un modelo de biblioteca que ha satisfecho necesidades
reales y contemporáneas</span></b><span lang="ES" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">. Al mismo tiempo se
expresa la necesidad de construir modelos de éxito parecidos para un futuro inmediato,
un futuro del que no conocemos aún la necesidades. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt 18pt; text-indent: -18pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="ES" style="font-family: "symbol"; font-size: 12.0pt;">·<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--><b><span lang="ES" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Se reclama más cooperación entre las bibliotecas</span></b><span lang="ES" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">. A pesar de reconocer los avances en coordinación entre las existentes y los logros de las b. universitarias. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt 18pt; text-indent: -18pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="ES" style="font-family: "symbol"; font-size: 12.0pt;">·<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--><b><span lang="ES" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Se expresa la preocupación de no seguir recibiendo los recursos que han
permitido conseguir los resultados actuales</span></b><span lang="ES" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt 18pt; text-indent: -18pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="ES" style="font-family: "symbol"; font-size: 12.0pt;">·<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--><b><span lang="ES" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Se expresa </span></b><span lang="ES" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">(menos de lo que yo creo necesario)<b> que la mala situación de las bibliotecas
escolares es el gran punto débil del sistema bibliotecario de Cataluña.</b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="ES" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Es mi resumen y puede no ser el de otros, pero ahí está
la revista para que cada cual saque sus conclusiones. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="ES" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Las personas entrevistadas son: Ernest Abadal, Adela
d'Alòs-Moner , Lluís Anglada i de Ferrer, Assumpta Bailac Puigdellívol, Nicolàs
Barbieri; Joan Subirats, Mònica Baró Llambias, Antònia Boix, Elvira Bosch
Jorba, Marta Cano Vers, Lluís Codina, Alícia Conesa, Anna Cornet Casals, Albert
Díaz Mota, Glòria Durban Roca, Constança Espelt, Eulàlia Espinàs, Marta
Estruch, Carme Fenoll Clarabuch, Elisenda Figueras i Llaveria, Laura Fuses
Navarra, Loida Garcia-Febo, Daniel Gil Solés, Rafel Ginebra i Molins, Jordi
Graells i Costa, Javier Guallar, Yusef Hassan Montero, Marc Hernàndez Güell,
Àlex Hinojo, Carina Huguet, Ignasi Labastida i Juan, Berta López, Marià Marín i
Torné, Josep Matas Balaguer, Ana María Merino Márquez, Assumpta Molist, Mònica
Montero, Mercè Muntada, Ana Pérez Hidalgo, Glòria Pérez-Salmerón, Miquel Àngel
Plaza-Navas, Patricia Riera-Barsallo, Lluís Rovira, Eugènia Salvador, Ana
Santos Aramburo, Eulàlia Sau Baiget, Alicia Sellés Carot, Eugènia Serra Aranda,
Joan Soler Jiménez, Cristina Soy i Aumatell, Pep Torn, i Paula Traver Vallés.<o:p></o:p></span></div>
Lluís Angladahttp://www.blogger.com/profile/06568385249417713652noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1437436724184941676.post-18943439812045702582016-01-10T22:18:00.004+01:002016-01-10T22:18:54.986+01:00Humanidades digitales: una nueva oportunidad<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8fPD92PPDnKTC-QAHCrOXTFNHw7DTaszwdjHctZei09FmkXiqa4g59N_Y3eeRnxYo2GEswyB16kpX0u_dkv81g1VZS1X5FLsvMSyC9O7vq64orjWEW8YO_asjeL43Bb3_FJ5K1Kcxlkf4/s1600/digital_humanities.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8fPD92PPDnKTC-QAHCrOXTFNHw7DTaszwdjHctZei09FmkXiqa4g59N_Y3eeRnxYo2GEswyB16kpX0u_dkv81g1VZS1X5FLsvMSyC9O7vq64orjWEW8YO_asjeL43Bb3_FJ5K1Kcxlkf4/s1600/digital_humanities.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD;">A mediados de los 80 las universidades empezaron a
ofrecer servicios de acceso remoto a bases de datos (tele-documentación se le
llamaba a esto entonces). Ahora nos parece que el lugar lógico donde establecer
estos servicios era la biblioteca, pero en aquel momento no fue así. La
tele-documentación tenía un componente tecnológico notable y la imagen
dominante de la biblioteca era la de ua colección de libros, y así fue como, muchas
veces, el servicio se inició fuera de la misma.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD;">La tecnología es apasionante, lo suficientemente
apasionante como para olvidar que es un medio para conseguir cosas. La
tele-documentación (virtual) podía haber sido dejada de lado por las bibliotecas
universitarias que estaban viviendo
entonces momentos de crecimiento en el mundo de lo real (más edificios, más
libros y revistas, más persona). Pero no fue así, las bibliotecas
universitarias lucharon por incorporarla a su catálogo de servicios por
considerar que hacerlo era una manera de cumplir su misión.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD;">Pongo lo dicho como ejemplo en un momento en que los
desarrollos tecnológicos progresan más que nunca y en el que parecen estar –por
tecnológicos- alejados de la biblioteca (tradicional). Pero las bibliotecas
universitarias en las últimas décadas han sabido defender sus bases (las
colecciones impresas) a la vez que introducían tecnología para mejorar sus
servicios. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD;">Si bien muchas tecnologías han podido integrarse en
lo existente sin cambiarlo, Internet es disruptiva, es decir, modifica
sustancialmente lo antiguo (a veces hasta hacerlo desaparecer). Gestionar bibliotecas
es cabalgar la tecnología (hacer de jinete, no de palafrenero) admitiendo que
el caballo romperá alguna cosa a la que teníamos cariño, pero con el convencimiento
que la carrera nos permitirá llegar mejor al destino.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD;">En los años 90, intuyendo un cambio de época, las
bibliotecas universitarias empezaron a reorganizar los espacios para dar más
centralidad al usuario (en detrimento de la que habían obtenido las
colecciones). No diré que el cambio esté culminado, pero la evolución de los
edificios se ha hecho (se está haciendo) con visión, anticipación y
gradualmente.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD;">En la 1ª década de este siglo, las bibliotecas
universitarias se adhirieron desde el principio a los movimientos para facilitar
el Acceso Abierto. Como en su momento para con la tele-documentación, crear y
alimentar repositorios pasó a ser considerado central por las bibliotecas (al
margen de su componente tecnológico). Al mismo tiempo empezó una importante reorientación hacia la investigación con la creación de bibliotecarios 'incrustados', el apoyo a la publicación científica en abierto, a la visibilidad de la investigación, etc.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD;">En los años más recientes ha sido la investigación
la que está centrado los esfuerzos de las bibliotecas universitarias para
resituarse en este panorama convulso. Las principales bibliotecas (ver la <a href="http://libereurope.eu/strategy/">posición de LIBER</a> al respecto) están
reorganizándose para mejorar el soporte que están dando a las nuevas
infraestructuras y nuevas formas de la comunicación científica y, concretamente,
a los datos generados en la investigación.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD;">Las humanidades digitales son el nuevo episodio de
esta búsqueda incesante de las bibliotecas universitarias para resituarse. Pero,
a diferencia de otras novedades, las humanidades digitales (= <a href="http://americanlibrariesmagazine.org/2016/01/04/special-report-digital-humanities-libraries/">las
ciencias humanas y sociales usando tecnología</a>) caen menos lejos de las
bibliotecas que otras cosas. Al fin y al cabo, las bibliotecas y los archivos han estado siempre
cerca de los humanistas. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD;">Se presenta pues una nueva oportunidad, una oportunidad
para las bibliotecas de continuar cumpliendo su tradicional misión con nuevos
instrumentos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
Lluís Angladahttp://www.blogger.com/profile/06568385249417713652noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1437436724184941676.post-34407349902114439952016-01-06T23:28:00.002+01:002016-01-06T23:28:36.196+01:00Una 3ª vía para el OA: que las suscripciones cubran el coste de publicar en revistas híbridas<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgT2L2sHp5mheDhWotu6EaCR_6gN_oIOhe_VbWHt49fGm0o2B9sm_okVY-YfO1MrU1htHpwToRPJ3U32dXzOEJQUBTM-XAqc57eNYybd_6Ysgd6GOJDkFG4_hOCvmP0Z0-kqyH5GFs2NjaH/s1600/bifurcacions.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="133" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgT2L2sHp5mheDhWotu6EaCR_6gN_oIOhe_VbWHt49fGm0o2B9sm_okVY-YfO1MrU1htHpwToRPJ3U32dXzOEJQUBTM-XAqc57eNYybd_6Ysgd6GOJDkFG4_hOCvmP0Z0-kqyH5GFs2NjaH/s320/bifurcacions.jpg" width="320" /></a></div>
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A mi entender, los ‘<b>big deals</b>’ ( = las compras consorciadas
de revistas en paquetes) presenta hoy un balance (no exento de claroscuros)
positivo. Han ganado los lectores, las bibliotecas y las editoriales. </span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">En primer lugar, <b>han ganado los lectores</b> por poco
que las bibliotecas de sus instituciones hayan tenido la capacidad organizativa
de coordinarse con otras para comprar de forma conjunta. Los lectores han
ganado porqué el incremento de revistas a su disposición se ha incrementado de
forma muy elevada. Pero este acceso es doblemente vallado: se paga (la
institución) por leer, y solo puede leer quien está bajo el paraguas de una institución
suscriptora.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">En 2o, <b>han ganado las bibliotecas</b> que, invirtiendo lo mismo
que en el pasado invertían, pueden ofrecer a sus lectores muchas más revistas. Aclaro
que mi afirmación es consciente </span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;"> </span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">de que
los precios las revistas no han dejado de subir por encima del IPC, pero este
incremento es una constante en las revistas (bien documentado desde los años
70) que a mi entender está asociado con la importancia creciente de la
investigación para la sociedad y no con las revistas digitales o con las
compras consorciadas.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">Finalmente, también <b>han ganado las editoriales</b> que, a cambio del
atractivo de los paquetes, consiguen que las bibliotecas no puedan en la
práctica cancelar sus suscripciones. Sus beneficios son altos, pero han llevado
a cabo una reconversión (casi) total de lo impreso a lo digital en una
celeridad plausible. Lo peor, a mi entender, ha sido el proceso de doble concentración
experimentado en los últimos 15 años: concentración empresarial, y
concentración de valor en las revistas que consiguen estar en el <b>WoK</b> o en
<b>SCOPUS</b>. </span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD;">El movimiento del <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Open_access#Journals:_gold_open_access"><b>Open
Access</b></a> parecía tener dos vías consolidadas (los repositorios y las revistas
<b>OA</b>) cuándo Springer introdujo una variación inesperada: los autores podían
optar por pagar los costes por publicar (APC) a cabio de que su artículo (y solo
éste) pudiera ser leído en abierto. En teoría, el coste pagado por el autor
debía descontarse del coste de la suscripción, pero esto no ha sido así y hoy hay
partes de algunas revistas que se está pagando doblemente</span><span lang="ES-TRAD"> </span>(<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD;">Double Dipping): lo pagan las
instituciones con las suscripciones y lo pagan los autores (los organismos
financiadores) con las tasas por publicar (APC).<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD;">Las revistas híbridas parece que se están
consolidando como una tercera vía del <b>OA</b> ya que está siendo un punto de
encuentro entre los organismos financiadores y los autores. Aquellos quieren
que los resultados de la investigación financiada por fondos públicos sean
públicos. Estos poder publicar donde crean más conveniente (o posible) hacerlo.
Las publicación en revistas híbridas recibió un fuerte impulso al ser
reconocidas en el Reino Unido como una opción priorizada en el <a href="http://www.ub.edu/blokdebid/ca/node/320">informe <b>Finch</b></a>.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD;">Últimamente ha habido algunos movimientos que
refuerzan esta tercera vía. La idea parece ser simple: que las bibliotecas continúen
pagando lo que están pagando, pero que este coste incluya el que los autores de
las instituciones suscriptoras puedan publicar en abierto en las revistas de la
editorial con la que se contrata. Al fin y al cabo, esto es lo que hace SCOAP3
o lo que propone la <a href="http://pubman.mpdl.mpg.de/pubman/item/escidoc:2148961:7/component/escidoc:2149096/MPDL_OA-Transition_White_Paper.pdf">Max
Planck Digital Library</a>. La idea tienen atractivo porqué es ejecutable a
corto plazo y no requiere dinero adicional, pero tiene el inconveniente de dejar
las cosas como están en el mundo de la edición científica. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD;"><a href="http://www.nature.com/news/dutch-lead-european-push-to-flip-journals-to-open-access-1.19111">El
consorcio de las universidades holandesas VSNU, con el apoyo del gobierno holandés,
está trabajando en esta línea</a>. En 2014 cerró un acuerdo con Springer (hoy
dentro del grupo Nature) para que el coste de la suscripción consorciada cubra el
de publicar en abierto los artículos de autores de estas universidades. El JISC
del Reino Unido llegó en 2015 a un acuerdo parecido con la misma editorial.
Recientemente el consorcio holandés ha cerrado un acuerdo con Elsevier que va
en la misma dirección.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD;">Estos acuerdos tienen sus críticos que argumentan
que esta es una salida no definitiva (como en su momento lo fueron las compras
consorciadas). Seguro que tienen razón, pero, desde un punto de vista pragmático,
supone que una parte importante de los artículos científicos puedan estar en
OA. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
Lluís Angladahttp://www.blogger.com/profile/06568385249417713652noreply@blogger.com0