<?xml version='1.0' encoding='UTF-8'?><?xml-stylesheet href="http://www.blogger.com/styles/atom.css" type="text/css"?><feed xmlns='http://www.w3.org/2005/Atom' xmlns:openSearch='http://a9.com/-/spec/opensearchrss/1.0/' xmlns:georss='http://www.georss.org/georss' xmlns:gd='http://schemas.google.com/g/2005' xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'><id>tag:blogger.com,1999:blog-1437436724184941676</id><updated>2012-01-25T12:52:20.084+01:00</updated><category term='satisfaccíó'/><category term='Fundación Conocimiento y Desarrollo'/><category term='pantalla dual'/><category term='Agustí Estrader'/><category term='Minneapolis'/><category term='Joan Torrent'/><category term='Google Books'/><category term='aprenentatge'/><category term='Círculo de Empresarios'/><category term='passat'/><category term='edició electrònica'/><category term='Editorials'/><category term='JISC'/><category term='Ciro Llueca'/><category term='HathhiTrust'/><category term='Lluís Rovira'/><category term='Maine State Library'/><category term='RACO'/><category term='noves adquisicions'/><category term='Edward O. Wilson'/><category term='UK LOCKSS'/><category term='organització de biblioteques'/><category term='catalegs'/><category term='imatges'/><category term='programaris de gestió de biblioteques'/><category term='Oficina de Coordinació en Recerca i Innovaciórecerca'/><category term='Biblioteques especialitzades'/><category term='UKOLN'/><category term='Ex-libris'/><category term='Accés Obert'/><category term='networking'/><category term='Coordinadora de Documentacio Biomèdica'/><category term='LIBER'/><category term='J. Montilla'/><category term='estadístiques'/><category term='normes'/><category term='Live Search Books'/><category term='P. Suber'/><category term='llibres e-'/><category term='fira de Frankfurt'/><category term='Fecyt'/><category term='Charles W. Bailey Jr.'/><category term='bauen'/><category term='O. Sacks'/><category term='espais socials'/><category term='RDA'/><category term='Nylink'/><category term='comprar'/><category term='Europeana'/><category term='incertesa'/><category term='CCUC'/><category term='E. Morin'/><category term='mandats OA'/><category term='cooperatives de biblioteques'/><category term='actituds'/><category term='Cream of science'/><category term='D-Lib magazine'/><category term='biblioteques públiques'/><category term='Jornadas OS Repositorios'/><category term='Obama'/><category term='dipòsits e-'/><category term='Jornades Catalanes de Documentació'/><category term='Departament de Cultura'/><category term='centre de recursos'/><category term='patrimoni bibliogràfic'/><category term='ACRL'/><category term='FESABID'/><category term='L. Payne'/><category term='R. Berard'/><category term='Scimago'/><category term='lectura'/><category term='congressos'/><category term='punts de llibre'/><category term='Moda'/><category term='F.W. Lancaster'/><category term='Tim Burton'/><category term='futur'/><category term='Kim Faura'/><category term='Cooperació'/><category term='Manuel Castells'/><category term='Giani Stuparich'/><category term='wikipedia'/><category term='cartoteques'/><category term='arxiu fotogràfic d&apos;Agustí Centelles'/><category term='museus'/><category term='digitalització'/><category term='asociacions professionals'/><category term='PICA'/><category term='Biblioteca Rector G. Ferraté'/><category term='Max Planck'/><category term='J. Miranda'/><category term='ARL'/><category term='llibres'/><category term='Recolecta'/><category term='magatzems de documents de baix ús'/><category term='National Library of Australia'/><category term='S. Domènech'/><category term='John Mayall'/><category term='bibliotecaris'/><category term='Frans de Waal'/><category term='tesis doctorals'/><category term='F. Mascarell'/><category term='Jason Vaughan automatització de biblioteques'/><category term='Universitat de Catalunya'/><category term='Sant Jordi'/><category term='préstec interbibliotecari'/><category term='distribuïudores'/><category term='Enric Cobo'/><category term='canvi'/><category term='UOC'/><category term='TicTocs'/><category term='J. Matas'/><category term='Safari'/><category term='Jordi Pujol'/><category term='biblioteques escolars'/><category term='universitats'/><category term='R. Darnton'/><category term='àtedra Ferrater Mora'/><category term='OCLC'/><category term='ALA'/><category term='biblioteques digitals'/><category term='GEPA'/><category term='Amèrica Llatina'/><category term='arquitectes'/><category term='MDC'/><category term='diversos i dispersos'/><category term='Springer Open Choice'/><category term='Lorcan Dempsey'/><category term='Marshall Breeding'/><category term='COBDC'/><category term='Evergreen'/><category term='EEES'/><category term='estudis de situació'/><category term='M.Ludevid'/><category term='information commons'/><category term='valor'/><category term='consorcis'/><category term='biblioteques de la UAB'/><category term='plans estratègics'/><category term='CIBER'/><category term='BiD'/><category term='visió'/><category term='Springer'/><category term='Heisenberg'/><category term='Intelligencia social'/><category term='beneficis'/><category term='CATMARC'/><category term='SELL'/><category term='França'/><category term='University of California - Berkeley'/><category term='metadades'/><category term='vacances'/><category term='UdL'/><category term='Ronald S. Burt'/><category term='X. Roqué'/><category term='Fundación Bertelsmann'/><category term='Oriol Nello'/><category term='Marta Continente'/><category term='innovació'/><category term='LibraryThing'/><category term='factors d&apos;èxit'/><category term='Facultat de BiD de la UB'/><category term='Blok de BiD'/><category term='BBF'/><category term='Consejo de Coperación Bibliotecaria'/><category term='ACUP'/><category term='Oriol Comas'/><category term='qualitat'/><category term='usuaris'/><category term='autenticació'/><category term='préstec consorciat'/><category term='investigadors RIN'/><category term='catàlegs collectius'/><category term='SCBIILA'/><category term='espais virtuals'/><category term='M. Breeding'/><category term='Andalusia'/><category term='coordinació de biblioteques'/><category term='Lee Rainie'/><category term='ALFIN'/><category term='COUPERIN'/><category term='AACR2'/><category term='El Prat del llobregat'/><category term='N. Carr'/><category term='Internet'/><category term='Andrew K. Pace'/><category term='biblioteques biomèdiques'/><category term='R. Tennant'/><category term='b-on'/><category term='diputacions'/><category term='Dublin Core'/><category term='literatura professional'/><category term='percepcions'/><category term='paisatge'/><category term='ús informació'/><category term='política científica'/><category term='recerca'/><category term='màrqueting'/><category term='Fundación Telefónica'/><category term='EBLIDA'/><category term='Howard Gardner'/><category term='Portico'/><category term='iPad'/><category term='visibilitat'/><category term='colleccions especials'/><category term='portals'/><category term='2009'/><category term='Philip Bryant'/><category term='Eloy Rodrigues'/><category term='biblioteques dels EUA'/><category term='OA'/><category term='DOC6'/><category term='American libraries'/><category term='revistes'/><category term='impressió a demanda'/><category term='memoria'/><category term='teledocumentació'/><category term='e-ciència'/><category term='silenci'/><category term='llibreries'/><category term='acords consorciats de compres'/><category term='RIN'/><category term='Tomàs Baiget'/><category term='conservació'/><category term='Marta Morera'/><category term='Carme Mayol'/><category term='Societat de la informació'/><category term='Regne Unit'/><category term='learning commons'/><category term='conectivitat'/><category term='ABES'/><category term='stec'/><category term='C. Tenopir'/><category term='CAPES'/><category term='prospectiva'/><category term='informació'/><category term='DAREnet'/><category term='Outsell'/><category term='evolució'/><category term='lletrA'/><category term='Cursos de verano de El Escorial'/><category term='Miquel Térmens'/><category term='URBE'/><category term='Maigret'/><category term='Consell de Lisboa'/><category term='comunicació científica'/><category term='RLG'/><category term='M. Pinto'/><category term='humanisme'/><category term='WorldCat'/><category term='Bibliohèque Nationale de France'/><category term='biblioteca pública provincial'/><category term='colleccions digitals'/><category term='Europa'/><category term='iPhone'/><category term='Jordi Martí'/><category term='N. Balagué'/><category term='format MARC'/><category term='ACS'/><category term='ANABAD'/><category term='preservació'/><category term='cohesió social'/><category term='Elias Canetti'/><category term='descobridors de recursos'/><category term='University of Minnesota libraries'/><category term='ICOLC'/><category term='biblioteques de la UB'/><category term='J.M. del Pozo'/><category term='Andreu Mas-Colell'/><category term='Estudis de biblioteconomia'/><category term='edificis'/><category term='Orbis Cascade Alliance'/><category term='Vivian Howard'/><category term='Trove'/><category term='lectors de llibres e-'/><category term='Aquabrowser'/><category term='sostenibilitat'/><category term='DiD'/><category term='biblioteca 2.0'/><category term='xarxa de biblioteques de Barcelona'/><category term='Olot'/><category term='Biblio Tech Review'/><category term='Cèntric'/><category term='Lakoff'/><category term='Félix de Moya'/><category term='Rubí'/><category term='biblioteques'/><category term='W. David Penniman'/><category term='Pew Research Center'/><category term='Vic'/><category term='xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona'/><category term='VTLS'/><category term='Current Cites'/><category term='crisi econòmica'/><category term='biblioteques eclesiàstiques'/><category term='Llei de biblioteques'/><category term='Lluís Ramoneda'/><category term='Holanda'/><category term='Aula J. Rubió'/><category term='E. Jansà'/><category term='Ithaka'/><category term='James Joyce'/><category term='NetLibrary'/><category term='Open Content Alliance'/><category term='cerca d&apos;informació'/><category term='investigadors'/><category term='SkyRiver'/><category term='coneixement'/><category term='rols'/><category term='biblioteques universitàries'/><category term='Chimo Soler'/><category term='Bibliobusos'/><category term='oportunitats'/><category term='DSpace'/><category term='Espanya'/><category term='CURL'/><category term='Jordi Rubió i Balaguer'/><category term='W.P. Lougee'/><category term='Jordi Ludevid'/><category term='ICC'/><category term='Summit'/><category term='J.M.G. Le Clézio'/><category term='biblioteques de la UPF'/><category term='Universidade do Minho'/><category term='Syndetics'/><category term='autors'/><category term='bibloteques especialitzades'/><category term='programari lliure'/><category term='Biblioteca del Seminari de Barcelona'/><category term='ords consorciats'/><category term='LOCKSS'/><category term='Minimalitats'/><category term='declaració de Bolonya'/><category term='Universitat de Lieja'/><category term='cafeteries'/><category term='bibliometria'/><category term='Horizon Project'/><category term='eines col.lboratives'/><category term='catalogació'/><category term='St. Jordi'/><category term='biblioteques municipals'/><category term='Koha'/><category term='Madroño'/><category term='Comissió de Lectura Pública de Barcelona'/><category term='Catalunya'/><category term='bibliografia professional'/><category term='EPI'/><category term='Biblioteca de Catalunya'/><category term='PUC'/><category term='Brigitte Bardot'/><category term='WorldCat Identities'/><category term='Dolors Lamarca'/><category term='intermezzo'/><category term='Cedalmat'/><category term='associacions professionals'/><category term='informació electrònica'/><category term='DOAJ'/><category term='D. Lewis'/><category term='xarxes'/><category term='automatització de biblioteques'/><category term='T. Burton'/><category term='EUA'/><category term='mirar'/><category term='patrimoni documental'/><category term='biblioteques de la UPC'/><category term='University of Michigan'/><category term='Què llegeixes?'/><category term='Content.dm'/><category term='DHUBdoc'/><category term='CBUC'/><category term='tecnologia'/><category term='Hispana'/><category term='biblioteques de l&apos;esgésia'/><category term='S.R. Ranganathan'/><category term='Million Book Project'/><category term='River Campus Libraries'/><category term='transformació'/><category term='avaluació'/><category term='Eudald Carbonell'/><category term='Henry Purcell'/><category term='recursos'/><category term='Citilab'/><category term='biblioteques de recerca'/><category term='estudiants'/><category term='OLE Project'/><category term='gestió'/><category term='Primo'/><category term='Bibliobús Tagamanent'/><category term='revistes e-'/><category term='Joaquín Rodríguez'/><category term='context'/><category term='tercers espais'/><category term='arxius'/><category term='digitalitzacions massives'/><category term='ThinkEPI'/><category term='Lars Björnshauge'/><category term='Maurice Line'/><category term='revistes científiques'/><category term='Daniel Gil'/><category term='Anna Valls'/><category term='Josue Sallnent'/><category term='Elsevier'/><category term='BUCM'/><title type='text'>Bdig (biblioteques digitals i cooperació)</title><subtitle type='html'>Informacions, lectures i comentaris sobre catàlegs, biblioteques digitals i cooperació</subtitle><link rel='http://schemas.google.com/g/2005#feed' type='application/atom+xml' href='http://bdig.blogspot.com/feeds/posts/default'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default?max-results=100'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://bdig.blogspot.com/'/><link rel='hub' href='http://pubsubhubbub.appspot.com/'/><link rel='next' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default?start-index=101&amp;max-results=100'/><author><name>Lluís Anglada</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06568385249417713652</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='21' src='http://bp2.blogger.com/_jLDfCMkQLL4/R_AeKRiXoGI/AAAAAAAABvg/yJFa5S90uqQ/S220/5430.jpg'/></author><generator version='7.00' uri='http://www.blogger.com'>Blogger</generator><openSearch:totalResults>240</openSearch:totalResults><openSearch:startIndex>1</openSearch:startIndex><openSearch:itemsPerPage>100</openSearch:itemsPerPage><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1437436724184941676.post-7529024157925723591</id><published>2012-01-16T20:27:00.002+01:00</published><updated>2012-01-16T20:32:45.260+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='associacions professionals'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='crisi econòmica'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='valor'/><title type='text'>¿Podemos hablar de crisis desde las bibliotecas?</title><content type='html'>&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-MhgIn_tEHxo/TxR7NpbFPCI/AAAAAAAAJOw/mbp9_tgRL74/s1600/biblioteca%2Bcerrada%2Bconcentracon.jpg"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 278px; height: 400px;" src="http://2.bp.blogspot.com/-MhgIn_tEHxo/TxR7NpbFPCI/AAAAAAAAJOw/mbp9_tgRL74/s400/biblioteca%2Bcerrada%2Bconcentracon.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5698314902918478882" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="background:snow"&gt;&lt;u&gt;&lt;span style="font-family: Arial; "&gt;&lt;b&gt;La indiferencia ante la crisis&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/u&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="background:snow"&gt;&lt;span style="font-family: Arial; "&gt;Bertold Brecht describe la crudeza del capitalismo de principios del Siglo XX poniendo en boca de un cínico Mackie Navaja: “Primero es la comida, después la moral”&lt;/span&gt;&lt;a href="file:///C:/alluis1201/Bloc%20B%20Dig/BDig%2011/Think%20EPI%202012%20crisi%20y%20assoc%20prof.doc#_edn1" name="_ednref1" title="" style="font-family: Arial; "&gt;&lt;span class="MsoEndnoteReference"&gt;&lt;span class="MsoEndnoteReference"&gt;&lt;span style="font-size: 12pt; color: black; "&gt;[1]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-family: Arial; "&gt;. Frente la crisis económica actual, casi cien años después, se oyen voces que parafrasearían al mafioso protagonista de Brecht y dirían: ‘¿Cómo podemos estar hablando de crisis los bibliotecarios con la de servicios fundamentales que hay que preservar?&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span style="font-family: Arial; background-image: initial; background-attachment: initial; background-origin: initial; background-clip: initial; background-color: rgb(255, 250, 250); background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; "&gt;Así, salvadas honrosas excepciones&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;a href="file:///C:/alluis1201/Bloc%20B%20Dig/BDig%2011/Think%20EPI%202012%20crisi%20y%20assoc%20prof.doc#_edn2" name="_ednref2" title=""&gt;&lt;span class="MsoEndnoteReference"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;color:black;background:snow"&gt;&lt;!--[if !supportFootnotes]--&gt;&lt;span class="MsoEndnoteReference"&gt;&lt;span style="font-size: 12pt; background-image: initial; background-attachment: initial; background-origin: initial; background-clip: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; "&gt;[2]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span style="font-family: Arial; background-image: initial; background-attachment: initial; background-origin: initial; background-clip: initial; background-color: rgb(255, 250, 250); background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; "&gt; se manifiestan en privado algunos prominentes bibliotecarios y así debemos interpretar el silencio de las asociaciones profesionales españolas frente los primeros coletazos de la crisis que están afectando ya a las bibliotecas. Pero ¿la crisis afectará a las bibliotecas? Y, sobre todo, ¿Podemos defender las bibliotecas en tiempos de crisis? Sí, definitivamente a las dos cosas.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="background-color: rgb(255, 250, 250); font-family: Arial; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Arial; background-image: initial; background-attachment: initial; background-origin: initial; background-clip: initial; background-color: rgb(255, 250, 250); background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; "&gt;La crisis afectará a las bibliotecas porqué la crisis afectará a la totalidad de la sociedad española. Sin entrar en las causa de la crisis, parece evidente que los ingresos del estado que han sostenido los servicios públicos han descendido. Consecuentemente, bajarán los gastos del estado. El tema es cuánto bajarán y dónde se aplicarán los recortes. Si estos se hicieran de forma lineal, hay quién dice que es razonable pensar en un retroceso del 10% del gasto público español. Pero el gasto de las administraciones no es totalmente flexible con lo que las disminuciones se aplicarán de forma desigual y algunas partidas lo sentirán más que otras.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="background-color: rgb(255, 250, 250); font-family: Arial; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Arial; background-image: initial; background-attachment: initial; background-origin: initial; background-clip: initial; background-color: rgb(255, 250, 250); background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; "&gt;Las disminuciones presupuestarias afectarán a las bibliotecas igual o más que al resto de servicios públicos. Los recortes se harán de los gastos en personal (especialmente el que no es fijo), de los gastos de funcionamiento y servicios y de inversiones. Los que afecten a personal incidirán quizá lo mismo que en otros sectores pero una parte muy importante del presupuesto de las bibliotecas no es personal, son compras de materiales bibliográficos y servicios (en las bibliotecas universitarias los gastos de adquisiciones se aproximan a un 50% del presupuesto total). Capítulo a parte son las inversiones que serán las que probablemente se resientan más de un clima económico restrictivo. La remodelación o ampliación de antiguas bibliotecas y la constitución de nuevas puede que se paralice durante unos años. Es cierto que la mejora de las bibliotecas españolas realizada en los últimos años ha dependido (como veremos) del buen hacer de sus profesionales, pero lo es también que estos han tenido a su disposición recursos para hacer nuevos edificios, para llenarlos de documentos pertinentes y actuales, y para instalar tecnología que facilita el acceso o, recientemente, para la digitalización de fondos.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="background-color: rgb(255, 250, 250); font-family: Arial; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Arial; background-image: initial; background-attachment: initial; background-origin: initial; background-clip: initial; background-color: rgb(255, 250, 250); background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; "&gt;Cuándo ha habido recursos, ha habido para todo. En un momento de escasez se impone la priorización entre diferentes necesidades. Y es en este último punto dónde ni el profesional ni sus asociaciones pueden debilitar la defensa de las aportaciones al sistema. Diligentes como somos, a veces queremos ser los primeros en recortar; altruistas como somos, estamos predispuestos a reconocer que múltiples necesidades sociales son más urgentes que las que nosotros satisfacemos; modernos como somos, hemos dibujado un futuro inmediato en la que el espacio físico de la biblioteca ya no será necesario gracias a la ubicuidad de una información digital gratuita. No ayuda tampoco el clima general de crítica a las actuaciones no siempre responsables de los poderes públicos. Un prestigioso periódico publicaba un artículo bajo el título: &lt;/span&gt;&lt;span style="background-image: initial; background-attachment: initial; background-origin: initial; background-clip: initial; background-color: rgb(255, 250, 250); background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; "&gt;“&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family: Arial; background-image: initial; background-attachment: initial; background-origin: initial; background-clip: initial; background-color: rgb(255, 250, 250); background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; "&gt;&lt;a href="http://www.lavanguardia.com/vida/20110918/54217278723/joyas-impagables.html"&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="color:#CC0000;text-decoration:none;text-underline:none"&gt;Cuando todo iba bien los ayuntamientos construyeron piscinas, bibliotecas... Ahora mantenerlas es una ruina&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/a&gt;”&lt;a href="file:///C:/alluis1201/Bloc%20B%20Dig/BDig%2011/Think%20EPI%202012%20crisi%20y%20assoc%20prof.doc#_edn3" name="_ednref3" title=""&gt;&lt;span class="MsoEndnoteReference"&gt;&lt;!--[if !supportFootnotes]--&gt;&lt;span class="MsoEndnoteReference"&gt;&lt;span style="font-size: 12pt; color: black; background-image: initial; background-attachment: initial; background-origin: initial; background-clip: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; "&gt;[3]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="background-color: rgb(255, 250, 250); font-family: Arial; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="mso-margin-top-alt:auto;mso-margin-bottom-alt:auto; text-align:justify"&gt;&lt;span style="font-family: Arial; background-image: initial; background-attachment: initial; background-origin: initial; background-clip: initial; background-color: rgb(255, 250, 250); background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; "&gt;El problema no es que si los bibliotecarios y sus asociaciones profesionales no defendemos las bibliotecas no lo hará nadie. El problema es que si no lo hacemos estamos asumiendo su prescindibilidad (y, por cierto, la nuestra como profesionales). Estos reparos en explicar a la sociedad lo que las bibliotecas le aportan demuestran poca confianza en los valores de la biblioteca y en la profesionalidad con que las gestionamos. El discurso dominante nos puede y el componente de auto-odio y complejo de inferioridad que arrastramos nos paraliza y enmudece.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="background-color: rgb(255, 250, 250); font-family: Arial; text-align: left; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="mso-margin-top-alt:auto;mso-margin-bottom-alt:auto; text-align:justify;background:snow"&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span style="font-family: Arial; "&gt;La reacción tiene que proceder de distintos ámbitos, pero los propios bibliotecarios y las asociaciones profesionales deberíamos ser los primeros en protagonizarla.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family: Arial; text-align: left; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="mso-margin-top-alt:auto;mso-margin-bottom-alt:auto; text-align:justify;background:snow"&gt;&lt;u&gt;&lt;span style="font-family: Arial; "&gt;&lt;b&gt;El papel de las asociaciones profesionales&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/u&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="mso-margin-top-alt:auto;mso-margin-bottom-alt:auto; text-align:justify;background:snow"&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span style="font-family: Arial; "&gt;En estos momentos de turbulencias, el primer papel les corresponde a las asociaciones profesionales. Por eso las creamos: para defender la profesión y vindicarla, para mostrar con más fuerza lo que hacemos y que lo hacemos bien, para encontrar salidas y soluciones en tiempos confusos. Las asociaciones y colegios profesionales son nuestro intelectual orgánico en sentido gramsciano; es decir quien trabaja para las bibliotecas y los bibliotecarios en el frente ideológico. Su papel es fundamental al menos en tres ámbitos: identificando la crisis, explicándola y proponiendo soluciones.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family: Arial; text-align: left; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="mso-margin-top-alt:auto;mso-margin-bottom-alt:auto; text-align:justify;background:snow"&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span style="font-family: Arial; "&gt;Es fácil decir que hay crisis pero lo es menos concretarlo en un sector determinado. En nuestro caso va a ser importante saber si las inversiones en bibliotecas vana disminuir y cuánto, si el personal empleado va a descender, si va a aumentar la externalización de servicios… Es decir, hacer un seguimiento de la evolución del sector a través de indicadores fiables&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;a href="file:///C:/alluis1201/Bloc%20B%20Dig/BDig%2011/Think%20EPI%202012%20crisi%20y%20assoc%20prof.doc#_edn4" name="_ednref4" title=""&gt;&lt;span class="MsoEndnoteReference"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;color:black"&gt;&lt;!--[if !supportFootnotes]--&gt;&lt;span class="MsoEndnoteReference"&gt;&lt;span style="font-size: 12pt; "&gt;[4]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span style="font-family: Arial; "&gt; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family: Arial; "&gt;que nos permitan medir si hay crisis y que dimensión esta tiene tal como lo ha empezada a hacer la Asociación Andaluza de Bibliotecarios&lt;a href="file:///C:/alluis1201/Bloc%20B%20Dig/BDig%2011/Think%20EPI%202012%20crisi%20y%20assoc%20prof.doc#_edn5" name="_ednref5" title=""&gt;&lt;span class="MsoEndnoteReference"&gt;&lt;!--[if !supportFootnotes]--&gt;&lt;span class="MsoEndnoteReference"&gt;&lt;span style="font-size: 12pt; color: black; "&gt;[5]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;.&lt;span class="apple-converted-space"&gt; &lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family: Arial; text-align: left; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="mso-margin-top-alt:auto;mso-margin-bottom-alt:auto; text-align:justify;background:snow"&gt;&lt;span style="font-family: Arial; "&gt;La crisis, además de identificarse debe analizarse. En nuestro caso a los efectos de una recesión de la inversión pública debe sumarse la profunda transformación derivada de la digitalización de la información. Los cambios, gestados de forma constante a lo largo de las pasadas décadas, son profundos y están poniendo las bibliotecas en la tesitura de desaparecer o de transformase. A nivel del imaginario popular la emergencia de lo digital podría  anular la necesidad de la biblioteca física. Debemos combatir la idea fácil de que a más digitalización menos bibliotecas y, a su vez, revisar nuestras prácticas profesionales. La revolución digital hará en un breve plazo de tiempo, obsoletas las normas de catalogación, los criterios de creación de colecciones y los instrumentos de evaluación de servicios, y las asociaciones profesionales deben facilitar el cambio y ayudarnos a protagonizarlo.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family: Arial; text-align: left; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="mso-margin-top-alt:auto;mso-margin-bottom-alt:auto; text-align:justify;background:snow"&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span style="font-family: Arial; "&gt;Finalmente, las asociaciones deben combatir la crisis en nuestro sector ofreciendo salidas y soluciones. No es fácil, sin duda, pero a ello debemos dedicarnos colectivamente (a través de las asociaciones) a explicitar los beneficios que las bibliotecas aportan. Quizá se trate más de d&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family: Arial; "&gt;efender los niveles de servicio conseguidos que de pedir la creación de nuevas bibliotecas (con la excepción las escolares, como luego comentaré). Debemos explicar que ni se han hecho demasiado bibliotecas, ni se han hecho en lugares que no se debía, ni las hechas son demasiado grandes.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family: Arial; text-align: left; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="mso-margin-top-alt:auto;mso-margin-bottom-alt:auto; text-align:justify;background:snow"&gt;&lt;u&gt;&lt;span style="font-family: Arial; "&gt;&lt;b&gt;El papel de los profesionales y de las bibliotecas&lt;/b&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/u&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="mso-margin-top-alt:auto;mso-margin-bottom-alt:auto; text-align:justify;background:snow"&gt;&lt;span style="font-family: Arial; "&gt;Estas actuaciones colectivas deberían reforzarse con las que podamos ejercer los profesionales desde nuestros lugares de trabajo. Vamos a vivir tiempos difíciles y la valorización que la sociedad haga de las bibliotecas dependerá tanto del discurso global que sepamos articular colectivamente como de lo que vean que se hace en las bibliotecas concretas que la gente conoce. Creo que algo podemos hacer racionalizando nuestras actividades, cooperando más y mostrando mejor lo que las bibliotecas consiguen.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family: Arial; text-align: left; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="mso-margin-top-alt:auto;mso-margin-bottom-alt:auto; text-align:justify;background:snow"&gt;&lt;span style="font-family: Arial; "&gt;Ahora es un buen momento para revisar nuestras prácticas profesionales. Seguro que todo lo que hacemos estuvo justificado en algún momento, pero quizá ya no lo esté. Soy poco propenso a creer que los saltos hacia delante solucionen nada por ellos solos y más de buscar maneras de mejorar lo que ya hacemos. Centrándonos en la catalogación, por ejemplo, hay un amplio recorrido de mejora para quién no esté hoy copiando catalogaciones en más de un 90% de sus adquisiciones, para quién no participe en catálogos colectivos que mejoren la accesibilidad de sus colecciones o para quién no tenga aún la totalidad de su colección catalogada en formato estandarizado y accesible desde Internet&lt;a href="file:///C:/alluis1201/Bloc%20B%20Dig/BDig%2011/Think%20EPI%202012%20crisi%20y%20assoc%20prof.doc#_edn6" name="_ednref6" title=""&gt;&lt;span class="MsoEndnoteReference"&gt;&lt;!--[if !supportFootnotes]--&gt;&lt;span class="MsoEndnoteReference"&gt;&lt;span style="font-size: 12pt; color: black; "&gt;[6]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;. Si continuamos queriendo hacer las cosas tal las hemos hecho siempre estamos cavando nuestra tumba. No se trata de abandonar los valores profesionales que justifican la existencia de las bibliotecas. Sí se trata de revisar con profundidad los medios y la forma (edificios, colecciones y servicios) con los que hemos estado satisfaciendo las necesidades sociales con respecto la información.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family: Arial; text-align: left; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="mso-margin-top-alt:auto;mso-margin-bottom-alt:auto; text-align:justify;background:snow"&gt;&lt;span style="font-family: Arial; "&gt;Cooperar más es la receta que a nivel internacional todo el mundo recomienda para estos momentos de disminución de recursos. Cooperar más para producir de forma colectiva instrumentos que satisfacen las necesidades de los usuarios en un nivel que no podemos alcanzar con nuestros propios medios. Los catálogos colectivos vuelven a ser quizá los mejores ejemplos. Con ellos mejoramos la información bibliográfica que prestamos, podemos racionalizar las adquisiciones y establecer sólidos servicios de préstame entre bibliotecas. Cooperar más para ahorrar, para tener lo mismo de forma menos cara. A nivel internacional las bibliotecas cooperan compartiendo catalogación, préstamo, almacenes de documentos de bajo uso, compras de documentación digital, programas de gestión… Hay aún camino por recorrer que usando la cooperación nos haga más eficientes y más efectivos.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family: Arial; text-align: left; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="mso-margin-top-alt:auto;mso-margin-bottom-alt:auto; text-align:justify;background:snow"&gt;&lt;span style="font-family: Arial; "&gt;Finalmente, debemos mejorar la visibilización de lo que aportamos a la sociedad a la que servimos. Las bibliotecas han estado siempre comprometidas con la efectividad de los recursos que les asignan sus financiadores, pero lo han hecho tradicionalmente con estadísticas de uso. Pero estas dicen o ‘significan’ ya poco y las bibliotecas debemos encontrar nuevos sistemas para mostrar a la sociedad que nos financia que ‘vale la pena’ seguir invirtiendo e invertir aún más en bibliotecas. Actualmente, parece que la profesión nos recomienda ya no mostrar cuanto hacemos (cantidad) o como lo hacemos de bien (calidad), si no a mostrar que lo que hacemos tiene impacto en la misión de la institución que nos soporta financieramente&lt;a href="file:///C:/alluis1201/Bloc%20B%20Dig/BDig%2011/Think%20EPI%202012%20crisi%20y%20assoc%20prof.doc#_edn7" name="_ednref7" title=""&gt;&lt;span class="MsoEndnoteReference"&gt;&lt;!--[if !supportFootnotes]--&gt;&lt;span class="MsoEndnoteReference"&gt;&lt;span style="font-size: 12pt; color: black; "&gt;[7]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;. Al final, la percepción que la sociedad tenga de las cosas será (debería ser) determinante en el momento en que los gobiernos decidan donde priorizan y donde recortan la financiación de los servicios públicos. Por otra parte, tenemos cierta tendencia a preferir lo que creemos que es lo que se debe usar a lo que el usuario prefiere usar.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family: Arial; text-align: left; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="mso-margin-top-alt:auto;mso-margin-bottom-alt:auto; text-align:justify;background:snow"&gt;&lt;u&gt;&lt;span style="font-family: Arial; "&gt;¿&lt;b&gt;Podemos defender las bibliotecas en época de crisis económica?&lt;/b&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/u&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="mso-margin-top-alt:auto;mso-margin-bottom-alt:auto; text-align:justify;background:snow"&gt;&lt;span style="font-family: Arial; "&gt;He empezado este texto argumentando que lo que nos paraliza frente las restricciones presupuestarias es, en el fondo, la consideración de que hay servicios públicos mucho más importantes que los de las bibliotecas. No voy  a entrar en consideraciones sobre las importancias relativas de unos u otros servicios públicos, pero, como profesionales debemos defender activamente las bibliotecas y al menos debemos hacerlo desde tres puntos de vista: la profesionalidad de su gestión, su insuficiencia en algunos casos y su valor social.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family: Arial; text-align: left; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="mso-margin-top-alt:auto;mso-margin-bottom-alt:auto; text-align:justify;background:snow"&gt;&lt;span style="font-family: Arial; "&gt;Llevamos unos 30 años de democracia a lo largo de los cuales la sociedad española ha debido reconstruir a partir de bases muy débiles o inexistentes servicios públicos culturales. Las bibliotecas lo han hecho razonablemente bien.  Lo han hecho en base a dos aciertos: la profesionalidad y las buenas prácticas. Hemos apostado por la formación de los profesionales y por una gestión profesional de las bibliotecas (esto último a costa de roces frecuentes con los responsables políticos), nos hemos fijado objetivos, los heos planificado y los hemos gestionado los recursos con criterios de servicio público. Y para fijar qué queríamos la profesión ha tenido en cuenta (en general) lo hecho por los mejores y más modernos desarrollos a nivel mundial en el ámbito de las bibliotecas.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family: Arial; text-align: left; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="mso-margin-top-alt:auto;mso-margin-bottom-alt:auto; text-align:justify"&gt;&lt;span style="font-family: Arial; "&gt;Debemos aún razonar que hay insuficientes bibliotecas en algunos ámbitos. Sin entrar en otros ámbitos quiero centrarme en lo que considero el peor déficit de las bibliotecas españolas: las de centros educativos de primaria y secundaria. El sistema educativo español es claramente mejorable si queremos ser un país generador de riqueza y bienestar; sus niveles de fracaso escolar son escandalosos. &lt;span style="background:snow"&gt;La riqueza material que perseguimos con tanto afán se sustenta sobre la riqueza cultural i educativa. N&lt;/span&gt;uestro sistema educativo necesita bibliotecas (y profesionales que las gestionen) si queremos que la ciudadanía del futuro sea capaz de aprender a lo largo de la vida y sea un agente activo en la sociedad de la información. Los países con mejores resultados en educación consideran importantes las bibliotecas escolares&lt;a href="file:///C:/alluis1201/Bloc%20B%20Dig/BDig%2011/Think%20EPI%202012%20crisi%20y%20assoc%20prof.doc#_edn8" name="_ednref8" title=""&gt;&lt;span class="MsoEndnoteReference"&gt;&lt;!--[if !supportFootnotes]--&gt;&lt;span class="MsoEndnoteReference"&gt;&lt;span style="font-size: 12pt; color: black; "&gt;[8]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="background-color: rgb(255, 250, 250); font-family: Arial; text-align: left; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="mso-margin-top-alt:auto;mso-margin-bottom-alt:auto; text-align:justify;background:snow"&gt;&lt;span style="font-family: Arial; "&gt;Finalmente, debemos estar convencidos del valor social de las bibliotecas. Hay al menos tres motivos para fomentar les bibliotecas siempre y también en  momentos de crisis económica. Las bibliotecas son equipamientos que permiten y refuerza el crecimiento de les personas y sustentan el autoaprendizaje, la formación a lo largo de la vida y la alfabetización tecnológica. Las bibliotecas son entornos públicos que no están basados en el consumo, que permiten la satisfacción de las aficiones individuales y que refuerzan los hábitos culturales en los que es sustentan todos los sectores de la cultura. Son instituciones que favorecen a los desfavorecidos i ayudan así a la inclusión social y a la creación de lazos comunitarios; en momentos de crisis económica, las bibliotecas son para mucha gente el refugio que no podrá encontrar en otro sitio.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family: Arial; text-align: left; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align:justify"&gt;&lt;span style="font-family:Arial; color:#222222"&gt;“&lt;i&gt;No sólo de pan vive el hombre. Yo, si tuviera hambre y estuviera desvalido en la calle no pediría un pan; sino que pediría medio pan y un libro. Y yo ataco desde aquí violentamente a los que solamente hablan de reivindicaciones económicas sin nombrar jamás las reivindicaciones culturales&lt;/i&gt;”. Son palabras de Federico García Lorca casi contemporáneas a las del personaje de Brecht citadas al inicio. García Lorca las pronunció en 1931 con motivo de la inauguración de la biblioteca pública de Fuente Vaqueros (Granada)&lt;a href="file:///C:/alluis1201/Bloc%20B%20Dig/BDig%2011/Think%20EPI%202012%20crisi%20y%20assoc%20prof.doc#_edn9" name="_ednref9" title=""&gt;&lt;span class="MsoEndnoteReference"&gt;&lt;!--[if !supportFootnotes]--&gt;&lt;span class="MsoEndnoteReference"&gt;&lt;span style="font-size: 12pt; color: rgb(34, 34, 34); "&gt;[9]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="background-color: rgb(255, 250, 250); font-family: Arial; text-align: left; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="mso-margin-top-alt:auto;mso-margin-bottom-alt:auto; text-align:justify"&gt;&lt;span style="font-family: Arial; background-image: initial; background-attachment: initial; background-origin: initial; background-clip: initial; background-color: rgb(255, 250, 250); background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; "&gt;España, por debajo una piel reciente de modernización material, tiene un substrato secularmentre deficitario en educación y cultura. En este panorama, las bibliotecas somos una solución, no un problema.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="background-color: rgb(255, 250, 250); font-family: Arial; text-align: left; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;[post publicado hoy enThinkEPI]&lt;/p&gt;&lt;div&gt;  &lt;!--[endif]--&gt;  &lt;div id="edn1"&gt;  &lt;p class="MsoEndnoteText"&gt;&lt;a href="file:///C:/alluis1201/Bloc%20B%20Dig/BDig%2011/Think%20EPI%202012%20crisi%20y%20assoc%20prof.doc#_ednref1" name="_edn1" title=""&gt;&lt;span class="MsoEndnoteReference"&gt;&lt;span style="font-family: Arial"&gt;&lt;!--[if !supportFootnotes]--&gt;&lt;span class="MsoEndnoteReference"&gt;&lt;span style="font-size: 10pt; "&gt;[1]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt; “Ópera de los 3 centavos”, balada ‘¿De qué vive el hombre?’.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;/div&gt;  &lt;div id="edn2"&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;a href="file:///C:/alluis1201/Bloc%20B%20Dig/BDig%2011/Think%20EPI%202012%20crisi%20y%20assoc%20prof.doc#_ednref2" name="_edn2" title=""&gt;&lt;span class="MsoEndnoteReference"&gt;&lt;span style="font-size:10.0pt;font-family:Arial"&gt;&lt;!--[if !supportFootnotes]--&gt;&lt;span class="MsoEndnoteReference"&gt;&lt;span style="font-size: 10pt; "&gt;[2]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-size:10.0pt;font-family:Arial"&gt; La crisis económica coge menos desprevenidos a nuestros colegas extranjeros, al menos los de los EUA. Por ejemplo la asociación de consorcios ICOLC publicó en enero de 2009 la Statement on the Global Economic Crisis and its Impacto n Consortial Licenses (reescrito en junio de 2010 y con traducción española disponible en: &lt;a href="http://www.recercat.net/handle/2072/68139"&gt;http://www.recercat.net/handle/2072/68139&lt;/a&gt;. En España, y como honrosas excepciones, la han tratado que yo sepa en el p&lt;span style="background-image: initial; background-attachment: initial; background-origin: initial; background-clip: initial; background-color: rgb(255, 250, 250); background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; "&gt;ost de&lt;span class="apple-converted-space"&gt; &lt;/span&gt;&lt;b&gt;José-Antonio Gómez-Hernández&lt;/b&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt; &lt;/span&gt;a&lt;span class="apple-converted-space"&gt; &lt;/span&gt;&lt;b&gt;Thinkep&lt;/b&gt;i de 3 d’octubre, (‘&lt;i&gt;La previsible agudización de la crisis en las bibliotecas públicas durante&lt;span class="apple-converted-space"&gt; &lt;/span&gt;2012’)&lt;/i&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt; y La Asociación Andaluza de Bibliotecarios (‘&lt;/span&gt;&lt;i&gt;Estudio sobre el impacto de la crisis económica en las bibliotecas andaluzas&lt;/i&gt;’) en su &lt;b&gt;Boletín &lt;/b&gt;n. 100, p. 119-136.&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;/div&gt;  &lt;div id="edn3"&gt;  &lt;p class="MsoFootnoteText"&gt;&lt;a href="file:///C:/alluis1201/Bloc%20B%20Dig/BDig%2011/Think%20EPI%202012%20crisi%20y%20assoc%20prof.doc#_ednref3" name="_edn3" title=""&gt;&lt;span class="MsoEndnoteReference"&gt;&lt;span style="font-family: Arial"&gt;&lt;!--[if !supportFootnotes]--&gt;&lt;span class="MsoEndnoteReference"&gt;&lt;span style="font-size: 10pt; "&gt;[3]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt; La Vanguardia, 18.09.2011, &lt;a href="http://www.lavanguardia.com/vida/20110918/54217278723/joyas-impagables.html"&gt;http://www.lavanguardia.com/vida/20110918/54217278723/joyas-impagables.html&lt;/a&gt;, consulta 13.01.12&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoEndnoteText"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;/div&gt;  &lt;div id="edn4"&gt;  &lt;p class="MsoEndnoteText"&gt;&lt;a href="file:///C:/alluis1201/Bloc%20B%20Dig/BDig%2011/Think%20EPI%202012%20crisi%20y%20assoc%20prof.doc#_ednref4" name="_edn4" title=""&gt;&lt;span class="MsoEndnoteReference"&gt;&lt;span style="font-family: Arial"&gt;&lt;!--[if !supportFootnotes]--&gt;&lt;span class="MsoEndnoteReference"&gt;&lt;span style="font-size: 10pt; "&gt;[4]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt; El reciente estudio de FESABID sobre el sector se situaría en esta línea a pesar de que no incide de forma especial en la crisis económica y las bibliotecas. Ver: Gómez Hernández, José Antonio; Hernández Sánchez, Hilario; Merlo Vega, José Antonio. Prospectiva de una profesión en constante evolución: estudio Fesabid sobre los profesionales de la información. Madrid: Fesabid, 2011. 130 p. ISBN 978-84-930335-9-0. &lt;http: net="" fesabid="" evolucin=""&gt;. [Consulta: 13 gen. 2012]. Su disponibilidad en SlideShare hace, por cierto, prácticamente imposible su lectura.  &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/http:&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;/div&gt;  &lt;div id="edn5"&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;a href="file:///C:/alluis1201/Bloc%20B%20Dig/BDig%2011/Think%20EPI%202012%20crisi%20y%20assoc%20prof.doc#_ednref5" name="_edn5" title=""&gt;&lt;span class="MsoEndnoteReference"&gt;&lt;span style="font-size:10.0pt; font-family:Arial"&gt;&lt;!--[if !supportFootnotes]--&gt;&lt;span class="MsoEndnoteReference"&gt;&lt;span style="font-size: 10pt; "&gt;[5]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-size:10.0pt;font-family:Arial"&gt; Ver: “Estudio sobre el impacto de la crisis económica en las bibliotecas andaluzas”, en el Boletín de la Asociación Andaluza de Bibliotecarios, (2010) núm. 100, p. 119-136. &amp;lt;&lt;a href="http://www.aab.es/aab/images/stories/Boletin/100/7_impacto_crisis_economica.pdf"&gt;http://www.aab.es/aab/images/stories/Boletin/100/7_impacto_crisis_economica.pdf&lt;/a&gt;&amp;gt;. [Consulta 14 gen. 2012].&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;/div&gt;  &lt;div id="edn6"&gt;  &lt;p class="MsoEndnoteText"&gt;&lt;a href="file:///C:/alluis1201/Bloc%20B%20Dig/BDig%2011/Think%20EPI%202012%20crisi%20y%20assoc%20prof.doc#_ednref6" name="_edn6" title=""&gt;&lt;span class="MsoEndnoteReference"&gt;&lt;span style="font-family: Arial"&gt;&lt;!--[if !supportFootnotes]--&gt;&lt;span class="MsoEndnoteReference"&gt;&lt;span style="font-size: 10pt; "&gt;[6]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt; Esto incluye los fondos o colecciones especiales la importancia de los cuales demasiado a menudo hemos minusvalorado desde las bibliotecas. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;/div&gt;  &lt;div id="edn7"&gt;  &lt;p class="MsoEndnoteText"&gt;&lt;a href="file:///C:/alluis1201/Bloc%20B%20Dig/BDig%2011/Think%20EPI%202012%20crisi%20y%20assoc%20prof.doc#_ednref7" name="_edn7" title=""&gt;&lt;span class="MsoEndnoteReference"&gt;&lt;span style="font-family: Arial"&gt;&lt;!--[if !supportFootnotes]--&gt;&lt;span class="MsoEndnoteReference"&gt;&lt;span style="font-size: 10pt; "&gt;[7]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span lang="EN-GB" style="font-family:Arial;mso-ansi-language:EN-GB"&gt; Indispensable tener en cuenta: Oakleaf, Megan, “The Value of Academic Libraries”, Association of College &amp;amp; Research Libraries, 2010 (&lt;a href="http://www.ala.org/ala/mgrps/divs/acrl/issues/value/val_report.pdf"&gt;http://www.ala.org/ala/mgrps/divs/acrl/issues/value/val_report.pdf&lt;/a&gt;) y “OCLC Perceptions of libraries 2010: context and community” (&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;&lt;a href="http://www.oclc.org/reports/2010perceptions.htm"&gt;&lt;span lang="EN-GB"&gt;http://www.oclc.org/reports/2010perceptions.htm&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="EN-GB" style="font-family:Arial;mso-ansi-language:EN-GB"&gt;).&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;/div&gt;  &lt;div id="edn8"&gt;  &lt;p class="MsoEndnoteText"&gt;&lt;a href="file:///C:/alluis1201/Bloc%20B%20Dig/BDig%2011/Think%20EPI%202012%20crisi%20y%20assoc%20prof.doc#_ednref8" name="_edn8" title=""&gt;&lt;span class="MsoEndnoteReference"&gt;&lt;span style="font-family: Arial"&gt;&lt;!--[if !supportFootnotes]--&gt;&lt;span class="MsoEndnoteReference"&gt;&lt;span style="font-size: 10pt; "&gt;[8]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span lang="EN-GB" style="font-family:Arial;mso-ansi-language:EN-GB"&gt; School libraries and teacher librarians in 21st century &lt;st1:country-region st="on"&gt;Australia&lt;/st1:country-region&gt; (&lt;st1:city st="on"&gt;&lt;st1:place st="on"&gt;Canberra&lt;/st1:place&gt;&lt;/st1:city&gt;: Parliament of the Commonwealth of Australia, 2011). ISBN 978-0-642-79396-6 (impreso), 978-0-642-79397-3 (HTML).&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;/div&gt;  &lt;div id="edn9"&gt;  &lt;p class="MsoEndnoteText"&gt;&lt;a href="file:///C:/alluis1201/Bloc%20B%20Dig/BDig%2011/Think%20EPI%202012%20crisi%20y%20assoc%20prof.doc#_ednref9" name="_edn9" title=""&gt;&lt;span class="MsoEndnoteReference"&gt;&lt;span style="font-family: Arial"&gt;&lt;!--[if !supportFootnotes]--&gt;&lt;span class="MsoEndnoteReference"&gt;&lt;span style="font-size: 10pt; "&gt;[9]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt; Lo acaba de publicar la Asociación Andaluza de Bibliotecarios en su Boletín núm. 101, de enero-junio de 2011, p. 135-136. &amp;lt;&lt;a href="http://www.aab.es/aab/images/stories/Boletin/101/9_miscelanea.pdf"&gt;http://www.aab.es/aab/images/stories/Boletin/101/9_miscelanea.pdf&lt;/a&gt;&amp;gt; [consulta: 14.01.12]&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;/div&gt;  &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1437436724184941676-7529024157925723591?l=bdig.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://bdig.blogspot.com/feeds/7529024157925723591/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1437436724184941676&amp;postID=7529024157925723591' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/7529024157925723591'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/7529024157925723591'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://bdig.blogspot.com/2012/01/podemos-hablar-de-crisis-desde-las.html' title='¿Podemos hablar de crisis desde las bibliotecas?'/><author><name>Lluís Anglada</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06568385249417713652</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='21' src='http://bp2.blogger.com/_jLDfCMkQLL4/R_AeKRiXoGI/AAAAAAAABvg/yJFa5S90uqQ/S220/5430.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-MhgIn_tEHxo/TxR7NpbFPCI/AAAAAAAAJOw/mbp9_tgRL74/s72-c/biblioteca%2Bcerrada%2Bconcentracon.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1437436724184941676.post-2087356554615715229</id><published>2012-01-01T23:14:00.004+01:00</published><updated>2012-01-01T23:27:27.308+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='lectura'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='tercers espais'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='biblioteques públiques'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Cèntric'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='El Prat del llobregat'/><title type='text'>Cèntric (i encertat)</title><content type='html'>&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-OuXl0hil0q0/TwDcC6MYaUI/AAAAAAAAJOk/K-RExE3rYF4/s1600/PC165454.JPG"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 300px; height: 400px;" src="http://2.bp.blogspot.com/-OuXl0hil0q0/TwDcC6MYaUI/AAAAAAAAJOk/K-RExE3rYF4/s400/PC165454.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5692791871535343938" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Arial; "&gt;Hem passat molt de temps pensant que les biblioteques només eren llibres. Ens varem modernitzar pensant que a més eren serveis. Però ha resultat ser que també són espais. És possible que, històricament parlant, llibres, servies i espais s’encadenin consecutivament (i no simultània) per formar la biblioteca moderna. Sigui així a no, el cas és que la descoberta de l’espai de la biblioteca com a recurs ha estat entre els bibliotecaris tardana i no sempre encara realitzada.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;La importància del factor espai es fa palesa visitant (cosa que recomano)&lt;b&gt;&lt;a href="http://www.centric.elprat.cat/Home/_H4QS29qxa71yVGFgahPreV_MUB6wtdKyHtP29WDhFZNdjcNvQTPzGA"&gt; Cèntric – Espai cultural&lt;/a&gt;. &lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family: Arial; "&gt;El centre ocupa el solar on fins l’any 1979 hi va haver l'escorxador del Prat i va ser inaugurat el i vol “integrar en un sol projecte cultural diverses necessitats i objectius”. Els equipaments inclosos en el &lt;b&gt;Cèntric&lt;/b&gt; són la &lt;b&gt;Biblioteca Antonio Martín&lt;/b&gt;, l’arxiu municipal, un auditori, una sala d'exposicions, diverses sales d'estudi i un cafè-restaurant.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;Al meu entendre, el més rellevant de &lt;b&gt;Cèntric&lt;/b&gt; és la voluntat municipal de fer-ne un equipament integrat en el que les diferents unitats que el composen persegueixen una finalitat que no en diria única però sí unitària: crear un espai on hi visqui i hi creixi la cultura. Els seus responsables han anat un pas més enllà de la ubicació d’una biblioteca en un espai plurifuncional o de la juxtaposició d’equipaments (arxiu i biblioteca al mateix edifici). Han buscat això que defineix tan be la paraula sinergia (que plena de significat però que lletja, aquesta paraula!): &lt;b&gt;Cèntric &lt;/b&gt;busca fer cèntrica la cultura.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;La biblioteca ocupa un 60% de l’espai i és una part no independent de la resta. El &lt;b&gt;Cèntric Espai Cultural&lt;/b&gt; té en el seu conjunt els objectius següents:&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;/p&gt;&lt;ul&gt;&lt;li&gt;&lt;span style="font-family: Arial; "&gt;“Fomentar l’hàbit lector&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;span style="font-family: Arial; "&gt;“Facilitar l’aprenentatge, especialment de les tecnologies de la informació&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;span style="font-family: Arial; "&gt;“Fomentar la relació i els hàbits de consum cultural i generar espais de coneixement, investigació i diàleg al voltant de la cultura i la participació ciutadana.&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;span style="font-family: Arial; "&gt;“Proporcionar l'accés a la informació.”&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;L’&lt;b&gt;ajuntament de El Prat &lt;/b&gt;té un &lt;a href="http://pladelectura.elprat.cat/"&gt;Pla de Foment de la Lectura&lt;/a&gt; &lt;/span&gt;&lt;span style="font-family: Arial; "&gt;que té per objectiu “donar suport a totes les iniciatives de caire cultural i educatiu que les entitats, les persones i les administracions de la ciutat fan per millorar l'hàbit lector. El Pla parteix del convenciment que la lectura té capacitat de transformar la societat, la ciutat i és una eina de convivència i creixement.” Això em sembla totalment exemplar i digne d’imitació, ja que si entre els nostres problemes com a país i ha un índex lector baix i una taxa de fracàs escolar alta, cal mobilitzar moltes forces i en tots els terrenys per elevar el primer i abaixa la segona.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Arial; "&gt;Vivim uns moments de recomposició social i de les lleis econòmiques. Són moments de reivindicar més que mai un lloc per la cultura en el programa de construcció d’una societat que ha de generar benestar econòmic i espiritual. El segon no es deriva del primer de forma automàtica (encara que el 1r sigui necessari per al 2n, com ens va dir Brecht fa temps), i la riquesa material depèn de forma fonamental de les condicions culturals de base de qui configura l’entramat econòmic i social.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;Necessitem lloc per la cultura per la lectura. Necessitem tercers espais per al desenvolupament de les persones. Necessitem reforçar els ja existents i en necessitem de nous. Espais a banda dels de casa o dels de la feina, on poguem anar i poguem estar sense necessitat de fer-hi res de concret. Llocs on poguem deixar-nos anar i créixer ajudats per les eines que aquests espais ens proporcionin (lectura, arts, coneixements...) Llocs on poguem compartir el que sabem (i el que volem saber).&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;Dues notes una mica a banda i més enfocades a la biblioteca del &lt;b&gt;Cèntric&lt;/b&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;/p&gt;&lt;ul&gt;&lt;li&gt;&lt;span style="font-family: Arial; "&gt;(1) Em va semblar una gran biblioteca. Quan la veus i penses en que en caldrien més, penses en els recursos que calen per fer biblioteques, però darrera de qualsevol cosa hi ha una idea, i aquesta ha de ser prou sòlida com per transformar recursos en una realitat útil. Sembla obvi però no és immediat. La tercera condició per a l’èxit d’un equipament és la plasmació de la idea a través dels recursos: l’execució. I en l’execució de les coses no només fa falta eficiència i efectivitat. Fa falta ‘carinyo’ com el que es nota que ho ha en les biblioteques la construcció de les quals que tutela la Xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona.&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;span style="font-family: Arial; "&gt;(2) Què és un edifici? És disseny i distribució de l’espai, però també és situació. La biblioteca pública necessita una centralitat real, no ubicacions remotes qualificades ‘de nova centralitat’. Per anar-hi, per tal que un tercer espai sigui un lloc avinent, l’equipament ha de ser cèntric. Com el &lt;b&gt;Cèntric&lt;/b&gt; és.&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;&lt;div&gt;&lt;span &gt;p.d. I molt agraïment per a la gent de El Prat que van fer la visita possible (i agradable).&lt;/span&gt;&lt;p&gt;&lt;span &gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span &gt;
&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1437436724184941676-2087356554615715229?l=bdig.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://bdig.blogspot.com/feeds/2087356554615715229/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1437436724184941676&amp;postID=2087356554615715229' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/2087356554615715229'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/2087356554615715229'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://bdig.blogspot.com/2012/01/centric-i-encertat.html' title='Cèntric (i encertat)'/><author><name>Lluís Anglada</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06568385249417713652</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='21' src='http://bp2.blogger.com/_jLDfCMkQLL4/R_AeKRiXoGI/AAAAAAAABvg/yJFa5S90uqQ/S220/5430.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-OuXl0hil0q0/TwDcC6MYaUI/AAAAAAAAJOk/K-RExE3rYF4/s72-c/PC165454.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1437436724184941676.post-738329660915375119</id><published>2011-12-04T23:47:00.003+01:00</published><updated>2011-12-05T16:03:20.470+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='biblioteques escolars'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='lectura'/><title type='text'>El foment de la lectura i les biblioteques escolars</title><content type='html'>&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-RnUuZGBYTRs/Ttv5Js93XLI/AAAAAAAAJLs/1npBahBBXvw/s1600/PB115356.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="http://3.bp.blogspot.com/-RnUuZGBYTRs/Ttv5Js93XLI/AAAAAAAAJLs/1npBahBBXvw/s400/PB115356.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5682409299942792370" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: 15px; background-color: rgb(255, 255, 255); "&gt;Entre tantes mesures economicistes i conjunturals per fer front als moments actuals, és d’agrair que l’&lt;b&gt;Artur Mas&lt;/b&gt; en el debat sobre política general establís &lt;a href="http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2011/09/28/pagina-13/87784391/pdf.html"&gt;deu prioritats pel seu govern i que entre elles s’hi inclogués la lluita contra el fracàs escolar i l’impuls d’un pla nacional de lectura&lt;/a&gt;. &lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; background-color: rgb(255, 255, 255); "&gt;És un encert situar la lluita contra l’escandalós fracàs escolar dels sistema escolar (i universitari) de Catalunya i ho és també preveure com a mesura a llarg termini de fomentar la lectura a nivell escolar. Intents de fomentar-la com el fet a base de deixar capítols de llibre als seients del camp del Barça apareixen, en comparació, com a ridículs.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Arial; background-image: initial; background-attachment: initial; background-origin: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; "&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Arial;background:white"&gt;Els de l’actual govern semblen més seriosos. La &lt;b&gt;conselleria d'Ensenyament&lt;/b&gt; vol que els alumnes de primària llegeixin com a mínim 25 llibres a l'any,&lt;a href="http://www.ara.cat/ara_premium/cronica/nens-han-llegir-llibres-lany_0_601739875.html"&gt;  tal com ho explica l’&lt;i&gt;&lt;b&gt;Ara&lt;/b&gt;&lt;/i&gt;&lt;/a&gt;, i els de secundària 30. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; background-color: rgb(255, 255, 255); "&gt;El pla preveu que la competència lectora sigui “l’eix vertebrador del projecte educatiu del centre” i arrenca en 360 centres als que se n’hi sumaran 270 cada any.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Arial;background:white"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Arial;background:white"&gt;Perquè és tan important fomentar la lectura en els nens?&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Arial;background:white"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Arial;background:white"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Arial;background:white"&gt;Al  &lt;a href="http://laruesviews.blogspot.com/2011/10/november-3-2011-we-revere-book.html"&gt;blog &lt;i&gt;&lt;b&gt;LaRue’s Views&lt;/b&gt;&lt;/i&gt;&lt;/a&gt; h&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Arial; background-image: initial; background-attachment: initial; background-origin: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; "&gt;i trobo una explicació breu i clara: segons les investigacions més recents, com més estímuls rebin els cervells infantils –especialment els que suposen ser exposats al llenguatge- millors seran les seves vides. La principal exposició al llenguatge segurament és la paraula, la paraula dels pares parlant als fills; la segona, la que cada persona té llegint&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial;background:white"&gt;.&lt;a href="http://laruesviews.blogspot.com/2011/11/november-24-2011-no-tv-before-2.html"&gt; La llengua “literalment construeix els seus cervells”&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; background-color: rgb(255, 255, 255); "&gt;L’argument anterior seria suficient, a mi, però m’agrada usar el que serveix de fonament al sistema nord-americà de biblioteques escolars: la lectura és el que permet fer i el que recolza una tria personal del que camí a emprendre. La llibertat d’elecció, el foment de la  curiositat i la troballa de solucions pròpies es recolzen fortament (encara que no de manera única) en els horitzons que t’obre la lectura. La vida real, per rica que sigui en experiències i coneixements, mai  no ho serà prou com per proporcionar totes les que et pot proporcionar la lectura a través d’una biblioteca àmplia.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Arial; background-image: initial; background-attachment: initial; background-origin: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; "&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Arial; background-image: initial; background-attachment: initial; background-origin: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; "&gt;Fomentar la lectura implica fomentar les biblioteques? La resposta és que sí. Per rica que sigui la vida familiar i per molt que allà es fomenti la lectura amb les pràctiques dels pares i germans, per molt que la lectura sigui un eix troncal de l’escola, encara que passi això, al lector li cal autonomia de lectura, li cal un ampli espectre de llibres per llegir entre els que ha de trobar els que a ell li abelleixi llegir. I això,  aquest ampli espectre de tria, només ho donen les biblioteques (les escolars en 1a instància i les populars en 2a).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Arial; background-image: initial; background-attachment: initial; background-origin: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; "&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Arial; background-image: initial; background-attachment: initial; background-origin: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; "&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Arial; background-image: initial; background-attachment: initial; background-origin: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; "&gt;Pot haver-hi un pla de foment de la lectura sense biblioteques escolars? La resposta és que sí, ja que així ho farà el govern català. Penso jo (i potser només m’ho imagino) que és així més per pragmatisme que per convicció. Hi ha biblioteques escolars, és clar, però no hi ha ni les que hi hauria d’haver ni estan servides ni organitzades com caldria. Mai fins fa pocs anys amb el &lt;a href="http://www.xtec.cat/innovacio/biblioteques/"&gt;programa puntedu&lt;/a&gt;, l&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; background-color: rgb(255, 255, 255); "&gt;a biblioteca escolar ha estat present en el desenvolupament del sistema educatiu de Catalunya. Tan és així que el primitiu redactat de la recent Llei d’educació catalana i apareixien els ordinadors a profusió alhora que els llibres i les biblioteques hi brillaven per la seva absència.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Arial; background-image: initial; background-attachment: initial; background-origin: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; "&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Arial; background-image: initial; background-attachment: initial; background-origin: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; "&gt;Podem fer un programa de foment de la lectura dirigista (tants llibres de lectura obligatòria per curs i tants títols per triar), però el poder de la lectura només transita per vials amplis, per espais que ofereixin una àmplia representació de llibres entre els quals triat els que a un li interessen. Les biblioteques són alguna cosa més que edificis plens de llibres, són espais per a l’autodesenvolupament, són col·leccions vives que ens ofereixen camins per on créixer, són persones que tenen per objectiu professional fomentar i facilitar la lectura, ajudar als lectors a trobar els seus propis interessos i a alimentar-los i a alfabetitzar informacionalment.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Arial; background-image: initial; background-attachment: initial; background-origin: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; "&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;p.d. La foto és d'una biblioteca escolar de Mankato (Minnesota), que vaig visitar de la ma del meu amic Joan. El responsable de tecnologies educatives de la ciutat, sobre els ordinadors i les pissarres digitals, diu: "nosaltres podem els mitjans i deixem que les coses passin". &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;Bona filosofia aplicable també a les biblioteques: fer-ne i deixar que les coses passin.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span"&gt;
&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Arial; background-image: initial; background-attachment: initial; background-origin: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; "&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Arial; background-image: initial; background-attachment: initial; background-origin: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; "&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1437436724184941676-738329660915375119?l=bdig.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://bdig.blogspot.com/feeds/738329660915375119/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1437436724184941676&amp;postID=738329660915375119' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/738329660915375119'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/738329660915375119'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://bdig.blogspot.com/2011/12/el-foment-de-la-lectura-i-les.html' title='El foment de la lectura i les biblioteques escolars'/><author><name>Lluís Anglada</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06568385249417713652</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='21' src='http://bp2.blogger.com/_jLDfCMkQLL4/R_AeKRiXoGI/AAAAAAAABvg/yJFa5S90uqQ/S220/5430.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-RnUuZGBYTRs/Ttv5Js93XLI/AAAAAAAAJLs/1npBahBBXvw/s72-c/PB115356.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1437436724184941676.post-3869635168230422006</id><published>2011-11-27T23:12:00.002+01:00</published><updated>2011-11-27T23:28:29.143+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='crisi econòmica'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Catalunya'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='biblioteques'/><title type='text'>Les biblioteques catalanes i la crisi: una mirada cap endavant</title><content type='html'>&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-gnHdI2MfVec/TtK4gb_T3oI/AAAAAAAAJHg/ebD5cPasjWk/s1600/images.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 274px; height: 184px;" src="http://1.bp.blogspot.com/-gnHdI2MfVec/TtK4gb_T3oI/AAAAAAAAJHg/ebD5cPasjWk/s400/images.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5679804947476242050" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;La Llei 4/1993, de 18 de març, va establir les bases i les estructures fonamentals necessàries per a la planificació, la creació, l’organització, el funcionament i la coordinació del Sistema Bibliotecari de Catalunya. En els anys transcorreguts des de l’aprovació de la llei alguns àmbits dels serveis bibliotecaris han millorat de forma molt important.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;Malgrat partir de situacions deficients i comptar amb una tradició immediata inferior, en molts aspectes i realitzacions les biblioteques de Catalunya s’han modernitzat i posat a un nivell similar al de països europeus. Les activitats de la Biblioteca de Catalunya, les de les biblioteques municipals i les de les universitàries presten sòlids serveis a les respectives comunitats i s’han consolidat com  a realitats d’èxit en el context bibliotecari dels països del nostre entorn geogràfic i socioeconòmic.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;Aquests resultats han estat possibles gràcies a les polítiques de les administracions públiques que, a tots els nivells administratius i rectificant les no inversions del passat, han apostat per dotar als ciutadans de serveis bibliotecaris moderns. &lt;b&gt;Els recursos però no són suficients per explicar els encerts de la millora bibliotecària experimentada en els darrers anys. Aquesta s’ha basat en tres factors:&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;/p&gt;&lt;ul&gt;&lt;li&gt;&lt;span lang="CA" style="text-indent: -24px; font-family: Symbol; "&gt;&lt;span style="font:7.0pt &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="CA" style="text-indent: -24px; font-family: Arial; "&gt;&lt;b&gt;La internacionalització&lt;/b&gt;, és a dir, en el seguiment dels millors i més moderns desenvolupaments a nivell mundial en l’àmbit de les biblioteques per tal d’adaptar-los a la realitat catalana.&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;span lang="CA" style="text-indent: -24px; font-family: Arial; "&gt;&lt;b&gt;La professionalitat en la gestió&lt;/b&gt;, basant aquesta en personal especialitzat que ha planificat l’assoliment dels objectius plantejats a nivell polític i ha gestionat els recursos amb criteris de servei públic.&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;&lt;b&gt;La cooperació&lt;/b&gt; intensa a nivell de Catalunya, tant entre les biblioteques del mateix tipus com entre les que serveixen a diferents tipus d’usuaris amb els resultats de tenir avui un sistema bibliotecari més eficient i més eficaç.&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;La situació econòmica que es viu a nivell europeu es concreta en el cas català en una disminució important en els recursos públics que les administracions tindran per tal de fer les seves polítiques. És evident que les biblioteques han de viure també els reajustos que la situació comporta, però hauria de ser-ho també que aquests s’han d’establir en funció de les polítiques que es vulgui afavorir i dels resultats que es vulgui obtenir a mig i llarg termini.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;Les biblioteques no són ni de tros els equipaments culturals més visibles. No inauguren exposicions, no atreuen celebritats ni tampoc estrenen programació cada temporada. Les biblioteques són però un equipament cultural de base que proporciona els seus serveis a la societat que serveix de forma callada, pausada i massiva. Les biblioteques són garantia de democràcia i proporcionen cohesió social. Més de la meitat dels ciutadans de Catalunya té carnet d’alguna biblioteca municipal i un 95% dels universitaris usa les biblioteques dels seus centres.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;span lang="CA" style="font-size:12.0pt;font-family:Arial;mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;;mso-ansi-language:CA;mso-fareast-language:CA;mso-bidi-language: AR-SA"&gt;  &lt;/span&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;b&gt;Hi ha almenys tres motius per fomentar les biblioteques en qualsevol moment i també en moments de crisi econòmica: &lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;/p&gt;&lt;ul&gt;&lt;li&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;&lt;b&gt;Són equipaments que permeten i reforcen els creixements de les persones i sustenten l’autoaprenentatge, la formació al llarg de la vida i en aquests moments l’alfabetització tecnològica.&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;span lang="CA" style="text-indent: -24px; font-family: Arial; "&gt;&lt;b&gt;Són entorns públics que no estan basats en el consum, que permeten la satisfacció d’afeccions individuals i que reforcen els hàbits culturals en els que es sustenten tots els sectors de la cultura.&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;span lang="CA" style="text-indent: -24px; font-family: Arial; "&gt;&lt;b&gt;Són institucions que afavoreixen els desfavorits ajudant així a la inclusió social i a la creació de llaços comunitaris. En moments de crisi econòmica, les biblioteques són per a molta gent el refugi que no podran trobar a un altre lloc.&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;b&gt;Les dificultats econòmiques del present i dels propers anys no haurien de sacrificar res del que és fonamental de l’aconseguit fins ara en serveis bibliotecaris&lt;/b&gt;.  Les biblioteques han de participar en els debats i canvis que es tinguin en el sector cultural per tal d’adaptar-se al nou entorn, però les administracions públiques tenen en aquest cas tres bases sòlides a partir de les que fer-ho:&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;/p&gt;&lt;ul&gt;&lt;li&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;El fet fins ara, que en molts casos no només està ben fet sinó que és exemplar.&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;span lang="CA" style="text-indent: -24px; font-family: Arial; "&gt;Els valors d’internacionalització, professionalitat i cooperació amb els que s’ha basat la feina feta.&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;span lang="CA" style="text-indent: -24px; font-family: Arial; "&gt;Els coneixements i l’experiència dels professionals en actiu que han estat els que han construït la realitat actual.&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;Catalunya està vivint intensament la profunditat dels canvis que està comportant a nivell mundial passar d’una societat industrial a una d’informacional. Cada vegada més la riquesa, el benestar i la felicitat de les comunitats i de les persones tindran el seu origen en processos que s’inicien en la informació. Al llarg de la seva història, les biblioteques han fet això, proporcionar informació i també formar en com usar aquesta informació.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;b&gt;El que s’ha fet fins ara en biblioteques no és suficient per al futur. Cal preservar-ho però no n’hi ha prou en preservar-ho. Cal aprofundir les millores realitzades en els darrers anys:&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;/p&gt;&lt;ul&gt;&lt;li&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;&lt;b&gt;Cal reforçar les biblioteques a nivell institucional, indicant que cada nivell de l’administració te la responsabilitat d’oferir als seus administrats recursos i serveis d’informació.&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;span lang="CA" style="text-indent: -24px; font-family: Arial; "&gt;&lt;b&gt;Cal incrementar els mecanismes de cooperació i coordinació entre biblioteques i cal fer-ho des de la base, sense criteris apriorístics ni verticals.&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;span lang="CA" style="text-indent: -24px; font-family: Arial; "&gt;&lt;b&gt;Cal reforçar les  eines col·lectives ja existents i crear de noves només aquelles que reforcin els serveis bibliotecaris que presten les biblioteques.&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;span lang="CA" style="text-indent: -24px; font-family: Arial; "&gt;&lt;b&gt;Cal tenir una agenda per a la digitalització dels recursos culturals, agenda en la que intervenen múltiples sectors, però que té en les biblioteques el principal agent d’accés i difusió.&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;span lang="CA" style="text-indent: -24px; font-family: Arial; "&gt;&lt;b&gt;Cal continuar fent plans de promoció de la lectura i, sobretot, dotar al país de biblioteques escolars i d’accions específiques de foment de la lectura i de l’alfabetització informacional a nivell de l’ensenyament.&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1437436724184941676-3869635168230422006?l=bdig.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://bdig.blogspot.com/feeds/3869635168230422006/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1437436724184941676&amp;postID=3869635168230422006' title='4 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/3869635168230422006'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/3869635168230422006'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://bdig.blogspot.com/2011/11/les-biblioteques-catalanes-i-la-crisi.html' title='Les biblioteques catalanes i la crisi: una mirada cap endavant'/><author><name>Lluís Anglada</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06568385249417713652</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='21' src='http://bp2.blogger.com/_jLDfCMkQLL4/R_AeKRiXoGI/AAAAAAAABvg/yJFa5S90uqQ/S220/5430.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-gnHdI2MfVec/TtK4gb_T3oI/AAAAAAAAJHg/ebD5cPasjWk/s72-c/images.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>4</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1437436724184941676.post-3266194264789417991</id><published>2011-11-20T23:38:00.003+01:00</published><updated>2011-11-20T23:47:02.179+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Jordi Ludevid'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Frans de Waal'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='asociacions professionals'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='arquitectes'/><title type='text'>Las asociaciones profesionales y su papel frente la crisis</title><content type='html'>&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-oTuv8zdy8Ew/TsmB0IanL7I/AAAAAAAAJF0/4HfBNIJ4jbs/s1600/IMG_2470.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 300px; height: 400px;" src="http://3.bp.blogspot.com/-oTuv8zdy8Ew/TsmB0IanL7I/AAAAAAAAJF0/4HfBNIJ4jbs/s400/IMG_2470.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5677211537889505202" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;Este lunes pasado asistí a la conferencia del Presidente del &lt;i&gt;&lt;b&gt;&lt;a href="http://www.cscae.com/"&gt;Consejo Superior de Colegios de Arquitectos de España (CSCAE)&lt;/a&gt;&lt;/b&gt;&lt;/i&gt;, &lt;b&gt;Jordi Ludevid&lt;/b&gt;, que con el título (en catalán) de “¿Una profesión en ruinas? Proyectos del &lt;b&gt;CSCAE&lt;/b&gt; contra la triple crisis” impartió en Barcelona. Me permitió esto constatar que no hay temas poco interesantes sino, en todo caso, conferencias poco inteligentes. No lo fue la del Presidente del &lt;b&gt;CSCAE&lt;/b&gt; y lo que dijo lo creo aplicable a la profesión de bibliotecario. Voy a intentar resumir lo que dijo con el claro propósito de que sus ideas puedan iluminar el camino que a mi entender deberían emprender de forma decidida e inmediata las asociaciones profesionales de bibliotecarios en España.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Arial; "&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Arial; "&gt;Según &lt;b&gt;Ludevid&lt;/b&gt; el papel de las asociaciones profesionales en este momento sería: identificar la crisis, explicarla y combatirla. La identificación de la crisis es fácil en la arquitectura ya que las viviendas construidas en 2010 han sido un 10% de las hechas en 2006. La crisis tomaría una triple dimensión en el caso de la arquitectura: la económica, una de profesional y una de normativa y legal. El combate consistiría en la formulación de propuestas (que pueden perfectamente no tener éxito) que dinamicen el sector, que permitan redefinir la profesión en estos momentos de cambio y que propongan alternativas a la situación actual que sitúen mejor a la profesión en un futuro próximo. Veamos si nos es aplicable a los bibliotecarios.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Arial; "&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family: Arial; "&gt;Identificación de la crisis&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span style="font-family: Arial; "&gt;. Hay quién niega la existencia de crisis en nuestro sector. De hecho, es lo que parece, los foros profesionales no están tratando la crisis, es decir deberíamos deducir que no existe. Los colectivos profesionales deberían ‘ya’ crear los instrumentos que nos permitan medir si hay crisis y que dimensión esta tiene. Lo ha empezada a hacer la &lt;b&gt;Asociación Andaluza de Bibliotecarios&lt;/b&gt; (ver el “&lt;a href="http://www.aab.es/aab/images/stories/Boletin/100/7_impacto_crisis_economica.pdf"&gt;&lt;i&gt;Estudio sobre el impacto de la crisis económica en las bibliotecas andaluzas” de su último Boletín&lt;/i&gt;&lt;/a&gt;)&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;Deberíamos empezar a medir la disminución de los presupuestos para bibliotecas experimentados en 2011, los previstos para 2012 y a analizar su impacto sobre los servicios bibliotecarios actuales y la creación de nuevas bibliotecas. Deberíamos medir en qué grado una parte de la profesión vive condiciones laborales precarias y en qué medida estas empeorarán en las circunstancias actuales.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Arial; "&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Arial; "&gt;Lo grave no es que nuestras asociaciones no reconozcan la existencia de la crisis, sino que parece que no se atreven a hacerlo. Que en el contexto actual parecen asumir lo que justamente una asociación profesional no puede asumir: que los efectos de la crisis son más graves para otros sectores que para el nuestro y que las bibliotecas son sacrificables en momentos de constreñimiento económico.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family: Arial; "&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family: Arial; "&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family: Arial; "&gt;Explicación de la Crisis&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span style="font-family: Arial; "&gt;. &lt;b&gt;Ludevid &lt;/b&gt;explicó que la crisis no es sólo económica y que lo es además de ejercicio de la profesión y de marco normativo. Creo que sin forzar sus argumentos, los bibliotecarios estamos viviendo también una triple crisis. La económica, por evidente, la omito.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family: Arial; "&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Arial; "&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Arial; "&gt;La crisis profesional en nuestro caso se centraría en la profunda transformación del ejercicio profesional derivada de la digitalización de la información. Los cambios, gestados de forma constante a lo largo de las pasadas décadas, son profundos y están poniendo las bibliotecas en la tesitura de desaparecer o de transformase. Si continuamos queriendo hacer como lo hemos estado haciendo hasta ahora estamos cavando nuestra tumba. No se trata de abandonar los valores profesionales que justifican la existencia de las bibliotecas. Sí se trata de revisar con profundidad los medios y la forma (edificios, colecciones y servicios) con los que hemos estado satisfaciendo las necesidades sociales con respecto la información.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family: Arial; "&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Arial; "&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Arial; "&gt;Parte de la crisis que viven los arquitectos es normativa y legal, según &lt;b&gt;Ludevid&lt;/b&gt; y se concretaría en la adaptación  de su titulación a Bolonia y a las nuevas normas legales que regulan la edificación. Esta sería una categoría que también nos es aplicable ya que los instrumentos que inciden en nuestra práctica profesional están en proceso de cambio. Ya no los bibliotecarios viejos como yo mismo, sino los que finalizaron su formación hace más de 10 años, nos encontraremos en que los instrumentos que aprendimos a utilizar en nuestros estudios dejaran de ser aplicables. La revolución digital (y la social derivada de la crisis) hará en un breve plazo de tiempo, obsoletas las normas de catalogación, los criterios de creación de colecciones y los instrumentos de evaluación de servicios.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family: Arial; "&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Arial; "&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family: Arial; "&gt;Combate contra la crisis&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span style="font-family: Arial; "&gt;. Algunas de las propuestas de los arquitectos: más construcción, transformación de las viviendas, cambios en la forma del ejercicio profesional, calidad en la formación universitaria, … Estas propuestas no nos son aplicables de forma directa pero pueden servir de guía. Nuestra posición debería ser más la defensa de los niveles se servicio conseguidos que de creación de nuevas bibliotecas (con una excepción que comentaré). Ni se han hecho demasiado bibliotecas, ni se han hecho en lugares que no se debía, ni  las hechas son demasiado grandes. Las infraestructuras culturales (y mucho menos las bibliotecas) no son las culpables de la crisis ni de la deuda.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family: Arial; "&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Arial; "&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Arial; "&gt;La crisis no debería inhibirnos de hacer propuestas que mostraran que las bibliotecas y nuestra profesión tenemos algo que ofrecer a esta sociedad en crisis y proceso de cambio. Si no lo consideramos así, más nos vale que vayamos buscándonos otra profesión. Nuestro sistema educativo primario y secundario necesita bibliotecas (y profesionales que las gestionen) si queremos que la ciudadanía del futuro sea capaz de aprender a lo largo de la vida y un agente activo en la sociedad de la información. Muchas de nuestras instituciones deberían tener biblioteca si queremos que la información se gestione de forma eficaz y con posibilidad de ser utilizada en el futuro. Las empresas deberían descubrir también nuestras virtudes profesionales a partir de la mejora de la productividad y resultados.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family: Arial; "&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Arial; "&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Arial; "&gt;Debemos también cambiar la forma del ejercicio profesional. Este se ha forjado en un contexto de grandes instituciones (bibliotecas) construidas alrededor de lo impreso. La cooperación deberá crecer, la flexibilidad en el ejercicio profesional aumentar y las asociaciones profesionales deberán (deberían) construir una visión compartida que nos reforzara a todos. Leo en &lt;a href="http://www.revolucionnaturalista.com/2009/10/frans-de-waal-propone-la-edad-de-la.html"&gt;“La edad de la empatía&lt;/a&gt;” de &lt;b&gt;Frans de Waal&lt;/b&gt;: &lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;“&lt;i&gt;La depredación [la crisis] &lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;i style="font-family: Arial; "&gt;fuerza a los individuos a juntarse&lt;/i&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;” y cuenta como “&lt;/span&gt;&lt;i style="font-family: Arial; "&gt;los arenques y otros peces… cuando se aproxima un tiburón o una marsopa, ,se apretujan al instante o viran de manera coordinada y abrupta como un relámpago plateado&lt;/i&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;.”&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Arial; "&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Arial; "&gt;Hay crisis; hay más de una crisis y el pescado no lo tenemos vendido.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family: Arial; "&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1437436724184941676-3266194264789417991?l=bdig.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://bdig.blogspot.com/feeds/3266194264789417991/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1437436724184941676&amp;postID=3266194264789417991' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/3266194264789417991'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/3266194264789417991'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://bdig.blogspot.com/2011/11/las-asociaciones-profesionales-y-su.html' title='Las asociaciones profesionales y su papel frente la crisis'/><author><name>Lluís Anglada</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06568385249417713652</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='21' src='http://bp2.blogger.com/_jLDfCMkQLL4/R_AeKRiXoGI/AAAAAAAABvg/yJFa5S90uqQ/S220/5430.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-oTuv8zdy8Ew/TsmB0IanL7I/AAAAAAAAJF0/4HfBNIJ4jbs/s72-c/IMG_2470.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1437436724184941676.post-8913078852897863642</id><published>2011-11-07T03:27:00.003+01:00</published><updated>2011-11-07T03:35:43.048+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Cooperació'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Catalunya'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='consorcis'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='CBUC'/><title type='text'>15è aniversari del CBUC</title><content type='html'>&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-crKHjZRI5TY/TrdCbZjRuGI/AAAAAAAAJCc/SLoov6zuMSY/s1600/111101%2Bvestit%2Bcbuc.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="http://4.bp.blogspot.com/-crKHjZRI5TY/TrdCbZjRuGI/AAAAAAAAJCc/SLoov6zuMSY/s400/111101%2Bvestit%2Bcbuc.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5672075294179178594" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="background-color: rgb(255, 255, 255); "&gt;Avui és el 15è aniversari del&lt;b&gt; CBUC&lt;/b&gt;. L’aniversari ‘oficial’, que és quan els estatuts del&lt;b&gt; CBUC&lt;/b&gt; van ser publicats al DOGC. El naixement real és de bastant abans, del 1991 almenys.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="mso-bidi-font-size:12.0pt;mso-bidi-font-family: Arial;background:white"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="mso-bidi-font-size:12.0pt;mso-bidi-font-family: Arial;background:white"&gt;El 1990 el panorama de les universitats de Catalunya era bastant diferent del d’ara. Existien la&lt;b&gt; UB, la UAB i la UPC i la UPF&lt;/b&gt;, mentre que la &lt;b&gt;UdG, la UdL i la URV &lt;/b&gt;estaven en procés de creació i de la &lt;b&gt;UOC&lt;/b&gt; encara no se'n parlava. La &lt;b&gt;UPF&lt;/b&gt; naixia de bell nou, mentre que les altres ho feien a partir de la segregació de les universitats existents fins llavors. En aquell moment hi havia quatre institucions que feien servir el mateix programari de gestió, el &lt;b&gt;VTLS&lt;/b&gt;, i eren la &lt;b&gt;UAB, la UPC, la UPF i la xarxa de biblioteques populars de la Diputació de Barcelona&lt;/b&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span lang="CA" style="mso-bidi-font-size:12.0pt;mso-bidi-font-family: Arial;background:white"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="mso-bidi-font-size:12.0pt;mso-bidi-font-family: Arial;background:white"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="mso-bidi-font-size:12.0pt;mso-bidi-font-family: Arial;background:white"&gt;Les reunions entre aquestes quatre entitats per coordinar la implementació de &lt;b&gt;VTLS &lt;/b&gt;van comportar que en un moment es pensés (i es volgués) fer alguna cosa més. Es va demanar a &lt;b&gt;VTLS&lt;/b&gt; que fes un projecte en el que s’exploressin possibilitats ulteriors de col·laboració i la seva proposta va ser crear un marc d’interconnexió de catàlegs (en una 1a fase) i d’un catàleg col·lectiu, (posteriorment). Cal dir que el 1990 no existia Internet ni les possibilitats de connexió entre ordinadors que hi ha ara.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span lang="CA" style="mso-bidi-font-size:12.0pt;mso-bidi-font-family: Arial;background:white"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="mso-bidi-font-size:12.0pt;mso-bidi-font-family: Arial;background:white"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="mso-bidi-font-size:12.0pt;mso-bidi-font-family: Arial;background:white"&gt;El 1991 va sortir la possibilitat de demanar un ajut econòmic a través del &lt;b&gt;Departament d’Ensenyament&lt;/b&gt; (on llavors estaven adscrites les universitats), ajut que va ser concedit. Era un ajut al 50% entre el &lt;b&gt;Ministeri d’Educació &lt;/b&gt;i el departament d’Universitats de la Generalitat. El projecte però, malgrat la seva aprovació, va quedar aturat uns quants anys. Un dels motius va ser perquè el &lt;b&gt;Departament d’Ensenyament&lt;/b&gt; no sabia com conciliar la cooperació entre universitats (administració de la Generalitat) i la xarxa de biblioteques de la Diputació (administració local).&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span lang="CA" style="mso-bidi-font-size:12.0pt;mso-bidi-font-family: Arial;background:white"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="mso-bidi-font-size:12.0pt;mso-bidi-font-family: Arial;background:white"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="mso-bidi-font-size:12.0pt;mso-bidi-font-family: Arial;background:white"&gt;El projecte demanava diners per fer un catàleg col·lectiu i també per acabar d’automatitzar les biblioteques de les universitats llavors en curs de creació: la de Girona, la de Lleida i la Rovira i Virgili. Les universitats estaven encara en procés de formació i la infraestructura de les biblioteques depenia de la de &lt;b&gt;la UB, UAB i UPC.&lt;/b&gt; Els diners del projecte de 1991 van ser, doncs, pel local i pel global; pel local (l’automatització de les biblioteques esmentades) i pel global (el que després va ser el &lt;b&gt;CCUC&lt;/b&gt;).&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span lang="CA" style="mso-bidi-font-size:12.0pt;mso-bidi-font-family: Arial;background:white"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="mso-bidi-font-size:12.0pt;mso-bidi-font-family: Arial;background:white"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="mso-bidi-font-size:12.0pt;mso-bidi-font-family: Arial;background:white"&gt;El projecte de 1991 va fer una llarga travessia en el desert fins que va ser rescatat de l’ostracisme pel Director General d’Universitats &lt;b&gt;Ramon Pla&lt;/b&gt; (amb la col·laboració de la &lt;b&gt;Vera Pawlowsky&lt;/b&gt; i d’en &lt;b&gt;Gabriel Ferrater&lt;/b&gt;, a la &lt;b&gt;UPC&lt;/b&gt;). Aquest va resoldre els dos obstacles polítics que impedien la realització del projecte i que van suposar, per una banda, la desvinculació de les biblioteques populars del projecte (i la inclusió de la &lt;b&gt;UB&lt;/b&gt; en el mateix) i, per una altra, la incorporació de la &lt;b&gt;Biblioteca de Catalunya&lt;/b&gt; com a biblioteca de recerca i representant del &lt;b&gt;Departament de Cultura&lt;/b&gt;. &lt;b&gt;Ramon Pla&lt;/b&gt; va encarregar desenvolupar el projecte a en &lt;b&gt;Joan Majó&lt;/b&gt;, llavors Vicerector de biblioteques a la&lt;b&gt; UPC&lt;/b&gt;. Era el 1995 i es van fer moltes reunions tècniques per definir el CCUC. Es van fer sense tenir cap estructura de recolzament, però tenint-ne moltes ganes (tenint voluntat de ser).&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span lang="CA" style="mso-bidi-font-size:12.0pt;mso-bidi-font-family: Arial;background:white"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="mso-bidi-font-size:12.0pt;mso-bidi-font-family: Arial;background:white"&gt;Els treballs de creació del &lt;b&gt;CCUC&lt;/b&gt; es poden seguir a l’article de l’Item (n. 17 de 1995, p. 38-58) “&lt;i&gt;&lt;a href="http://www.raco.cat/index.php/Item/article/view/22467/22301"&gt;La creació del Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya: els treballs tècnics preparatoris&lt;/a&gt;&lt;/i&gt;” de &lt;b&gt;Montserrat Espinós,         Mercè Mestre i Marta Tort. &lt;/b&gt;&lt;/span&gt;El &lt;b&gt;CCUC &lt;/b&gt;va entrar en funcionament el gener de 1996 i l’Oficina del &lt;b&gt;CBUC&lt;/b&gt; naixia també aquell mes. Per al naixement oficial faltarien encara uns 11 mesos.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;El naixement del &lt;b&gt;CBUC&lt;/b&gt; és fruit de diverses coses, de l’oportunitat de l’amistat (de la companyonia, almenys), del moment històric... però sobretot és fill de la voluntat de fer. És fill de tenir al cap la idea de que per millorar no n’hi ha prou amb millorar casa nostra, sinó que hem de millorar l’edifici on vivim i potser (si podem) el carrer on tenim la casa. El&lt;b&gt; CBUC&lt;/b&gt; va néixer no per ser, sinó per fer. No es volia crear un organisme més, sinó instruments que ajudessin les biblioteques a fer la seva feina millor, perquè es pensava que només unes biblioteques eficients i eficaces podien guanyar prestigi dins la institució que servien i guanyar posicions que els permetessin plantejar-se nous reptes i noves millores de servei.&lt;/span&gt;&lt;img src="http://www.blogger.com/img/blank.gif" alt="Negreta" border="0" class="gl_bold" /&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Sobre les esquenes del &lt;b&gt;CCUC&lt;/b&gt; es van anar edificant els programes que avui es fan, cooperativament, en el marc del &lt;b&gt;CBUC&lt;/b&gt;: el préstec interbibliotecari (avui consorciat), una base de dades de sumaris, la contractació conjunta de revistes electròniques i bases de dades, els diferents repositoris (&lt;b&gt;TDX, RACO, Recercat&lt;/b&gt;...) i el magatzem per a llibres de baix ús &lt;b&gt;GEPA&lt;/b&gt;. A les biblioteques consorciades (les de les universitats públiques de Catalunya i de la Biblioteca de Catalunya) s’hi van voler sumar aviat altres biblioteques de fora Catalunya (com la de la &lt;b&gt;UJI&lt;/b&gt;) o d’universitats privades de Catalunya (com la de la &lt;b&gt;Universitat de Vic&lt;/b&gt;) o biblioteques especialitzades (com la del &lt;b&gt;Centre de Lectura de Reus&lt;/b&gt;). Avui el &lt;b&gt;CBUC&lt;/b&gt; coordina uns 14 programes i més de 150 entitats participen en algun dels seus programes.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;I si no s’hagués creat el &lt;b&gt;CBUC&lt;/b&gt; què hagués passat? Segurament res, però tindríem els deures per fer. Aquests dies em llegia un article de &lt;/span&gt;&lt;span lang="EN-US"&gt;&lt;b&gt;Kristiina Hormia-Poutanen, Iiris Kuusinen, Jarmo Saarti, Pentti Vattulainen&lt;/b&gt;, “&lt;i&gt;The teaching and research environment in Finland in 2020: University and polytechnic libraries in a digital service network&lt;/i&gt;” (&lt;b&gt;Library Management,&lt;/b&gt; Vol. 32 No. 8/9, 2011, pp. 599-611). &lt;/span&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Finlàndia és un país a imitar de Catalunya estant, un país que, des del punt de vista de les biblioteques, està fent els deures bé.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Què fan a Finlàndia ara mateix? Tenen un catàleg col·lectiu, un sistema coordinat de gestió automatitzada, estan desenvolupant un portal nacional per a l’accés a tots els recursos d’informació (d’arxius, biblioteques i museus), fan compres cooperatives de recursos electrònics, desenvolupen de forma coordinada els repositoris institucionals i tenen un magatzem comú per als documents impresos de baix ús.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;El CBUC podria perfectament no haver existit (i a punt va estar diverses vegades de no ser creat o de desaparèixer) però el que ha fet, s’hagués hagut de fer igualment si volíem que la situació de les biblioteques universitàries, especialitzades i de recerca millorés.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;I a més, ha influït en la moda del vestir, què més volem!&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1437436724184941676-8913078852897863642?l=bdig.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://bdig.blogspot.com/feeds/8913078852897863642/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1437436724184941676&amp;postID=8913078852897863642' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/8913078852897863642'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/8913078852897863642'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://bdig.blogspot.com/2011/11/15e-aniversari-del-cbuc.html' title='15è aniversari del CBUC'/><author><name>Lluís Anglada</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06568385249417713652</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='21' src='http://bp2.blogger.com/_jLDfCMkQLL4/R_AeKRiXoGI/AAAAAAAABvg/yJFa5S90uqQ/S220/5430.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/-crKHjZRI5TY/TrdCbZjRuGI/AAAAAAAAJCc/SLoov6zuMSY/s72-c/111101%2Bvestit%2Bcbuc.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1437436724184941676.post-7042179420475404190</id><published>2011-10-30T23:00:00.005+01:00</published><updated>2011-10-30T23:36:03.935+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='CCUC'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Cooperació'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='PUC'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='CBUC'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='préstec consorciat'/><title type='text'>Poder i voler (a propòsit del servei de préstec consorciat del CBUC)</title><content type='html'>&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-Q1Kv4NEyWD8/Tq3Mnwz470I/AAAAAAAAJCQ/o9Zx3lHuK88/s1600/0903EUA%2B268%2BPICA%2527s%2Besperant%2Bser%2Brecollits.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="http://3.bp.blogspot.com/-Q1Kv4NEyWD8/Tq3Mnwz470I/AAAAAAAAJCQ/o9Zx3lHuK88/s400/0903EUA%2B268%2BPICA%2527s%2Besperant%2Bser%2Brecollits.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5669412489418829634" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Arial; "&gt;Aquests dies, interessant a institucions a participar en algun servei dels que consorciadament donen les biblioteques, sovint et diuen: ja voldríem, però segurament no podem. La crisi, la falta de diners a sector públic, s’està convertint en una paràlisi d’idees. És cert que sovint, per fer cal tenir (cal poder fer), però abans de poder fer res cal voler-ho fer i saber què es vol fer. No hi ha acció sense consumir recursos, però alguns recursos els tenim a les mans i altres, els podem tenir si aprofitem les oportunitats que se’ns presenten.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; background-color: rgb(255, 255, 255); "&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;Almenys, el contrari és cert, és a dir, que només amb recursos per poder fer no n’hi ha prou. Cal saber què fer i voler-ho fer. Catalunya podria tenir els llibres de totes les biblioteques automatitzats, i no els hi té; podria tenir un sol catàleg de les dues xarxes de biblioteques municipals, i no el té; podria tenir una acció coordinada de descripció i posada a la xarxa de materials documentals d’arxius, biblioteques i museus, i ho la té. No ha estat per falta de recursos. Res del que hem dit ha estat fora de l’abast dels recursos que ha disposat el &lt;b&gt;Departament de Cultura&lt;/b&gt; en els darrers 25 anys, i, en canvi, no s’ha fet.&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;  &lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;No és que no s’hagi pogut, és que no s’ha volgut (o que s’ha volgut una altra cosa).&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; background-color: rgb(255, 255, 255); "&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;El poder fer, quan hi ha hagut recursos (aquests darrers 25 anys) no sempre ha estat sinònim de fer coses ben fetes i que serveixin. A vegades ha estat perquè és inevitable l’error, a vegades però ha estat perquè la capacitat de poder ha evitat pensar què volem fer. Té algun sentit, per exemple, que algunes automatitzacions de biblioteques hagin tingut tan pobres resultats? O que els programes de digitalització de premsa del &lt;b&gt;Servei d’Arxius de la Generalitat &lt;/b&gt;no vagi coordinat amb el del &lt;b&gt;Servei de Biblioteques&lt;/b&gt;? O que les revistes digitalitzades per la&lt;b&gt; xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona&lt;/b&gt; no estiguin a &lt;b&gt;ARCA&lt;/b&gt;?&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; background-color: rgb(255, 255, 255); "&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Arial; "&gt;Se m’han imposat aquestes reflexions volent introduir e&lt;span style="background:white; mso-bidi-font-weight:bold"&gt;l &lt;b&gt;PUC&lt;/b&gt;, un nou servei de les biblioteques del &lt;b&gt;CBUC&lt;/b&gt; que permet a l’usuari descobrir els materials que les biblioteques consorciades posen a la seva disposició i obtenir els que necessita en règim d’autoservei.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; background-color: rgb(255, 255, 255); "&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Arial; background-image: initial; background-attachment: initial; background-origin: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; "&gt;El &lt;b&gt;PUC&lt;/b&gt; és un servei gratuït, obert a la comunitat universitària i investigadora de les universitats i de la Biblioteca de Catalunya que &lt;a href="http://www.youtube.com/watch?v=Q7LjZ_JpITU&amp;amp;feature=youtu.be"&gt;permet als usuaris sol·licitar i tenir en préstec documents d’una biblioteca del CBUC de la qual no són membres&lt;/a&gt;. E&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; background-color: rgb(255, 255, 255); "&gt;ls usuaris poden veure els documents disponibles i sol·licitar-los directament a la biblioteca a través de la &lt;a href="http://www.blogger.com/ccuc.cbuc.cat"&gt;nova interfície del &lt;b&gt;CCUC&lt;/b&gt;&lt;/a&gt; &lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; background-color: rgb(255, 255, 255); "&gt;o bé endur-se’ls en préstec de la biblioteca on pertanyen els documents només mostrant el carnet d’usuari de la seva institució.&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; background-color: rgb(255, 255, 255); "&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Arial; background-image: initial; background-attachment: initial; background-origin: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; "&gt;El &lt;b&gt;PUC &lt;/b&gt;permet als usuaris de les institucions consorciades consultar des d’un sol lloc tots els recursos documentals existents de totes les biblioteques i conèixer de forma immediata la seva disponibilitat. Els 9.000.000 volums de les 170 biblioteques físiques del CBUC passen així a ser una sola col·lecció. El &lt;b&gt;PUC&lt;/b&gt; respecta que hi hagi documents d’ús preferent a la biblioteca propietària del document però facilita l’ús de les col·leccions més enllà dels àmbits d’una sola institució.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;

Per a l’usuari, el &lt;b&gt;PUC&lt;/b&gt; són més documents al seu abast, més facilitat de gestió i servei, i una consulta al &lt;b&gt;CCUC&lt;/b&gt; amb més prestacions (recerques amb filtres i visualització de la disponibilitat del exemplars en temps real). Per a les biblioteques, el &lt;b&gt;PUC&lt;/b&gt; és un nou servei que s’incorpora als que ja donen, estalvia personal ja que el sistema es fa en règim d’autoservei, i no han de crear ni mantenir cap base de dades amb els usuaris del &lt;b&gt;PUC&lt;/b&gt;.
 &lt;/p&gt;&lt;p&gt;
Els serveis de préstec consorciat són relativament corrents als Estats Units de Nord-Amèrica però encara una novetat a Europa. El &lt;b&gt;PUC&lt;/b&gt; es podia no haver fet. No s’ha fet perquè es tenia el poder de fer-lo, sinó perquè s’ha tingut la voluntat de fer-lo. S’ha fet perquè hi ha hagut voluntat de servei.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;p.d. La fotografia és de llibres en règim de préstec consorciat al consorci &lt;b&gt;&lt;a href="http://www.orbiscascade.org/"&gt;Orbis Cascade Alliance&lt;/a&gt; &lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;a l’espera que els usuaris que els han demanat els recullin a la biblioteca on han decidit recollir-los.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1437436724184941676-7042179420475404190?l=bdig.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://bdig.blogspot.com/feeds/7042179420475404190/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1437436724184941676&amp;postID=7042179420475404190' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/7042179420475404190'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/7042179420475404190'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://bdig.blogspot.com/2011/10/poder-i-voler-proposit-del-servei-de.html' title='Poder i voler (a propòsit del servei de préstec consorciat del CBUC)'/><author><name>Lluís Anglada</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06568385249417713652</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='21' src='http://bp2.blogger.com/_jLDfCMkQLL4/R_AeKRiXoGI/AAAAAAAABvg/yJFa5S90uqQ/S220/5430.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-Q1Kv4NEyWD8/Tq3Mnwz470I/AAAAAAAAJCQ/o9Zx3lHuK88/s72-c/0903EUA%2B268%2BPICA%2527s%2Besperant%2Bser%2Brecollits.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1437436724184941676.post-3014253384798064807</id><published>2011-10-16T23:27:00.001+02:00</published><updated>2011-10-16T23:30:48.650+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='associacions professionals'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='biblioteques escolars'/><title type='text'>Lo que les pase a las bibliotecas escolares afecta a todas las bibliotecas  (mensaje de la presidenta de la asociación de bibliotecarios)</title><content type='html'>&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-n-9fAQXI4hA/TptMqwa0lOI/AAAAAAAAI_4/fvIVLi37Vn4/s1600/b%2Bescolars.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 268px;" src="http://1.bp.blogspot.com/-n-9fAQXI4hA/TptMqwa0lOI/AAAAAAAAI_4/fvIVLi37Vn4/s400/b%2Bescolars.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5664205253784147170" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div&gt;La presidenta de una importante asociación de bibliotecarios ha hecho una llamada a la acción para defender a las bibliotecas escolares de los embates de la crisis. Ha constituido un grupo de trabajo formado por bibliotecarios que representan todas las facetas de la profesión (y no solo por bibliotecarios de bibliotecas escolares) &lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Los estudiantes que van a escuelas que carecen de programas efectivos de  bibliotecas escolares empeoraran sus resultados en la formación profesional y universitaria, dejan de tener informatización digital y el apoyo personalizado a su formación. Los recortes en los programas de formación en el uso de la biblioteca tendrán gran impacto en las generaciones futuras. “Lo que les pase a las bibliotecas escolares afecta a todas las bibliotecas” . Son palabras del &lt;a href="http://americanlibrariesmagazine.org/inside-scoop/message-ala-president-molly-raphael"&gt;mensaje de la presidenta de la  &lt;b&gt;ALA, Molly Raphael&lt;/b&gt;&lt;/a&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div&gt;La&lt;b&gt; ALA&lt;/b&gt; y la &lt;b&gt;American Association of School Librarians (AASL&lt;/b&gt;) promueven una reforma legislativa de la Ley de Educació de 1965 que garantize que en todas las escuelas tengan un bibliotecario escolar profesional y que la biblioteca tenga  acceso a los recursos que los estudiantes necesitan para poder autoformarse a lo largo de la vida.&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Pero esto pasa en los Estados Unidos de Norteamérica, no aquí, que ni tenemos crisis ni nos vemos afectados por la salud de las bibliotecas escolares.&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1437436724184941676-3014253384798064807?l=bdig.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://bdig.blogspot.com/feeds/3014253384798064807/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1437436724184941676&amp;postID=3014253384798064807' title='3 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/3014253384798064807'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/3014253384798064807'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://bdig.blogspot.com/2011/10/lo-que-les-pase-las-bibliotecas.html' title='Lo que les pase a las bibliotecas escolares afecta a todas las bibliotecas  (mensaje de la presidenta de la asociación de bibliotecarios)'/><author><name>Lluís Anglada</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06568385249417713652</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='21' src='http://bp2.blogger.com/_jLDfCMkQLL4/R_AeKRiXoGI/AAAAAAAABvg/yJFa5S90uqQ/S220/5430.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-n-9fAQXI4hA/TptMqwa0lOI/AAAAAAAAI_4/fvIVLi37Vn4/s72-c/b%2Bescolars.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1437436724184941676.post-2916813914608088604</id><published>2011-10-09T23:20:00.002+02:00</published><updated>2011-10-09T23:26:46.314+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='ICOLC'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='crisi econòmica'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='bibliotecaris'/><title type='text'>Podem parlar de crisi els bibliotecaris?</title><content type='html'>&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-8TY3zDbxjJg/TpIQc3w-R2I/AAAAAAAAI_w/sZvLczribr0/s1600/crisi%2Bbiblioteques.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 266px;" src="http://2.bp.blogspot.com/-8TY3zDbxjJg/TpIQc3w-R2I/AAAAAAAAI_w/sZvLczribr0/s400/crisi%2Bbiblioteques.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5661605769749874530" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div style="text-align: right;"&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="text-align: left;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;Amb pocs dies de diferència ha sentit a dos bibliotecaris prominents argumentar de forma semblant. Vindrien a dir que nosaltres, des de les biblioteques no ens podem queixar perquè la crisi ens afecta poc i que, quan ho fa, afecta a serveis comparativament menys importants per a la població que els que prestem nosaltres. Actituds com aquesta justificarien la poca presència del tema en els fòrums professionals.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: left;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial;color:black"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: left;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;Valgui dir que això no és així a altres països, o, almenys, als EUA, la literatura del qual segueixo amb regularitat. Va ser en un llunyà gener de 2009 que la&lt;b&gt; ICOLC&lt;/b&gt; publicava una &lt;/span&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size:11.0pt;font-family:Verdana; color:black"&gt;&lt;a href="http://www.recercat.cat/handle/2072/13690"&gt;&lt;i&gt;Declaració sobre la crisi econòmica global i el seu impacte en les compres consorciades&lt;/i&gt;&lt;/a&gt;, p&lt;/span&gt;&lt;span lang="CA"&gt;er exemple. A Espanya, dues publicacions recents,&lt;span&gt;  &lt;/span&gt;el post de &lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:Arial;mso-ansi-language:ES"&gt;&lt;b&gt;José-Antonio Gómez-Hernández&lt;/b&gt; a &lt;b&gt;Thinkep&lt;/b&gt;i (de 3 d’octubre), “&lt;i&gt;La previsible agudización de la crisis en las bibliotecas públicas durante &lt;/i&gt;&lt;st1:metricconverter productid="2012”" st="on"&gt;&lt;i&gt;2012&lt;/i&gt;”&lt;/st1:metricconverter&gt; i el “&lt;i&gt;Estudio sobre el impacto de la crisis económica en las bibliotecas andaluzas&lt;/i&gt;” publicat fa poc al &lt;b&gt;Boletín de la Asociación Andaluza de Bibliotecarios&lt;/b&gt; (n. 100, p. 119-136).&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: left;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;a href="http://www.aab.es/aab/images/stories/Boletin/100/7_impacto_crisis_economica.pdf"&gt;http://www.aab.es/aab/images/stories/Boletin/100/7_impacto_crisis_economica.pdf&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: left;"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;color:black;mso-ansi-language: ES"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: left;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial;color:black"&gt;La crisi afectarà, però, a les biblioteques igual o més que a la resta de serveis públics. A curt termini les retallades s’estan fent a costa del personal no fix i de les despeses per a funcionament i serveis. Les retallades a personal ens afectaran igual que altres sectors, les segones més. Hi ha serveis públics en els que el cost del personal és determinant i s’aproxima al 100%. Una part molt important del pressupost de les biblioteques no és personal. Són compres de materials bibliogràfics i serveis (a b. universitàries, les despeses d’adquisicions s’aproximen a un 50% del pressupost total). Aquestes partides es retallaran més que les de personal perquè tenen menys impacte social (almenys de forma immediata).&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: left;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial;color:black"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: left;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial;color:black"&gt;Sembla que part de la crisi és deu a un endeutament excessiu de les administracions públiques que van planificar serveis comptant amb uns ingressos que ara no hi són.&lt;/span&gt;&lt;span lang="CA"&gt; “&lt;/span&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial; color:black"&gt;&lt;a href="http://www.lavanguardia.com/vida/20110918/54217278723/joyas-impagables.html"&gt;&lt;i&gt;Cuando todo iba bien los ayuntamientos construyeron piscinas, bibliotecas... Ahora mantenerlas es una ruina&lt;/i&gt;&lt;/a&gt;”, p&lt;/span&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial;color:black"&gt;ublicava&lt;b&gt; La vanguardia&lt;/b&gt; del passat dia 9. crec que no es poden comparar piscines i biblioteques, i no pels beneficis socials de cada equipament (hi tornarem) sinó perquè la creació de biblioteques es fa seguint una planificació d’àmbit català i seguint uns criteris d’eficiència que no em consta que existeixin per a piscines, poliesportius o, posats a dir, teatres municipals.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: left;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial;color:black"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: left;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial;color:black"&gt;Es sector públic rep com a crítica aquests dies que és un sector poc eficient, és a dir que gasta sense cura i sense tenir en compte els resultats obtinguts amb els recursos públics que s’hi destinen. Tema apassionant aquest. La productivitat de les biblioteques pot millorar, sens dubte, però pocs serveis com els de biblioteques són tan transparents, s’avaluen tant i tantes vegades, es preocupen de la qualitat amb que proveeixen els serveis... A més, ara que es parla de mancomunar serveis per servir més eficaçment la cosa pública, pocs serveis públics poden donar mostra de cooperació com ho poden fer les biblioteques.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="text-align: left;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial;color:black"&gt;El tema clau però és considerar que el que les biblioteques aporten té un valor menor al costat del que aporten altres serveis. Tot és relatiu en aquesta vida, però els bibliotecaris hauríem d’estar convençuts de que la nostra funció té valor. Té valor per la difusió de la cultura, per al benestar i creixement personals, per la integració social i laboral, i per l’educació de les persones. Les biblioteques soles no fan res. Cal que la gent tingui feina, pugui accedir a la vivenda, tingui un sistema sanitari i educatiu... però tots aquests no són suficients: no fem bons estudiants només amb els apunts de l’acadèmia ni persones sanes només amb un sistema àgil de receptes.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Arial; color: black; "&gt;Això ens porta a la fal·làcia de la comparació amb un mal menor. Les biblioteques són molt importants, però, al costat de la salut, per exemple, no ho són gens. Per tant, poden retallar tant com es vulgui de ‘cultura’ que mentre no ho facin de sanitat no perdrem res d’essencial de l’estat del benestar. Aquest argument és falaç, ja que si el trobem vàlid hauríem de posar al costat del nostre sistema sanitari els que passen fam al món i postular que els recursos destinats a hospitals aquí han d’anar a combatre la gana allà on aquesta es produeixi.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="text-align: left; "&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Arial; color: black; "&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="text-align: left; "&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Arial; color: black; "&gt;Si els bibliotecaris no defensem la professió en temps de crisi (és a dir, no expliquem a la societat el que les biblioteques aporten i com treballem), estem assumint que les biblioteques són prescindibles. Mostrem poca confiança en els valors de la nostra feina i en la professionalitat amb que treballem. Això pot ser perquè estem anorreats davant tantes males notícies de la premsa però, en el fons, hi ha un component d’auto-odi. L’auto-odi és un sentiment de persones de col·lectius determinats que viuen la seva identitat des de complexos d’inferioritat i que, per tant, viuen predisposades a ser l’anyell que porta els pecats del món.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: left;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt; &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: left;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial;color:black"&gt;Els bibliotecaris, des de la convicció que treballem per al bé públic, de que ho fem professionalment i planificada i amb voluntat de servei, hem de combatre l’auto-odi i proclamar la nostra utilitat social. Ara, que hi ha crisi, més que mai.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial;color:black"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="text-align: left;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial;color:black"&gt;
&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1437436724184941676-2916813914608088604?l=bdig.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://bdig.blogspot.com/feeds/2916813914608088604/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1437436724184941676&amp;postID=2916813914608088604' title='5 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/2916813914608088604'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/2916813914608088604'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://bdig.blogspot.com/2011/10/podem-parlar-de-crisi-els-bibliotecaris.html' title='Podem parlar de crisi els bibliotecaris?'/><author><name>Lluís Anglada</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06568385249417713652</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='21' src='http://bp2.blogger.com/_jLDfCMkQLL4/R_AeKRiXoGI/AAAAAAAABvg/yJFa5S90uqQ/S220/5430.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-8TY3zDbxjJg/TpIQc3w-R2I/AAAAAAAAI_w/sZvLczribr0/s72-c/crisi%2Bbiblioteques.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>5</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1437436724184941676.post-5996417062886551216</id><published>2011-10-05T23:38:00.003+02:00</published><updated>2011-10-05T23:43:13.690+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Cooperació'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='futur'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='BBF'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='biblioteques'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='bibliotecaris'/><title type='text'>Pero, ¿qué harán las bibliotecas dentro de 15 años?</title><content type='html'>&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-RcpV1d5KUck/TozPZzuc43I/AAAAAAAAI_o/XOaR5LNNZTo/s1600/librarywordart.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 311px;" src="http://2.bp.blogspot.com/-RcpV1d5KUck/TozPZzuc43I/AAAAAAAAI_o/XOaR5LNNZTo/s400/librarywordart.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5660126873986589554" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; background-color: rgb(255, 255, 255); "&gt;&lt;span class="Apple-style-span" &gt;Los últimos posts han sido la versión por entregas de un artículo sobre el futuro de las bibliotecas desde la perspectiva española que me pidieron para el &lt;/span&gt;&lt;b&gt;&lt;a href="http://bbf.enssib.fr/" style="color: rgb(9, 9, 0); "&gt;Bulletin des Bibliothèques de France&lt;/a&gt;&lt;span class="Apple-style-span" &gt; &lt;/span&gt; &lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" &gt;  &lt;span class="Apple-style-span" style="color: rgb(9, 9, 0); background-color: rgb(255, 255, 255); "&gt;En el ínterin de estas reflexiones fragmentarias, Tomàs me preguntó sobre qué servicios creía yo darán las bibliotecas a 15 años vista. La pregunta me pilló desprevenido pero la respuesta se me apareció rápido: ofrecerán lugares donde estar, pagarán y guardarán.&lt;p&gt;  &lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span style="font-family:Arial; color:#090900;background:white"&gt;&lt;b&gt;Un lugar dónde estar&lt;/b&gt;. Quizá sea un misterio, pero a su vez es un hecho constatable, que bibliotecas diseñadas como espacios agradables atraen gente que entra en contacto con la información. ¿Es esto un defecto? Al contrario, creo yo. Los espacios (museos, tiendas o plazas) se llenan de gente en parte debido o gracias a su diseño, pero sobre todo a la necesidad que cubren. Si las bibliotecas atraen a gente debe ser que la gente necesita lo que las bibliotecas ofrecen y esto debería ser visto a nivel social como una solución y no como un problema. Casi todos les usos (incluso los espurios) de una biblioteca deberían ser favorecidos ya que implican de alguna forma el crecimiento personal. Esta es una necesidad individual y social que las bibliotecas satisfacemos: ofrecer a la gente un lugar dónde estar (con nosotros mismos, con otros y en contacto con la información), facilitar el &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:Arial;color:black"&gt;contacto de uno con la cultura en sus diferentes formas y con la gente interesada en la cultura, un espacio dónde encontrarse con quién pueda tener intereses similares, un lugar donde estar sin consumir, sin pagar, sin tener que seguir la moda… Los servicios de las bibliotecas serán crear y mantener lugares y espacios reales, y quizá también virtuales.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;color:black"&gt;&lt;b&gt;Pagar&lt;/b&gt;. El bienestar de la mayoría de la población en una sociedad como la española permite que nos paguemos los libros que leemos (al fin y al cabo, leemos poco). En el ámbito del aprendizaje, los manuales pueden incorporarse a los costes del estudio y los artículos comprados ‘just-in-time’ a los de la investigación. Pero este no es el problema. Podemos determinar (e individualmente comprar) el pequeño porcentaje de libros que satisfacen la mayoría de nuestras necesidades o uso. Pero, cómo me decía un amigo hablando de la regla del 80/20, lo interesante en la vida pasa más allá del 80%. Las bibliotecas ofrecen colecciones, pagan a los editores precios (a veces superiores al precio de un uso individual) para ofrecer usos múltiples de documentos que quizá no sean usados o lo sean de forma minoritaria. Pero su existencia forma parte de nuestra libertad. Libertad de elegir, libertad de desarrollar nuestros gustos, nuestras intuiciones y aficiones. Las bibliotecas ofrecen a las personas el servicio de pagar en representación de esta sociedad (una ciudad, una universidad, una empresa, una escuela) para que la persona pueda acceder, bajo régimen capitalista (retribuyendo al autor y al editor), a un bien socializado. Y esto es mejor, ya que ni los muy ricos de forma individual pueden formar colecciones tan extensas como los pobres juntos. Los servicios de las bibliotecas serán pagar para formar colecciones de documentos impresos y también electrónicos.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;color:black"&gt;&lt;b&gt;Guardar.&lt;/b&gt; La importancia de nuestro pasado, de nuestra identidad y de nuestra memoria crece con nuestro bienestar. Esto es cierto (creo yo) a nivel individual y social y para la generación de nuevo conocimiento. Me acuerdo de un dominical de El País que mostraba lo que personas de unos 100 países diferentes señalaban como su bien más preciado. Se podía comprobar allí este principio que es en cierta forma un corolario de la pirámide de Maslow. Pero guardar difícilmente genera beneficio y no tiene incentivo para ser dejado en manos de la iniciativa privada y la empresa (me ahorro las consideraciones sobre lo selectiva que puede ser la memoria si se conserva en función de que pueda generar beneficios). Alguien tiene que hacerlo y las bibliotecas ofrecerán este servicio a la colectividad, es decir conservaran información y la organizarán para que pueda ser encontrada y usada en un futuro. Los servicios de las bibliotecas serán guardar la información que generamos hoy sea esta material o digital.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;color:black"&gt;Lo dicho puede tomar formas distintas en función de que lo apliquemos a una biblioteca municipal, a una de escolar o a una de universitaria. Espacios para ciudadanos o para estudiantes. Pagar para ofrecer libros a los lectores ociosos y bases de datos especializadas a los investigadores especializados. Guardar los carteles de la fiesta mayor, la página web del ayuntamiento o las tesis doctorales leídas en una universidad.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;Cualquier futuro es un condicional. Nadie sabe con seguridad lo que va a pasar pero muchos intentan influir en el mañana desde el presente. Las bibliotecas, tal como he tratado de detallar, lo están haciendo así, sea de forma consciente o inconsciente.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;En el momento actual de crisis económica, y desde el punto de vista del futuro, van a ser necesarias dos cosas. La primera será tener un modelo de biblioteca que aporte valor a una sociedad en tránsito. No debería ser difícil ya que la sociedad tenderá a usar la información cada vez más y en más entornos y circunstancias, y por fáciles que nos pongan las cosas las tecnologías, la biblioteca-organización siempre tendrá ocasión de mejorar la relación información persona. La segunda será ofrecer a la sociedad una imagen renovada de la biblioteca y mostrar el valor de la misma para una sociedad cambiante. No debemos minimizar la fuerza de las imágenes mentales construidas a lo largo del siglo pasado y la de la biblioteca es para mucha gente un almacén conservador de libros impresos. Una parte de los esfuerzos de los bibliotecarios se ha dedicado a la estadística y a los indicadores de rendimiento de los servicios bibliotecarios. Esta corriente en nuestra profesión parece recientemente está orientándose a poner en relieve el valor de las bibliotecas para la sociedad a la que sirven&lt;a href="file:///C:/alluis1109/Bloc%20B%20Dig/BDig%2011/1109%20futur%20bibs%20bbf%207.doc#_ftn1" name="_ftnref1" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span&gt;&lt;!--[if !supportFootnotes]--&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span style="font-size:12.0pt;font-family:Arial; mso-fareast-font-family:&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;;mso-ansi-language:ES;mso-fareast-language: ES;mso-bidi-language:AR-SA"&gt;[1]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;color:black"&gt;Y aún dos más a nivel más práctico: hacer los deberes (es decir renovar profundamente nuestros servicios para construirlos para los usuarios) y hacerlo en cooperación o colaborativamente (de nosotros con nuestro entorno, las bibliotecas de diferentes tipos entre sí, bibliotecas con archivos y museos y profesionales con usuarios.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;Pero, de todas formas, al menos este es mi punto de vista, el futuro de la biblioteca no sólo dependerá de razones objetivas, el futuro de las bibliotecas está en los valores con los que se construya la sociedad del futuro.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;El estudio de OCLC &lt;i&gt;From awareness to funding: a study of library support in America &lt;/i&gt;tiene como principal conclusión que “Significativa y sorprendentemente, el soporte financiero a las bibliotecas no se correlaciona con factores demográficos (ingresos, edad, genero, raza, afiliación política, etc.) ... El soporte a las bibliotecas tiene más que ver con una manera de pensar o una actitud mental que con los perfiles demográficos tradicionales&lt;/span&gt;&lt;a href="file:///C:/alluis1109/Bloc%20B%20Dig/BDig%2011/1109%20futur%20bibs%20bbf%207.doc#_ftn2" name="_ftnref2" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;i&gt;&lt;span lang="EN-GB" style="font-family:Arial;mso-ansi-language:EN-GB"&gt;&lt;span&gt;&lt;!--[if !supportFootnotes]--&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang="EN-GB" style="font-size:12.0pt;font-family:Arial;mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;;mso-ansi-language:EN-GB;mso-fareast-language:ES;mso-bidi-language: AR-SA"&gt;[2]&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;.”&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt; &lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span style="font-family:Arial; color:#090900;background:white"&gt;Pero -como dicen en Nicaragua- lo más seguro es que quién sabe&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;.&lt;span style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;div&gt;&lt;!--[if !supportFootnotes]--&gt;   &lt;hr align="left" size="1" width="33%"&gt;  &lt;!--[endif]--&gt;  &lt;div id="ftn1"&gt;  &lt;p class="MsoFootnoteText"&gt;&lt;a href="file:///C:/alluis1109/Bloc%20B%20Dig/BDig%2011/1109%20futur%20bibs%20bbf%207.doc#_ftnref1" name="_ftn1" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span style="font-family: Arial"&gt;&lt;span&gt;&lt;!--[if !supportFootnotes]--&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span style="font-size:10.0pt;font-family:Arial; mso-fareast-font-family:&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;;mso-ansi-language:ES;mso-fareast-language: ES;mso-bidi-language:AR-SA"&gt;[1]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt; Ver las publicaciones recientes de Gauder, Brad (editor) &lt;/span&gt;&lt;span lang="EN-GB" style="font-family:Arial;mso-ansi-language: EN-GB"&gt;(2010), ‘Perceptions of Libraries: context and community. A report to the OCLC membership’ (&lt;st1:place st="on"&gt;&lt;st1:city st="on"&gt;Dublin&lt;/st1:city&gt;,  &lt;st1:state st="on"&gt;Ohio&lt;/st1:state&gt;&lt;/st1:place&gt;: OCLC. ISBN 978-1-55653-395-2), &lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;&lt;a href="http://www.oclc.org/reports/2010perceptions/2010perceptions_all_singlepage.pdf"&gt;&lt;span lang="EN-GB"&gt;http://www.oclc.org/reports/2010perceptions/2010perceptions_all_singlepage.pdf&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="EN-GB" style="font-family:Arial;mso-ansi-language:EN-GB"&gt; y Megan Oakleaf (2010), ‘The value of academic libraries: A Comprehensive Research Review and Report (&lt;st1:place st="on"&gt;&lt;st1:city st="on"&gt;Chicago&lt;/st1:city&gt;&lt;/st1:place&gt;: Association of College and Research Libraries), &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoFootnoteText"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;&lt;a href="http://www.ala.org/ala/mgrps/divs/acrl/issues/value/val_report.pdf"&gt;&lt;span lang="EN-GB"&gt;http://www.ala.org/ala/mgrps/divs/acrl/issues/value/val_report.pdf&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="EN-GB" style="font-family:Arial;mso-ansi-language:EN-GB"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;/div&gt;  &lt;div id="ftn2"&gt;  &lt;p class="MsoFootnoteText"&gt;&lt;a href="file:///C:/alluis1109/Bloc%20B%20Dig/BDig%2011/1109%20futur%20bibs%20bbf%207.doc#_ftnref2" name="_ftn2" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span&gt;&lt;!--[if !supportFootnotes]--&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span style="font-size:10.0pt;font-family:&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;;mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;;mso-ansi-language:ES;mso-fareast-language:ES;mso-bidi-language: AR-SA"&gt;[2]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt; &lt;st1:place st="on"&gt;&lt;st1:city st="on"&gt;&lt;span lang="EN-GB" style="font-family:Arial;mso-ansi-language:EN-GB"&gt;Dublin&lt;/span&gt;&lt;/st1:city&gt;&lt;span lang="EN-GB" style="font-family:Arial;mso-ansi-language:EN-GB"&gt;, &lt;st1:state st="on"&gt;Ohio&lt;/st1:state&gt;&lt;/span&gt;&lt;/st1:place&gt;&lt;span lang="EN-GB" style="font-family:Arial;mso-ansi-language:EN-GB"&gt;: OCLC, 2008, &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.oclc.org/reports/funding/"&gt;http://www.oclc.org/reports/funding/&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;  &lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1437436724184941676-5996417062886551216?l=bdig.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://bdig.blogspot.com/feeds/5996417062886551216/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1437436724184941676&amp;postID=5996417062886551216' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/5996417062886551216'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/5996417062886551216'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://bdig.blogspot.com/2011/10/pero-que-haran-las-bibliotecas-dentro.html' title='Pero, ¿qué harán las bibliotecas dentro de 15 años?'/><author><name>Lluís Anglada</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06568385249417713652</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='21' src='http://bp2.blogger.com/_jLDfCMkQLL4/R_AeKRiXoGI/AAAAAAAABvg/yJFa5S90uqQ/S220/5430.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-RcpV1d5KUck/TozPZzuc43I/AAAAAAAAI_o/XOaR5LNNZTo/s72-c/librarywordart.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1437436724184941676.post-3309878256100408607</id><published>2011-10-02T22:14:00.001+02:00</published><updated>2011-10-02T22:16:50.707+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='biblioteques'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Espanya'/><title type='text'>La construcción del futuro desde las bibliotecas españolas</title><content type='html'>&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-v0B_JAXvYuM/TojGagmyleI/AAAAAAAAI_g/znm9AKyUUSA/s1600/anuario.gif" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 287px; height: 400px;" src="http://3.bp.blogspot.com/-v0B_JAXvYuM/TojGagmyleI/AAAAAAAAI_g/znm9AKyUUSA/s400/anuario.gif" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5658991090522559970" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;Para entender el presente de las bibliotecas españolas tenemos que tener en cuenta que España es, por una parte, un país relativamente nuevo y, por otra, un estado muy descentralizado. País casi nuevo, porqué la dictadura de Franco impidió que España evolucionara de forma similar a la que lo hacían los países de su entorno, y, a su fin hace unos 35 años, la sociedad y las organizaciones españolas pudieron organizarse sin las rémoras negativas que a menudo tienen las tradiciones. Descentralizado, porqué las comunidades autónomas con las que se organiza el Estado hacen de España un país casi federal.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;Con estos antecedentes, las bibliotecas españolas (nos fijaremos aquí sólo en las universitarias, las municipales y las escolares) se han podido sumar a la modernidad con relativa facilidad y, a la vez, presentan características algo diferentes dependiendo de la autonomía a la que pertenezcan.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;En este sentido, la asociación de bibliotecas universitarias Rebiun puede considerarse una entidad nueva ya que, iniciada a principios de los años 80 y creada a finales de la misma década, se refundó a principios de los 90. Rebiun ha sabido modernizar las bibliotecas universitarias españolas, ofreciéndoles un modelo de biblioteca universitaria moderna y orientada al servicio al que tender e imitar&lt;a href="file:///C:/alluis1109/Bloc%20B%20Dig/BDig%2011/1109%20futur%20bibs%20bbf%206.doc#_ftn1" name="_ftnref1" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span&gt;&lt;!--[if !supportFootnotes]--&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span style="font-size:12.0pt;font-family:Arial; mso-fareast-font-family:&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;;mso-ansi-language:ES;mso-fareast-language: ES;mso-bidi-language:AR-SA"&gt;[1]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;. Esto ha quedado plasmado en los diferentes planes estratégicos de Rebiun&lt;a href="file:///C:/alluis1109/Bloc%20B%20Dig/BDig%2011/1109%20futur%20bibs%20bbf%206.doc#_ftn2" name="_ftnref2" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span&gt;&lt;!--[if !supportFootnotes]--&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span style="font-size:12.0pt;font-family:Arial; mso-fareast-font-family:&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;;mso-ansi-language:ES;mso-fareast-language: ES;mso-bidi-language:AR-SA"&gt;[2]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt; y, sobretodo en la promoción que ha hecho Rebiun de un modelo nuevo de biblioteca universitaria en el que esta se presenta a la universidad como&lt;span&gt;  &lt;/span&gt;Centro de Recursos para el Aprendizaje y la Investigación (CRAI).&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;Las actividades cooperativas en bibliotecas universitarias y, en algunos casos, especializadas, fueron iniciadas por Rebiun con la creación de un catálogo colectivo y acuerdos de préstamo interbibliotecario. La cooperación tomó un nuevo impulso a finales del siglo XX con la creación de consorcios de bibliotecas en las principales autonomías españolas (Andalucía, Castilla y León, Cataluña, Galicia y Madrid). Estos consorcios&lt;a href="file:///C:/alluis1109/Bloc%20B%20Dig/BDig%2011/1109%20futur%20bibs%20bbf%206.doc#_ftn3" name="_ftnref3" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span&gt;&lt;!--[if !supportFootnotes]--&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span style="font-size:12.0pt;font-family:Arial;mso-fareast-font-family:&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-ansi-language:ES;mso-fareast-language:ES;mso-bidi-language:AR-SA"&gt;[3]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt; han centrado sus actividades en la contratación de recursos electrónicos pero han ampliado sus actividades a otros proyectos cooperativos como la creación de, por ejemplo, almacenes para libros impresos de bajo uso&lt;a href="file:///C:/alluis1109/Bloc%20B%20Dig/BDig%2011/1109%20futur%20bibs%20bbf%206.doc#_ftn4" name="_ftnref4" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span&gt;&lt;!--[if !supportFootnotes]--&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span style="font-size:12.0pt;font-family:Arial; mso-fareast-font-family:&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;;mso-ansi-language:ES;mso-fareast-language: ES;mso-bidi-language:AR-SA"&gt;[4]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;, acuerdos conjuntos de préstamo&lt;a href="file:///C:/alluis1109/Bloc%20B%20Dig/BDig%2011/1109%20futur%20bibs%20bbf%206.doc#_ftn5" name="_ftnref5" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span&gt;&lt;!--[if !supportFootnotes]--&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span style="font-size:12.0pt;font-family:Arial; mso-fareast-font-family:&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;;mso-ansi-language:ES;mso-fareast-language: ES;mso-bidi-language:AR-SA"&gt;[5]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt; o catálogos colectivos&lt;a href="file:///C:/alluis1109/Bloc%20B%20Dig/BDig%2011/1109%20futur%20bibs%20bbf%206.doc#_ftn6" name="_ftnref6" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span&gt;&lt;!--[if !supportFootnotes]--&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span style="font-size:12.0pt;font-family:Arial; mso-fareast-font-family:&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;;mso-ansi-language:ES;mso-fareast-language: ES;mso-bidi-language:AR-SA"&gt;[6]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;. Las bibliotecas universitarias españolas están siendo muy activas en la promoción del Acceso Abierto (Open Access)&lt;a href="file:///C:/alluis1109/Bloc%20B%20Dig/BDig%2011/1109%20futur%20bibs%20bbf%206.doc#_ftn7" name="_ftnref7" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span&gt;&lt;!--[if !supportFootnotes]--&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span style="font-size:12.0pt;font-family:Arial; mso-fareast-font-family:&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;;mso-ansi-language:ES;mso-fareast-language: ES;mso-bidi-language:AR-SA"&gt;[7]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;, actividad que queda reflejada en la celebración del seminario &lt;i&gt;Policies for the development of OA in Southern Europe &lt;/i&gt;en mayo de 2010&lt;a href="file:///C:/alluis1109/Bloc%20B%20Dig/BDig%2011/1109%20futur%20bibs%20bbf%206.doc#_ftn8" name="_ftnref8" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span&gt;&lt;!--[if !supportFootnotes]--&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span style="font-size:12.0pt;font-family:Arial; mso-fareast-font-family:&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;;mso-ansi-language:ES;mso-fareast-language: ES;mso-bidi-language:AR-SA"&gt;[8]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt; o la existencia de Recolecta, portal que colecciona los recursos OA de las bibliotecas universitarias españolas&lt;a href="file:///C:/alluis1109/Bloc%20B%20Dig/BDig%2011/1109%20futur%20bibs%20bbf%206.doc#_ftn9" name="_ftnref9" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span&gt;&lt;!--[if !supportFootnotes]--&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span style="font-size:12.0pt;font-family:Arial; mso-fareast-font-family:&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;;mso-ansi-language:ES;mso-fareast-language: ES;mso-bidi-language:AR-SA"&gt;[9]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;Para el franquismo no hubo otras bibliotecas públicas que las de las capitales de provincia que eran mantenidas de forma centralizada por el Estado. Con la democracia, las autonomías pasaron a crear sistemas bibliotecarios autonómicos. Estos se basaron en parte en las bibliotecas hechas por los municipios al margen de las del estado y, sobre todo, en bibliotecas de nueva creación de impulso autonómico. A pesar de que las bibliotecas públicas españolas son propiedad nominal de los municipios, su creación, crecimiento y servicios tienen una fuerte dependencia de estos servicios autonómicos o, a veces, provinciales&lt;a href="file:///C:/alluis1109/Bloc%20B%20Dig/BDig%2011/1109%20futur%20bibs%20bbf%206.doc#_ftn10" name="_ftnref10" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span&gt;&lt;!--[if !supportFootnotes]--&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span style="font-size:12.0pt;font-family:Arial; mso-fareast-font-family:&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;;mso-ansi-language:ES;mso-fareast-language: ES;mso-bidi-language:AR-SA"&gt;[10]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;La práctica inexistencia de bibliotecas municipales a la llegada de la democracia obligó a los poderes públicos a hacer un esfuerzo en este sentido. Esto ha hecho que las bibliotecas municipales españolas estén más coordinadas (a nivel provincial y autonómico) de lo que lo puedan estarlo las de países europeos de su entorno. Así mismo, la necesidad de crear bibliotecas nos presenta hoy un panorama de nuevos edificios (cómo la Biblioteca Jaume Fuster en Barcelona o las de Can Llauradó en Teià, Mestre Martí Tauler en Rubí o Enric Miralles en Palafolls) e interesantes combinaciones de bibliotecas empotradas en centros culturales (cómo la Alhóndiga en Bilbao, Cubit en Zaragoza o TEA Tenerife Espacio de las Artes)&lt;a href="file:///C:/alluis1109/Bloc%20B%20Dig/BDig%2011/1109%20futur%20bibs%20bbf%206.doc#_ftn11" name="_ftnref11" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span&gt;&lt;!--[if !supportFootnotes]--&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span style="font-size:12.0pt;font-family:Arial; mso-fareast-font-family:&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;;mso-ansi-language:ES;mso-fareast-language: ES;mso-bidi-language:AR-SA"&gt;[11]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;. En contraposición a las antiguas bibliotecas provinciales del franquismo (con una fuerte tendencia a la conservación), las nuevas municipales, con coordinación central y una clara vocación de modernización, se han orientado a los servicios y en sus colecciones destacan los documentos audiovisuales y son activas en procesos de digitalización de contenidos. Vale la pena destacar aquí la labor de promoción de la digitalización de fondos que promueve el Ministerio de Cultura a través del agregador Hispana&lt;a href="file:///C:/alluis1109/Bloc%20B%20Dig/BDig%2011/1109%20futur%20bibs%20bbf%206.doc#_ftn12" name="_ftnref12" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span&gt;&lt;!--[if !supportFootnotes]--&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span style="font-size:12.0pt;font-family:Arial; mso-fareast-font-family:&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;;mso-ansi-language:ES;mso-fareast-language: ES;mso-bidi-language:AR-SA"&gt;[12]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;, equivalente español de Europeana.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;¿Los puntos débiles? A mi entender son dos: las bibliotecas escolares&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;y el asociacionismo profesional. Las escolares porque el sistema educativo, ni en el ámbito estatal ni en el autonómico, ha sabido o podido crear al lado de las aulas aquellos centros de recursos o bibliotecas escolares que sirvieran de apoyo al proceso reglado de aprendizaje y que fueran los instrumentos para el proceso de autoaprendizaje. El asociacionismo profesional porque, después del acierto de agrupar las distintas asociaciones autonómicas bajo una federación –FESABID-, las asociaciones profesionales se han refugiado en la formación profesional y ha abandonado el campo del lobismo y de la defensa de la profesión. La biblioteconomía española no ha sido aislacionista en el sentido de no dejarse influir por la mundial, pero sí que ha sido comparativamente hablando- poco participativa en la arena internacional. Acostumbrada a solo poder recibir, se ha preparado poca para dar.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;div&gt;&lt;!--[if !supportFootnotes]--&gt;   &lt;hr align="left" size="1" width="33%"&gt;  &lt;!--[endif]--&gt;  &lt;div id="ftn1"&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align:justify"&gt;&lt;a href="file:///C:/alluis1109/Bloc%20B%20Dig/BDig%2011/1109%20futur%20bibs%20bbf%206.doc#_ftnref1" name="_ftn1" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span style="font-size:10.0pt;font-family:Arial"&gt;&lt;span&gt;&lt;!--[if !supportFootnotes]--&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span style="font-size:10.0pt;font-family:Arial;mso-fareast-font-family:&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;; mso-ansi-language:ES;mso-fareast-language:ES;mso-bidi-language:AR-SA"&gt;[1]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-size:10.0pt;font-family:Arial;mso-ansi-language:EN-GB"&gt; &lt;/span&gt;&lt;span lang="EN-US" style="font-size:10.0pt;font-family:Arial;mso-ansi-language:EN-US"&gt;Lluís Anglada / Collaborations and alliances: social intelligence applied to academic libraries // Library Managment, v. 28 (2007), 6/7, pp. 406-415.&lt;span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;/div&gt;  &lt;div id="ftn2"&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align:justify;mso-hyphenate:none;tab-stops:0cm"&gt;&lt;a href="file:///C:/alluis1109/Bloc%20B%20Dig/BDig%2011/1109%20futur%20bibs%20bbf%206.doc#_ftnref2" name="_ftn2" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span style="font-size:10.0pt;font-family:Arial"&gt;&lt;span&gt;&lt;!--[if !supportFootnotes]--&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span style="font-size:10.0pt;font-family:Arial; mso-fareast-font-family:&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;;mso-ansi-language:ES;mso-fareast-language: ES;mso-bidi-language:AR-SA"&gt;[2]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-size:10.0pt;font-family:Arial"&gt; http://www.rebiun.org/pruebaConfig/ y también Mercè Cabo, et al., ‘Un puente hacia el futuro: el Plan Estratégico de REBIUN’, en: BiD, Textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 10 (03), &lt;a href="http://www.ub.edu/bid/10cabo2.htm"&gt;http://www.ub.edu/bid/10cabo2.htm&lt;/a&gt;, consulta 28.08.11&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoFootnoteText"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;/div&gt;  &lt;div id="ftn3"&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;a href="file:///C:/alluis1109/Bloc%20B%20Dig/BDig%2011/1109%20futur%20bibs%20bbf%206.doc#_ftnref3" name="_ftn3" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span style="font-size:10.0pt; font-family:Arial"&gt;&lt;span&gt;&lt;!--[if !supportFootnotes]--&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span style="font-size:10.0pt;font-family:Arial; mso-fareast-font-family:&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;;mso-ansi-language:ES;mso-fareast-language: ES;mso-bidi-language:AR-SA"&gt;[3]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-size:10.0pt;font-family:Arial"&gt; Ramón Abad Hiraldo, Lluis M. Anglada i de Ferrer, ‘Los consorcios y las bibliotecas universitarias en España’, en: Boletín de la ANABAD 60(2010)3, 11-24. Ver el resto de artículos de este volumen monográfico del Boletín de la ANABAD.&lt;span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;/div&gt;  &lt;div id="ftn4"&gt;  &lt;p class="MsoFootnoteText"&gt;&lt;a href="file:///C:/alluis1109/Bloc%20B%20Dig/BDig%2011/1109%20futur%20bibs%20bbf%206.doc#_ftnref4" name="_ftn4" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span style="font-family: Arial"&gt;&lt;span&gt;&lt;!--[if !supportFootnotes]--&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span style="font-size:10.0pt;font-family:Arial; mso-fareast-font-family:&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;;mso-ansi-language:ES;mso-fareast-language: ES;mso-bidi-language:AR-SA"&gt;[4]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt; Por ejemplo, el GEPA del CBUC, ver: &lt;a href="http://www.cbuc.cat/cbuc_en/programes_i_serveis/gepa"&gt;http://www.cbuc.cat/cbuc_en/programes_i_serveis/gepa&lt;/a&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;/div&gt;  &lt;div id="ftn5"&gt;  &lt;p class="MsoFootnoteText"&gt;&lt;a href="file:///C:/alluis1109/Bloc%20B%20Dig/BDig%2011/1109%20futur%20bibs%20bbf%206.doc#_ftnref5" name="_ftn5" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span style="font-family: Arial"&gt;&lt;span&gt;&lt;!--[if !supportFootnotes]--&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span style="font-size:10.0pt;font-family:Arial; mso-fareast-font-family:&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;;mso-ansi-language:ES;mso-fareast-language: ES;mso-bidi-language:AR-SA"&gt;[5]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt; Por ejemplo, el pasaporte Madroño, ver: &lt;a href="http://www.consorciomadrono.es/info/web/consorcio_madrono/pasaporte_madrono.php"&gt;http://www.consorciomadrono.es/info/web/consorcio_madrono/pasaporte_madrono.php&lt;/a&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;/div&gt;  &lt;div id="ftn6"&gt;  &lt;p class="MsoFootnoteText"&gt;&lt;a href="file:///C:/alluis1109/Bloc%20B%20Dig/BDig%2011/1109%20futur%20bibs%20bbf%206.doc#_ftnref6" name="_ftn6" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span style="font-family: Arial"&gt;&lt;span&gt;&lt;!--[if !supportFootnotes]--&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span style="font-size:10.0pt;font-family:Arial; mso-fareast-font-family:&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;;mso-ansi-language:ES;mso-fareast-language: ES;mso-bidi-language:AR-SA"&gt;[6]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt; Por ejemplo el del CBUA, ver: &lt;a href="http://catcbua.cbua.es/"&gt;http://catcbua.cbua.es/&lt;/a&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;/div&gt;  &lt;div id="ftn7"&gt;  &lt;p class="MsoFootnoteText"&gt;&lt;a href="file:///C:/alluis1109/Bloc%20B%20Dig/BDig%2011/1109%20futur%20bibs%20bbf%206.doc#_ftnref7" name="_ftn7" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span style="font-family: Arial"&gt;&lt;span&gt;&lt;!--[if !supportFootnotes]--&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span style="font-size:10.0pt;font-family:Arial; mso-fareast-font-family:&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;;mso-ansi-language:ES;mso-fareast-language: ES;mso-bidi-language:AR-SA"&gt;[7]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt; &lt;a href="http://oaseminar.fecyt.es/Publico/nationalReports/__Recursos/Spain_v1.pdf"&gt;http://oaseminar.fecyt.es/Publico/nationalReports/__Recursos/Spain_v1.pdf&lt;/a&gt; &lt;span&gt; &lt;/span&gt;&lt;span&gt; &lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;/div&gt;  &lt;div id="ftn8"&gt;  &lt;p class="MsoFootnoteText"&gt;&lt;a href="file:///C:/alluis1109/Bloc%20B%20Dig/BDig%2011/1109%20futur%20bibs%20bbf%206.doc#_ftnref8" name="_ftn8" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span style="font-family: Arial"&gt;&lt;span&gt;&lt;!--[if !supportFootnotes]--&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span style="font-size:10.0pt;font-family:Arial; mso-fareast-font-family:&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;;mso-ansi-language:ES;mso-fareast-language: ES;mso-bidi-language:AR-SA"&gt;[8]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt; &lt;a href="http://oaseminar.fecyt.es/Publico/Home/index.aspx"&gt;http://oaseminar.fecyt.es/Publico/Home/index.aspx&lt;/a&gt; &lt;span&gt; &lt;/span&gt;&lt;span&gt; &lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;/div&gt;  &lt;div id="ftn9"&gt;  &lt;p class="MsoFootnoteText"&gt;&lt;a href="file:///C:/alluis1109/Bloc%20B%20Dig/BDig%2011/1109%20futur%20bibs%20bbf%206.doc#_ftnref9" name="_ftn9" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span style="font-family: Arial"&gt;&lt;span&gt;&lt;!--[if !supportFootnotes]--&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span style="font-size:10.0pt;font-family:Arial; mso-fareast-font-family:&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;;mso-ansi-language:ES;mso-fareast-language: ES;mso-bidi-language:AR-SA"&gt;[9]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt; &lt;a href="http://www.recolecta.net/buscador/index.jsp"&gt;http://www.recolecta.net/buscador/index.jsp&lt;/a&gt; &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;/div&gt;  &lt;div id="ftn10"&gt;  &lt;p class="MsoFootnoteText"&gt;&lt;a href="file:///C:/alluis1109/Bloc%20B%20Dig/BDig%2011/1109%20futur%20bibs%20bbf%206.doc#_ftnref10" name="_ftn10" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span style="font-family: Arial"&gt;&lt;span&gt;&lt;!--[if !supportFootnotes]--&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span style="font-size:10.0pt;font-family:Arial; mso-fareast-font-family:&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;;mso-ansi-language:ES;mso-fareast-language: ES;mso-bidi-language:AR-SA"&gt;[10]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt; Para un panorama general, ver, Hilario Hernández, ‘Las bibliotecas públicas en España: dinámicas 2001-&lt;st1:metricconverter productid="2005’" st="on"&gt;2005’&lt;/st1:metricconverter&gt; (Salamanca: Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 2008). ISBN 9788489384736.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;/div&gt;  &lt;div id="ftn11"&gt;  &lt;p class="MsoFootnoteText"&gt;&lt;a href="file:///C:/alluis1109/Bloc%20B%20Dig/BDig%2011/1109%20futur%20bibs%20bbf%206.doc#_ftnref11" name="_ftn11" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span style="font-family: Arial"&gt;&lt;span&gt;&lt;!--[if !supportFootnotes]--&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span style="font-size:10.0pt;font-family:Arial; mso-fareast-font-family:&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;;mso-ansi-language:ES;mso-fareast-language: ES;mso-bidi-language:AR-SA"&gt;[11]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt; José-Antonio Gómez Hernández, ‘La flexibilización del modelo de biblioteca pública en España’, en&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span style="color:black;background:white"&gt; Anuario ThinkEPI, 2011, v. 5, pp. 85-91.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;/div&gt;  &lt;div id="ftn12"&gt;  &lt;p class="MsoFootnoteText"&gt;&lt;a href="file:///C:/alluis1109/Bloc%20B%20Dig/BDig%2011/1109%20futur%20bibs%20bbf%206.doc#_ftnref12" name="_ftn12" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span style="font-family: Arial"&gt;&lt;span&gt;&lt;!--[if !supportFootnotes]--&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span style="font-size:10.0pt;font-family:Arial; mso-fareast-font-family:&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;;mso-ansi-language:ES;mso-fareast-language: ES;mso-bidi-language:AR-SA"&gt;[12]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt; http://roai.mcu.es/es/inicio/inicio.cmd&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1437436724184941676-3309878256100408607?l=bdig.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://bdig.blogspot.com/feeds/3309878256100408607/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1437436724184941676&amp;postID=3309878256100408607' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/3309878256100408607'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/3309878256100408607'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://bdig.blogspot.com/2011/10/la-construccion-del-futuro-desde-las.html' title='La construcción del futuro desde las bibliotecas españolas'/><author><name>Lluís Anglada</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06568385249417713652</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='21' src='http://bp2.blogger.com/_jLDfCMkQLL4/R_AeKRiXoGI/AAAAAAAABvg/yJFa5S90uqQ/S220/5430.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-v0B_JAXvYuM/TojGagmyleI/AAAAAAAAI_g/znm9AKyUUSA/s72-c/anuario.gif' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1437436724184941676.post-1403453895523759683</id><published>2011-09-28T16:24:00.002+02:00</published><updated>2011-09-28T16:34:39.116+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Cooperació'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='biblioteques'/><title type='text'>Las bibliotecas tienen futuro si además de sobre el qué, pensamos en el cuándo y en el cómo</title><content type='html'>&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-ffQg_f5SrFY/ToMwbgSOjlI/AAAAAAAAI_Y/NyplRQwVR-8/s1600/6052901-who-what-where-when-why-how-questions--uncertainty-brainstorming-or-decision-making-concept-colorful.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 267px;" src="http://2.bp.blogspot.com/-ffQg_f5SrFY/ToMwbgSOjlI/AAAAAAAAI_Y/NyplRQwVR-8/s400/6052901-who-what-where-when-why-how-questions--uncertainty-brainstorming-or-decision-making-concept-colorful.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5657418805988462162" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;Las preocupaciones y reflexiones sobre el futuro suelen serlo sobre el qué. Es decir, sobre las realidades que emergerán o sobre los cambios que sucederán. Manuel Castells, uno de los analistas más lúcidos sobre la sociedad de la información&lt;a href="file:///C:/alluis1109/Bloc%20B%20Dig/BDig%2011/1109%20futur%20bibs%20bbf%205.doc#_ftn1" name="_ftnref1" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span style="font-size:12.0pt;font-family:Arial; mso-fareast-font-family:&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;;mso-ansi-language:ES;mso-fareast-language: ES;mso-bidi-language:AR-SA"&gt;[1]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt; ha dedicado parte de su obra a explicar que la profundidad de los cambios que estamos viviendo se manifiesta no solo en que se crearan nuevas realidades, sino en que la forma de actuar de las organizaciones cambiará también de forma profunda. Si en la sociedad industrial la forma organizativa dominante ha sido la jerárquica en forma de árbol, en la sociedad informacional, la forma organizativa será (está siendo ya) la de red en forma de nube. Los conglomerados empresariales que han caracterizado la era de la industria dejarían paso a organizaciones autónomas que tienden a organizarse de forma más libre creando entramados de red.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;Los debates sobre cuáles serán los cambios que deberemos acometer, por importantes que estos sean, no deben agotar la totalidad de nuestras fuerzas movilizadas para el cambio. Tenemos que reservar parte de estas para debatir sobre las formas cómo llegaremos a ellas. No estamos mal preparados para ello. Pasemos a verlo.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;La biblioteca como organización en evolución ha mostrado en el pasado su capacidad de cambiar no solo lo que hacía sino también como lo hacía. Las bibliotecas han creado asociaciones nacionales e internacionales hace más de cien años, crearon redes de bibliotecas y cooperativas en los años 80 del siglo XX y consorcios ahora hace unos 10 años. Con estas organizaciones se está estableciendo una red tupida de entidades que, siendo independientes, cooperan para una finalidad común y con el resultado de ser más efectivas para el público al que sirven.&lt;span&gt; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;La cooperación es un instrumento que debemos usar para mejorar la forma en que prestamos servicios. Es un instrumento que tiene dos utilidades: sirve para conseguir cosas que una biblioteca solo no podría hacer y para reducir los costes operativos&lt;span&gt;  &lt;/span&gt;de las bibliotecas. El nacimiento reciente de consorcios de bibliotecas &lt;span&gt; &lt;/span&gt;ha supuesto un nuevo impulso a la cooperación, cosa que nos prepara mejor para los retos del futuro. Con las compras consorciadas de información electrónica, por ejemplo, hemos conseguido proporcionar para los usuarios de bibliotecas universitarias niveles de acceso de información que eran inimaginables sólo hace unos pocos años. La formación de redes de entidades independientes con un propósito común será la forma de organizarse de la sociedad de la información, forma para la que estamos especialmente bien preparados y de la que teneos ejemplos en el catálogo mundial WorldCat&lt;a href="file:///C:/alluis1109/Bloc%20B%20Dig/BDig%2011/1109%20futur%20bibs%20bbf%205.doc#_ftn2" name="_ftnref2" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span&gt;&lt;!--[if !supportFootnotes]--&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span style="font-size:12.0pt;font-family:Arial; mso-fareast-font-family:&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;;mso-ansi-language:ES;mso-fareast-language: ES;mso-bidi-language:AR-SA"&gt;[2]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt; de OCLC, el repositorio cooperativo de libros electrónicos de Hathy Trust&lt;a href="file:///C:/alluis1109/Bloc%20B%20Dig/BDig%2011/1109%20futur%20bibs%20bbf%205.doc#_ftn3" name="_ftnref3" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span&gt;&lt;!--[if !supportFootnotes]--&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span style="font-size:12.0pt;font-family:Arial; mso-fareast-font-family:&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;;mso-ansi-language:ES;mso-fareast-language: ES;mso-bidi-language:AR-SA"&gt;[3]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt; o en las redes de referencia virtual.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;div&gt;  &lt;hr align="left" size="1" width="33%"&gt;  &lt;!--[endif]--&gt;  &lt;div id="ftn1"&gt;  &lt;p class="MsoFootnoteText"&gt;&lt;a href="file:///C:/alluis1109/Bloc%20B%20Dig/BDig%2011/1109%20futur%20bibs%20bbf%205.doc#_ftnref1" name="_ftn1" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span style="font-family: Arial"&gt;&lt;span&gt;&lt;!--[if !supportFootnotes]--&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span style="font-size:10.0pt;font-family:Arial; mso-fareast-font-family:&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;;mso-ansi-language:ES;mso-fareast-language: ES;mso-bidi-language:AR-SA"&gt;[1]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt; Manuel Castells xxx La sociedad de la información. Madrid: alianza, 19xx. 3 vols.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;/div&gt;  &lt;div id="ftn2"&gt;  &lt;p class="MsoFootnoteText"&gt;&lt;a href="file:///C:/alluis1109/Bloc%20B%20Dig/BDig%2011/1109%20futur%20bibs%20bbf%205.doc#_ftnref2" name="_ftn2" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span style="font-family: Arial"&gt;&lt;span&gt;&lt;!--[if !supportFootnotes]--&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span style="font-size:10.0pt;font-family:Arial; mso-fareast-font-family:&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;;mso-ansi-language:ES;mso-fareast-language: ES;mso-bidi-language:AR-SA"&gt;[2]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt; http://www.worldcat.org/&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;/div&gt;  &lt;div id="ftn3"&gt;  &lt;p class="MsoFootnoteText"&gt;&lt;a href="file:///C:/alluis1109/Bloc%20B%20Dig/BDig%2011/1109%20futur%20bibs%20bbf%205.doc#_ftnref3" name="_ftn3" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span style="font-family: Arial"&gt;&lt;span&gt;&lt;!--[if !supportFootnotes]--&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span style="font-size:10.0pt;font-family:Arial; mso-fareast-font-family:&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;;mso-ansi-language:ES;mso-fareast-language: ES;mso-bidi-language:AR-SA"&gt;[3]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt; http://www.hathitrust.org/&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1437436724184941676-1403453895523759683?l=bdig.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://bdig.blogspot.com/feeds/1403453895523759683/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1437436724184941676&amp;postID=1403453895523759683' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/1403453895523759683'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/1403453895523759683'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://bdig.blogspot.com/2011/09/las-bibliotecas-tienen-futuro-si-ademas.html' title='Las bibliotecas tienen futuro si además de sobre el qué, pensamos en el cuándo y en el cómo'/><author><name>Lluís Anglada</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06568385249417713652</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='21' src='http://bp2.blogger.com/_jLDfCMkQLL4/R_AeKRiXoGI/AAAAAAAABvg/yJFa5S90uqQ/S220/5430.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-ffQg_f5SrFY/ToMwbgSOjlI/AAAAAAAAI_Y/NyplRQwVR-8/s72-c/6052901-who-what-where-when-why-how-questions--uncertainty-brainstorming-or-decision-making-concept-colorful.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1437436724184941676.post-274146260611447138</id><published>2011-09-25T18:59:00.002+02:00</published><updated>2011-09-25T19:04:35.096+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='oportunitats'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='consorcis'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='teledocumentació'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='futur'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='biblioteques'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='mandats OA'/><title type='text'>Las bibliotecas tienen futuro si aprovechamos las oportunidades que nos brinda el presente</title><content type='html'>&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-kS_f84lgnKE/Tn9fFex_c4I/AAAAAAAAI_Q/td3VCSj6zeU/s1600/golf_ball-1004.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 250px;" src="http://2.bp.blogspot.com/-kS_f84lgnKE/Tn9fFex_c4I/AAAAAAAAI_Q/td3VCSj6zeU/s400/golf_ball-1004.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5656344204767359874" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;Aunque sea conveniente hacerlo de vez en cuando, no podemos ir conduciendo mirando a través del retrovisor. Algunas realidades bibliotecarias, espléndidas y construidas con considerables esfuerzos e ingenio, se derrumbarán. Afortunadamente.&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt; &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;Sí, afortunadamente porque esto significará que habremos encontrado nuevos caminos para satisfacer las necesidades profundas a las que nos hemos referido hace un momento. Mientras la información satisfazca una necesidad real de las personas a lo largo de toda su vida (y así es y para finalidades diversas), las bibliotecas encontraran oportunidades para facilitar a las personas su trato con la información. Ha sido así en pasados no muy remotos y lo está siendo en el presente. En ambos casos, aprovechar las oportunidades es lo que nos ha permitido construir este presente (que en algún momento del pasado fue un futuro) y un futuro.&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;Los servicios de acceso remoto a bases de datos (la teledocumentación) de los años 70 no tenían porqué ser un servicio que fuera asumido por las bibliotecas, pero estas aprovecharon la oportunidad que les ofrecía aquella nueva forma de acceso a la información y la incorporaron a su catálogo de servicios. Las compras consorciadas de información electrónica -que han modificado sustancialmente el panorama de la información en las universidades a partir de finales del siglo pasado- no tenían porqué ser protagonizadas por las bibliotecas, pero han sido estas las que aprovecharon la oportunidad de una nueva forma de adquisición de la información y crearon consorcios para hacerla posible.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;Hoy la cadena documental de la información científica, creada a lo largo de los últimos cuatro siglos, está viviendo una crisis profunda (a pesar de lo cual nadie cree que la información científica no tenga futuro). El gran invento de las revistas científicas, que se sostenían económicamente a partir de las aportaciones económicas de los que las leían, está mostrando demasiadas ineficiencias. La información quiere ser libre. Esto está tomando forma, en parte importante, a través del movimiento del acceso abierto (Open Access) a la información y su concreción en los repositorios institucionales.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;Ni el Open Access ni los repositorios han formado parte de nuestras actividades tradicionales. Nada impedía que las bibliotecas se quedaran al margen de su desarrollo, pero en cambio, en todas partes del mundo, las bibliotecas están siendo sus grandes impulsoras. Estamos aprovechando la oportunidad que nos presenta una nueva forma de difusión de la información y contribuyendo a crear los instrumentos para ello, y con ello estamos creando un futuro para las bibliotecas.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1437436724184941676-274146260611447138?l=bdig.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://bdig.blogspot.com/feeds/274146260611447138/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1437436724184941676&amp;postID=274146260611447138' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/274146260611447138'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/274146260611447138'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://bdig.blogspot.com/2011/09/las-bibliotecas-tienen-futuro-si_25.html' title='Las bibliotecas tienen futuro si aprovechamos las oportunidades que nos brinda el presente'/><author><name>Lluís Anglada</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06568385249417713652</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='21' src='http://bp2.blogger.com/_jLDfCMkQLL4/R_AeKRiXoGI/AAAAAAAABvg/yJFa5S90uqQ/S220/5430.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-kS_f84lgnKE/Tn9fFex_c4I/AAAAAAAAI_Q/td3VCSj6zeU/s72-c/golf_ball-1004.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1437436724184941676.post-2770034178044164752</id><published>2011-09-22T23:01:00.002+02:00</published><updated>2011-09-22T23:08:43.961+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='S.R. Ranganathan'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='futur'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='biblioteques'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='bibliotecaris'/><title type='text'>Las bibliotecas tienen futuro si recomponemos su misión alrededor de necesidades reales</title><content type='html'>&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-oHL2fQN4R9o/TnujiqXmrjI/AAAAAAAAI_I/r1kt7Uk8vF8/s1600/planb.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 278px; height: 194px;" src="http://2.bp.blogspot.com/-oHL2fQN4R9o/TnujiqXmrjI/AAAAAAAAI_I/r1kt7Uk8vF8/s400/planb.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5655293572977962546" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;Las bibliotecas han sido espacios en los que se han creado colecciones de&lt;span&gt;  &lt;/span&gt;documentos que, procesados con las técnicas convenientes se han ofrecido para su uso. Esta es una de las&lt;span&gt;  &lt;/span&gt;muchas definiciones posibles de lo que es la misión de las bibliotecas. Formados en esta misión, los bibliotecarios hemos ido generando conocimiento alrededor de la creación de colecciones, el diseño de edificios, las técnicas de organización y los servicios para el acceso. Así pues colecciones, edificios, tecnologías y servicios han sido los grandes ámbitos teórico-prácticos alrededor de los cuales la profesión ha reflexionado sobre si misma y ha evolucionado para sus usuarios.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;En el momento en el que se rompe el paradigma de la biblioteca tradicional (construido alrededor del documento impreso), sobreviene la crisis. La información digital es ubicua, convierte a los edificios en innecesarios, hace obsoletas las técnicas creadas a lo largo de décadas y prescindibles los servicios tradicionales. Las bibliotecas no tienen futuro si quieren fundamentarse en la tradición, o al menos, en la tradición construida alrededor de la información&lt;span&gt;  &lt;/span&gt;impresa. Las bibliotecas no tienen futuro si concentran sus miradas en los instrumentos a través de los cuales ha satisfecho necesidades más profundas que las expresadas en nuestra definición de anterior.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;Las bibliotecas son un organismo en crecimiento, cómo estableció &lt;b&gt;S.R. Ranganathan&lt;/b&gt; en su 5ª ley; es decir, un organismo en evolución. Pero su misión profunda tiene que ver con el proceso (o procesos) a través del cual las personas usan, incorporan o se relacionan con la información. La forma que esta tome (impresa o digital), los receptáculos que la conserven (edificios u ordenadores), las técnicas con la que se organice (con mayor o menor intervención humana) o los servicios con los que se difunda (personales o virtuales) son medios, no fines.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;Las personas tenemos necesidades de muchos tipos, y creamos organismos (organizaciones) para ayudarnos a satisfacerlas. Escuelas para aprender, centros de ocio para distraernos, tiendas donde comprar… Las personas hemos necesitado relacionarnos con la información, y todo lleva a creer que esta necesidad va a augmentar en el futuro. Necesitamos, pues, organizaciones que nos hagan más fácil nuestra relación con la información. Tenemos que recrear los instrumentos para ser más efectivos en la consecución de la finalidad esencial de las bibliotecas.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;Podemos pues reconstruir las bibliotecas a partir de un nuevo paradigma y coleccionar documentos digitales y procesarlos y disponerlos para su uso con las posibilidades actuales de los ordenadores y de la red. Podemos hacerlo y así recreamos las bibliotecas, las hacemos evolucionar y les aseguramos un futuro. El futuro de las bibliotecas está en esta recomposición pero no solo en ella. No estamos frente a un momento más en una cadena evolutiva, sino frente a un momento de ruptura y debemos profundizar en lo que las bibliotecas han aportado como valor a la sociedad, a mi entender, ayudar a las personas en el proceso complejo de usar información.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;&lt;span&gt;&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;Quizá el mejor ejemplo de que lo tradicional puede renacer, si nos fijamos no en la superficie de las cosas sino en lo que subyace en ellas, sean los edificios. La biblioteca física, construida alrededor de los libros y otros documentos impresos, se ha sabido recrear en centros educativos y en ciudades cuándo se ha rediseñado alrededor de las personas y de sus necesidades con respecto a la información. Éstas se satisfacen en parte a distancia (cómo se satisfacían a distancia muchas necesidades en el paradigma de lo impreso), pero los espacios bibliotecarios recreados en ‘information commons’ o en ‘collaboratories’ han dado salida a una necesidad profunda relacionada la información: la de usarla de forma compartida.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;&lt;span&gt;&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1437436724184941676-2770034178044164752?l=bdig.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://bdig.blogspot.com/feeds/2770034178044164752/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1437436724184941676&amp;postID=2770034178044164752' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/2770034178044164752'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/2770034178044164752'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://bdig.blogspot.com/2011/09/las-bibliotecas-tienen-futuro-si_22.html' title='Las bibliotecas tienen futuro si recomponemos su misión alrededor de necesidades reales'/><author><name>Lluís Anglada</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06568385249417713652</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='21' src='http://bp2.blogger.com/_jLDfCMkQLL4/R_AeKRiXoGI/AAAAAAAABvg/yJFa5S90uqQ/S220/5430.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-oHL2fQN4R9o/TnujiqXmrjI/AAAAAAAAI_I/r1kt7Uk8vF8/s72-c/planb.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1437436724184941676.post-2704213256141468968</id><published>2011-09-20T12:44:00.003+02:00</published><updated>2011-09-20T12:55:05.740+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='futur'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='biblioteques'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='bibliotecaris'/><title type='text'>Las bibliotecas tienen futuro si pensamos que el futuro no está garantizado</title><content type='html'>&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-qfeqaREH8X4/TnhwJCXrjII/AAAAAAAAI_A/gUrhF_FJpts/s1600/crystal-ball.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 320px;" src="http://2.bp.blogspot.com/-qfeqaREH8X4/TnhwJCXrjII/AAAAAAAAI_A/gUrhF_FJpts/s400/crystal-ball.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5654392632720985218" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;Hay pocas profesiones que manifiesten una preocupación profunda y constante por el futuro como lo hacen los bibliotecarios. Podría decirse que es por la enorme influencia que tienen en nuestro caso los avances tecnológicos. Pero los cambios introducidos por los enormes avances técnicos de finales del siglo XX han afectado con una intensidad parecida a sectores próximos a las bibliotecas, como puedan serlo los museos o las universidades. Y a pesar de ello estas instituciones, tan venerables como las bibliotecas, no muestran una preocupación tan grande por su futuro.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;Podríamos creer que esta preocupación es reciente, debida concretamente a la enorme influencia de la digitalización de la información en una institución desarrollada alrededor de la información sobre un soporte físico. Pero tampoco es así. Si repasamos la literatura profesional de al menos los últimos treinta años encontraremos ya no los lógicos artículos que detallan la aparición de novedades tecnológicas sino un importante número de advertencias sobre los&lt;span&gt;  &lt;/span&gt;cambios drásticos que nos depara el futuro.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;¿A qué se debe esta preocupación? ¿Oculta, reticencia al cambio o miedo a desaparecer? A menudo se cita lo primero, pero los bibliotecarios hemos sido tradicionalmente usuarios tempranos de todas las tecnologías: la máquina de escribir a finales del siglo XIX o las microfotografías a principios del XX y también de los ordenadores en los años 50 y 60. Por lo tanto, si no es reticencia a lo nuevo, nuestra preocupación debe relacionarse con la difuminación constante que ha tenido la imagen tradicional de la biblioteca desde que se ha automatizado la información.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;La biblioteca moderna nació para ser mediadora entre la información y sus usos. A lo largo de mucho tiempo, sus fortalezas se han constituido alrededor de la ventaja que le proporcionaba ser el almacenador de este recurso escaso que ha sido la información. La mecanización de la información, primero, su automatización después y la digitalización aún más recientemente han sido procesos que han disminuido el papel mediador e las bibliotecas, que han disminuido su fuerza (aquella que surgía de una información que era escasa).&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;La biblioteca moderna quedó simbolizada por grandes edificios llenos de estantes con volúmenes impresos. Las bases de datos de acceso remoto (teledocumentación) de los años 70 fueron precursoras de una información que quería ser libre, que quería llegar al usuario de forma directa y desintermediada. A partir de entonces, cada novedad tecnológica ha erosionado aquella imagen que se ha ido difuminando hasta parecer que desaparecería. Pero, al mismo tiempo, los bibliotecarios han sabido (re)construir una realidad nueva de la biblioteca a partir de la integración de lo nuevo y la modificación de lo antiguo.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;La preocupación de los bibliotecarios por su futuro y el de las bibliotecas es pues seguramente más antigua que la que puedan tener organizaciones parecidas. Y es en la constancia y antigüedad de esta preocupación que se sustenta nuestra capacidad de adaptación y la posibilidad de tener futuro (de continuar teniéndolo).&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1437436724184941676-2704213256141468968?l=bdig.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://bdig.blogspot.com/feeds/2704213256141468968/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1437436724184941676&amp;postID=2704213256141468968' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/2704213256141468968'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/2704213256141468968'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://bdig.blogspot.com/2011/09/las-bibliotecas-tienen-futuro-si.html' title='Las bibliotecas tienen futuro si pensamos que el futuro no está garantizado'/><author><name>Lluís Anglada</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06568385249417713652</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='21' src='http://bp2.blogger.com/_jLDfCMkQLL4/R_AeKRiXoGI/AAAAAAAABvg/yJFa5S90uqQ/S220/5430.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-qfeqaREH8X4/TnhwJCXrjII/AAAAAAAAI_A/gUrhF_FJpts/s72-c/crystal-ball.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1437436724184941676.post-7819952356647129724</id><published>2011-09-18T00:10:00.002+02:00</published><updated>2011-09-18T00:14:11.761+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='futur'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='biblioteques'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Espanya'/><title type='text'>Lo local y lo global en la construcción del futuro de las bibliotecas</title><content type='html'>&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-fpXAd9n0vWs/TnUbdmqIOSI/AAAAAAAAI-4/qU1h7uYzjGg/s1600/the-future.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 319px;" src="http://2.bp.blogspot.com/-fpXAd9n0vWs/TnUbdmqIOSI/AAAAAAAAI-4/qU1h7uYzjGg/s400/the-future.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5653455102640929058" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;Reflexionar sobre el futuro de las bibliotecas desde una perspectiva nacional tiene dos implicaciones. Una es evidente: que el futuro terminará afectando nuestros desarrollos locales. La otra lo es menos: que lo que nosotros hagamos puede influir de alguna manera o en alguna intensidad en la forma que vaya a tomar el futuro.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;Quizá la segunda derivada sea obvia desde países acostumbrados a tener un protagonismo en la definición del futuro. No es el caso de España (al menos para los bibliotecarios de mi generación), un país caracterizado por un fuerte componente autocrático que estuvo además apartado de las grandes corrientes que han influido en la historia europea y mundial durante un largo período&lt;span&gt;  &lt;/span&gt;del siglo XX. Hay muchos futuros posibles pero solo uno llega a ser realidad y es el presente real (y no el futuro posible) el que termina influyendo en las realidades nacionales&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;Con esto quiero significar que la forma que terminen tomando los futuros nacionales dependerá en gran manera de cuales sean las tendencias que se consoliden como realidades para un desarrollo social que cada vez es más global y uniforme, es decir, menos nacional. Hubo un momento en el que las realidades locales configuraron futuros propios, pero actualmente parece que el futuro tomará una forma menos plurimodal de lo que ha tomado hasta ahora.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;Uno de los grandes aciertos de los bibliotecarios españoles ha sido el de no dejar que nuestra tradición bibliotecaria nos influyera demasiado. Dicho de otra forma: el de buscar soluciones de futuro en las realidades de presente de los países con mejores bibliotecas. Lo hemos hecho incluso menos de lo que sería deseable, pero nuestros aciertos provienen de aquí.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;En un pasado reciente, hablar del futuro de las bibliotecas desde España (y desde la mayoría de países) era fácil. Se trataba de planificar cómo podíamos llegar a un futuro que era conocido con el simple hecho de estudiar las realidades de los países bibliotecariamente más avanzados que nosotros mismos. Pero ahora, si es cierto que estamos inmersos en un proceso de cambio profundo (¿y quién lo duda?), no está muy claro que podamos proceder de forma tan fácil, ya que lo que vaya a ser el futuro está mucho más por definir que en otros momentos.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;
&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1437436724184941676-7819952356647129724?l=bdig.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://bdig.blogspot.com/feeds/7819952356647129724/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1437436724184941676&amp;postID=7819952356647129724' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/7819952356647129724'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/7819952356647129724'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://bdig.blogspot.com/2011/09/lo-local-y-lo-global-en-la-construccion.html' title='Lo local y lo global en la construcción del futuro de las bibliotecas'/><author><name>Lluís Anglada</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06568385249417713652</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='21' src='http://bp2.blogger.com/_jLDfCMkQLL4/R_AeKRiXoGI/AAAAAAAABvg/yJFa5S90uqQ/S220/5430.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-fpXAd9n0vWs/TnUbdmqIOSI/AAAAAAAAI-4/qU1h7uYzjGg/s72-c/the-future.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1437436724184941676.post-2871553616370206675</id><published>2011-09-04T23:54:00.003+02:00</published><updated>2011-09-05T00:00:14.858+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Llei de biblioteques'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='biblioteques públiques'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='biblioteques municipals'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='coordinació de biblioteques'/><title type='text'>Sobre com organitzar les biblioteques municipals de Catalunya</title><content type='html'>&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-EtwxiWHv9vw/TmP0QfhsSpI/AAAAAAAAI-s/r2BoBIkxYbM/s1600/alfons%2BXIII%2Binaugura%2Bbp%2Bde%2Bgranollers%2B1927.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 267px;" src="http://3.bp.blogspot.com/-EtwxiWHv9vw/TmP0QfhsSpI/AAAAAAAAI-s/r2BoBIkxYbM/s400/alfons%2BXIII%2Binaugura%2Bbp%2Bde%2Bgranollers%2B1927.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5648626921830632082" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; " &gt;Les divisions administratives tenen dues finalitats: assignar a cada u aquelles funcions que li són pròpies i prestar serveis amb eficàcia. Això val per a l’ensenyament primari, els poliesportius, els serveis d’extinció d’incendis i, també, per a les biblioteques. A Espanya, de nivell administratius n’hi ha 3: l’estat, la comunitat autònoma i el municipi, La resta o són delegacions d’un d’aquests nivells (delegacions del govern central o autonòmic) o són agrupacions de municipis (províncies, vegueries o comarques). No hi ha més.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; " &gt;Per tant, i pel que fa al servei de biblioteca al ciutadà de peu, es tracta (o es tractaria) de saber: (1) a quin nivell administratiu li correspon prestar-lo, i (2) com ho fem per fer-ho eficaçment. Sembla que el primer està clar: l’ha de prestar el municipi. Passen algunes coses però que han obscurit aquest evidència. La primera, que, en la tradició del franquisme, els municipis no tenien experiència en fer biblioteques i no els era evident que els en calia fer (i potser tampoc sabien com fer-les). La segona, que hi ha hagut una lluita política soterrada per clientaritzar municipis i visibilitzar-se (i no per fer serveis bibliotecaris més eficaços).&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" &gt;&lt;span lang="CA" style="mso-bidi-font-size:6.5pt;font-family: Arial"&gt;En funció del desert cultural del franquisme, la Llei de biblioteques e 1981 volia refer les biblioteques en base de l’organització que es va demostrar eficaç l’època republicana: un servei central de biblioteques. Les diferències de molts tipus entre aquella Catalunya i la de la represa democràtica van fer insostenible el model, però aquest es va trencar també per les lluites polítiques que van fer que algunes diputacions cedissin les seves competències en biblioteques a la Generalitat mentre que la de Barcelona les reforçava. En qualsevol dels dos casos, allunyava dels municipis la seva responsabilitat en la creació i manteniment de biblioteques. La Llei de 1993 tenia voluntat municipalitzadora. Atribuïa a&lt;/span&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial; mso-bidi-font-family:&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;"&gt;ls municipis “un paper principal en la gestió de les biblioteques públiques”. Però l’exercici del poder (ai las!) té tendències jacobines i ens aquests quasi 20 anys des de la darrera Llei hem vist més reforçar &lt;/span&gt;&lt;span lang="CA" style="mso-bidi-font-size:6.5pt; font-family:Arial"&gt;el proteccionisme i la centralització que no pas l’autonomia municipal.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" &gt;&lt;span class="Apple-style-span" &gt;E&lt;/span&gt;n biblioteques, per sort i gràcies als esforços de molta gent i de moltes administracions, la situació avui és molt millor que la de fa 20 anys. Alguns sistemes bibliotecaris locals (Barcelona, Girona, l’Hospitalet, Sabadell, per exemple) tenen els recursos, les dimensions i l’experiència per assumir el seu present i el seu destí amb autonomia plena. Cal que ho facin. Més enllà dels debats a nivell de Catalunya que hi pugui haver respecte el paper de les diputacions, vegueries i comarques, a nivell concret, no acabarem de tenir un sistema bibliotecari madur sense que alguns municipis assumeixin la seva majoris d’edat i s’emancipin del tot de les xarxes que els tutelen. Llei de vida. Recordem que fins no fa tant –el 1987- &lt;span&gt; &lt;/span&gt;les biblioteques populars de la Diputació de Barcelona depenien de la Biblioteca de Catalunya (impensable, però cert).&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" &gt;&lt;span lang="CA" style="mso-bidi-font-size:6.5pt;font-family: Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;¿Què ens queda de l’eficàcia en la prestació de serveis si les biblioteques municipals s’independitzen? ¿Com podrem garantir-ne serveis de qualitat? ¿Amb quins recursos hauran de fer front a les seves necessitats? Per una banda amb els que ara administren les xarxes, però per una altra amb els que elles mateixes es dotin a través de la cooperació. Així ho fan a molts països: associant-se, creant cooperatives i consorcis, mancomunant serveis (que en diríem ara i aquí). Fa una mica de mandra deixar la còmoda tutela de la llar familiar, però fer-se gran passa per marxar de casa.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" &gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" &gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Arial; "&gt;p.d. La imatge és d'Alfons XIII inaugurant la biblioteca popular de Granollers el 1927 i està treta de l'article que val la pena rellegir: &lt;/span&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Tahoma; color: black; background-image: initial; background-attachment: initial; background-origin: initial; background-clip: initial; background-color: white; "&gt;Mayol, M. Carme (2005). «La Xarxa de Biblioteques 1915-2004 : una història que mira al futur».&lt;i&gt;BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació&lt;/i&gt;, juny, núm. 14. &lt;http: edu="" bid="" htm=""&gt; [Consulta: 04-09-2011].&lt;/http:&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1437436724184941676-2871553616370206675?l=bdig.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://bdig.blogspot.com/feeds/2871553616370206675/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1437436724184941676&amp;postID=2871553616370206675' title='5 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/2871553616370206675'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/2871553616370206675'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://bdig.blogspot.com/2011/09/sobre-com-organitzar-les-biblioteques.html' title='Sobre com organitzar les biblioteques municipals de Catalunya'/><author><name>Lluís Anglada</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06568385249417713652</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='21' src='http://bp2.blogger.com/_jLDfCMkQLL4/R_AeKRiXoGI/AAAAAAAABvg/yJFa5S90uqQ/S220/5430.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-EtwxiWHv9vw/TmP0QfhsSpI/AAAAAAAAI-s/r2BoBIkxYbM/s72-c/alfons%2BXIII%2Binaugura%2Bbp%2Bde%2Bgranollers%2B1927.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>5</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1437436724184941676.post-3515703401388882619</id><published>2011-07-05T00:51:00.004+02:00</published><updated>2011-07-05T01:06:40.740+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='LIBER'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='biblioteques de la UPC'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Europa'/><title type='text'>LIBER 2011 en Barcelona</title><content type='html'>&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-T5A99jJoSjQ/ThJHc_nc6LI/AAAAAAAAI9o/IET5Lx3fD9o/s1600/liberBcnfinal.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="http://4.bp.blogspot.com/-T5A99jJoSjQ/ThJHc_nc6LI/AAAAAAAAI9o/IET5Lx3fD9o/s400/liberBcnfinal.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5625637447977986226" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;El viernes pasado finalizó el 40º congreso anual del &lt;b&gt;LIBER &lt;/b&gt;que este año se celebró en la &lt;a href="http://bibliotecnica.upc.edu/LIBER2011/"&gt;&lt;b&gt;Universitat Politècnica de Catalunya&lt;/b&gt;&lt;/a&gt;, e&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;n Barcelona. Terminó con una valoración altamente positiva por parte de los asistentes y los directivos del &lt;b&gt;LIBER&lt;/b&gt; basada en dos hechos: una organización perfecta y una asistencia récord.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;La primera se sustentó en los 65 voluntarios de las&lt;b&gt; bibliotecas de la UPC&lt;/b&gt; coordinados por su personal directivo (ver foto). Es forzoso alabar la capacidad organizativa del servicio de &lt;b&gt;bibliotecas de la UPC&lt;/b&gt;, pero yo prefiero destacar el substrato vocacional de los voluntarios. El tema merecería un post a parte, pero la creencia en lo que uno hace impregna el acto que se realiza. Quizá aquí esté el futuro de la bibliotecas: que queden en manos de gente que creen en lo que hacen.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;Los algo más de 400 asistentes al congreso superaron de lejos los de cualquier congreso precedente. &lt;b&gt;LIBER&lt;/b&gt; se merecía culminar con un récord de este tipo la perspectiva ascendente que ha tenido en los últimos años.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;&lt;a href="http://www.libereurope.eu/"&gt;&lt;b&gt;LIBER&lt;/b&gt; (Ligue des Bibliothèques Européennes de Recherche - Association of European Research Libraries)&lt;/a&gt; se&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt; fundó en el 1971 y fue (esta es mi impresión) durante mucho tiempo una asociación básicamente constituida por bibliotecas nacionales y con una agenda marcada por las mismas. Hace algunos años, y bajo el impulso &lt;span style="mso-spacerun:yes"&gt; &lt;/span&gt;de la construcción de Europa, ha querido reconstituirse como la&lt;b&gt; ARL&lt;/b&gt; europea, es decir como una asociación de las principales bibliotecas de Europa (las que a la manera anglosajona vienen a llamarse bibliotecas de investigación). &lt;b&gt;LIBER&lt;/b&gt; tiene hoy 420 bibliotecas (nacionales, universitarias, consorcios, etc.) miembros de más de 40 países.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;Este propósito (el de constituir una asociación europea de bibliotecas) es especialmente relevante por al menos dos aspectos. Quizá el más obvio sea que Europa es el campo de juego en el que se están resolviendo (y se resolverán en el futuro) muchos de los temas clave de los que nos ocupan (propiedad intelectual y ayudas a la digitalización, por ejemplo). Organizaciones como &lt;b&gt;&lt;a href="http://www.eblida.org/"&gt;EBLIDA&lt;/a&gt; &lt;/b&gt;o&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt; &lt;b&gt;LIBER&lt;/b&gt; tienen que ayudarnos a defender los intereses de las bibliotecas y de los bibliotecarios en los centros europeos del poder.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt; &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;En segundo lugar (y no menos importante), &lt;b&gt;LIBER&lt;/b&gt; tiene que ayudarnos a construir una mentalidad profesional menos provinciana de las que se han construido bajo los paraguas de los estados y las asociaciones estatales de profesionales o de bibliotecas. Me comentaba un director de biblioteca universitaria que la había gustado asistir al congreso del &lt;b&gt;LIBER&lt;/b&gt; porqué había oído un par de ideas nuevas. Cierto e inevitable.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;Los congresos (todos) producen un efecto espejo. Terminamos constituyendo un ciclo cerrado de temas que creemos los más importantes. Pero los constituimos de lo que decimos y oímos. Si siempre somos los mismos siempre decimos y oímos lo mismo. Nos renovamos, ciertamente, pero menos que si nos exponemos a ideas de fuera.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;La biblitoeconomía norteamericana es más rica que la nuestra no solo porqué tenga detrás un país que cree mucho en las bibliotecas, sino porqué tiene escala continental. Por esfuerzos que realicen, los países europeos grandes en dimensiones (el Reino Unido o Alemania) o activos en bibliotecas (Finlandia u Holanda) no dejan de ser pequeños y pasivos en comparación con una dinámica continental.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;p.d.En España, demasiados congresos, pero lo  peor (a mi entender) es que en los últimos años se ha consolidado la separación a nivel de congresos entre biblitoecas públicas y las universitarias.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1437436724184941676-3515703401388882619?l=bdig.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://bdig.blogspot.com/feeds/3515703401388882619/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1437436724184941676&amp;postID=3515703401388882619' title='3 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/3515703401388882619'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/3515703401388882619'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://bdig.blogspot.com/2011/07/liber-2011-en-barcelona.html' title='LIBER 2011 en Barcelona'/><author><name>Lluís Anglada</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06568385249417713652</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='21' src='http://bp2.blogger.com/_jLDfCMkQLL4/R_AeKRiXoGI/AAAAAAAABvg/yJFa5S90uqQ/S220/5430.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/-T5A99jJoSjQ/ThJHc_nc6LI/AAAAAAAAI9o/IET5Lx3fD9o/s72-c/liberBcnfinal.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1437436724184941676.post-9066954514346787510</id><published>2011-06-14T01:00:00.002+02:00</published><updated>2011-06-14T01:18:07.985+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='normes'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='AACR2'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='catalogació'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='format MARC'/><title type='text'>Catalogació: s’anuncien canvis</title><content type='html'>&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-fbxTsQNp7Hk/TfaaooM7YSI/AAAAAAAAI9c/x_DLgign3c8/s1600/foto.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 240px; height: 400px;" src="http://2.bp.blogspot.com/-fbxTsQNp7Hk/TfaaooM7YSI/AAAAAAAAI9c/x_DLgign3c8/s400/foto.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5617847607968358690" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;La &lt;b&gt;Library of Congress&lt;/b&gt; acaba de publicar la declaració &lt;i&gt;&lt;a href="http://www.loc.gov/marc/transition/news/framework-051311.html"&gt;Transforming our Bibliographic Framework&lt;/a&gt; &lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;que sembla ser una anticipació d’alguna decisió trascendent.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;El format &lt;b&gt;MARC&lt;/b&gt; (1968) i les &lt;b&gt;AACR&lt;/b&gt; (del 1969 la primera edició i del 1978 la 2a) han marcat la catalogació aquests darrers 40 anys. Ha estat un procés clar de globalització que ha acabat configurant un panorama en el que els registres bibliogràfics es fan en base les mateixes normes i amb la voluntat explícita o implícita de que siguin usats en diferents contexts, alguns dels quals bastant allunyats (en la geografia i la intenció) dels inicials.&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt; &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;El &lt;b&gt;MARC&lt;/b&gt; i les &lt;b&gt;AACR&lt;/b&gt; amb la seva complexitat (i la seva capacitat) han resistit els embats de propostes de modificació. Fins ara, l’enorme massa de registres produïts sota aquestes normes era una argument concloent davant qualsevol proposta de renovació. Però recentment s’han desenvolupat normes i eines que estan forçant una transformació radical de la catalogació. Estem parlant de les &lt;b&gt;FRBR&lt;/b&gt;, les &lt;b&gt;RDA&lt;/b&gt;, el &lt;b&gt;VIAF&lt;/b&gt; i, segurament de forma profunda, el moviment de les &lt;b&gt;Linked Open Data&lt;/b&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt; &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;El motor del canvi no està en els ordinadors sinó en la xarxa. El&lt;b&gt; MARC&lt;/b&gt; i les&lt;b&gt; AACR &lt;/b&gt;han nascut per a l’automatització i han crescut amb aquesta. Però van ser concebuts per gestionar alguns centenars de milers de dades. Internet ha incrementat de forma exponencial els conjunts de dades que remenem. Un exemple:&lt;b&gt; WorldCat&lt;/b&gt; tenia fa uns 7 anys uns &lt;st1:metricconverter productid="40 M" st="on"&gt;40 M&lt;/st1:metricconverter&gt; de registres bibliogràfics. Una quantitat que semblava enorme i inassolible els anys 80. Avui en té algun més de &lt;st1:metricconverter productid="200 M" st="on"&gt;200  M&lt;/st1:metricconverter&gt;.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt; &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;Al meu entendre hi ha almenys 4 forces que pressionen de forma poderosa per establir un esquema nou dins el qual es bellugui la catalogació: &lt;a name="_Hlk295776384"&gt;la sostenibilitat, la globalització, la integració i la reutilització.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;b&gt;Sostenibilitat.&lt;/b&gt; Si a Espanya es publiquen 60.000 llibres nous l’any, n’hi hauria prou amb 60 catalogadors per catalogar-los tots, però no en tenim només 60 de catalogadors, sinó molts més. Les normes que usem i, sobretot, com les interpretem, consumeixen una quantitat de recursos molt important que les biblioteques volen alliberar per dedicar a altres coses.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;b&gt;Globalització&lt;/b&gt;. La catalogació redundant s’ha defensat argumentant que els usuaris tenien necessitats locals a les quals calia adaptar els registres produïts per una altra biblioteca. Però això cada vegada és menys així. Els catàlegs fets per als usuaris d’una biblioteca de facultat (o d’un poble) s’han integrat en catàlegs d’universitat (o de xarxa) i aquests en els d’un sistema. Els usuaris ja no naveguen només en entorns tancats pensats per a un grup determinat de persones sinó que usen alhora diferents eines.&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;b&gt;Integració&lt;/b&gt;. En el passat, les limitacions de les eines tecnològiques ens han obligat a tractar la informació de forma segregada. No fa gaire que fèiem catàlegs de revistes i els fèiem separats dels de llibres. Aquesta segregació hem arribat a creure que provenia de les necessitats del usuaris, però no provenia d’enlloc més que de les limitacions de les eines. Ara que aquestes ens limiten cada vegada menys, els usuaris ens demanen cada vegada més integració. Tots els recursos disponibles consultables des d’un sol lloc (un lloc que ofereixi capacitats de discriminar recursos a través de filtres) i aquest serà cada vegada més un sol lloc per a arxius, biblioteques i museus.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;b&gt;Reutilització&lt;/b&gt;. Els catàlegs són&lt;span style="mso-spacerun:yes"&gt;  &lt;/span&gt;un mitja. Els fem i mantenim per facilitar la localització i accés a documents. El seu ús, doncs, és un ús instrumental. La finalitat última de qui usa catàlegs és reusar la informació que troba per a alguna altra cosa, amb una altra eina, en un altre context. La informació bibliogràfica no pot estar lligada al lloc i circumstància del seu naixement. Ha de concebre’s per a que sigui usada més enllà de l’entorn que la va originar.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;
&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1437436724184941676-9066954514346787510?l=bdig.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://bdig.blogspot.com/feeds/9066954514346787510/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1437436724184941676&amp;postID=9066954514346787510' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/9066954514346787510'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/9066954514346787510'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://bdig.blogspot.com/2011/06/catalogacio-sanuncien-canvis.html' title='Catalogació: s’anuncien canvis'/><author><name>Lluís Anglada</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06568385249417713652</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='21' src='http://bp2.blogger.com/_jLDfCMkQLL4/R_AeKRiXoGI/AAAAAAAABvg/yJFa5S90uqQ/S220/5430.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-fbxTsQNp7Hk/TfaaooM7YSI/AAAAAAAAI9c/x_DLgign3c8/s72-c/foto.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1437436724184941676.post-1847784123145974355</id><published>2011-05-23T00:41:00.003+02:00</published><updated>2011-05-23T00:46:48.357+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Hispana'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Europeana'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Trove'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='dipòsits e-'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Recolecta'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='portals'/><title type='text'>Sembradores y recolectores</title><content type='html'>&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-UklkkWEcUDw/TdmRb0MmHZI/AAAAAAAAI84/iZu9BTpEDs0/s1600/trove2.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 262px;" src="http://1.bp.blogspot.com/-UklkkWEcUDw/TdmRb0MmHZI/AAAAAAAAI84/iZu9BTpEDs0/s400/trove2.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5609674717920632210" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;Un par de compañeros me han hecho recientemente comentarios sobre &lt;b&gt;Hispana&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="PT-BR" style="font-family:Arial;mso-ansi-language: PT-BR"&gt;, portal o recolector que da a&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;ceso a 3,185,358 objetos digitales de 147 repositorios.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;La voluntad de &lt;b&gt;Hispana&lt;/b&gt; es clara. Hispana: “reúne las colecciones digitales de archivos, bibliotecas y museos conformes a la Iniciativa de Archivos Abiertos que promueve la Unión Europea y cumple en relación a los repositorios digitales españoles funciones análogas a las de &lt;b&gt;Europeana&lt;/b&gt; en relación a los repositorios europeos, es decir, constituye un agregador de contenidos de las bases de datos de colecciones digitales.”&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;No sé encontrar los antecedentes de &lt;b&gt;Hispana&lt;/b&gt;, y, sin razón, me resisto a creer lo que me cuenta &lt;b&gt;Francisca Hernández&lt;/b&gt; que se estableció en 2006. Pensaba yo que era anterior porqué me acuerdo de haberlo estado comentando con &lt;b&gt;Xavier Agenjo&lt;/b&gt; bastante antes de la creación de &lt;b&gt;&lt;a href="http://www.recolecta.net/buscador/index.jsp"&gt;Recolecta&lt;/a&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;&lt;b&gt;Hispana&lt;/b&gt; es un buen proyecto, como o es &lt;b&gt;Europeana&lt;/b&gt; a nivel europeo.&lt;b&gt; Europeana&lt;/b&gt; ha sabido alejarse de la posición inicial, victimista y anti Google, para constituirse en un proyecto integrador (bibliotecas + archivos + museos) de los países Europeos. &lt;b&gt;Hispana&lt;/b&gt; hace (acertadamente) lo mismo: bibliotecas + archivos + museos de los diferentes ámbitos españoles.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;Establecer depósitos digitales no es fácil. Se tienen que vencer visiones ancladas en el pasado y reticencias con respecto las nuevas reglas del futuro. Hacerlo es sembrar: es plantar hoy la semilla (digital) para recoger mañana el fruto (su uso y su reutilización). Ha habido quien se ha especializado en la siembra, y lo ha habido quien lo ha hecho en la recolección. Pero el recolector inteligente protege al sembrador (y el mezquino solo se aprovecha de su trabajo). E&lt;/span&gt;&lt;span style="font-size: 11.0pt;font-family:Arial;color:black"&gt;l &lt;/span&gt;&lt;span style="font-family: Arial; color: black; " &gt;&lt;b&gt;Ministerio de Cultura&lt;/b&gt; está entre los primeros, ya que, al mismo tiempo que recolecta con Hispana, ayuda a los ‘sembradores’ con las &lt;span style="color: rgb(42, 93, 176); "&gt;&lt;a href="http://www.mcu.es/ayudasSubvenciones/Bibliotecas/2011_Bibliotecas_AydCreacionesDigitales.html" target="_blank"&gt;Ayudas para la creación y transformación de recursos digitales y su difusión y preservación mediante repositorios&lt;/a&gt;. &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="color:black"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size:11.0pt;font-family:Arial;color:black"&gt; &lt;/span&gt;&lt;span style="color:black"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;&lt;/span&gt;En la línea de integración de objetos digitales procedentes de fuentes diversas en un solo portal, recomiendo un viaje a las antípodas. La &lt;b&gt;Biblioteca Nacional de Australia&lt;/b&gt; ha puesto en funcionamiento &lt;b&gt;&lt;a href="http://trove.nla.gov.au/"&gt;Trove&lt;/a&gt;&lt;/b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;, donde se pueden encontrar 239.180.339 recursos en línea, australianos y de todo el mundo. Trove integra en una sola consulta: periódicos y revistas, libros, fotografías, objetos, música, vídeo, mapas, cartas, archivos y páginas web. Las búsquedas pueden limitarse a documentos disponibles en línea, a contenido australiano o a materiales disponibles en determinadas bibliotecas (gracias esto último a la participación de las bibliotecas australianas en &lt;b&gt;WorldCat&lt;/b&gt;).&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;
&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1437436724184941676-1847784123145974355?l=bdig.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://bdig.blogspot.com/feeds/1847784123145974355/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1437436724184941676&amp;postID=1847784123145974355' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/1847784123145974355'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/1847784123145974355'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://bdig.blogspot.com/2011/05/sembradores-y-recolectores.html' title='Sembradores y recolectores'/><author><name>Lluís Anglada</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06568385249417713652</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='21' src='http://bp2.blogger.com/_jLDfCMkQLL4/R_AeKRiXoGI/AAAAAAAABvg/yJFa5S90uqQ/S220/5430.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-UklkkWEcUDw/TdmRb0MmHZI/AAAAAAAAI84/iZu9BTpEDs0/s72-c/trove2.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1437436724184941676.post-7609766207136915284</id><published>2011-05-08T23:06:00.005+02:00</published><updated>2011-05-08T23:14:15.444+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='lectura'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Vivian Howard'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Joaquín Rodríguez'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Aula J. Rubió'/><title type='text'>Llegir</title><content type='html'>&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-O0Dstj9pcWc/TccGCutR6ZI/AAAAAAAAI8U/UAFtIf-Osa4/s1600/reading-promotion.gif" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 170px; height: 199px;" src="http://1.bp.blogspot.com/-O0Dstj9pcWc/TccGCutR6ZI/AAAAAAAAI8U/UAFtIf-Osa4/s400/reading-promotion.gif" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5604454905253325202" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;El passat 4 de maig l’&lt;b&gt;Aula Rubió&lt;/b&gt; va celebrar una sessió sota el títol “&lt;i&gt;&lt;a href="http://www.ub.edu/biblio/aula-jordi-rubio-i-balaguer/6.html"&gt;La funció de la lectura en el procés de formació de la persona, de l’estudiant i del professional”&lt;/a&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;La part central n’era la conferencia de &lt;b&gt;Joaquín Rodríguez&lt;/b&gt;: "&lt;i&gt;Límites y fronteras de la lectura: cerebro, familia, escuela y biblioteca&lt;/i&gt;”. Pels que ens agrada llegir i ens interessa tot el que envolta el món del llibre, la biografia professional d'en &lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;Joaquín Rodríguez fa enveja. Doctor en Sociologia, ha treballat en institucions culturals, museus, centres de recerca, universitats i, en els darrers quinze anys, en diferents grups editorials. Ha estat director de la revista&lt;b&gt; Archipiélago&lt;/b&gt; i actualment dirigeix el Máster en Edición de la Universitat de Salamanca i manté el &lt;a href="http://www.madrimasd.org/blogs/futurosdellibro" style="font-style: italic; font-weight: bold; "&gt;bloc Los futuros del libro&lt;/a&gt;&lt;b style="font-style: italic; "&gt;. &lt;/b&gt;É&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;s autor de diversos llibres: ‘&lt;i&gt;Edición 2.0: Sócrates en el hiperestacio&lt;/i&gt;’ i &lt;i&gt;Bibliofrenia&lt;/i&gt; (Editorial Melusina), i enguany apareixeran ‘&lt;i&gt;El Potlatch digital: Wikipedia y el triunfo del procomún y el conocimiento compartido&lt;/i&gt;’ (Editorial Càtedra, septiembre 2011) y ‘&lt;i&gt;El nuevo paradigma digital del libro&lt;/i&gt;’ (Editorial Trama. Septiembre 2011).&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;De la seva intervenció en destaco tres idees sobre les que val la pena reflexionar y que intento resumir a continuació.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;b&gt;La lectura és una tècnica que requereix el seu aprenentatge&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;b&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;La lectura és un invent molt recent (no té més de 7.000 anys) que se sustenta en una part del cervell no prepreparada per llegir sinó adaptada a posteriori a llegir. No és el cervell el que se adapta a la lectura sinó la lectura la que se adapta a las constriccions fisiològiques del cervell. Els nostres cervells no son cervell lectors, no tenen predisposició genètica per llegir. La lectura necessita entrenament. No hi ha lectura per plaer si abans no hi ha hagut entrenament en la lectura&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;b&gt;No coneixem suficientment com funciona la lectura sobre suport digital&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;b&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;La lectura tal com la coneixem –lectura profunda, l’anomena &lt;b&gt;Rodríguez&lt;/b&gt;-&lt;span style="mso-spacerun:yes"&gt;  &lt;/span&gt;és un acte complex que integra &lt;span class="apple-style-span"&gt;processos cognitius complexos que s’inicien en el reconeixement de signes i continuen en l’evocació i invocació d’imatges. Com més gran sigui la nostra enciclopèdia de paraules i imatges i com més gran siguin les connexions entre elles, més gran serà la nostra capacitat de treure’n partit. &lt;/span&gt;No sabem encara com el cervell integrarà la lectura digital, però alguns estudis (&lt;a href="http://www.jisc.ac.uk/news/stories/2008/01/googlegen.aspx"&gt;&lt;i&gt;com el del JISC sobre la generació Google&lt;/i&gt;&lt;/a&gt;) &lt;/span&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;indiquen que de la competència tecnològica no es deriva competència informacional.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;b&gt;L’escola i la biblioteca tenen un important paper en el foment de la lectura&lt;/b&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;span lang="CA" style="font-size:12.0pt;font-family:Arial;mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;;mso-ansi-language:CA;mso-fareast-language:ES;mso-bidi-language: AR-SA"&gt;  &lt;/span&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;La família i l’entorno sociocultural tenen una gran importància en el procés de formació de la capacitat lectora. Diversos estudis mostres que el nivell sociocultural de la família marca de forma determinant la capacitat lectora i les capacitats d’aprenentatge que se’n deriven i s’hi associen. Si això és així, només l’escola i la biblioteca (només les activitats de foment de la lectura de l’escola i de la biblioteca ) poden compensar o pal·liar aquestes desigualtats socials&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;A la taula rodona que va venir a continuació hi van intervenir &lt;b&gt;Rosa Artigal&lt;/b&gt;, mestra i psicopedagoga i directora de l’IE Costa i Llobera, &lt;b&gt;Siscu Vallverdú&lt;/b&gt;, enginyer de telecomunicacions i professor a la UPC, i &lt;b&gt;Núria Ventura&lt;/b&gt;, bibliotecària especialista en llibre infantil i &lt;span style="color:black"&gt;Cap de la Secció de Serveis Bibliotecaris de la Diputació de Barcelona.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial;color:black"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Arial;color:black"&gt;Més o menys relacionat amb el tema, aquests dies m’he llegit l’article de &lt;b&gt;Vivian Howard&lt;/b&gt;, ‘&lt;i&gt;The importance of pleasure Redding in the lives of young teens: self-identification, self-construction and self-awareness&lt;/i&gt;’, publicat a Journal of librarianship and information science, 43(11)1, 46-55.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Arial;color:black"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Arial;color:black"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Arial;color:black"&gt;L’article ressenya una recerca sobre les funcions de la lectura i confirma que aquesta compleix tres funcions: millora el rendiment educatiu, enforteix els hàbits socials i&lt;span style="mso-spacerun:yes"&gt;  &lt;/span&gt;el desenvolupament personal.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;/p&gt;&lt;ul&gt;&lt;li&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;En relació a l’aprenentatge: la lectura incrementa la capacitat de llegir i de pensar, clarifica les vocacions.&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;En relació a les raons social per enfortir l’hàbit de llegir: ajuda a entendre el món, &lt;span style="mso-spacerun:yes"&gt; &lt;/span&gt;dóna consciència social i empatia, capacita&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;En relació a un mateix, la lectura: entreté, relaxa i potencia la imaginació, dóna autoconfiança.&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Arial;color:black"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Arial;color:black"&gt;Tot prou evident quan ho llegeixes i hi penses, però la nostra societat camina desbocada en onades d’informació. No podem continuar sustentant l’existència de les biblioteques en la seva funció de recollida d’una informació que temps ha va ser escassa. La nostra raó de ser ha de basar-se en necessitats humanes i socials profundes, com la de formar-se, entrenar-se i capacitar-se com a lector.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Arial;color:black"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Arial;color:black"&gt;Tot el que hi ajudi és la nostra funció.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1437436724184941676-7609766207136915284?l=bdig.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://bdig.blogspot.com/feeds/7609766207136915284/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1437436724184941676&amp;postID=7609766207136915284' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/7609766207136915284'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/7609766207136915284'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://bdig.blogspot.com/2011/05/llegir.html' title='Llegir'/><author><name>Lluís Anglada</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06568385249417713652</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='21' src='http://bp2.blogger.com/_jLDfCMkQLL4/R_AeKRiXoGI/AAAAAAAABvg/yJFa5S90uqQ/S220/5430.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-O0Dstj9pcWc/TccGCutR6ZI/AAAAAAAAI8U/UAFtIf-Osa4/s72-c/reading-promotion.gif' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1437436724184941676.post-3721838063084389661</id><published>2011-04-21T20:15:00.006+02:00</published><updated>2011-04-21T20:23:21.447+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Què llegeixes?'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Oriol Comas'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='lletrA'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='lectura'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Sant Jordi'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='DHUBdoc'/><title type='text'>Sant Jordi  o l’Orgull Lector</title><content type='html'>&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-gXmasxdhvLc/TbB0pWYOcOI/AAAAAAAAI78/ExB0-B_fkDU/s1600/IMG_2076.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 300px; height: 400px;" src="http://2.bp.blogspot.com/-gXmasxdhvLc/TbB0pWYOcOI/AAAAAAAAI78/ExB0-B_fkDU/s400/IMG_2076.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5598102590552174818" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: 15px; "&gt;Estem voltat d’aficions. La gent tenim tendències que ens agrada satisfer i que, exercint-les, convertim en aficions. Passatemps en dèiem abans, i la deriva semàntica indica que avui el temps dedicat a un mateix (i no a treballar)&lt;span style="mso-spacerun:yes"&gt;  &lt;/span&gt;ja no és temps perdut sinó guanyat.&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: 15px; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: 15px; "&gt;Estem envoltats de gent orgullosa de les seves aficions, i l’orgull els endú a explicar-nos-les: caminades formidables, campionats d’escacs i fins hi ha a qui els agraden les curses de cotxes . Sobre això darrer, es veu que és apassionant la relació que hi ha entre el llast de la betzina del dipòsit i l’avantatge de no repostar.&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: 15px; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: 15px; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size:11.0pt;font-family:Arial; color:black"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size:11.0pt;font-family:Arial; color:black"&gt;Algunes aficions són però secretes, o quasi. La lectura és més un vici que una afició. Ens n’estem de publicitar el que llegim o hem llegit. No volem semblar rates de biblioteca o asocials que ens tanquem a casa amb un llibre a les mans.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: 15px; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size:11.0pt;font-family:Arial; color:black"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size:11.0pt;font-family:Arial; color:black"&gt;Però la lectura, a més d’utilitat (i n’és!) és un plaer. Si així ho sentim, n’hem d’estar orgullosos. Ho hem de proclamar. Hem de fer-ho per ser aficionats autèntics, ja que aquests exhibeixen el seu plaer (i les satisfaccions que&lt;span style="mso-spacerun:yes"&gt;  &lt;/span&gt;els comporta) amb orgull.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: 15px; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size:11.0pt;font-family:Arial; color:black"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size:11.0pt;font-family:Arial; color:black"&gt;Orgull lector per aquest Sant Jordi!&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: 15px; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size:11.0pt;font-family:Arial; color:black"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size:11.0pt;font-family:Arial; color:black"&gt;I com a mostra del que pot ser l’Orgull lector, tres botons&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: 15px; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size:11.0pt;font-family:Arial; color:black"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size:11.0pt;font-family:Arial; color:black"&gt;&lt;b&gt;#jollegeixo&lt;/b&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size:11.0pt;font-family:Arial; color:black"&gt;Iniciativa de&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;a href="http://lletra.uoc.edu/"&gt; lletrA, la literatura catalana a internet&lt;/a&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;, &lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: 15px; "&gt;que edita la &lt;b&gt;UOC&lt;/b&gt; sota la intel·ligent tutela de &lt;b&gt;Teresa Fèrriz&lt;/b&gt;. #jollegeixo, promou que els lectors (orgullosos), durant aquesta setmana de Sant Jordi, ens diguem què estem llegint, quin llibre recomanem, quin ens agradaria que ens regalessin o quin volem comprar ... Això corre per Twitter (afegiu el hashtag #jollegeixo al vostre missatge de Twitter) o Facebook (esdeveniment jollegeixo).. Podeu fer-ne seguiment en directe a l'&lt;a href="http://lletra.uoc.edu/offlletra/coloquis"&gt;OfflletrA&lt;/a&gt; &lt;/span&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size:11.0pt;font-family:Arial; color:black"&gt;i, físicament, a la seu de la &lt;b&gt;UOC&lt;/b&gt; de Rambla de Catalunya, 6 de Barcelona.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: 15px; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size:11.0pt;font-family:Arial; color:black"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size:11.0pt;font-family:Arial; color:black"&gt;Diu la Teresa: “L'objectiu és molt senzill però gens fàcil: aconseguir que els lectors i lectores catalanes comparteixin, amb orgull, el seu llibre de Sant Jordi amb un tuit o al mur del FB”&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: 15px; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size:11.0pt;font-family:Arial; color:black"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size:11.0pt;font-family:Arial; color:black"&gt;&lt;b&gt;Què llegeixes?&lt;/b&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size:11.0pt;font-family:Arial; color:black"&gt;El &lt;b&gt;&lt;a href="http://www.quellegeixes.cat/"&gt;QL&lt;/a&gt; &lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: 15px; "&gt;és una iniciativa de la&lt;b&gt; Institució de les Lletres Catalanes&lt;/b&gt; que ja te tres anys de vida (tot una eternitat en aquest món tan perenne d’Internet) i que pilota &lt;b&gt;Carlota Torrents&lt;/b&gt;. Un lloc web on alimentar-se d’Orgull lector i on compartir-lo. El &lt;a href="http://ploma.quellegeixes.cat/quisom"&gt;Què llegeixes? o QL&lt;/a&gt; &lt;/span&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size:11.0pt;font-family:Arial; color:black"&gt;és un fòrum sobre llibres que va néixer el 23 d’abril de 2008 i que té per antecedent el joc amb el mateix nom dissenyat pe &lt;b&gt;Oriol Comas&lt;/b&gt; que es va fer el 2005, Any del Llibre i la Lectura.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: 15px; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size:11.0pt;font-family:Arial; color:black"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size:11.0pt;font-family:Arial; color:black"&gt;&lt;b&gt;QL&lt;/b&gt; estrena &lt;span class="apple-style-span"&gt;cara nova, amb una pàgina de benvinguda més atractiva i molt més entenedora. Manté els fòrums, els jocs, l’agenda i la vincloteca i &lt;/span&gt;celebra el seu 3r aniversari amb quasi 10.000 quellegistes i més de 6.000 llibres comentats!&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: 15px; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size:11.0pt;font-family:Arial; color:black"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size:11.0pt;font-family:Arial; color:black"&gt;&lt;b&gt;Llibres lliures&lt;/b&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size:11.0pt;font-family:Arial; color:black"&gt;Una iniciativa de la que m’assabento a través de &lt;b&gt;DHUBdoc&lt;/b&gt; i que consisteix en&lt;a href="http://www.dhub-bcn.cat/dhubdoc/bookcrossing-2011"&gt; “alliberar” llibres per Sant Jordi&lt;/a&gt;. L&lt;/span&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size:11.0pt;font-family:Arial; color:black"&gt;a van fer divendres passat (però com inici de la setmana de Sant Jordi) i consisteix en deixar lliures llibres i documents sobre art i disseny a llocs públics. A més del&lt;b&gt; Centre de Documentació del DHUB, ho fan el CCCB, el MNAC, la Fundació Joan Miró, la Fundació Antoni Tàpies, el Museo de Arte Contemporánea de Vigo (MARCO) i el de Castilla y León (MUSAC)&lt;/b&gt;.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: 15px; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size:11.0pt;font-family:Arial; color:black"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size:11.0pt;font-family:Arial; color:black"&gt;Diuen que és una iniciativa impulsada pel &lt;b&gt;centre-museu ARTIUM&lt;/b&gt; de Vitoria-Gasteiz i és el cinquè any consecutiu que la celebres. Enguany fins un total de 31 centres i museus espanyols van inundar de llibres d’art les ciutats.31 centres units en l’experiència de BookCrossing “alliberant” més de 2.500 volums procedents de la borsa de duplicats de les seves respectives biblioteques.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: 15px; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size:11.0pt;font-family:Arial; color:black"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size:11.0pt;font-family:Arial; color:black"&gt;Diu &lt;b&gt;DHUBdoc&lt;/b&gt;: “L’objectiu d’aquesta iniciativa és sumar a les biblioteques dels museus d’art en l’esforç per al foment de la lectura i, més en concret, en la difusió del coneixement de les diferents disciplines artístiques.” Una acció de BookCrossing que fomenta la lectura i l’Orgull lector.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: 15px; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size:11.0pt;font-family:Arial; color:black"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size:11.0pt;font-family:Arial; color:black"&gt;I jo que em pregunto, per on havia de passar per trobar-me’n algun?&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: 15px; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1437436724184941676-3721838063084389661?l=bdig.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://bdig.blogspot.com/feeds/3721838063084389661/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1437436724184941676&amp;postID=3721838063084389661' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/3721838063084389661'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/3721838063084389661'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://bdig.blogspot.com/2011/04/sant-jordi-o-lorgull-lector.html' title='Sant Jordi  o l’Orgull Lector'/><author><name>Lluís Anglada</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06568385249417713652</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='21' src='http://bp2.blogger.com/_jLDfCMkQLL4/R_AeKRiXoGI/AAAAAAAABvg/yJFa5S90uqQ/S220/5430.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-gXmasxdhvLc/TbB0pWYOcOI/AAAAAAAAI78/ExB0-B_fkDU/s72-c/IMG_2076.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1437436724184941676.post-3908977058022463026</id><published>2011-04-09T01:18:00.005+02:00</published><updated>2011-04-09T01:25:51.303+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Marshall Breeding'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Jason Vaughan automatització de biblioteques'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='innovació'/><title type='text'>Estos sutiles y  persistentes cambios que nos rodean, envuelven y penetran, lentamente</title><content type='html'>&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-sjczgYYAhpI/TZ-YCM2CqMI/AAAAAAAAI70/QlkTeYq7VFc/s1600/nexica.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 300px; height: 400px;" src="http://4.bp.blogspot.com/-sjczgYYAhpI/TZ-YCM2CqMI/AAAAAAAAI70/QlkTeYq7VFc/s400/nexica.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5593356425792497858" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div&gt;Saco el tiempo de donde no lo tengo para acudir a la cita anual con el &lt;i&gt;&lt;b&gt;Library Journal&lt;/b&gt;&lt;/i&gt; del 1 de abril que repasa lo más importante en la industria de los sistemas de gestión de bibliotecas. El último ‘&lt;b&gt;Automation Marketplace&lt;/b&gt;’, lo firma, como en los últimos años, &lt;b&gt;Marshall Breeding&lt;/b&gt; y lleva por título “&lt;i&gt;&lt;a href="http://www.librarytechnology.org/ltg-displaytext.pl?RC=15557"&gt;The New Frontier (The battle intensifies to win hearts, minds, and tech dollars&lt;/a&gt;&lt;/i&gt;)”.&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div&gt;El seguimiento continuado de estos repasos anuales del mismo tema, bajo el mismo esquema y por la misma persona nos permite tener una visión relativamente precisa de hacía donde se mueven las cosas (de forma lenta pero constante), adivinar las tendencias que subyacen bajo las modas.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;A mi entender, el ritmo de nuestro tiempo viene marcado por tres presiones que se manifiestan también en el ámbito de la automatización de las bibliotecas:  la presión por ahorrar, la presión por visualizar y la presión por renovar.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;b&gt;La presión por ahorrar&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;El artículo de &lt;b&gt;Breeding&lt;/b&gt; de este año y los de los años anteriores señalan tres efectos (el SaaS, los consorcios y la nube) de una misma tendencia (el ahorro de costes). Las empresas tradicionalmente vendedoras de tecnología proporcionan hoy, para quien quiera, el alojamiento del software (lo hace en España &lt;b&gt;Innovative y VTLS&lt;/b&gt;, que yo sepa). Los consorcios bibliotecarios, tradicionalmente centrados en la gestión de catálogos o la contratación de recursos electrónicos, se desplazan de forma lógica a la provisión de servicios (lo hace en España, que yo sepa, el &lt;b&gt;CBUC&lt;/b&gt; para sus miembros). Finalmente, los ordenadores antaño comprados para ser dedicados a una aplicación hasta su obsolescencia están siendo substituidos por la computación en la nube, o, dicho de forma más llana, hay un proceso de externalización del hardware a empresas especializadas en ello que optimizan recursos y costes (lo hace en España, entre muchos otros &lt;b&gt;&lt;a href="http://www.nexica.com/es/"&gt;Nexica&lt;/a&gt;). &lt;/b&gt;&lt;p&gt;&lt;b&gt;&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;i&gt;Lo sustancial: gestionar la biblioteca, no gestionar la tecnología.&lt;/i&gt; Hemos perdido demasiado tiempo con las máquinas. Muchos recursos buscando recursos para comprar máquinas y para hacerlas funcionar. Esto no será (no debería ser) nunca más estratégico (para las bibliotecas, al menos). Será táctico, y, por lo tanto, externalizable o consorciable.&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;b&gt;La presión por visualizar&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Los últimos artículos de &lt;b&gt;Breeding&lt;/b&gt; (*) ya destacaban la aparición de las herramientas de descubrimiento, la primera de las cuales fue seguramente &lt;b&gt;AquaBrowser&lt;/b&gt;. Estos instrumentos hacen posible hacer consultas en bases de dados muy grandes formadas a partir de datos poco homogéneos. Los catálogos de biblioteca han sido, tradicionalmente ‘pequeños’ (**) y eran (son) buscables a partir de términos de indización preestablecidos y precoordinados (los encabezamientos de autores y de materias). Pero los catálogos dejaban fuera de la consulta una parte sustancial y quizá la más cara de los contenidos contratados por una biblioteca: los artículos de las revistas suscritas.&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Los instrumentos de descubrimiento combinados con índices agregados están configurando un nuevo entorno al que &lt;b&gt;Jason Vaughan&lt;/b&gt; se refiere como “&lt;i&gt;Web scale discovery services&lt;/i&gt;” (ver: &lt;a href="http://www.alatechsource.org/taxonomy/term/106/web-scale-discovery-services"&gt;&lt;i&gt;Library Technology Reports,&lt;/i&gt; v. 47 (2011) n.1&lt;/a&gt;)&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;i&gt;Lo sustancial: gestionar contenido, no formatos&lt;/i&gt;. La separación por forma (libros de revistas, videos de libros…) tiene como sustrato la incapacidad tecnológica de manejar con los mismos instrumentos objetos con características físicas distintas. A veces hemos hecho del vicio virtud y en el pasado hemos llegado a tener en nuestras universidades salas de revistas completamente separadas de los libros como se separaba en el pasado niños de niñas en las escuelas. Lo sustancial enmostrar lo que tenemos, lo que tiene la biblioteca. Mostrarlo todo, junto pero no revuelto, ofrecer al usuario un instrumento para refinar la búsqueda y terminar definiendo el conjunto de lo que sea de su interés.&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;b&gt;La presión por renovar&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Algo nuevo parece cocerse, nos dice&lt;b&gt; Breeding&lt;/b&gt;, en este mundo del mercado de los sistemas integrados de gestión de bibliotecas. El uso incremental (con un crecimiento lento) de programas de código abierto es a mi entender un síntoma de cansancio de muchas bibliotecas por los productos tradicionales que llevan ya en el mercado unos 30 años y que en lo sustancial han cambiado poco. Las bibliotecas fueros sólo físicas, individuales y contenían materiales impresos. Hoy son, además, virtuales, trabajan en red o consorcio y tienen materiales de todo tipo. No pueden continuar siendo servidas por programas compuestos por los módulos de adquisiciones, seriadas, catalogación…&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;i&gt;Lo sustancial: recuperar la delegación de la innovación que hemos hecho en unas pocas empresas para recuperar las bibliotecas la innovación&lt;/i&gt;. ¿Cómo? De la misma forma que se está innovando hoy en la red, con una estructura abierta de datos sobre la cual se puedan construir pequeñas e independientes aplicaciones.&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div&gt;(*) Ver el post sobre el análisis de 2009 &lt;/div&gt;&lt;div&gt;http://bdig.blogspot.com/2010/04/automatitzacio-de-biblioteques-mes.html&lt;/div&gt;&lt;div&gt;o el de 2010&lt;/div&gt;&lt;div&gt;http://bdig.blogspot.com/2009/04/el-mercat-de-lautomatitzacio-de.html&lt;/div&gt;&lt;div&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div&gt;(**) El mayor catálogo –WorldCat- tenía no más de 40 M de registros bibliográficos hace unos 10 años y hoy tiene más de 200 M. &lt;/div&gt;&lt;div&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div&gt;En la foto, parte de la instalación de ordenadores de Nexica,&lt;/div&gt;&lt;div&gt;empresa que proporciona servicios de alojamiento de servidores y de cloud computing (entre otros)&lt;/div&gt;&lt;div&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1437436724184941676-3908977058022463026?l=bdig.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://bdig.blogspot.com/feeds/3908977058022463026/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1437436724184941676&amp;postID=3908977058022463026' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/3908977058022463026'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/3908977058022463026'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://bdig.blogspot.com/2011/04/estos-sutiles-y-persistentes-cambios.html' title='Estos sutiles y  persistentes cambios que nos rodean, envuelven y penetran, lentamente'/><author><name>Lluís Anglada</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06568385249417713652</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='21' src='http://bp2.blogger.com/_jLDfCMkQLL4/R_AeKRiXoGI/AAAAAAAABvg/yJFa5S90uqQ/S220/5430.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/-sjczgYYAhpI/TZ-YCM2CqMI/AAAAAAAAI70/QlkTeYq7VFc/s72-c/nexica.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1437436724184941676.post-168291263488598602</id><published>2011-03-14T00:24:00.002+01:00</published><updated>2011-03-14T00:36:56.590+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='aprenentatge'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='UdL'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='biblioteques'/><title type='text'>Som facilitadors, no pas prescriptors</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/-I-B7Zgy1z70/TX1SVx-S7OI/AAAAAAAAI7Y/ROahUrHp5Ck/s1600/UdL.JPG"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="http://1.bp.blogspot.com/-I-B7Zgy1z70/TX1SVx-S7OI/AAAAAAAAI7Y/ROahUrHp5Ck/s400/UdL.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5583709647154638050" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;Magnífica la biblioteca de la &lt;b&gt;Universitat de Lleida&lt;/b&gt; al campus de Cappont, vaig ser-hi fa uns dies i vaig poder veure allà mateix algunes de les coses que està fent la biblioteca de la universitat per adaptar-se als temps que corren. Si la societat evoluciona (i a fe que ho fa!) el que hem de fer és evolucionar amb ella. Així és plausible que la biblioteca estigui guanyant espais per posar-los a disposició dels usuaris i comenci a proporcionar espais col·laboratius virtuals.&lt;p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;La protestada reforma de Bolonya té com a motor un descobriment: que l’aprenentatge no es produeix per exposició a la saviesa en estat pur a través d’una classe magistral i sí en el procés d’interiorització d’aquest saber a través de mecanismes de treball d’un mateix amb el coneixement.&lt;p&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;Podria semblar que l’entorn més procliu per a les biblioteques és el clàssic d’ensenyament magistral, però aquest acaba fomentant la memorització dels apunts abans que la consulta de les fonts. Un ensenyament basat en els processos d’aprenentatge de cada persona (dels processos d’autoaprenentage) acaba essent millor, també des del punt de vista de les biblioteques ja que és el que acaba fomentant la utilització de documents.&lt;p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;Les biblioteques han millorat substancialment en els darrers anys. Ho han fet en continguts i en processos i avui la gent s’endu més llibres en préstec (perquè n’hi ha més i són més atractius i perquè és mes fàcil fer-ho i es donen facilitats). Però els índexs de préstec tenen com a dintell les pròpies praxis individuals i col·lectives. L’hàbit de lectura i la necessitat de llegir (o d’usar documents) són el marc dins el qual es belluguen les millores que les biblioteques poguem fer. Hem de millorar, però més enllà del que nosaltres fem per oferir de forma fàcil materials atractius, l’entorn en el que ens movem és deteminant per l’ús de la informació que les biblioteques recollim i ordenem.&lt;p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;Per això és tant important que estem amatents als canvis que es produeixen al voltant nostre i de manera especial als que tenen lloc en com s’usa la informació.&lt;p&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt; &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;No es podia endevinar, però 1/3 dels usos de les revistes electròniques es produeixen fora de la universitat i fora dels horaris d’obertura de les biblioteques. No era previsible, però 1/3 dels usos de revistes provenen de revistes que la institució abans no rebia. No ho podíem intuir, perquè semblava cursi i passat de moda, però els clubs de lectura han estat de les innovacions en serveis més importants a les biblioteques públiques*&lt;p&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt; &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;La propaganda de les grans prestacions d’alguns programaris de cerca, la introducció aquí del que són serveis consolidats a altres llocs com el de referència virtual, l’aposta tecnològica per deixar lectors de llibres electrònics han estat (són) opcions que calia fer, però que han resultat menys exitosos de l’esperat. Les idees en que es basaven no són dolentes, però han topat amb la forma com la gent (d’aquí i ara) usem la informació.&lt;p&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt; &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;Voldríem (i és normal) que els serveis que introduïm tots tinguessin l’èxit que es mereixen i alguns en tenen potser menys del que esperàvem. Però és que l’èxit d’un servei molt sovint o sempre està condicionat a que respongui a una necessitat prèvia. És aquí que hem de reconèixer que nosaltres no som els creadors directes d’aquestes necessitats i admetre que en som els seus facilitadors.&lt;p&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt; &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;La societat en general (valorant el coneixement i la informació) i les organitzacions en concret (les escoles, les universitats i les feines) són prescriptores. Són qui diuen a la gent què han de fer, què està be que facin, què els serà reconegut o recompensat si fan. I l’èxit de les nostres biblioteques dependrà en bona part de que els agents socials prescriguin usar informació que nosaltres hem de saber facilitar millor que ningú.&lt;p&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt; &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;Per això, els bibliotecaris hem de preocupar-nos en primer lloc de fer-ho fàcil, però també d’afavorir els entorns que prestigiïn la lectura i l’ús d’informació.&lt;p&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt; &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;* No deixeu de seguir el blog &lt;a href="http://decasaalclub.blogspot.com/"&gt;De casa al club&lt;/a&gt; a&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;mb el que la biblioteca de Vic anima el seu club de lectura. &lt;span style="mso-spacerun:yes"&gt; &lt;p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;&lt;span style="mso-spacerun:yes"&gt;
&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1437436724184941676-168291263488598602?l=bdig.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://bdig.blogspot.com/feeds/168291263488598602/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1437436724184941676&amp;postID=168291263488598602' title='4 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/168291263488598602'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/168291263488598602'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://bdig.blogspot.com/2011/03/som-facilitadors-no-pas-prescriptors.html' title='Som facilitadors, no pas prescriptors'/><author><name>Lluís Anglada</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06568385249417713652</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='21' src='http://bp2.blogger.com/_jLDfCMkQLL4/R_AeKRiXoGI/AAAAAAAABvg/yJFa5S90uqQ/S220/5430.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-I-B7Zgy1z70/TX1SVx-S7OI/AAAAAAAAI7Y/ROahUrHp5Ck/s72-c/UdL.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>4</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1437436724184941676.post-4359778847158465743</id><published>2011-03-07T03:08:00.002+01:00</published><updated>2011-03-07T03:15:44.716+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='silenci'/><title type='text'>Solucions imaginatives</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/-xuPUj1R7WVU/TXQ-d4pRDZI/AAAAAAAAI7Q/mwJoSjSEaC4/s1600/taps%2Borelles%2B2.jpg"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 300px; height: 400px;" src="http://3.bp.blogspot.com/-xuPUj1R7WVU/TXQ-d4pRDZI/AAAAAAAAI7Q/mwJoSjSEaC4/s400/taps%2Borelles%2B2.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5581154521361485202" /&gt;&lt;/a&gt;Dissenyar biblioteques no és fàcil. La de la &lt;a href="http://www.uni-frankfurt.de/english/index.html"&gt;Goethe Universität&lt;/a&gt; potser els ha quedat amb espais massa grans. Massa grans i massa sorollosos. &lt;div&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Però no hi ha problema que no pugui pal·liar una ment imaginativa. Com? Venent, en règim d'autoservei, taps per les orelles.&lt;/div&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1437436724184941676-4359778847158465743?l=bdig.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://bdig.blogspot.com/feeds/4359778847158465743/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1437436724184941676&amp;postID=4359778847158465743' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/4359778847158465743'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/4359778847158465743'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://bdig.blogspot.com/2011/03/solucions-imaginatiges.html' title='Solucions imaginatives'/><author><name>Lluís Anglada</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06568385249417713652</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='21' src='http://bp2.blogger.com/_jLDfCMkQLL4/R_AeKRiXoGI/AAAAAAAABvg/yJFa5S90uqQ/S220/5430.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-xuPUj1R7WVU/TXQ-d4pRDZI/AAAAAAAAI7Q/mwJoSjSEaC4/s72-c/taps%2Borelles%2B2.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1437436724184941676.post-7156445808434971767</id><published>2011-02-27T23:42:00.002+01:00</published><updated>2011-02-27T23:47:06.677+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='edificis'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='biblioteca pública provincial'/><title type='text'>L’edifici de la BP de l’Estat a Bcn</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/-i1cWV3qGryU/TWrUX174fwI/AAAAAAAAI60/trU9ndWnao4/s1600/BPP%2Bde%2BBcn.jpg"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 390px; height: 129px;" src="http://4.bp.blogspot.com/-i1cWV3qGryU/TWrUX174fwI/AAAAAAAAI60/trU9ndWnao4/s400/BPP%2Bde%2BBcn.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5578504594532105986" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;Un article que val la pena llegir sobre la &lt;b&gt;biblioteca pública de l’Estat a Bcn&lt;/b&gt;. És el que apareix al &lt;i&gt;Time out cultura&lt;/i&gt;, suplement de l’&lt;i&gt;Ara&lt;/i&gt;, i signat per &lt;b&gt;Òscar Guayabero&lt;/b&gt;, en el que es comenta l’exposició al &lt;b&gt;COAC&lt;/b&gt; dels projectes que es van presentar al concurs obert per l’edifici.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;No trobo el text complet de l’article a Internet i en transcric uns paràgrafs, crec, plens de seny i intel·ligència: &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;/p&gt;&lt;ul&gt;&lt;li&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;"I el que també queda clar és que el solar escollit és tot menys fàcil, fins i tot és directament equivocat."&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;[Respecte l’emplaçament de l’edifici] "i el que més sobta és la distància fins a la primera boca de metro... És fonamental que des de la parada es pugui accedir directament a [la biblioteca], no fer-ho és posar en perill la seva usabilitat."&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;"El trànsit ferroviari de l’estació de França és ara petit i podria desaparèixer quan estigui finalitzada la via de l’AVE. Hom es pregunta si no valdria la pena fer la biblioteca dins de l’estació apropant-la a la ciutat i al metro."&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;"Si un&lt;span style="mso-spacerun:yes"&gt;  &lt;/span&gt;equipament d’aquesta magnitud ha d’entendre’s a escala de ciutat i fins i tot d’àrea metropolitana, no plantejar la idoneïtat de la seva ubicació és, com a mínim, negligent."&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;[La proposta arquitectònica per l’edifici és] "potser massa correcte, com amb por de caure amb l’ara mal vista arquitectura icònica. Personalment, crec que una gran biblioteca justament hauria de ser reconeixedora per a tots els ciutadans i hauria de cridar l’atenció per recordar-nos que la cultura és allà dins, a tocar nostre, si volem."&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;&lt;span class="Apple-style-span" &gt;
&lt;/span&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;span style="mso-spacerun:yes"&gt; &lt;/span&gt;&lt;span style="mso-spacerun:yes"&gt; &lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1437436724184941676-7156445808434971767?l=bdig.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://bdig.blogspot.com/feeds/7156445808434971767/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1437436724184941676&amp;postID=7156445808434971767' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/7156445808434971767'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/7156445808434971767'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://bdig.blogspot.com/2011/02/ledifici-de-la-bp-de-lestat-bcn.html' title='L’edifici de la BP de l’Estat a Bcn'/><author><name>Lluís Anglada</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06568385249417713652</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='21' src='http://bp2.blogger.com/_jLDfCMkQLL4/R_AeKRiXoGI/AAAAAAAABvg/yJFa5S90uqQ/S220/5430.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/-i1cWV3qGryU/TWrUX174fwI/AAAAAAAAI60/trU9ndWnao4/s72-c/BPP%2Bde%2BBcn.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1437436724184941676.post-5537975877289239701</id><published>2011-02-21T00:29:00.004+01:00</published><updated>2011-02-21T00:35:28.195+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='JISC'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='crisi econòmica'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='OCLC'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='estadístiques'/><title type='text'>Coste y valor en tiempo de crisis</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/-aAXxhWEg2pI/TWGkL82ZrgI/AAAAAAAAI6U/OjyWhRjSxwY/s1600/cocst%2Bi%2Bvalor.jpg"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 353px;" src="http://4.bp.blogspot.com/-aAXxhWEg2pI/TWGkL82ZrgI/AAAAAAAAI6U/OjyWhRjSxwY/s400/cocst%2Bi%2Bvalor.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5575918338881203714" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;La crisis nos afecta. &lt;p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;Nos afecta si nos recortan el sueldo pero nos afectará también si nos recorta los recursos con los que hacemos cosas. La crisis económica son muchas cosas, pero también es que muchas personas deberán tomar decisiones sobre a qué aplicaremos los recortes. ¿Se cancelarán los turnos extraordinarios de abertura de las bibliotecas en exámenes? ¿No se renovaran los PCs con los que damos acceso a Internet? ¿Compraremos menos libros?&lt;p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;Lo que podamos (o no hacer) dependerá de la capacidad de sacar provecho de los recursos que tengamos y nos asignen y estos, en gran parte, del valor que los financiadores de las bibliotecas asignen a las mismas y a sus servicios (y los dos temas están parcialmente relacionados).&lt;p&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;Las bibliotecas han estado siempre comprometidas con la efectividad de los recursos que les asignan sus financiadores. Lo ha hecho des de siempre proporcionando estadísticas cuándo muchos de los servicios con los que convivían no lo hacían (y algunos aún no lo hacen). Pero las estadísticas de uso dicen o ‘significan’ ya poco y las bibliotecas debemos encontrar nuevos sistemas para mostrar a la sociedad que nos financia que ‘vale la pena’ seguir invirtiendo e invertir aún más en bibliotecas.&lt;p&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;Lo hemos hecho o lo ha hecho nuestra profesión haciendo evolucionar nuestra tarea de recoger estadísticas hacia la de mostrar indicadores y hacia la promoción de medidas de mejora de la calidad. Actualmente, parece que la profesión nos recomienda ya no mostrar cuanto hacemos o como de bien lo hacemos si no a mostrar que lo que hacemos (que se supone hacemos bien) tiene impacto en la misión de la institución que nos soporta financieramente.&lt;p&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;Se pueden sacar muchas muestras de esta reorientación del informe de &lt;b&gt;Megan Oakleaf &lt;/b&gt;para la &lt;b&gt;ACRL&lt;/b&gt;, The &lt;a href="http://www.ub.edu/blokdebid/es/content/%C2%BFqu%C3%A9-aporta-la-biblioteca-la-universidad"&gt;&lt;i&gt;Value of academic libraries&lt;/i&gt;, del que &lt;b&gt;Angel Borrego&lt;/b&gt; hizo hace poco una buena reseña para el &lt;i&gt;Blok de BiD&lt;/i&gt;&lt;/a&gt;. &lt;p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;No podemos ya continuar confiando en que se asignará un valor alto a lo que ofrecemos, debemos mostrar evidencias de este valor. Y esto, importante en tiempo de crisis, creo que lo es más en un momento en que los medios (a veces con la contribución de los bibliotecarios) fabrican una imagen en la que la biblioteca es prescindible ya que su sola función (proporcionar información) la realiza mejor y sin coste la red.&lt;p&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;Recomiendo la lectura del último informe de OCLC &lt;a href="http://www.oclc.org/reports/2010perceptions.htm"&gt;Perceptions of libraries 2010: context and community&lt;/a&gt;. E&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;l informe pretende ayudar a las bibliotecas a entender su entorno y sigue la línea de los que hicieron en 2003 (centrado en el impacto de internet), en 2005 (sobre como eran percibidas las bibliotecas) y en 2007 (sobre las actitudes de los usuarios de las bibliotecas frente a las redes sociales). Este último proporciona información actualizada sobre los comportamientos, preferencias y percepciones de los consumidores de información en línea pero centra su atención en mostrar los cambios en los comportamientos derivados de la actual crisis económica. El estudio muestra que en estos tiempos difíciles las personas afectadas por la crisis incrementan el uso de las bibliotecas y que la sociedad las percibe como más útiles ahora (justamente ahora) que los gobernantes deberán decidir donde recortan la financiación de los servicios públicos.&lt;p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;Me acuerdo de que, en el inicio de poner en funcionamiento un sistema de préstamo entre bibliotecas apoyado por un servicio de mensajería en el ámbito del &lt;b&gt;CBUC&lt;/b&gt;, una biblioteca recibió la visita de un usuario sorprendido (¡y satisfecho!) de la rapidez del servicio. La persona que lo atendió intento convencer al usuario de que aquello no tenia mérito (porqué el libro no era suyo) y que más bien tenía demérito (porqué indicaba que tenían poco presupuesto para comprar todo lo que se necesitaba).&lt;p&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;Al margen de los buenos o malos ejemplos que podamos poner, los bibliotecarios nos caracterizamos por un prurito profesional elevado. Éste eleva la tensión sobre lo que tenemos que hacer y nos permite realizar bastantes cosas, pero a veces nos aleja de lo que nuestros usuarios o clientes perciben como útil. Tenemos cierta tendencia a preferir lo que creemos que es lo que se debe usar a lo que el usuario prefiere usar.&lt;p&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;Los tiempos que vendrán serán difíciles porqué lo será mantener la calidad de nuestros servicios con recursos que serán o más escasos o más difíciles de conseguir (o las dos cosas a la vez). Por esto será bueno que agucemos la imaginación para descubrir maneras para mostrar que nuestras viejas bibliotecas son útiles. Para ello tenemos un gran aliado: mirar que hacen nuestros compañeros más allá de nuestra biblioteca. Un ejemplo: los magníficos argumentos para digitalizar fondos ‘escondidos’ que acaba de publicar el &lt;b&gt;JISC&lt;/b&gt; bajo el título de “&lt;a href="http://www.jisc.ac.uk/media/documents/programmes/digitisation/12pagefinaldocumentbenefitssynthesis.pdf"&gt;&lt;i&gt;Inspiring research, inspiring scholarship&lt;/i&gt;&lt;/a&gt;”.&lt;p&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;
&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1437436724184941676-5537975877289239701?l=bdig.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://bdig.blogspot.com/feeds/5537975877289239701/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1437436724184941676&amp;postID=5537975877289239701' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/5537975877289239701'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/5537975877289239701'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://bdig.blogspot.com/2011/02/coste-y-valor-en-tiempo-de-crisis.html' title='Coste y valor en tiempo de crisis'/><author><name>Lluís Anglada</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06568385249417713652</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='21' src='http://bp2.blogger.com/_jLDfCMkQLL4/R_AeKRiXoGI/AAAAAAAABvg/yJFa5S90uqQ/S220/5430.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/-aAXxhWEg2pI/TWGkL82ZrgI/AAAAAAAAI6U/OjyWhRjSxwY/s72-c/cocst%2Bi%2Bvalor.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1437436724184941676.post-2729929860274556001</id><published>2011-02-07T00:10:00.004+01:00</published><updated>2011-02-07T00:21:58.048+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='biblioteques escolars'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Cooperació'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Biblioteca del Seminari de Barcelona'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='F. Mascarell'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='biblioteques de l&apos;esgésia'/><title type='text'>La biblioteca pública provincial i les biblioteques escolars</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_jLDfCMkQLL4/TU8rIzQwfSI/AAAAAAAAI6M/Lm11YocoWsI/s1600/IMG_1683.JPG"&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 300px; height: 400px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_jLDfCMkQLL4/TU8rIzQwfSI/AAAAAAAAI6M/Lm11YocoWsI/s400/IMG_1683.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5570718694280035618" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;Un començament de mes interessant, aquest, per a les biblioteques. O almenys a mi m’ho ha semblat. &lt;p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;El Conseller &lt;b&gt;Mascarell&lt;/b&gt; les posa de model a seguir:&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Georgia; " &gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;blockquote&gt;&lt;/blockquote&gt;&lt;ul&gt;&lt;li&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Georgia; " &gt;"Volem un acord per la cultura concertat, cooperatiu i calendaritzat", va dir, posant d'exemple el pla de biblioteques que ell mateix va desplegar des de l'Ajuntament de Barcelona&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Georgia; " &gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: 16px; "&gt;&lt;span class="Apple-style-span" &gt;Segons consta en una&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span"  &gt;&lt;a href="http://www.ara.cat/ara_premium/ara_tu/Mascarell-ordenar-cultura-obrir-li-mercats_0_420557989.html"&gt; entrevista del passat dia &lt;st1:metricconverter productid="3 a" st="on"&gt;3 a&lt;/st1:metricconverter&gt; l’Ara*&lt;/a&gt;&lt;p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;
&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: 10.5pt;font-family:Georgia;color:#525252"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;Dimecres passat s’inaugurava la sala de lectura de la &lt;a href="http://www.bibliotecaepiscopalbcn.org/"&gt;Biblioteca Pública Provincial de Barcelona, però era la de la província eclesiàstica, és a dir el Bisbat&lt;/a&gt;. &lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;El nom sencer de la biblioteca (&lt;b&gt;Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona&lt;/b&gt;) indica la llarga història de la que és la biblioteca pública més antiga de Barcelona.&lt;p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;L’acte va iniciar-se amb una sessió acadèmica que va tenir intervencions del director de la Biblioteca, el degà del Seminari de Barcelona, el president de la Diputació de Barcelona i de l’Arquebisbe de Barcelona.&lt;p&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;b&gt;Mn. Martí Bonet,&lt;/b&gt; director de la Biblioteca, va fer un resum de la seva història de la que jo en ressalto dos aspectes. El 1r, que la biblioteca és pública com a conseqüència de ser la receptora dels fons procedents dels jesuïtes quan aquesta ordre va ser expulsada d’Espanya. El 2n, que ben aviat del S. XIX la biblioteca compta amb una secció que duia per nom “&lt;i&gt;Autores nostri&lt;/i&gt;” on s’hi podien trobar obres d’autors de Catalunya o sobre Catalunya.&lt;p&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;b&gt;Mn. Turull&lt;/b&gt;, degà del Seminari va destacar que les millores recents de la biblioteca es devien a la col·laboració del seminari amb diverses institucions: amb la &lt;b&gt;Diputació&lt;/b&gt; per les obres de la nova sala, amb la &lt;b&gt;BC&lt;/b&gt; que els ha permès catalogar part del seu fons i participar en &lt;i&gt;&lt;b&gt;Google llibres&lt;/b&gt;&lt;/i&gt;, amb la &lt;b&gt;URL&lt;/b&gt; amb qui han arribat a un acord per participar en el seu sistema de gestió Millennium i amb el &lt;b&gt;CBUC&lt;/b&gt; amb qui col·laboren en el &lt;b&gt;CCUC&lt;/b&gt;.&lt;p&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;La col·laboració és el camí avui en biblioteques, almenys per dos motius (els dos derivats de les característiques de la societat informacional).&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;/p&gt;&lt;ul&gt;&lt;li&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;El 1r és &lt;b&gt;tecnològic&lt;/b&gt;. La tecnologia que cal per automatitzar i digitalitzar les biblioteques és massa cara o complexa per ser assumida per biblioteques excel·lents en fons i que tenen un públic ben definit. No són biblioteques sobreres de cap manera, però si biblioteques que no poden sobreviure soles en un entorn en el que l’ús d’eines tecnològiques és indispensable.&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;El 2n és de &lt;b&gt;visibilitat&lt;/b&gt;. Estar a Internet ja no vol dir només estar automatitzat o &lt;span style="mso-spacerun:yes"&gt; &lt;/span&gt;digitalitzat, vol dir, sobretot que et vegin i encara més que ‘surtis’ quan algú busca una cosa que tu pots tenir. Aquesta visibilitat només es té pel fet d’estar (juntament amb altres) a eines ‘grans’ com pot ser el CCUC (o WorldCat!). Ésser ‘descobert’ només podrà ser si les biblioteques automatitzem i digitalitzem amb estàndards i ho fem usant protocols normalitzats, cosa que,per altra banda, només solen garantir els portals ‘grans’.&lt;p&gt;&lt;p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;Sobre l’altra biblioteca pública provincial, e&lt;span style="color:black"&gt;l proper dilluns 7 (18h) s’inaugura a la Seu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya l'exposició &lt;strong&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;Concurs de la Biblioteca pública de l'Estat a Barcelona,&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&lt;b&gt; &lt;/b&gt;&lt;/span&gt;que ha estat produïda pel Ministerio de Cultura i organitzada el COAC. A l’exposició s’hi mostraran les diferents propostes presentades al concurs arquitectònic. El Quadern de El País en va fer un reportatge interessant en el que es parlava dels&lt;a href="http://www.elpais.com/articulo/paginas/biblioteca/les/72/propostes/elpepisupbqc/20110203elpbqcpag_12/Tes"&gt; projectes arquitectònics presentats al concurs&lt;/a&gt; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;i del de l’&lt;a href="http://www.elpais.com/articulo/paginas/Sempre/aprenem/Mies/elpepisupbqc/20110203elpbqcpag_13/Tes"&gt;equip guanyador&lt;/a&gt;&lt;p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;El Comentari és que la col·laboració aquí (al menys fins ara), pel que fa al projecte bibliotecari, brilla per la seva absència.&lt;p&gt;&lt;p&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;
&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;‘&lt;i&gt;Ni un euro per a la biblioteca de l’escola&lt;/i&gt;’, així de clar i contundent és el titular d’una &lt;a href="http://www.ara.cat/cercador/?text=biblioteca+escola"&gt;doble pàgina de l’&lt;i&gt;Ara&lt;/i&gt;&lt;/a&gt; d&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;edicada a les biblioteques escolars que us recomano llegir, però que en síntesi diu:&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;/p&gt;&lt;ul&gt;&lt;li&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;la biblioteca és un component clau d’una educació activa&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;la llei d’educació diu que tots els centres educatius n’han de tenir una de biblioteca&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;el departament d’educació ha fet poc o res perquè els centres educatius tinguin biblioteca&lt;p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;Algú ens ho havia de dir. La legislatura passada ha estat dolenta per les biblioteques escolars, almenys per dos coses:&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;/p&gt;&lt;ul&gt;&lt;li&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;El programa punt.edu que havia estat un inici (tímid, però inici) de preocupar-se des del Departament per les biblioteques escolars i un intent de millorar-les va quedar sense dotació econòmica.&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;La necessària modernització de la gestió automatitzada de les biblioteques escolars va fer un pas en darrera (podia fer-se encara un pas en darrera? doncs es veu que sí) i enlloc de fer el lògic i normal de comprar un programa ja fet, el departament va dedicar a promoure experiments amb programari lliure de dubtosa eficàcia&lt;p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;Gent que coneix el Departament d’educació no hi veuen sortida mentre continuï fent la política del ‘nosaltres sols’ i aquí ningú no ens pot ensenyar res. Que és època de col·laborar alguns no se n’assabenten.&lt;p&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1437436724184941676-2729929860274556001?l=bdig.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://bdig.blogspot.com/feeds/2729929860274556001/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1437436724184941676&amp;postID=2729929860274556001' title='3 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/2729929860274556001'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/2729929860274556001'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://bdig.blogspot.com/2011/02/la-biblioteca-publica-provincial-i-les.html' title='La biblioteca pública provincial i les biblioteques escolars'/><author><name>Lluís Anglada</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06568385249417713652</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='21' src='http://bp2.blogger.com/_jLDfCMkQLL4/R_AeKRiXoGI/AAAAAAAABvg/yJFa5S90uqQ/S220/5430.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_jLDfCMkQLL4/TU8rIzQwfSI/AAAAAAAAI6M/Lm11YocoWsI/s72-c/IMG_1683.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1437436724184941676.post-7516464478095507992</id><published>2011-01-23T23:20:00.005+01:00</published><updated>2011-01-23T23:31:08.203+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Philip Bryant'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='biblioteques de la UPC'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Lorcan Dempsey'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Dolors Lamarca'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Maurice Line'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Andrew K. Pace'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='UKOLN'/><title type='text'>Maurice B. Line o la biblioteconomia del sentit comú</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_jLDfCMkQLL4/TTyqSWNN-LI/AAAAAAAAI6A/arSv59qfgG8/s1600/Mauric-Line-007.jpg"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 240px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_jLDfCMkQLL4/TTyqSWNN-LI/AAAAAAAAI6A/arSv59qfgG8/s400/Mauric-Line-007.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5565510471698479282" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;M’assabento pel &lt;a href="http://orweblog.oclc.org/archives/002145.html"&gt;blog d’en L. Dempsey&lt;/a&gt; de la mort de &lt;b&gt;Maurice B. Line&lt;/b&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;En &lt;b&gt;Dempsey&lt;/b&gt; destaca dos atributs: el seu interès per la recerca i les dades i la seva energia i recorda que “mai no va oblidar que les biblioteques existeixen per donar servei als altres, no per perpetuar les seves estructures i pràctiques.”&lt;p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="tab-stops:71.0pt"&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial;color:black"&gt;&lt;span style="mso-tab-count:1"&gt;                        &lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="tab-stops:71.0pt"&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial;color:black"&gt;La &lt;b&gt;&lt;a href="http://www.ukoln.ac.uk/ukoln/history/line-maurice/"&gt;UKOLN&lt;/a&gt;&lt;/b&gt; en fa un breu obituari &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;que ens recorda que des de la Universitat de Bath va impulsar nombrosos estudis sobre els catàlegs entre els quals hi ha els conduïts per &lt;b&gt;&lt;a href="http://ccuc.cbuc.cat/search~S23*cat?/aBryant,+Philip/abryant+philip/1,2,6,B/exact&amp;amp;FF=abryant+philip&amp;amp;1,5,"&gt;Philip Bryant&lt;/a&gt; &lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;i dels que, jo almenys, vaig aprendre molt. S’examinaven llavors (i eren als anys 70!) les necessitats dels usuaris a l’hora que fèiem catàlegs.&lt;p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="tab-stops:71.0pt"&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial;color:black"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="tab-stops:71.0pt"&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial;color:black"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;b&gt;Andrew K. Pace &lt;/b&gt;en fa també una &lt;a href="http://blogs.ala.org/pace.php?title=an_unerring_eye_for_the_inessential"&gt;entrada al seu blog&lt;/a&gt; &lt;/span&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Arial;color:black"&gt;i reprodueix una frase de Line (que tradueixo tant bé com puc): “Es&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial;color:black"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="hps"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial;color:black"&gt;criminal&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial;color:black"&gt; deixar-se dur per codis de catalogació rígids &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="hpsatn"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial;color:black"&gt;(per ben fets que estiguin)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial;color:black"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="hps"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial;color:black"&gt;si&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial;color:black"&gt; això suposa l’&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="hps"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial; color:black"&gt;existència&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial;color:black"&gt; i fins i tot el creixement de la pila de llibres que esperen ser catalogats.”&lt;p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial;color:black"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;Ho sé de segones (per la &lt;b&gt;Dolors Lamarca&lt;/b&gt;), però ho dono per cert. En el seu pas per la &lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span style="color:black"&gt;&lt;b&gt;British Library Lending Division&lt;/b&gt; sembla que va reformar el circuit de catalogació que tradicionalment era una llarga cadena per la que passaven tots els documents i que s’embussava cada vegada que algú en algun punt de la cadena topava amb una dificultat que el feia reflexionar. La millora va ser senzillament establir dois circuits, un, el ‘normal’ per a documents sense problemes, i l’altra per als que presentaven alguna dificultat. Així aquests no retardaven la catalogació d’aquells. &lt;p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;b&gt;Maurice Lin&lt;/b&gt;e va tenir una relació relativament estreta amb les biblioteques catalanes. Ens ho recorda l’impagable &lt;i&gt;&lt;a href="http://www.elprofesionaldelainformacion.com/contenidos/1994/abril/maurice_b_line_en_barcelona.html"&gt;El Profesional de la Información&lt;/a&gt;. &lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;Va donar una conferència a la &lt;b&gt;UPC,&lt;/b&gt; “sumándose a los actos organizados por la &lt;b&gt;Biblioteca de la Universidad Politécnica de Catalunya&lt;/b&gt; para celebrar el tercer aniversario de funcionamiento del &lt;b&gt;programa Leibniz&lt;/b&gt;, de mejora de sus instalaciones y servicios, Line dio una conferencia con el título: De un depósito pasivo a un recurso activo de información: la necesaria transformación de la biblioteca universitaria.”&lt;p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;Jo recordo que el varem dur a sopar amb el rector &lt;b&gt;G. Ferraté&lt;/b&gt;. Havíem quedat al restaurant a les 9, i fèiem temps mentre l’home se’ns impacientava (a la Dora i a mi) cada vegada més i és que –ens ho va confessar- la seva hora de sopar solia ser entre 5 i 6. Hi va posar paciència en l’espera, però el terrible la cara de desesperació que va posar quan arribant al restaurant (uns 5 minuts abans d’hora) ens el varem trobar tancat! Van obrir puntualment a les 9, però jo crec&lt;span style="mso-spacerun:yes"&gt;  &lt;/span&gt;que l’ensurt que es va endur d’imaginar-se haver d’esperar encara més per menjar no se’l va treure de sobre fàcilment.&lt;p&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;En &lt;b&gt;M. Line&lt;/b&gt; va col·laborar amb la &lt;b&gt;Biblioteca de Catalunya&lt;/b&gt;, assessorant-los en el seu pla estratègic (em penso), i hi va donar-hi un curs de gestió que va ser l’embrió del que més tard va organitzar l’&lt;b&gt;IDEC de la UPF&lt;/b&gt; i pel que van passar i es van formar una bona colla de bibliotecaris.&lt;p&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;Jo d’en Line en recordo un parell d’articles.&lt;p&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;Un porta per títol: “&lt;i&gt;How to demotivate staff: a brief guide&lt;/i&gt;” del &lt;b&gt;Library Management&lt;/b&gt;, Vol. 13 Iss: 1, pp.4 – 7, el resum del qual diu: “Desmotivar el personal, és una tècnica ben desenvolupada arreu, però encara és susceptible de millora”. I a partir d’aquí desgranava de forma irònica les múltiples tècniques concretes amb les que els caps podem desmotivar el nostre personal, com ara, per exemple, oblidant-nos d’on treballen, no fer cas dels seus suggeriments, apropiar-nos de les seves idees, criticant-los (preferentment davants d’altres) i mai alabant-los, no consultant-los... Vaig aprendre (almenys en la teoria) més d’aquest article que de bastants cursos de gestió.&lt;p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;L’altre és “&lt;i&gt;Co-operation: the triumph of hope over experience?&lt;/i&gt;” i és de l&lt;b&gt;’I&lt;i&gt;nterlending &amp;amp; document supply&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;, Vol. 25 Iss: 2, pp. 64 – 72 on explicava que la cooperació entre biblioteques sempre s’ha assumit com a bona i que hem dedicat més temps a estudiar-la que a examinar-ne els seus efectes. La cooperació no és bona ‘per se’, ho és si assoleix beneficis per als nostres usuaris i si ho fa a un cost menor al que costaria assolir-los a través de la contractació d’una empresa. [Sembla que a Anglaterra als que es casen per 2a vegada els diuen: això és el triomf de l’esperança per sobre de l’experiència]. &lt;p&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;Algú bona fe podria pensar que d’aquesta relació se’ns ha encomanar una mica dels seu sentit comú, però no ho asseguraria. Consulto el catàleg de la &lt;b&gt;LC&lt;/b&gt; i trobo a ‘Plató’ per ‘Plato’ i a ‘Juli Cèsar’ per ‘Caesar, Julius’. Faig el mateix al &lt;b&gt;CCUC&lt;/b&gt; i a la &lt;b&gt;BC&lt;/b&gt; i el filòsof grec acaba entrat sota l’irreconeixible entrada de ‘&lt;span style="font-family: Arial; color: black; "&gt;&lt;a href="http://ccuc.cbuc.cat/search~S23*cat/a?Plat%7bu00F3%7d%2C+428+o+7-348+o+7+aC&amp;amp;search_code=a" style="font-weight: bold; "&gt;&lt;span style="color:#780000"&gt;Plató, 428 o 7-348 o 7 aC&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;b&gt;’&lt;/b&gt; i l’autor de la Guerra de les Gàl·lies per &lt;/span&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span style="color:black"&gt;&lt;span style="mso-spacerun:yes"&gt; &lt;/span&gt;‘Cèsar, Gai Juli, 100-44 aC’, i jo em pregunto, a veure, perquè per trobar obres de Cèsar cal saber que era Gai?&lt;p&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none"&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size:6.0pt;font-family:Arial; color:black"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none"&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size:6.0pt;font-family:Arial; color:black"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" &gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial;color:black"&gt;P.s. 1. Del acabat d’inaugurar i encara no obert al públic &lt;b&gt;&lt;a href="http://dhub-bcn.cat/dhubdoc"&gt;Centre de Documentació de &lt;/a&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Helvetica; color: black; "&gt;&lt;b&gt;&lt;a href="http://dhub-bcn.cat/dhubdoc"&gt;DHUBdoc.&lt;/a&gt; &lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;Ha traduït al català un text de &lt;b&gt;Kerin van der Heiden&lt;/b&gt; que porta per títol “breu guia d’arxivament per a dissenyadors” i que és pur sentit comú. Holandès en aquest cas però una mica en deuen tenir els del Centre esmentat que el tradueixin. Alguns dels consells del decàleg són: no ho guardis tot, conserva el procés i no només el resultat final, o elimina els teus enemics. I no us en dono més, aneu-hi i demaneu el fullet, que si el centre és com la p. web, val la pena.&lt;p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none"&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial;color:black"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none"&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial;color:black"&gt;P.s. 2. Del llibre d’&lt;b&gt;A. Damasio&lt;/b&gt; “&lt;i&gt;I el cervell va crear l’home”&lt;/i&gt;, una frase que no ve a cuento però que em sembla memorable: ‘percebem participant’.&lt;p&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none"&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial;color:black"&gt;
&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1437436724184941676-7516464478095507992?l=bdig.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://bdig.blogspot.com/feeds/7516464478095507992/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1437436724184941676&amp;postID=7516464478095507992' title='3 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/7516464478095507992'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/7516464478095507992'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://bdig.blogspot.com/2011/01/maurice-b-line-o-la-biblioteconomia-del.html' title='Maurice B. Line o la biblioteconomia del sentit comú'/><author><name>Lluís Anglada</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06568385249417713652</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='21' src='http://bp2.blogger.com/_jLDfCMkQLL4/R_AeKRiXoGI/AAAAAAAABvg/yJFa5S90uqQ/S220/5430.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_jLDfCMkQLL4/TTyqSWNN-LI/AAAAAAAAI6A/arSv59qfgG8/s72-c/Mauric-Line-007.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1437436724184941676.post-7721677385517695721</id><published>2011-01-10T00:58:00.004+01:00</published><updated>2011-01-10T01:14:58.794+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='American libraries'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Lakoff'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='biblioteques'/><title type='text'>Sueños, valores y esperanzas para promover las bibliotecas</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_jLDfCMkQLL4/TSpOUhfEPkI/AAAAAAAAI54/86eiR3gxpvE/s1600/sue%25C3%25B1osesperanzasvalores.jpg"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 268px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_jLDfCMkQLL4/TSpOUhfEPkI/AAAAAAAAI54/86eiR3gxpvE/s400/sue%25C3%25B1osesperanzasvalores.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5560342804435320386" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;Las guerras las causan los poetas, nos decía &lt;b&gt;Javier Cercas&lt;/b&gt; en su novela &lt;i&gt;Soldados de Salamina&lt;/i&gt;, porqué solo las ideas que ellos expresan tienen la fuerza de movilizar las personas hasta matar o hacerse matar. Nos movemos por lo que creemos (y por lo que queremos), no por lo que dicen explícitamente los mensajes, diría &lt;b&gt;Lakoff&lt;/b&gt;, así la gente apoya a las bibliotecas no porqué las use, sino por qué las considera valiosas para el desarrollo de su comunidad como muestra &lt;a href="http://bdig.blogspot.com/2008/09/aprendiendo-de-lakoff-quin-apoya-las.html"&gt;el estudio de &lt;b&gt;OCLC&lt;/b&gt;&lt;/a&gt;&lt;b&gt;.&lt;p&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;Valga lo&lt;span style="mso-spacerun:yes"&gt;  &lt;/span&gt;anterior para justificar que quizá sea más efectivo publicitar las bibliotecas a través de los sueños y las utopías que concitan que con tristes argumentos materialistas. Así lo entienden nuestros colegas del &lt;b&gt;ALA &lt;/b&gt;que en el &lt;i&gt;&lt;b&gt;American Libraries&lt;/b&gt;&lt;/i&gt; de 12.21.10 &lt;span style="mso-spacerun:yes"&gt; &lt;/span&gt;publican &lt;i&gt;&lt;a href="http://americanlibrariesmagazine.org/features/12212010/12-ways-libraries-are-good-country"&gt;12 ways libraries are good for the country,&lt;/a&gt; &lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;&lt;span style="color:black;background:white"&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;un artículo que apareció &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span style="color:black"&gt;como un artículo en la misma revista en 1995 y que ahora ha sido a&lt;span style="background:white"&gt;daptado y actualizado por &lt;b&gt;Leonard Kniffel&lt;/b&gt; y del que os ofrezco una traducción a continuación.&lt;p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span style="color:black"&gt;1.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&lt;span style="color:black"&gt; Las b&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span style="color:black"&gt;ibliotecas sostienen la democracia.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&lt;span style="color:black"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span style="color:black"&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;Las bibliotecas proporcionan acceso a la información y puntos de vista múltiples para que las personas puedan tomar decisiones responsables sobre las políticas públicas.&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt; &lt;/span&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;Con sus colecciones, programas y la experiencia profesional, los bibliotecarios ayudan a sus usuarios a identificar datos precisos y autoritativos y a usar recursos de información de forma sabia para mantenerse informado.&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt; &lt;/span&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;La biblioteca pública es la única institución de la sociedad estadounidense que tienen por objetivo protegerse contra la tiranía de la ignorancia y la conformidad. &lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt; &lt;/span&gt;&lt;p&gt;

&lt;b&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;2.&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt; Las b&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;ibliotecas derriban fronteras.&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;Las bibliotecas de diversos tipos ofrecen servicios y programas para personas de todos los niveles de alfabetización, para lectores con poco o ningún conocimiento del Inglés, para niños, estudiantes, personas mayores, reclusos, personas empobrecidas, y para personas con discapacidades físicas o de aprendizaje.&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt; &lt;/span&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;Las bibliotecas nos liberan de las vallas que obstruyen nuestra visión y nuestra capacidad para comunicarnos y educarnos a nosotros mismos. &lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt; &lt;/span&gt;&lt;p&gt;

&lt;b&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;3.&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt; Las b&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;ibliotecas igualan oportunidades. &lt;/span&gt;&lt;/b&gt;Proporcionando &lt;span class="apple-style-span"&gt;acceso a recursos de información y la tecnología disponible a todos, independientemente de los ingresos, clase o formación de las personas,&lt;span style="mso-spacerun:yes"&gt;  &lt;/span&gt;las bibliotecas igualan las oportunidades y ayudan a cerrar la fractura entre ricos y los pobres. Las bibliotecas unen a la gente y ponen sus recursos a disposición de toda la comunidad, sin importar el estatus social de cada uno.&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt; E&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;n los Estados Unidos las bibliotecas tienen más público que los restaurantes McDonald's.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;&lt;p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;color:black"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;4.&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt; Las b&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;ibliotecas valoran a las personas.&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;Las bibliotecas permiten elegir entre los puntos de vista principales y los alternativos, entre los conceptos tradicionales y los visionarios y entre las perspectivas monoculturales y las multiculturales.&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt; Las puertas de las b&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;ibliotecas se abren para el pensamiento independiente y sin prejuicios.&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt; Las &lt;/span&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;colecciones de las bibliotecas y sus servicios ofrecen la perspectiva histórica, cultural y política mundiales que se necesitan para fomentar un espíritu de exploración que desafíe a la ortodoxia y el conformismo. &lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt; &lt;/span&gt;&lt;p&gt;
&lt;b&gt;
&lt;span class="apple-style-span"&gt;5.&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt; Las b&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;ibliotecas nutren la creatividad.&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/b&gt;P&lt;span class="apple-style-span"&gt;roporcionando un ambiente que estimula la curiosidad, las bibliotecas crean oportunidades para el aprendizaje no estructurado y para el descubrimiento azaroso.&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt; Las bibliotecas como d&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;epósitos que son no sólo de los libros, sino de imágenes y de una amplia variedad de formatos, ofrecen acceso a la memoria acumulada de la humanidad. El personal de la biblioteca suministra estos recursos a través de la biblioteca física, la web, y servicios de extensión. &lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt; &lt;/span&gt;&lt;p&gt;

&lt;b&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;6.&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt; Las b&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;ibliotecas abren las mentes jóvenes.&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt; &lt;/span&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;Los bibliotecarios infantiles y de jóvenes ofrecen horas de cuentos, charlas sobre libros, actividades de lectura de verano, planificación profesional, proyectos de arte, concursos de juegos y otros programas para estimular la imaginación juvenil.&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt; La visita de los &lt;/span&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;niños a una biblioteca puede transportarlos de lo cotidiano a lo extraordinario. Los bibliotecarios infantiles, desde la hora del cuento para niños hasta el asesoramiento en la elección de estudios universitarios, marcan la diferencia porque se preocupan de las necesidades únicas del desarrollo de cada individuo que acude a ellos en busca de ayuda. &lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt; &lt;/span&gt;&lt;p&gt;

&lt;b&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;7.&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt; Las b&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;b&gt;ibliotecas devuelven la inversión&lt;span&gt;  &lt;/span&gt;hecha&lt;/b&gt;.&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt; &lt;/span&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;Las bibliotecas ofrecen grandes beneficios a las comunidades que sirven, entre 1.30 y 10 $ en los servicios prestados por cada 1 $ invertido en ellos.&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt; Las bibliotecas &lt;/span&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;públicas y escolares fuertes hacen que una ciudad o pueblo sea más atractivo como un lugar donde emplazar empresas. Los estadounidenses se han llevado en préstamo un promedio de más de siete libros al año de las bibliotecas públicas y esto les cuesta unos 34 $ en impuestos, cantidad que equivale aproximadamente a lo que cuesta un solo libro de tapa dura. &lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt; &lt;/span&gt;&lt;p&gt;

&lt;b&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;8.&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt; Las b&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;ibliotecas construyen comunidades.&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt; &lt;/span&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;La gente se reúne en la biblioteca para encontrar y compartir información, experiencias y para experimentar con las artes y los medios de comunicación y para participar en discusiones de la comunidad y en juegos.&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt; &lt;/span&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;No hay ninguna definición que cubra bien lo que hace la biblioteca. Bibliotecas y colecciones especializadas trabajan para la comunidad de estudiosos, la comunidad de personas sordas, la comunidad gay, la comunidad de amantes de los jugos y para muchos otros.&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt; Las b&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;ibliotecas validan y unifican; salvan vidas, tanto literalmente como por preservar la memoria de esas vidas. &lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt; &lt;/span&gt;&lt;p&gt;

&lt;b&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;9.&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt; las b&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;ibliotecas apoyan a las familias.&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;Las bibliotecas ofrecen a padres e hijos un lugar alternativo para mejorar las actividades tradicionalmente realizadas en el hogar, proporcionando lugares donde hacer los deberes, colecciones para los padres, programas post escolares, actividades de refuerzo de la lectura y de alfabetización temprana.&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt; &lt;/span&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;Al igual que las familias a las que sirven, las bibliotecas se están adaptando en todas partes para hacer frente a los desafíos económicos y sociales del S. XXI.&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt; &lt;/span&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;En las bibliotecas, las familias encontraran a profesionales dedicados a organizar servicios para familias, ofreciendo una variada selección de materiales para que pueda ser usado por gente de diferente formación.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;&lt;p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span style="font-family:Arial; color:black"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span style="font-family:Arial; color:black"&gt;10.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;color:black"&gt; Las b&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;color:black"&gt;ibliotecas forman habilidades tecnológicas.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;color:black"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span style="font-family:Arial;color:black"&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;Los servicios y programas bibliotecarios fomentan el pensamiento crítico y las habilidades de alfabetización informacional.&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt; &lt;/span&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;Casi el 100% de las bibliotecas estadounidenses ofrecen acceso a Internet y ayudan en la resolución de problemas, las preguntas científicas, el pensamiento interdisciplinario, el uso de los medios de comunicación, la productividad y la capacidad de liderazgo, el compromiso cívico, la conciencia mundial y de la salud y la conciencia ambiental.&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt; &lt;/span&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;Los usuarios de las bibliotecas buscan empleo en línea, pulen currículums vitae con procesadores de texto, llenar solicitudes, buscan nuevas profesiones, se apuntan a cursos de formación y buscan ayudas financieras. Las bibliotecas públicas sirven como centros de tecnología ofreciendo una amplia gama de ordenadores e Internet de acceso público y sin coste alguno para los usuarios. &lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt; &lt;/span&gt;&lt;p&gt;

&lt;b&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;11.&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt; &lt;/span&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;Las bibliotecas ofrecen un santuario. &lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&lt;span style="font-family: Arial;color:black"&gt;Proporcionando &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;color:black"&gt;una atmosfera propicia para la reflexión, las bibliotecas inducen una sensación de serenidad y de trascendencia abre la mente a nuevas ideas e interpretaciones.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;color:black"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;color:black"&gt;En la biblioteca no tenemos que rendir cuentas a nadie.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;color:black"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;color:black"&gt;Podemos estar solos con nuestros pensamientos, fantasías, esperanzas y sueños privados y somos libres para alimentar lo que sea más valioso para nosotros con la compañía silenciosa de otros que comparten nuestra búsqueda.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;color:black"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;color:black"&gt;Las bibliotecas son lugares donde los ordenadores y las bases de datos ofrecen un acceso superior a la información y lo hacen en un ambiente luz y texturas favorecido por una arquitectura y diseño bellos.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;&lt;p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span style="font-family:Arial; color:black"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span style="font-family:Arial; color:black"&gt;12.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;color:black"&gt; Las b&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;color:black"&gt;ibliotecas preservan el pasado.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;color:black"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span style="font-family:Arial;color:black"&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;Las bibliotecas son depósitos de la historia de la comunidad, de narraciones orales y de registros audiovisuales de los hechos y la cultura. Cuando estos recursos locales se digitalizan se ponen en línea en forma de bibliotecas digitales, las comunidades y las culturas pueden compartir experiencias a miles de kilómetros de distancia.&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt; &lt;/span&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;Las bibliotecas, los ordenadores y la tecnología nos permiten comunicarnos a través de la distancia y del tiempo con los vivos y los muertos.&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt; &lt;/span&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;Una biblioteca es un milagro puesto a disposición de todos gracias al trabajo del bibliotecario que hace una descripción minuciosa de los documentos y los pone en acceso público.&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt; Las b&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;ibliotecas preservan el conocimiento y ayudan a sus usuarios a que este tenga sentido en la era de la información.&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[if !supportLineBreakNewLine]--&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;&lt;p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;¿Alguien dijo que la sociedad estadounidense era materialista?&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;&lt;p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1437436724184941676-7721677385517695721?l=bdig.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://bdig.blogspot.com/feeds/7721677385517695721/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1437436724184941676&amp;postID=7721677385517695721' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/7721677385517695721'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/7721677385517695721'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://bdig.blogspot.com/2011/01/suenos-valores-y-esperanzas-para.html' title='Sueños, valores y esperanzas para promover las bibliotecas'/><author><name>Lluís Anglada</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06568385249417713652</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='21' src='http://bp2.blogger.com/_jLDfCMkQLL4/R_AeKRiXoGI/AAAAAAAABvg/yJFa5S90uqQ/S220/5430.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_jLDfCMkQLL4/TSpOUhfEPkI/AAAAAAAAI54/86eiR3gxpvE/s72-c/sue%25C3%25B1osesperanzasvalores.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1437436724184941676.post-2584636006106817239</id><published>2011-01-03T02:01:00.006+01:00</published><updated>2011-01-03T02:27:11.511+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Félix de Moya'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Oficina de Coordinació en Recerca i Innovaciórecerca'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Scimago'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Andreu Mas-Colell'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Lluís Rovira'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='biblioteques de recerca'/><title type='text'>Sobre els resultats de la recerca a Catalunya (i les biblioteques que els sustenten)</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_jLDfCMkQLL4/TSEhzIvZNWI/AAAAAAAAI5w/Tcx_FlchZ9I/s1600/feli%25C3%25A7%2Bany%2B2011.jpg"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 270px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_jLDfCMkQLL4/TSEhzIvZNWI/AAAAAAAAI5w/Tcx_FlchZ9I/s400/feli%25C3%25A7%2Bany%2B2011.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5557760577555215714" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;Per interessant i il·lustrativa recomano llegir (o fullejar)&lt;span style="mso-spacerun:yes"&gt;  &lt;/span&gt;l’informe “&lt;i&gt;&lt;a href="http://www.gencat.cat/diue/doc/doc_83788026_1.pdf"&gt;Anàlisi comparativa internacional dels agents de recerca de Catalunya: una visió de sistema&lt;/a&gt;&lt;/i&gt;” d&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;e la qual n’és autora l’&lt;b&gt;Oficina de Coordinació en Recerca i Innovació&lt;/b&gt; adscrita al ja extint &lt;b&gt;DIUE&lt;/b&gt;.&lt;p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;Els resultats de l’informe esmentat han estat recollit àmpliament pels mitjans sota notícies com ara aquesta: “&lt;i&gt;&lt;a href="http://www.ca.globaltalentnews.com/actualitat/reportatges/5266/Catalunya-lidera-la-produccio-cientifica-espanyola-de-qualitat.html"&gt;Catalunya lidera la producció científica espanyola de qualitat&lt;/a&gt;&lt;/i&gt;”  p&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;ublicada en aquest cas per &lt;b&gt;&lt;a href="http://www.ca.globaltalentnews.com/"&gt;global talent, diari digital de ciència i innovació&lt;/a&gt;&lt;p&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;L’informe es basa en els resultats de l’estudi: “&lt;i&gt;&lt;a href="http://www.uoc.edu/portal/_resources/CA/documents/sala_premsa/noticies/Catalunya_ResumenSCHIMAGO_CA.pdf"&gt;Indicadors bibliomètrics de l’activitat científica de Catalunya (Scopus, 2003&lt;/a&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:&amp;quot;MS Gothic&amp;quot;; mso-bidi-font-family:&amp;quot;MS Gothic&amp;quot;"&gt;&lt;i&gt;&lt;a href="http://www.uoc.edu/portal/_resources/CA/documents/sala_premsa/noticies/Catalunya_ResumenSCHIMAGO_CA.pdf"&gt;‐&lt;/a&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Arial"&gt;&lt;i&gt;&lt;a href="http://www.uoc.edu/portal/_resources/CA/documents/sala_premsa/noticies/Catalunya_ResumenSCHIMAGO_CA.pdf"&gt;2008): Síntesi&lt;/a&gt;&lt;/i&gt;” &lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;fet sota la direcció de &lt;b&gt;Félix de Moya Anegón&lt;/b&gt; (CSIC) i &lt;b&gt;Begoña Gros&lt;/b&gt; (UOC) i aquests mostren dos elements positius:&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;/p&gt;&lt;ul&gt;&lt;li&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;un increment quantitatiu d’articles de recerca fets a Catalunya (Catalunya ha passat de les 8.269 publicacions el &lt;st1:metricconverter productid="2003 a" st="on"&gt;2003 a&lt;/st1:metricconverter&gt; les 14.781 el 2008, un increment del 78%), &lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;un increment qualitatiu d’aquesta producció ja durant els sis anys avaluats s’ha registrat un impacte científic internacional d’1,4 punts, cosa que “indica que la producció elaborada a Catalunya se cita un 40% més que la mitjana mundial”. &lt;p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;Tornant a l’anàlisi compartiva, el que aquesta fa (gràcies al magnífic instrument desenvolupat per &lt;b&gt;&lt;a href="http://www.scimago.es/"&gt;Scimago&lt;/a&gt; &lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;i a la feina ben feta que fa temps fa &lt;b&gt;Félix de Moya&lt;/b&gt;) és comparar el sistema de recerca de Catalunya amb el d’altres països. És més fàcil de dir que de fer i –insisteixo- seria impossible de fer de no comptar amb les eines desenvolupades per &lt;b&gt;Scimago.&lt;p&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;La “Anàlisi” descomposa els resultats del sistema de recerca de Catalunya en 3 subcomponents: les universitats, els centres de recerca i el sistema sanitari.&lt;span style="mso-spacerun:yes"&gt;  &lt;/span&gt;Fet això, compara la situació dels centres catalans de cada subcomponent amb els equivalents al món, a Espanya, a França i Alemanya, al Regne Unit i Irlanda, i a Holanda, Bèlgica i els països nòrdics.&lt;p&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;Com que l’estudi és molt clar, visual i breu, als interessats els en estalvio el resum i el remeto a que s’ho mirin. Val la pena veure com una metodologia determinada ens permet arribar a conclusions que haurien de determinar les polítiques a seguir. (perdoneu el moderat entusiasme, però és tant freqüent de veure polítiques basades, en el millor dels casos, en intuicions!&lt;p&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;Els resultats mencionats o el mètode que els evidencia, serveixen per evidenciar a posteriori l’encert de les mesures preses ara fa quasi 10 anys (i mantingudes des de llavors) pel &lt;b&gt;Comissionat d’Universitats i Recerca&lt;/b&gt;. (El Comissionat que les va prendre, &lt;b&gt;Andreu Mas-Colell&lt;/b&gt; ha tornat fa poc a la política universitària en ser nomenat per Artur Mas conseller d’Economia i coneixement). Quines són aquestes mesures?&lt;p&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;b&gt;Lluís Rovira&lt;/b&gt;, adjunt a la Direcció General de Recerca, a l’article de global talent ja esmentat les redueix a dues:&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;/p&gt;&lt;ul&gt;&lt;li&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;Una seria “la captació de talent amb el programa ICREA, un projecte establert per l’exconseller&lt;b&gt; Andreu Mas-Colell&lt;/b&gt; el 2001, que ha esdevingut un revulsiu important per generar les sinèrgies necessàries per assolir un nivell de ciència satisfactori”.&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;Ia segona seria la creació de centres de recerca com a política de Govern. &lt;p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;Pero aquesta darrera no la vaig entendre bé fins sentint-la explicar a &lt;b&gt;Félix de Moya&lt;/b&gt; a la conferència que va donar el passat 14.10.10 a la seu de &lt;b&gt;Talència&lt;/b&gt;. El tema no és tant crear centres de recerca separats de les universitats (per bé que això en si mateix té resultats positius de cara a la millora dels resultats d’aquests centres), sinó, sobretot, a l’aplicació de criteris de competitivitat i excel·lència en la gestió d’aquests centres i a la recerca que s’hi fa [i, per tant, a la no aplicació del mateixos criteris a la vida quotidiana de les universitats, entenc jo]. &lt;p&gt;&lt;p&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;
&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;Un contrapunt a tot l’anterior. Com a bons bibliotecaris que som, estaríem disposats a apostar que darrer un sistema de recerca de qualitat no pot si no haver-hi un sistema d’informació de qualitat. És així?&lt;p&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;No gosaria afirmar-ho. Aquests dies m’he estat mirant els informes anuals de l&lt;b&gt;&lt;a href="http://www.ir.vhebron.net/"&gt;’Institut de Recreca de la Vall d’Hebrón&lt;/a&gt; &lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;i del &lt;b&gt;&lt;a href="http://www.bsc.es/"&gt;Barcelona Supercomputing Center&lt;/a&gt;. &lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;Als dos hi veig múltiples equips de suport a la recerca (de prevenció de riscos laborals,de fundraising, de comunicació i imatge, de gestió de projectes, d’administració, de recursos humans, d’informàtica, d’estadística, de metodologia científica, de transferència...) i cap, (si, dic cap) de biblioteca, o de documentació, o&lt;span style="mso-spacerun:yes"&gt;  &lt;/span&gt;de com n’hi volguem dir a la cosa.&lt;p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;Des del &lt;b&gt;Col·legi&lt;/b&gt;, les &lt;b&gt;facultats de BiD&lt;/b&gt; i des de la &lt;b&gt;professió en general&lt;/b&gt; tenim un bon tema en el que pensar (i actuar!) ara que ens comença un bon any per al qual desitjo molt sincerament el millor per als homes i dones de bona voluntat (que són molts i moltes però no tots ni totes) i de manera especial als que segueixen aquest blog.&lt;p&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; color: rgb(57, 61, 64); font-size: 12px; line-height: 18px; "&gt;p.d. La fotografia és del blog de la &lt;b&gt;&lt;a href="http://www.mymcpl.org/locations/excelsior-springs"&gt;Excelsior Springs Branch&lt;/a&gt;, una filial de la &lt;a href="http://www.mymcpl.org/"&gt;Mid-Continent public library&lt;/a&gt;, d'una&lt;/b&gt; localitat que trobareu al mapa si cliqueu&lt;a href="http://maps.google.es/maps?f=q&amp;amp;source=s_q&amp;amp;hl=es&amp;amp;geocode=&amp;amp;q=Excelsior+Springs,+MO+64024-1746+&amp;amp;sll=40.396764,-3.713379&amp;amp;sspn=8.38053,21.643066&amp;amp;ie=UTF8&amp;amp;hq=&amp;amp;hnear=Excelsior+Springs,+Condado+de+Clay,+Misuri,+Estados+Unidos&amp;amp;ll=39.334297,-94.21875&amp;amp;spn=17.003869,43.286133&amp;amp;z=5"&gt; aquí.&lt;/a&gt;&lt;p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;
&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1437436724184941676-2584636006106817239?l=bdig.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://bdig.blogspot.com/feeds/2584636006106817239/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1437436724184941676&amp;postID=2584636006106817239' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/2584636006106817239'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/2584636006106817239'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://bdig.blogspot.com/2011/01/sobre-els-resultats-de-la-recerca.html' title='Sobre els resultats de la recerca a Catalunya (i les biblioteques que els sustenten)'/><author><name>Lluís Anglada</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06568385249417713652</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='21' src='http://bp2.blogger.com/_jLDfCMkQLL4/R_AeKRiXoGI/AAAAAAAABvg/yJFa5S90uqQ/S220/5430.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_jLDfCMkQLL4/TSEhzIvZNWI/AAAAAAAAI5w/Tcx_FlchZ9I/s72-c/feli%25C3%25A7%2Bany%2B2011.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1437436724184941676.post-7148072399949143997</id><published>2010-12-20T00:52:00.005+01:00</published><updated>2010-12-29T19:16:50.561+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='crisi econòmica'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='àtedra Ferrater Mora'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='biblioteques'/><title type='text'>Biblioteques i crisi econòmica</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_jLDfCMkQLL4/TQ6cI2bDUWI/AAAAAAAAI5c/BEn20hQpSIM/s1600/foto%2B%25282%2529.JPG"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_jLDfCMkQLL4/TQ6cI2bDUWI/AAAAAAAAI5c/BEn20hQpSIM/s400/foto%2B%25282%2529.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5552547066456265058" /&gt;&lt;/a&gt;
&lt;div&gt;20 anys de la &lt;b&gt;&lt;a href="http://www.udg.edu/LinkClick.aspx?fileticket=VWhtuVobaJ8%3d&amp;amp;tabid=5797&amp;amp;language=ca-ES"&gt;Càtedra Ferrater Mora &lt;/a&gt;&lt;/b&gt;commemorats per actes diversos entre els quals un debat sobre el futur de les biblioteques instigat per &lt;b&gt;Josep Ma. Terricabres&lt;/b&gt;, celebrat el 30.11 a la Fontana d’Or i conduit per &lt;b&gt;Ma. Antònia Boix&lt;/b&gt;. En &lt;b&gt;Ciro Llueca&lt;/b&gt; va exposar les moltes coes que està fent la &lt;b&gt;Biblioteca de Catalunya&lt;/b&gt; en l’àmbit de la biblioteca digital, l’&lt;b&gt;Ernest Abadal&lt;/b&gt;  les oportunitats de l’accés obert per a les biblioteques mentre que en &lt;b&gt;Lluís Anglada&lt;/b&gt; deixava anar un discurs antropològic.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;El millor segurament l’audiència, el seu interès i les seves preguntes.  Entre les darreres una de les de tocar de peus a terra: com creieu que afectarà la crisi econòmica a les biblioteques? Jo crec que la crisi tindrà tres forts efectes en les biblioteques. El que llavors vaig dir més o menys és el que segueix.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;b&gt;Els diners que no tindrem&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Aquest és el més obvi dels efectes,però no forçosament el pitjor. Les biblioteques hem crescut en moments de benestar. No ha sigut fins que moltes altres necessitats han estat cobertes (pavellons esportius i teatres municipals a les ciutats; aularis i laboratoris a les universitats) que no s’han començat a fer biblioteques. No és per queixar-se (i potser a altres llocs sigui també així), és descriptiu. Haurem de funcionar sense els diners excendentaris que ens han permès fer coses i sense romanents que a fi d’any  es destinaven a comprar llibres o a digitalitzar-ne, amb uns pressupostos més aviat escassos, els de cultura, i amb molt fills que mantenir  (per exemple, el&lt;b&gt;&lt;a href="http://www10.gencat.cat/gencat/AppJava/cat/actualitat2/2010/00119museudelcmicilaillustracidecatalunya.jsp"&gt; Museu del Còmic i la Il•lustració de Catalunya)&lt;/a&gt;&lt;/b&gt;.&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;b&gt;Les realitats que no hem estat capaços de construir&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Un moment de crisi econòmica és per a una empresa solvent un estadi passatger que és més fàcil de passar com més bé hagi aprofitat els moments de bonança anteriors a la crisi. Per a les institucions públiques també és així. Si has fet els deures, els moments de vaques flaques són de més bon passar (no en va la interpretació del somni del faraó que va fer Josep va ser la d’estalviar en període de vaques grasses).&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Les biblioteques de Catalunya passarien la crisi tant més bé com més ben fets tinguessin els deures,  com millor haguéssin aprofitats els anys de bonança (que n’hi ha hagut). Jo crec però que, adormits en els llorers d’uns pressupostos que ens permetien anar fent, hem deixat massa coses per fer, coses no fetes de les que ens ressentirem no tenir.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Quines? Per exemple 3:&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;ul&gt;&lt;li&gt;Acabem el 2010 sense una xarxa de biblioteques municipals que treballin com un sistema i que tinguin un catàleg col•lectiu que permeti vehicular la cooperació entre elles (cooperació en catalogació, en préstec, en desenvolupament de col•leccions, eninformació...)&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Hem esgotat la 1a dècada del segle XXI sense tenir tots els llibres de les biblioteques catalogats. El que havia d’haver estat un objectiu assolit a la dècada dels 90 ha quedat no sols complert 10 anys més tard, sinó per fer. A Catalunya hi deu haver uns 2-3 milions de llibres per catalogar automatitzadament.&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Finalment -i posats a donar-ne només 3 d’exemple- hauríem de tenir biblioteques grans, modernes i al centre de les grans ciutats de Catalunya, i clarament no és així. Tenim grans biblioteques a les universitats, a barris de Barcelona i a ciutats que no són capitals de província. Està bé, però no n’hi ha prou. Hauríem de tenir biblioteques emblemàtiques als llocs on es veiessin més, per tal de fer que el seu exemple es multipliqués.&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;b&gt;Les virtuts que no hem cultivat&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;En època de bonança és difícil cultivar virtuts i fàcil caure en la tovor. D’aquesta en surten debilitats els trets que ens havien caracteritzat i fet forts.  D’on venien els èxits de la biblioteconomia catalana? Jo crec que de tres qualitat que hem desatés:&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;ul&gt;&lt;li&gt;&lt;b&gt;Treball&lt;/b&gt;. Els bibliotecaris que conec i que han estat referents han dedicat moltes hores a la feina. Ara els que s’hi entenen diuen que els cursos de formació no tenen audiència a no ser que es facin en horaris laborals i jo mateix l’altre dia vaig haver de canviar d’hora una reunió amb gent de la Generalitat perquè l’havia convocada a les 9 del matí, hora que, em van dir, ‘no afavoria l’assistència de la gent que no viu a Barcelona’.&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;b&gt;Mirar a l’estranger&lt;/b&gt;. Ho havíem fet i estàvem al dia. Sabíem què és feia a diferents llocs del món i sabíem què volíem copiar. Ara les nostres realitat són tant prevalents que més enllà d’elles no veiem res més. I si gosem dir-ho se’ns replica que som els millors de l’Estat (una afirmació que, per poc ambiciosa i ridícula, hagués fet riure els bibliotecaris catalans dels anys 80). &lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;b&gt;Patriotisme&lt;/b&gt;. En teníem perquè volíem i perseguíem un be col•lectiu: resultats per al conjunt de la societat catalana. Els anys de bonança ens han permès edificar barraquetes dins les que es viu prou bé. Quines ganes, doncs, d’atabalar-se en fer urbanisme bibliotecari si dins l’edifici que cada u s’ha montat hi podem fer el que volem.&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Dues notes més sobre la crisi:&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;ul&gt;&lt;li&gt;Ens ha arribat 2 anys massa tard i això és culpa només dels polítics. Els països ‘seriosos’ la van veure venir a finals del 2008 i principis del 2009 i la toregen ja des de llavors. Aquí ens ha agafat tard i sense nord.&lt;/li&gt;&lt;li&gt;No la superarem amb pedaços, no n’hi ha prou amb retallar els pressupostos de compres. Un company holandès m’explicava que la gestió global que ell té de la seva biblioteca (en el seu cas la del conjunt de biblioteques d’una gran universitat) li permet fer una gestió integral de la crisi. Alhora, una companya d’una universitat gran de Catalunya em deia que a casa seva hi havia importants estalvis a fer si es fusionaven algunes biblioteques creades separadament en època de bonança.&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1437436724184941676-7148072399949143997?l=bdig.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://bdig.blogspot.com/feeds/7148072399949143997/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1437436724184941676&amp;postID=7148072399949143997' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/7148072399949143997'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/7148072399949143997'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://bdig.blogspot.com/2010/12/biblioteques-i-crisi-economica.html' title='Biblioteques i crisi econòmica'/><author><name>Lluís Anglada</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06568385249417713652</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='21' src='http://bp2.blogger.com/_jLDfCMkQLL4/R_AeKRiXoGI/AAAAAAAABvg/yJFa5S90uqQ/S220/5430.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_jLDfCMkQLL4/TQ6cI2bDUWI/AAAAAAAAI5c/BEn20hQpSIM/s72-c/foto%2B%25282%2529.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1437436724184941676.post-4449325762208365300</id><published>2010-12-05T23:40:00.003+01:00</published><updated>2010-12-05T23:51:51.759+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Dolors Lamarca'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Daniel Gil'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='biblioteques públiques'/><title type='text'>I si deixem a les biblioteques organitzar-se amb (més) llibertat?</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_jLDfCMkQLL4/TPwWxkzAs6I/AAAAAAAAI5Q/eRh4IbQD1Is/s1600/bp%2Bvalls.jpg"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 267px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_jLDfCMkQLL4/TPwWxkzAs6I/AAAAAAAAI5Q/eRh4IbQD1Is/s400/bp%2Bvalls.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5547333881960641442" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div&gt;Les darreres entrades d’aquest bloc han rebut alguns comentaris que us recomano mirar-vos. A banda, m’escriu &lt;b&gt;Dolors Lamarca&lt;/b&gt;, que diu:&lt;p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div&gt;“Per començar endreçar  el sistema bibliotecari:&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;ul&gt;&lt;li&gt;cal anular tota dependència de Madrid, oblidar les “provincials” i organitzar-nos pel nostre compte. Les aportacions econòmiques que sembla que arriben del Ministerio són diners molt cars perquè ens lliguen de mans i peus. Les tres biblioteques provincials que hi ha, són tres biblioteques “bolets”, impermeables a la resta. No cal que t’ho expliqui; ja vas veure què passa si vols un llibre en préstec.&lt;/li&gt;&lt;li&gt;La Generalitat ha d’oferir infraestructura  general – no cal que sigui gratuïta-  (documents digitals o sigui BDC, bibliobusos, préstec interbibliotecari amb el transport corresponent, magatzems de descàrrega...) per a posar-la a disposició de les entitats organitzadores de les biblioteques  i donar normativa (vull dir pactar-la i fer-se’n garant) d’usos, horaris, acreditacions i préstec interbibliotecari.&lt;/li&gt;&lt;li&gt;No cal que creï  noves infraestructures per disposar i posar a disposició de les biblioteques un  catàleg col•lectiu on s’hi pugui treballar, facilitar les plataformes per exhibir i utilitzar els documents digitals...; això vol dir que ha de potenciar les estructures que ja funcionen:  el catàleg CCUC, la MDC ...&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Deixar-se estar de models preconcebuts i uniformitzadors a base de centrals urbanes, comarcals, nacionals, regionals, provincials ... Que s’organitzin amb tota llibertat com s’estan organitzant per altres serveis (neteja, recollida de deixalles, etc.)  El govern ha d’oferir un catàleg fiable, una central de compres i de catalogació fiables, una xarxa informàtica ràpida i segura i deixar que els municipis organitzin el servei de lectura i d’informació. De vegades serà a través d’un consorci, d’un entitat creada per això però mai ha de delegar i menys pagar a les Diputacions perquè facin la tasca pròpia del govern nacional.”&lt;p&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;En el blog &lt;a href="http://www.bauenblog.info/2010/11/28/seria-possible-lautonomia-de-centres-bibliotecaris/"&gt;'&lt;i&gt;bauen, biblioteques i arquitectura&lt;/i&gt;', el 28.11 &lt;b&gt;Daniel Gil&lt;/b&gt; es pregunta "Seria possible l’autonomia de centres bibliotecaris?&lt;/a&gt;&lt;p&gt; I continua: “em pregunto això fent una similitud amb l’autonomia de centres educatius que busca impulsar la Generalitat. Som móns diferents, antagònics, i per tant, no es podria aplicar, o per contra hi ha més punts en comú dels que ens podríem pensar? S’assemblen les escoles i les biblioteques?&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Aquest decret esmenta tres línies bàsiques d’autonomia: de gestió, d’organització i de pedagogia. Com podríem traslladar a les biblioteques tot això? Faig una proposta:&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;ul&gt;&lt;li&gt;Gestió: llibertat per a gestionar el personal, i per a contractar els professionals amb un perfil més adient i precís per aquella biblioteca.&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Organització: per a poder decidir l’estructura interna de la biblioteca, amb la figura del director, sots-director, gerent, o altres figures que es creguessin necessàries, i tot per a què la biblioteca funcioni de forma més eficient.&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Pedagogia: la funció pedagògica de les biblioteques és absolutament innegociable, i és una aposta de futur per a la nostra professió. Aquesta autonomia es podria encaminar vers la llibertat en la decisió de quina formació es dóna, com es fa, amb quins materials és fa, les temàtiques de la mateixa, la contractació de professorat, etc.”&lt;p&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Una comparació  similar feia &lt;a href="http://bdig.blogspot.com/2010/04/llei-deducacio-i-biblioteques.html"&gt;&lt;i&gt;BDig&lt;/i&gt; el 04.04 sota el títol. “Llei d'educació i biblioteques”&lt;/a&gt; I respecte biblioteques municipals dèia:&lt;p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div&gt;“Les biblioteques públiques de Catalunya tenen també un bon nivell de servei, però, penso jo, els falten els punts d’excel•lència que els donarien un dimensionament adequat més els tres elements mencionats. L’organització de les bp a Catalunya ha vacil•lat entre el municipalisme i l’estatlisme i no ha sabut trobar la mesura encertada que combini l’economia d’escala que aporta l’agrupació de centres amb l’eficàcia de les organitzacions petites i lleugeres.&lt;p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div&gt;I respecte els elements mencionats?&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;ul&gt;&lt;li&gt;Professionalitat. Pel que se i he pogut observar la funció directiva dels caps de biblioteca és dèbil. Quan la xarxa és forta, és perquè l’estructura no els deixa marge, quan la xarxa és quasi inexistent, és perquè no tenen possibilitats o recursos per es o recursos per exercir-la.&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Autonomia. L'autonomia de les bp és dèbil en el cas de la xarxa de la Diputació de Barcelona i probablement excessiva en les que estan a xarxes distants. Hi hauria d'haver més xarxes 'mitjanes' corresponents a ciutats grans (l'Hospitalet, Sabadell ...) Les de la ciutat de Barcelona donen un bon exemple d'autonomia quan tímidament s'especialitzen en una temàtica determinada.&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Transparència. Potser sigui aquest el més feble dels tres elements. Les dades estadístiques de les bp no són de gestió i han creat un entorn d'emulació en el qual la sana competència estimuli a la millora.&lt;p&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;A més del dit, l’èxit d’un sistema (com el de les biblioteques o el de les escoles) ha de basar-se en tres elements més: en la diversitat i la competència entre les unitats, en l’assoliment d’objectius comuns, en un sistema que estimula l’emulació (la fertilització creuada).”&lt;p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1437436724184941676-4449325762208365300?l=bdig.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://bdig.blogspot.com/feeds/4449325762208365300/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1437436724184941676&amp;postID=4449325762208365300' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/4449325762208365300'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/4449325762208365300'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://bdig.blogspot.com/2010/12/i-si-deixem-les-biblioteques-organitzar.html' title='I si deixem a les biblioteques organitzar-se amb (més) llibertat?'/><author><name>Lluís Anglada</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06568385249417713652</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='21' src='http://bp2.blogger.com/_jLDfCMkQLL4/R_AeKRiXoGI/AAAAAAAABvg/yJFa5S90uqQ/S220/5430.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_jLDfCMkQLL4/TPwWxkzAs6I/AAAAAAAAI5Q/eRh4IbQD1Is/s72-c/bp%2Bvalls.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1437436724184941676.post-8044599777132371747</id><published>2010-11-25T23:48:00.005+01:00</published><updated>2010-12-05T23:28:38.030+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Llei de biblioteques'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Departament de Cultura'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='biblioteques públiques'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='diputacions'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Tim Burton'/><title type='text'>Més sobre biblioteques municipals, provincials i de l’estat</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_jLDfCMkQLL4/TO7o-6LJ_WI/AAAAAAAAI5I/MHJ-m4uBmUA/s1600/1011%2BiPhone%2B135.jpg"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_jLDfCMkQLL4/TO7o-6LJ_WI/AAAAAAAAI5I/MHJ-m4uBmUA/s400/1011%2BiPhone%2B135.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5543624358805241186" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;Sembla que passa a algun país nòrdic, que les lleis, abans de ser aprovades han de passar pel sedàs d’un grup de ciutadans de peu que les llegeixen i les han d’entendre (i que si no les entenen no passen a aprovació). Sigui cert o no, em semblaria de molta salut democràtica que fos així. Essent menys radicals, sembla esperable que almenys els professionals entenguem les lleis de la nostra professió.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;!--[if !supportEmptyParas]--&gt; &lt;!--[endif]--&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;He de reconèixer que no ha estat mai així (en el meu cas) quan he llegit els apartats el apartats del títol 3r de la &lt;b&gt;llei de biblioteques de 1993&lt;/b&gt; sobre el sistema de lectura pública de Catalunya. Un hom que vol culturitzar-se ha demanat manta vegades a col·legues del sector que li expliquessin si, per exemple, la biblioteca central de Barcelona (art 33.3) és central urbana o comarcal, o quina diferència hi ha entre el servei nacional de gestionar el catàleg col·lectiu de la lectura pública i el servei regional d’elaboració del catàleg col·lectiu de la lectura pública. Ho he demanat però els col·legues en qüestió sempre troben un bon motiu per no fer-ho.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;!--[if !supportEmptyParas]--&gt; &lt;!--[endif]--&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;Atrevit com soc, he gosat manifestar en públic que hi ha conflictes de competències entre les diferents entitats que gestionen els serveis de suport nacionals i regionals de les biblioteques que (això sí) tothom conclou que són municipals, i m’he endut alguns renys considerables. Malgrat tot, em consta que, almenys en privat, els conflictes i confusions competencials existeixen.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;!--[if !supportEmptyParas]--&gt; &lt;!--[endif]--&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;Ho dic perquè la noticia que “&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;&lt;i&gt;la &lt;b&gt;Generalitat&lt;/b&gt; delega parcialment a la &lt;b&gt;Diputació de Barcelona&lt;/b&gt; la prestació del servei regional de suport a les biblioteques públiques&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;l&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span lang="CA" style="mso-bidi-font-size:10.0pt;font-family:Arial;color:black"&gt;” eleva el meu estat de confusió. Si fos un ciutadà de peu dels que han d’entendre les lleis abans de la seva publicació em preguntaria&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;/p&gt;&lt;ul&gt;&lt;li&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;Si el servei delegat és regional, perquè el té la Generalitat –una entitat nacional- i no una regió?&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;Si la delegació ho és d’un servei regional, perquè a la província i no a les vegueries o&lt;span style="mso-spacerun: yes"&gt;  &lt;/span&gt;ales comarques, que són els ens territorials de coordinació administrativa dels municipis que la Generalitat ha creat?&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span lang="CA" style="mso-bidi-font-size: 10.0pt;font-family:Arial;color:black"&gt;&lt;!--[if !supportEmptyParas]--&gt; &lt;!--[endif]--&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span lang="CA" style="mso-bidi-font-size: 10.0pt;font-family:Arial;color:black"&gt;Veig que la delegació mencionada, d’uns gens despreciables &lt;b&gt;3.900.000 €&lt;/b&gt;, es fa perquè “la Diputació de Barcelona facilitarà la consulta dels registres bibliogràfics i d’exemplars del catàleg de la xarxa de biblioteques municipals de la província de Barcelona mitjançant la incorporació d’aquestes dades al Catàleg nacional de Catalunya que impulsa el &lt;b&gt;Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació&lt;/b&gt;.” Em sembla un bon acord (per la &lt;b&gt;Diputació de Barcelona&lt;/b&gt;), però, si les biblioteques són municipals, aquesta facilitació de la consulta no l’haurien de cobrar els municipis?&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span lang="CA" style="mso-bidi-font-size: 10.0pt;font-family:Arial;color:black"&gt;&lt;!--[if !supportEmptyParas]--&gt; &lt;!--[endif]--&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span lang="CA" style="mso-bidi-font-size: 10.0pt;font-family:Arial;color:black"&gt;&lt;!--[if !supportEmptyParas]--&gt; &lt;!--[endif]--&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span lang="CA" style="mso-bidi-font-size: 10.0pt;font-family:Arial;color:black"&gt;Arribats aquí i sense que hi tingui una relació absoluta no em resisteixo a explicar-vos que voltant per feina per aquests móns de Deu em vaig trobar amb una horeta lliure tot i estant prop d’una biblioteca pública. No era municipal, que era ‘publica del estado’, gestionada per la &lt;b&gt;Gene..litat de Catalun.. &lt;/b&gt;(vegeu fotografia). Hi entro, m’hi passejo, m’he estic una estoneta i se’m fa tard.&lt;span style="mso-spacerun: yes"&gt;  &lt;/span&gt;Com que el còmic que m’estava llegint (&lt;b&gt;&lt;i&gt;Pesadilla antes de navidad&lt;/i&gt; de Tim Burton&lt;/b&gt;) m’interessava, passo a voler-me’l endur en préstec amb el meu carnet de la &lt;b&gt;biblioteca de Vic&lt;/b&gt; ja que “&lt;i&gt;&lt;a href="http://www10.gencat.cat/gencat/AppJava/cat/actualitat2/2009/91201carnetnicperalesbiblioteques.jsp"&gt;El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació i els ens locals han aprovat que, a partir de l'1 de desembre de 2009, serà suficient disposar d'un sol carnet de biblioteca per accedir a qualsevol centre del país&lt;/a&gt;&lt;/i&gt;.”&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;L’amable persona que em va atendre em va mirar amb cara desconcertada quan vaig insistir que aquell carnet servia. Vam posar-lo al lector de codis de barres en totes les posicions possibles, van buscar-me a la base de dades pels meus cognoms (amb partícules i sense) per acabar-me oferint –amablement- que em fes un carnet d’aquella biblioteca.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span lang="CA" style="mso-bidi-font-size: 10.0pt;font-family:Arial;color:black"&gt;&lt;!--[if !supportEmptyParas]--&gt; &lt;!--[endif]--&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size:12.0pt;mso-bidi-font-size: 10.0pt;font-family:Arial;mso-fareast-font-family:&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;;color:black; mso-ansi-language:CA;mso-fareast-language:ES;mso-bidi-language:AR-SA"&gt;p.d. Ningú no té Pesadilla antes de navidad de &lt;b&gt;Tim Burton&lt;/b&gt; per deixar-me? &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;div&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size:12.0pt;mso-bidi-font-size: 10.0pt;font-family:Arial;mso-fareast-font-family:&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;;color:black; mso-ansi-language:CA;mso-fareast-language:ES;mso-bidi-language:AR-SA"&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1437436724184941676-8044599777132371747?l=bdig.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://bdig.blogspot.com/feeds/8044599777132371747/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1437436724184941676&amp;postID=8044599777132371747' title='5 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/8044599777132371747'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/8044599777132371747'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://bdig.blogspot.com/2010/11/mes-sobre-biblioteques-municipals.html' title='Més sobre biblioteques municipals, provincials i de l’estat'/><author><name>Lluís Anglada</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06568385249417713652</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='21' src='http://bp2.blogger.com/_jLDfCMkQLL4/R_AeKRiXoGI/AAAAAAAABvg/yJFa5S90uqQ/S220/5430.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_jLDfCMkQLL4/TO7o-6LJ_WI/AAAAAAAAI5I/MHJ-m4uBmUA/s72-c/1011%2BiPhone%2B135.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>5</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1437436724184941676.post-5072305512332481761</id><published>2010-11-22T23:58:00.004+01:00</published><updated>2010-12-05T23:29:06.217+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Llei de biblioteques'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Departament de Cultura'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='biblioteques públiques'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='diputacions'/><title type='text'>De qui són les biblioteques de Catalunya?</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_jLDfCMkQLL4/TOr2KD_mImI/AAAAAAAAI40/Pj3iaoKcxdY/s1600/carnet_nou10.jpg"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 299px; height: 187px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_jLDfCMkQLL4/TOr2KD_mImI/AAAAAAAAI40/Pj3iaoKcxdY/s400/carnet_nou10.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5542512944163988066" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div style="text-align: right;"&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="text-align: left;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: 15.552px; "&gt;Els inicis de a campanya electoral ens porten una noticia al meu entendre sorprenent: el &lt;b&gt;Departament de Cultura de la Generalitat&lt;/b&gt; delega la prestació de serveis i competències a la &lt;b&gt;Diputació de Girona&lt;/b&gt; i sembla (però no ho trobo a la web) que una cosa similar s’ha fet amb la diputació de &lt;b&gt;Lleida o la de &lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: 15.552px; "&gt;&lt;b&gt;Tarragona&lt;/b&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: left;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: 15.552px; "&gt;La &lt;b&gt;Generalitat&lt;/b&gt; retronant competències als municipis i no a través de les comarques o de les vegueries sinó de les províncies! Insòlit! I ho fa una conselleria en mans d’&lt;b&gt;ERC,&lt;/b&gt; un partit els militants del qual abominaven de les diputacions.&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: 15.552px; "&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: left;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: left;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;Als E&lt;b&gt;stats Units de Nord-Amèrica, a França i a Finlàndia&lt;/b&gt;, sense anar més lluny, les biblioteques públiques són dels municipis, cosa que causa gran estranyesa a casa nostra que sempre hem parlat de les biblioteques de la &lt;b&gt;Diputació o les de la Generalitat&lt;/b&gt;.&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: 15.552px; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: left;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: left;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;Les biblioteques públiques o populars (als països citats i al nostre) són (per lògica i per llei) un servei cultural de base que ha de ser prestat a nivell de municipi. Els municipis, dins el seu àmbit d’autonomia administrativa, presten aquest servei amb diferents graus de qualitat i, se suposa, complint la normativa que al respecte dicta l’autoritat competent (els ministeris de cultura o equivalents).&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: 15.552px; "&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: left;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: left;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;A alguns països no hi ha coordinació supramunicipal de biblioteques (&lt;b&gt;França&lt;/b&gt;), en d’altres s’han creat associacions para-estatals que donen suport a les biblioteques (&lt;b&gt;Holanda&lt;/b&gt;) o les biblioteques han creat consorcis o xarxes per tal d’obtenir productes a millors preus i serveis que altrament no tindrien (els &lt;b&gt;EUA)&lt;/b&gt;... A&lt;b&gt; Catalunya&lt;/b&gt;, tenim entitat administratives que s’encarreguen d’aquest suport (la &lt;b&gt;Diputació de Barcelona&lt;/b&gt; per a les biblioteques de la província de ídem i fins ara el &lt;b&gt;Dep. de Cultura&lt;/b&gt; per la resta de províncies). &lt;span style="mso-spacerun:yes"&gt; &lt;/span&gt;Perquè?&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: 15.552px; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: left;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: left;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;Hi ha dos grans motius que ho justifiquen, un d’històric i un de polític&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: 15.552px; "&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: left;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: left;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;La història ens explica que ara fa 100 anys a &lt;b&gt;Catalunya&lt;/b&gt; hi ha haver uns polítics de mentalitat preclara i de patriotisme no tant interessat com l’actual que van bastir un sistema bibliotecari basat en una (única) xarxa de biblioteques populars, una gran biblioteca de recerca (la &lt;b&gt;Biblioteca de Catalunya&lt;/b&gt;) i un centre de capacitació i innovació (l’escola de Bibliotecàries). El franquisme va esquarterar l’obra unitària de la &lt;b&gt;Generalitat&lt;/b&gt; republicana entre províncies (va repartir entre les diputacions les biblioteques populars) però la &lt;b&gt;Diputació de Barcelona&lt;/b&gt;&lt;span style="mso-spacerun:yes"&gt;  &lt;/span&gt;conservà equipaments que havien estat nacionals (la &lt;b&gt;Biblioteca de Catalunya o les ruïnes d’Empúries o l’Escola de Bibliotecàries&lt;/b&gt;) i conservà viva també el record d’aquella tradició de la &lt;b&gt;Generalitat&lt;/b&gt; republicana. D’aquest record i d’aquella tradició en va sortir els anys 80 un servei de biblioteques reviscolat (de mans,successivament de &lt;b&gt;Teresa Rovira, Núria Ventura, Assumpta Bailac i ara Jordi Permanyer&lt;/b&gt;) que van saber bastir un model de biblioteques ide xarxa que avui és exemplar a nivell sud-europeu&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: 15.552px; "&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: left;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;Les raons polítiques. S’expliqui o no, la política catalana ha estat protagonitzada per un enfrontament soterrat entre &lt;b&gt;CIU i PSC&lt;/b&gt; a través de les institucions. La &lt;b&gt;Generalitat&lt;/b&gt; volia fer el que feien les diputacions (i els diners amb que ho feien) i des de la diputació s’edificava un declarat o soterrat contrapoder (demogràficament Barcelona província té uns &lt;st1:metricconverter productid="4,5 M" st="on"&gt;4,5 M&lt;/st1:metricconverter&gt; d’habitants i la resta fins a 7 es reparteixen entre les restants. Es cregui o no, la tensió sobre si la &lt;b&gt;Diputació de Barcelona&lt;/b&gt; podia donar suport als municipis en temes de biblioteca va ser un tema central en bona part dels primers governs de &lt;b&gt;Pujol&lt;/b&gt;. Tant que va ser recorregut pels tribunals (guanyat finalment per la Diputació) i com perquè l’innocent servei de bibliobusos fos també recorregut per la&lt;b&gt; Generalitat&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: 15.552px; "&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: left;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: left;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;La &lt;b&gt;Llei de Biblioteques de 1981&lt;/b&gt; preveia que les biblioteques públiques ho fossin de la &lt;b&gt;Generalitat&lt;/b&gt; (vegeu art. 8.1i la transitòria 3a). Probablement això fos una ingenuïtat pròpia del moment, però va comportar que les diputacions de&lt;b&gt; Lleida, Girona i Tarragona&lt;/b&gt; (governades per&lt;b&gt; CIU&lt;/b&gt;, com la &lt;b&gt;Generalitat&lt;/b&gt;) transferissin els seus serveis bibliotecaris al &lt;b&gt;Dep. de Cultura, i la de Barcelona&lt;/b&gt; (governada pel &lt;b&gt;PSC&lt;/b&gt;), no. He dit ingenu. No voldria ofendre a ningú, però probablement sí. Catalunya ja no era la de la 2a república, amb menys de 3M d’habitants, un nivell de riquesa molt inferior a l’actual i en el que la gent es desplaça a peu o a cavall.&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: 15.552px; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: left;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: left;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;La&lt;b&gt; Llei de biblioteques de 1993&lt;/b&gt; però no rectificava les possibles inexperiències pròpies d’un autogovern acabat de recuperar, era, al meu entendre, una llei de mires estretes que més que mirar endavant mirava enrera i que buscava acotar el marge d’acció de la &lt;b&gt;Biblioteca de Catalunya&lt;/b&gt; i ‘municipalitzar’ les biblioteques populars. La Llei va ser controvertida i el Director General que la va impulsar va haver de debatre-la fortament amb la professió representada pell &lt;b&gt;Col·legi de Bibliotecaris&lt;/b&gt; (tant és així que la Llei va acabar amb canvis notables respecte la versió inicial)&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: 15.552px; "&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: left;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: left;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;Història i política al marge, les biblioteques públiques (denominades municipals per alguns moderns i populars per algun nostàlgic), ¿haurien de ser de la Generalitat, com semblava dir fins ara l’ortodòxia dominant, o de les diputacions, com ha resolt un conseller d’&lt;b&gt;ERC&lt;/b&gt;?&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: 15.552px; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: left;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: left;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;Jo penso que els nens han de marxar de casa quan es fan grans, i amb això vull dir que pot estar bé una certa tutela inicial a un servei bibliotecari municipal, però que aquest, indefectiblement, ha de tendir a marxar de casa, a fer-se independent. Això val clarament per municipis com &lt;b&gt;Barcelona, L’Hospitalet i Sabadell&lt;/b&gt; (entre altres) als que ja no els cal cap tutela. Penso també que si t’ha de tutelar algú, en principi, millor els pares que els avis. Això val per les biblioteques que millor coordinades de prop per la seva diputació respectiva, que de lluny per una &lt;b&gt;Generalitat&lt;/b&gt; que el que hauria de fer és promoure la lectura, reglamentar els serveis mínims de les biblioteques del sistema i inspeccionar-les&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: 15.552px; "&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: left;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: left;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;I respecte la notícia esmentada de delegació de competències de la &lt;b&gt;Generalitat en la Diputació?&lt;/b&gt; Jo la crec positiva i de futur però no puc deixar de fer-me algunes preguntes:&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: left;margin-left: 18pt; text-indent: -18pt; "&gt;&lt;!--[if !supportLists]--&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Symbol;mso-fareast-font-family:Symbol;mso-bidi-font-family:Symbol"&gt;&lt;span style="mso-list:Ignore"&gt;·&lt;span style="font:7.0pt &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;"&gt;        &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;Que es faci a final de mandat legislatiu, significa la culminació d’una política o un reforçament d’administracions afins al governant que delega?&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: left;margin-left: 18pt; text-indent: -18pt; "&gt;&lt;!--[if !supportLists]--&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Symbol;mso-fareast-font-family:Symbol;mso-bidi-font-family:Symbol"&gt;&lt;span style="mso-list:Ignore"&gt;·&lt;span style="font:7.0pt &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;"&gt;        &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;La delegació de recursos (a les diputacions), vindrà acompanyada de la reducció de recursos humans (al departament de Cultura)?&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: left;margin-left: 18pt; text-indent: -18pt; "&gt;&lt;!--[if !supportLists]--&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Symbol;mso-fareast-font-family:Symbol;mso-bidi-font-family:Symbol"&gt;&lt;span style="mso-list:Ignore"&gt;·&lt;span style="font:7.0pt &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;"&gt;        &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;!--[endif]--&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;Algú promourà la revisió de la Llei de 1993 per determinar que alguns dels serveis nacionals han passat a ser provincials?&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal" style="text-align: left;margin-left: 18pt; text-indent: -18pt; "&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: 15.552px; "&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: left;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: left;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;(Dedicat a la &lt;b&gt;Carme&lt;/b&gt; amb l’esperança que aquest escrit no el valorés amb una nota baixa)&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: 15.552px; "&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1437436724184941676-5072305512332481761?l=bdig.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://bdig.blogspot.com/feeds/5072305512332481761/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1437436724184941676&amp;postID=5072305512332481761' title='8 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/5072305512332481761'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/5072305512332481761'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://bdig.blogspot.com/2010/11/de-qui-son-les-biblioteques-de.html' title='De qui són les biblioteques de Catalunya?'/><author><name>Lluís Anglada</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06568385249417713652</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='21' src='http://bp2.blogger.com/_jLDfCMkQLL4/R_AeKRiXoGI/AAAAAAAABvg/yJFa5S90uqQ/S220/5430.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_jLDfCMkQLL4/TOr2KD_mImI/AAAAAAAAI40/Pj3iaoKcxdY/s72-c/carnet_nou10.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>8</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1437436724184941676.post-366489500331052871</id><published>2010-11-10T23:13:00.003+01:00</published><updated>2010-11-10T23:21:04.341+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Manuel Castells'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='biblioteques'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Citilab'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Howard Gardner'/><title type='text'>La información quiere ser libre o Manuel Castells en Cornellà (y 3)</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_jLDfCMkQLL4/TNsaqMTWmnI/AAAAAAAAI4c/A-eVsyfFoxk/s1600/citilab.JPG"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_jLDfCMkQLL4/TNsaqMTWmnI/AAAAAAAAI4c/A-eVsyfFoxk/s400/citilab.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5538049478941383282" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;&lt;b&gt;Citilab&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;Por si a estas alturas me quedan lectores, unos comentarios sobre &lt;b&gt;&lt;a href="http://es.citilab.eu/inicio"&gt;Citilab.&lt;/a&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;Algunas ciudades importantes de Cataluña (quizá también de otras partes, pero no tengo suficiente información para afirmarlo), una vez cubiertas sus&lt;span style="mso-spacerun:yes"&gt;  &lt;/span&gt;necesidades culturales más perentorias gestadas el la no inversión cultural del franquismo, han creado o lo están haciendo equipamientos culturales no convencionales como el caso de Citilab (en Cornellá) o de &lt;st1:personname productid="la Capsa" st="on"&gt;la &lt;a href="http://www.elprat.cat/Viure/Equipaments/Equipament___Detall/_NYqPI0QV-0rkvgf6sIfQI_MvzzEfb4aO5MTQSwk5TkeK-wozUr4mWQ"&gt;&lt;b&gt;Capsa&lt;/b&gt;&lt;/a&gt;&lt;/st1:personname&gt;&lt;b&gt;&lt;a href="http://www.elprat.cat/Viure/Equipaments/Equipament___Detall/_NYqPI0QV-0rkvgf6sIfQI_MvzzEfb4aO5MTQSwk5TkeK-wozUr4mWQ"&gt; (en el Prat)&lt;/a&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: 15.552px; "&gt;&lt;b&gt;Castells&lt;/b&gt; elogió &lt;b&gt;Citilab&lt;/b&gt; de quien dijo que es un intento de fundir el espíritu innovador de los fundadores de Internet con una ciudad industrial como Cornellà. Opinó que parte del potencial de la tecnología se pierde cuando esta se encierra en aplicaciones corporativas y que el potencial se expande cuando la tecnología pasa a manos de la ciudadanía.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: 15.552px; "&gt; &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;No quiero ponerme en contra de forma demasiado gratuita pero creo que es un equipamiento que no se explica. Llegué, observé y no comprendí.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: 15.552px; "&gt;Las bibliotecas, en cambio, se entienden. Uno sabe qué encontrará en ellas y gracias a eso (gracias a la gente que atraen por eso) podrían extender su función a ser laboratorios ciudadanos de tecnologías o de medios de comunicación o de extensión cultural. La raíz ‘biblio’ de la palabra biblioteca no tiene porqué tomarse en su acepción de libro, podemos hacerlo en la de obra. Así las bibliotecas serían lugares para las obras, las literarias, las científicas, las de creación; lugares donde encontrarlas y disfrutarlas; lugares donde quizá aprender a crearlas.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: 15.552px; "&gt;¿O después de inventarnos los centros de documentación y las mediatecas nos inventaremos las ideatecas?&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: 15.552px; "&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;En &lt;i&gt;“&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family:Arial;mso-ansi-language:#000A"&gt;&lt;i&gt;Las Cinco mentes del futuro : un ensayo educativo”&lt;/i&gt; de &lt;b&gt;Howard Gardner&lt;/b&gt; (Barcelona: Paidós, 2008) encuentro una frase que me gusta. Hablando de&lt;b&gt; Amazon, Google y eBay&lt;/b&gt;, afirma: “cada una de ellas alcanzó el éxito cuando identificó un deseo humano fundamental y utilizó Internet de forma ingeniosa para satisfacer esa necesidad”&lt;span style="mso-spacerun:yes"&gt;  &lt;/span&gt;(p. 131).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial;mso-ansi-language:#000A"&gt;&lt;o:p&gt; &lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: 15.552px; "&gt;La fuerza de las bibliotecas es que se basan en una necesidad humana fundamental: leer. En la larga carrera del éxito si las bibliotecas disimulan, diluyen o disfrazan aquello en lo que se basan, pueden ganar titulares de prensa a corto plazo pero perder utilidad y valoración social a largo plazo.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: 15.552px; "&gt;[el copyrigth de la imagen es mío; gracias Pep]&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1437436724184941676-366489500331052871?l=bdig.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://bdig.blogspot.com/feeds/366489500331052871/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1437436724184941676&amp;postID=366489500331052871' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/366489500331052871'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/366489500331052871'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://bdig.blogspot.com/2010/11/cas.html' title='La información quiere ser libre o Manuel Castells en Cornellà (y 3)'/><author><name>Lluís Anglada</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06568385249417713652</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='21' src='http://bp2.blogger.com/_jLDfCMkQLL4/R_AeKRiXoGI/AAAAAAAABvg/yJFa5S90uqQ/S220/5430.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_jLDfCMkQLL4/TNsaqMTWmnI/AAAAAAAAI4c/A-eVsyfFoxk/s72-c/citilab.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1437436724184941676.post-218616803366372044</id><published>2010-11-08T23:26:00.002+01:00</published><updated>2010-11-08T23:33:30.426+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Manuel Castells'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='informació'/><title type='text'>La información quiere ser libre o Manuel Castells en Cornellà (2)</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_jLDfCMkQLL4/TNh6kYNpnPI/AAAAAAAAI4Q/rEneL52VSDs/s1600/comunicacio+i+poder.JPG"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_jLDfCMkQLL4/TNh6kYNpnPI/AAAAAAAAI4Q/rEneL52VSDs/s400/comunicacio+i+poder.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5537310507245608178" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;&lt;b&gt;Comunicación y poder según Manuel Castells&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;No voy a&lt;a href="http://manuelgross.bligoo.com/content/view/678988/Manuel-Castells-Comunicacion-y-poder-La-metafora-de-la-sociedad-red.html"&gt; resumir el libro&lt;/a&gt; &lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: 15.552px; "&gt;que no he leído, pero sí algunas ideas que me interesaron.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: 15.552px; "&gt;Empezó diciendo Castells que el libro es el complemento de su trilogía que en&lt;span style="mso-spacerun:yes"&gt;  &lt;/span&gt;su&lt;span style="mso-spacerun:yes"&gt;  &lt;/span&gt;momento no fue capaz de escribir y que intenta analizar las relaciones de poder, son las relaciones fundamentales y fundacionales de la sociedad (porqué quien tiene el poder construye las instituciones en función de sus intereses y valores; porqué ‘el&lt;span style="mso-spacerun:yes"&gt;  &lt;/span&gt;poder es el código fuente de lo que ocurre en la sociedad’). Las relaciones de poder se habrían construido alrededor de la capacidad de controlar la información y la comunicación; esta capacidad determina la capacidad de ganar en los conflictos del poder. El poder es el persuasivo (no el coercitivo, que también existe, pero que es la versión débil [pero la más visible] del poder). Así, la batalla de las ideas sería la fundamental y las relaciones de poder son relaciones de ideas en las mentes de las personas.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;Si esto es así debemos analizar la comunicación humana ya que esta es que alimenta nuestra mente de ideas. Las ideas se forman en el espacio de la comunicación, ergo, el poder se forma en el espacio de la comunicación, por lo tanto, los cambios en la forma de comunicarse deben generar cambios en las relaciones de poder. El libro intenta analizar lo explicado hasta aquí.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: 15.552px; "&gt; &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;El libro –continuó &lt;b&gt;Castells&lt;/b&gt;- se centra en las relaciones de poder político (que no es la única forma de poder, pero que sí es la forma fundamental del poder, su 5ª esencia), pero yo ya no insistiré en esto (a pesar que lo dijo fue de interés).&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: 15.552px; "&gt; &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;Sobre los medios de comunicación comentó que en últimos años han experimentado al menos 2 grandes cambios. El 1º, una concentración muy&lt;span style="mso-spacerun:yes"&gt;  &lt;/span&gt;grande de medios u oligopolización de los medios [así pasa en la información científica, dónde 4 grandes editoriales editan casi la mitad de las revistas incluidas en la base de datos del ISi, y dónde unas pocas editoriales comerciales más algunas pocas sociedades científicas publican las revistas que en un80% producen citas en la base de datos citada]&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;El 2º gran cambio: hay una transformación tecnológica de los medios que ha permitido pasar de una comunicación vertical (de pocos a muchos) a una de horizontal en redes (de muchos a muchos y de forma interactiva). Así, en la nueva comunicación de masas la comunicación sería autocomunicación (el receptor elige qué recibir, cuándo…). La tecnología permite que la gente organice sus propias redes de recepción de noticias; los contrapoderes mediáticos son posibles; hay un proceso de ampliación de los grados de libertad. Citó que en el libro se dan ejemplos de contrapoderes construidos en internet: el movimiento ecologista contra el cambio climático,&lt;span style="mso-spacerun:yes"&gt;  &lt;/span&gt;el movimiento anti globalización, el movimiento contra las mentiras del&lt;span style="mso-spacerun:yes"&gt;  &lt;/span&gt;gobierno Aznar en 2004 cuándo las bombas en los trenes, la movilización de gente que quería cambiar la realidad en la campaña presidencial de Obama…&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: 15.552px; "&gt;Lo interesante de esto: las redes sociales permiten más movilización; es decir,&lt;span style="mso-spacerun:yes"&gt;  &lt;/span&gt;más participación ( = más democracia). Habría cansancio de los políticos pero no apatía política. Lo que está pasando es que está en construcción un nuevo espacio público político y que la política se está regenerando a partir de la creación de este nuevo espacio público. El corolario es que hay posibilidades nuevas de cambiar las cosas. Tradicionalmente, los medios hay sido correas de trasmisión del poder. Hoy las redes sociales pueden ser contrapoderes del poder.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: 15.552px; "&gt;Y el contrapunto final como resultado de una pregunta. Según &lt;b&gt;Castells&lt;/b&gt;, más libertad social no garantiza la mejora de la sociedad o la felicidad de sus componentes. Las sociedades, a más libertad, más necesidad tienen de anclajes en unos (pocos) valores sólidos.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: 15.552px; "&gt;
&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1437436724184941676-218616803366372044?l=bdig.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://bdig.blogspot.com/feeds/218616803366372044/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1437436724184941676&amp;postID=218616803366372044' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/218616803366372044'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/218616803366372044'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://bdig.blogspot.com/2010/11/la-informacion-quiere-ser-libre-o_08.html' title='La información quiere ser libre o Manuel Castells en Cornellà (2)'/><author><name>Lluís Anglada</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06568385249417713652</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='21' src='http://bp2.blogger.com/_jLDfCMkQLL4/R_AeKRiXoGI/AAAAAAAABvg/yJFa5S90uqQ/S220/5430.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_jLDfCMkQLL4/TNh6kYNpnPI/AAAAAAAAI4Q/rEneL52VSDs/s72-c/comunicacio+i+poder.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1437436724184941676.post-8468906127942584623</id><published>2010-11-07T00:39:00.004+01:00</published><updated>2010-11-07T00:54:27.618+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Manuel Castells'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Societat de la informació'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='informació'/><title type='text'>La información quiere ser libre o Manuel Castells en Cornellá (1)</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_jLDfCMkQLL4/TNXqaCusUEI/AAAAAAAAI3w/k4liGXwLB7c/s1600/m+castells.JPG"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_jLDfCMkQLL4/TNXqaCusUEI/AAAAAAAAI3w/k4liGXwLB7c/s400/m+castells.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5536589050052104258" /&gt;&lt;/a&gt;
&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;Asisto a la presentación del libro “&lt;i&gt;Comunicación y poder&lt;/i&gt; ” de &lt;b&gt;Manuel Castells&lt;/b&gt;, &lt;a href="http://www.alianzaeditorial.es/cgigeneral/newFichaProducto.pl?obrcod=2065140&amp;amp;id_sello_editorial_web=34"&gt; editado el 2009 en castellano por Alianza&lt;/a&gt; &lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;y en catalán por &lt;st1:personname productid="la UOC" st="on"&gt;la UOC&lt;/st1:personname&gt;, en el &lt;b&gt;Citilab &lt;/b&gt;de Cornellá. &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;Destaco, por orden inverso de aparición, la respuesta de Castells a una pregunta, la conferencia de Castells sobre el libro y algunos comentarios sobre Citilab.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;&lt;b&gt;Manuel Castells y la información&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;Siempre me ha sorprendido las escasas referencias a la información que hacen destacados analistas de la sociedad de la información. Lo digo por el propio &lt;b&gt;Castells&lt;/b&gt; &lt;i&gt;(La sociedad de la información&lt;/i&gt;), &lt;b&gt;Jeremy Rifkin&lt;/b&gt; (&lt;i&gt;&lt;a href="http://firgoa.usc.es/drupal/node/19320"&gt;La era del acceso&lt;/a&gt;&lt;/i&gt;) &lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;o &lt;b&gt;Juan Luís Cebrián&lt;/b&gt; (&lt;b&gt;La red&lt;/b&gt;). Es como si supiéramos hacer coches con motor de explosión sin entender demasiado las características y comportamiento de la gasolina. No afirmo que la sociedad de la información sea un epifenómeno de la transformación de la misma información pero si que debe ser más fácil observar los efectos de la gravedad que conocer sus causas.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;En todo caso, y a respuesta a una pregunta sobre como sería la transferencia del papel a Internet, &lt;b&gt;Castells&lt;/b&gt; respondió (sin decirlo) con un no lo sé y viajando a los periódicos que en internet reproducen los de papel y no son capaces (de momento) de atraer dinero. &lt;b&gt;Castells&lt;/b&gt; afirmó que debemos distinguir entre la transición tecnológica, la de los contenidos y aun más la de los modelos de negocio y, finalmente que en ningún lugar se ha encontrado un modelo de negocio con el que se haga dinero con prensa en Internet.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family:Arial"&gt;En un debate reciente, un bibliotecario prominente y un alto directivo de la revista Nature, analizaban diversos obstáculos para una plena realización del acceso abierto a la información científica para concluir que estaban seguros de que el OA tiene futuro pero que no saben como o llegaremos a él. Pasa que la información quiere ser libre&lt;a href="http://www.rogerclarke.com/II/IWtbF.html"&gt; (information wants to be free)&lt;/a&gt; &lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: 15.552px; "&gt;y que lo que no dudamos en pager en físico (un periódico, una revista, un disco…) esperamos tenerlo libremente (i.e. son pago) en digital. Esto (de ser cierto) no sería una gran explicación pero si al menos la constitución de un hecho que deberíamos asumir. Mientras tanto, ¿cómo queda el hecho que el valor derivado de la información en la sociedad de la ídem aumente dado el potencial generador de valor de la información?&lt;p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: 15.552px; "&gt;
&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1437436724184941676-8468906127942584623?l=bdig.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://bdig.blogspot.com/feeds/8468906127942584623/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1437436724184941676&amp;postID=8468906127942584623' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/8468906127942584623'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/8468906127942584623'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://bdig.blogspot.com/2010/11/la-informacion-quiere-ser-libre-o.html' title='La información quiere ser libre o Manuel Castells en Cornellá (1)'/><author><name>Lluís Anglada</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06568385249417713652</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='21' src='http://bp2.blogger.com/_jLDfCMkQLL4/R_AeKRiXoGI/AAAAAAAABvg/yJFa5S90uqQ/S220/5430.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_jLDfCMkQLL4/TNXqaCusUEI/AAAAAAAAI3w/k4liGXwLB7c/s72-c/m+castells.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1437436724184941676.post-452503281125786884</id><published>2010-10-24T23:35:00.005+02:00</published><updated>2010-12-05T23:30:37.842+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='futur'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='ThinkEPI'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Tomàs Baiget'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='prospectiva'/><title type='text'>Un dia soleado enMadrid, o, presentación del Anuario ThinkEPI</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_jLDfCMkQLL4/TMSnQBCK9WI/AAAAAAAAI0E/UJOQQin9JTM/s1600/1010+anuario+thikEPI.JPG"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_jLDfCMkQLL4/TMSnQBCK9WI/AAAAAAAAI0E/UJOQQin9JTM/s400/1010+anuario+thikEPI.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5531730135915099490" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div&gt;Presentación del &lt;b&gt;&lt;i&gt;Anuario ThinkEPI&lt;/i&gt; &lt;/b&gt;en la sede del &lt;b&gt;Ministerio de Cultura&lt;/b&gt; el pasado jueves 21.10.10, con menos público que el esperado y que el que se merecía lo que dio de si el acontecimiento.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;b&gt;Enrique Orduña y Tomàs Baiget&lt;/b&gt; hicieron un balance de las 4 temporadas del &lt;b&gt;&lt;i&gt;Anuario&lt;/i&gt;&lt;/b&gt; y contaron algunas novedades del grupo &lt;b&gt;&lt;a href="http://www.thinkepi.net/"&gt;ThinkEPI&lt;/a&gt; &lt;/b&gt;para el 2011. &lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Este se creó en 2005 con la voluntad de ser un ‘think tank’, es decir una fábrica de ideas, en nuestro dominio y la voluntad de dinamizar la profesión, contribuir a la formación permanente de los profesionales y difundir conocimientos a partir de notas informativas (casi artículos) creados por expertos. Estas notas se difunden de tres formas: en la lista de distribución de  &lt;b&gt;IWEtel&lt;/b&gt; dónde reciben comentarios, estos se incorporan a las notas y las notas se suben a la &lt;b&gt;web de ThikEPI&lt;/b&gt;, finalmente, una vez al año se publica en el &lt;b&gt;Anuario ThinkEPI&lt;/b&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Sin quitar méritos a otros, los resultados debemos agradecérselos a &lt;b&gt;Tomàs Baiget&lt;/b&gt; que desde hace años ha puesto todo su tesón (que es mucho) en crear ámbitos en los que el conocimiento surja del intercambio entre profesionales.  Esta es a mi parecer la constante de muchas iniciativas de &lt;b&gt;Tomàs&lt;/b&gt;, iniciativas que deben tener mérito ya que son capaces de nacer y de permanecer (bastantes cosas pueden nacer, pero solo permanecen las que se empujan con constancia y las que se basan en un acierto).&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;b&gt;ThinkEpi, El profesional de la información y la lista IWEtel&lt;/b&gt; tienen en común lo mencionado: la convicción de que (parte) del aprendizaje de un profesional proviene de lo que puede aprender de los demás. &lt;b&gt;Tomás&lt;/b&gt; lo experimentó cuando hace mucho, mucho tiempo creó y animó las ‘&lt;b&gt;tertulias terminaleras&lt;/b&gt;’, reuniones informales de profesionales que usaban la teledocumentación y que se encontraban para explicarse novedades, plantearse problemas, contrastar ideas y, ¿porqué no? continuar la sesión alrededor de una cerveza o un café.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;El acto empezó con una conferencia de &lt;b&gt;Pablo Lara-Navarra&lt;/b&gt; (Director de innovación en la UOC) que llevaba por título “Prospectiva e innovación en las ciencias de la información” que no podré de ninguna forma resumir ya que en parte consistió una demostración de libros e- con imágenes 3D incorporadas (momento al que se corresponde la foto). De su intervención me interesaron dos cosas&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;ul&gt;&lt;li&gt;Sus reflexiones sobre la innovación. Según Pablo, innovar es tener muchas dudas (cuando no hay dudas no estamos innovando, estamos mejorando), una apuesta (a veces es una apuesta personal) para hacer algo diferente, incertidumbre (cosa que comporta un riesgo personal e institucional) y no es [forzosamente] gratificante (ya que supone enfrentarse a la resistencia al cambio).&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Su visión sobre la innovación tecnológica que, según él, necesita un enlace con la realidad, un ámbito donde aplicarla. Hoy habría tecnología sin aplicación de donde surgiría la oportunidad para el bibliotecario de ayudar en encontrar aplicaciones para la tecnología. Concluyó afirmando que como profesión tenemos capacidad de aportar cosas a la innovación tecnológica y éstas son su aplicación a la realidad (a la información). Esta es (debería ser) nuestra valorización profesional.&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Transcribo aquí (y que mis compañeros me perdonen por mis lagunas y errores) parte del contenido de la mesa redonda que moderó &lt;b&gt;Javier Guallar&lt;/b&gt; y en la que intervinieron &lt;b&gt;Natalia Arroyo-Vázquez (FGSR), Elea Giménez-Toledo (CCHS-CSIC), Luis Rodríguez Yunta (CCHS-CSIC), Carlos Tejada (de la Facultad de BiD de la UCM) y yo mismo&lt;/b&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Preguntó &lt;b&gt;Javier&lt;/b&gt; sobre el valor de la prospectiva en nuestra área, las formas de estar al día y el valor de instrumentos como el Anuario.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;ul&gt;&lt;li&gt;Hubo coincidencia en considerar la prospectiva como un instrumento (o una actitud) por la que nos forzamos a comprender mejor el hoy para influir en el mañana.&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;b&gt;Anglada&lt;/b&gt; afirmó que la prospectiva demasiadas veces esconde deseos (y no intenta adivinar qué será el futuro). La prospectiva como adivinación tienen un valor nulo. La prospectiva como actitud tienen un valor muy alto, ya que preocuparse por lo que vendrá es preguntarse sobre la realidad y como esta cambia.&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Para estar al día, diversos asistentes destacaron la importancia de nuevos instrumentos como las redes sociales, las listas de distribución, los blogs...&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Como valor de ThinkEPI, &lt;b&gt;Elea&lt;/b&gt; destacó que el conocimiento está interrelacionado y que los profesionales solemos movernos en ámbitos de especialización que no nos permiten tener una visión global del mundo en el que nos movemos. Las notas de ThinkEPI nos proporcionan esta visión multidisciplinar y plural que no podemos generar u obtener por nosotros mismos.&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;b&gt;Javier&lt;/b&gt; nos pidió que destacáramos 2-3 en nuestro sector para el periodo 2011-2013 y se señalaron:&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;ul&gt;&lt;li&gt;&lt;b&gt;Natalia&lt;/b&gt;: la mejora del acceso de la información desde cualquier lugar y momento gracias al avance de la web móvil, la nube y el libro electrónico y el uso la web social y la reutilización de información por parte de las bibliotecas.&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Luis: la creación de nuevos recursos para extraer citas y la mejora de los sistemas de recuperación de la información (destacando que los sistemas actuales de búsquedas federadas son limitados).&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;b&gt;Elea&lt;/b&gt;: la consolidación de las herramientas para evaluar investigadores en ciencias sociales y humanas y el replanteamiento de las políticas de edición en las universidades para buscar más calidad.&lt;/li&gt;&lt;li&gt;&lt;b&gt;Carlos&lt;/b&gt;: el desarrollo de las enseñanzas profesionales bajo la reforma de Bolonia. Dio el 2015 como fecha clave ara nuestros estudios que va a ser cuando se evalúen las titulaciones actuales. Destacó como claves del  desarrollo profesional: la colaboración (con otros sectores y otros profesionales), la convergencia de disciplinas (colaboración con otros profesionales), la diversificación (no hay un solo modelo de plan de estudios), la evolucionar hacia la formación en competencias y actitudes y la búsqueda de calidad en los programas académicos.&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;b&gt;Anglada&lt;/b&gt; citó 3 tendencias:&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;ul&gt;&lt;li&gt;La crisis económica en la que será determinante no ya los recursos que no tendremos sino como reaccionaremos a no tenerlos (la cultura en general y las bibliotecas en particular hemos vivido en gran parte menos de grandes planes que de excedentes económicos en años de abundancia).&lt;/li&gt;&lt;li&gt;La búsqueda y experimentación de modelos de negocio para la información electrónica para intentar encontrar modelos exitosos (basados en el gana-gana) como lo han sido las contrataciones consorciadas de revistas. Los desarrollos del OA formarían parte de esta tendencia.&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Los esfuerzos de las bibliotecas y centros de información para valorizarse, es decir para mostrar su aportación a la sociedad en general, y a la institución que las mantiene en concreto.&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Todo terminó, como las tertulias terminaleras que organizaba &lt;b&gt;Tomàs, &lt;/b&gt;con una magnífica conversación alrededor de una comida menos destacable y un posterior café en la terraza del &lt;b&gt;Círculo de Bellas Artes&lt;/b&gt; bajo un cielo brillante y soleado.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1437436724184941676-452503281125786884?l=bdig.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://bdig.blogspot.com/feeds/452503281125786884/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1437436724184941676&amp;postID=452503281125786884' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/452503281125786884'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/452503281125786884'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://bdig.blogspot.com/2010/10/un-dia-soleado-enmadrid-o-presentacion.html' title='Un dia soleado enMadrid, o, presentación del Anuario ThinkEPI'/><author><name>Lluís Anglada</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06568385249417713652</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='21' src='http://bp2.blogger.com/_jLDfCMkQLL4/R_AeKRiXoGI/AAAAAAAABvg/yJFa5S90uqQ/S220/5430.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_jLDfCMkQLL4/TMSnQBCK9WI/AAAAAAAAI0E/UJOQQin9JTM/s72-c/1010+anuario+thikEPI.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1437436724184941676.post-2648574167796440791</id><published>2010-10-17T23:54:00.003+02:00</published><updated>2010-10-18T00:02:35.567+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='R. Darnton'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Google Books'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='biblioteques de recerca'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='llibres'/><title type='text'>Digitalització i democràcia</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_jLDfCMkQLL4/TLtxXvoC8DI/AAAAAAAAIz8/MYLB_KmIlcw/s1600/darnton.jpg"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 298px; height: 400px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_jLDfCMkQLL4/TLtxXvoC8DI/AAAAAAAAIz8/MYLB_KmIlcw/s400/darnton.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5529137620262776882" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div&gt;Fa dies que, amb ganes de fer-ne una entrada a aquest blog, porto amunt i avall una de les darreres publicacions d’&lt;b&gt;&lt;a href="http://www.arcadia-editorial.com/home.php"&gt;Arcàdia Editorial&lt;/a&gt;(*)&lt;/b&gt;. Es tracta de “&lt;b&gt;&lt;i&gt;Digitalitzar és democratitzar? El cas dels llibres&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;” de &lt;b&gt;&lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Robert_Darnton"&gt;Robert Darnton&lt;/a&gt;&lt;/b&gt;. Me’l vaig llegir en un sant-i-amen tant degut a la seva brevetat (92 p.) com al seu interès i el recomano (més pel segon motiu que pel primer) a tothom que pugui estar interessat en el món del llibre i especialment a bibliotecaris.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;L’obra són dos articles publicats e 2008 i el 2009 a &lt;b&gt;&lt;i&gt;The New York Review of Books&lt;/i&gt;&lt;/b&gt; i una conferència pronunciada a  la Fira de Frankfurt de l’any passat i és d’indispensable lectura (perdoneu la pedanteria) per qui vulgui seguir els passos de &lt;b&gt;Google Llibres&lt;/b&gt; i per qui s’interessi sobre el futur de les biblitoeques (o per si les biblioteques tenen futur). &lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;b&gt;Google books o Google llibres&lt;/b&gt; va començar amb un acord entre l’empresa informàtica i importants biblioteques de recerca (entre les quals hi ha la &lt;b&gt;Biblioteca de Catalunya&lt;/b&gt;) segons el que es digitalitzarien obres alliberades de drets de propietat intel·lectual.  El projecte va suscitar reaccions diverses. &lt;b&gt;Microsoft&lt;/b&gt;, per exemple, va voler emular-lo en un projecte propi que ja ha abandonat. El 2007 &lt;b&gt;Jean-Noel Jeanneney&lt;/b&gt;, llavors president de la biblioteca nacional de França, va publicar un llibre (**) que advertia dels perills del projecte per a les cultures europees i que animava a emprendre accions urgents de digitalització, cosa que va ser decisiva pel naixement de &lt;b&gt;Europeana&lt;/b&gt;. Aquest és un dels projectes amb els que &lt;b&gt;Google&lt;/b&gt; està transformant el món i de ben segur el món de les biblioteques (i potser fins i tot el de les editorials). Les notícies que hem tingut de &lt;b&gt;Google llibres&lt;/b&gt; han estat sovint acompanyades de la polèmica ja que els mitjans n’han destacat els litigis legals que ha provocat tant als EUA com a Europa.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Les grans biblioteques de recerca dels EUA i del món (moltes universitàries i algunes públiques) mantenien una gran diferència amb la resta degut a les seves col·leccions úniques. La digitalització ha fet que la distinció entre dues biblioteques degut a les seves col·leccions sigui molt menor del que havia estat en el passat. Això ha estat això, per una banda, per la digitalització massiva de col·leccions, i, per una altra, per la compra consorciada d’informació digital. Fins fa 10 anys, la distància en col·leccions entre una biblioteca nord americana i la seva equivalent catalana podia ser de 10 a 1, i a vull en canvi pot ser de 2 a 1. Indubtablement en això la digitalització ha tingut un efecte democratitzador &lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;No comentaré més l’obra perquè la meva intenció és animar a que els que llegiu això passeu immediatament a llegir el llibre de &lt;b&gt;Darnton&lt;/b&gt;. Au, animeu-vos.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;(*) Arcàdia és un segell editorial barceloní que publica textos “que contribueixin a la difusió de la història de les idees i les seves manifestacions contemporànies” i que al seu catàleg inclou obres de Z. Bauman, C. Ginzburg, G Steiner...&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;(**) L’obra té traducció castellana:  “Google desafía a Europa: el mito del conocimiento universal” (València: Universitat de València. 2007). Al meu entendre és un llibre dolent que no cal llegir a no ser que hom tingui interès epistemològic en descobrir com males argumentacions poden tenir bons efectes, ja que en el naixement d’Europeana és innegable la influència de les crítiques a Google Llibres de Jeanneney. &lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1437436724184941676-2648574167796440791?l=bdig.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://bdig.blogspot.com/feeds/2648574167796440791/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1437436724184941676&amp;postID=2648574167796440791' title='3 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/2648574167796440791'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/2648574167796440791'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://bdig.blogspot.com/2010/10/digitalitzacio-i-democracia.html' title='Digitalització i democràcia'/><author><name>Lluís Anglada</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06568385249417713652</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='21' src='http://bp2.blogger.com/_jLDfCMkQLL4/R_AeKRiXoGI/AAAAAAAABvg/yJFa5S90uqQ/S220/5430.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_jLDfCMkQLL4/TLtxXvoC8DI/AAAAAAAAIz8/MYLB_KmIlcw/s72-c/darnton.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1437436724184941676.post-76851359297393249</id><published>2010-10-12T12:15:00.003+02:00</published><updated>2010-10-12T12:21:51.472+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='biblioteques'/><title type='text'>¿Tienen futuro las bibliotecas?</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_jLDfCMkQLL4/TLQ2MitnkjI/AAAAAAAAIzY/UfuoQ6IC7jg/s1600/future_libraries1.jpg"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_jLDfCMkQLL4/TLQ2MitnkjI/AAAAAAAAIzY/UfuoQ6IC7jg/s400/future_libraries1.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5527102231794913842" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div&gt;&lt;b&gt;Javier Guallar. Hemos empezado hablando del presente de las bibliotecas y vamos a terminar haciéndolo del futuro. Lee Rainie decía en la conferencia inaugural de las recientes Jornades Catalanes de Documentació que las bibliotecas en el nuevo ecosistema digital deberían jugar un papel como nodos de las redes sociales que establecerán cada vez más las personas. ¿Qué opinas de este argumento y cómo ves el futuro de las bibliotecas en este futuro digital, en el cual, como has dicho en tu blog, quizá ya no sean tan “indispensables”?&lt;p&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div&gt;LA. Como institución, la biblioteca es muy antigua. Hay pocas organizaciones que hayan resistido el paso del tiempo tan bien como lo han hecho las bibliotecas. Cierto es que las bibliotecas de hoy se diferencian bastante de las que hubo en Roma o en la Edad Media, pero la “biblioteca” permanece. Esto ha sido así porque las bibliotecas han sabido recrearse o reinventarse cuando la situación lo ha exigido. Las bibliotecas pusieron los libros bajo cadenas cuando éstos eran bienes escasos, los recogieron cuando la desamortización de bienes eclesiásticos los dispersaba, los coleccionaron cuando fue necesario organizar el saber y los difundieron cuando la sociedad necesitó apoyo para la extensión de la alfabetización.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;La existencia futura de bibliotecas depende de dos factores: de la evolución de las necesidades sociales con respecto a la información y de la capacidad de las bibliotecas de satisfacerlas. Las bibliotecas no son indispensables hoy y quizá no lo hayan sido nunca. Por desgracia, nuestras sociedades han dado sobradas muestras de cómo son prescindibles la paz, la justicia social, la cultura. ¿Porqué las bibliotecas serían una excepción a esto?&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Si una institución es útil a la sociedad, permanece. Algunas instituciones sin utilidad pueden prolongar su vida de forma forzada, pero terminan por perecer. La clave no es ser indispensable (algo que es sólo alcanzable por don divino), sino ser necesario (algo al alcance de la mano del esfuerzo humano). La pregunta no es si la humanidad puede vivir sin bibliotecas, sino qué podemos hacer las bibliotecas para hacer más fácil y agradable la existencia humana. En la sociedad de la información debería ser fácil que los que hemos tenido la información como profesión pudiéramos aportar algo a la sociedad.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;El malentendido se debe seguramente a que el concepto actual de biblioteca para el sentir popular se basa en lo que las bibliotecas aportaron como valor en una época en la que la información era un bien escaso: colecciones de saberes. Hoy la información es un bien de un acceso bastante fácil y el valor ya no está en la acumulación de información sino en la capacitación sobre su uso y en la facilitación de la transformación de la información en conocimiento.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;¿La biblioteca debe o puede ser un nodo de las redes sociales? Quizá sí, pero no sólo esto. El acceso libre a la información mundialmente disponible será aún durante algún tiempo un desideratum, como lo son los derechos humanos a muchos años de su universal promulgación. La conservación del saber no está garantizada por una sociedad utilitarista, la formación crítica en el uso de la información no se circunscribe al ámbito escolar, la oferta variada de información de calidad no puede dejarse en manos de lo que se encuentre en la Red... Es decir, aún hay campo para recorrer en lo podríamos definir como los ámbitos tradicionales de la biblioteca. Más allá de éstos, las bibliotecas pueden ser nodos de las redes sociales, agentes facilitadores de la generación de conocimiento o terceros espacios o espacios sociales donde ejercer de ciudadano en la sociedad de la información.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Tenemos futuro si tenemos la inteligencia de saber leer las necesidades sociales y la flexibilidad de adaptarnos a ellas para satisfacerlas.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;i&gt;De una entrevista de Javier Guallar a Lluís Anglada que se publica en el número actual de &lt;b&gt;El profesional de la Información&lt;/b&gt; (vol. 19, n. 5, setembre-octubre 2010) que tiene por tema central "Cooperación de bibliotecas en red". [Y fin de esto]&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1437436724184941676-76851359297393249?l=bdig.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://bdig.blogspot.com/feeds/76851359297393249/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1437436724184941676&amp;postID=76851359297393249' title='2 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/76851359297393249'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/76851359297393249'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://bdig.blogspot.com/2010/10/tienen-futuro-las-bibliotecas.html' title='¿Tienen futuro las bibliotecas?'/><author><name>Lluís Anglada</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06568385249417713652</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='21' src='http://bp2.blogger.com/_jLDfCMkQLL4/R_AeKRiXoGI/AAAAAAAABvg/yJFa5S90uqQ/S220/5430.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_jLDfCMkQLL4/TLQ2MitnkjI/AAAAAAAAIzY/UfuoQ6IC7jg/s72-c/future_libraries1.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1437436724184941676.post-7346122590396220123</id><published>2010-10-06T22:52:00.003+02:00</published><updated>2010-10-06T23:00:53.146+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='SELL'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Fecyt'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Accés Obert'/><title type='text'>Open Access</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_jLDfCMkQLL4/TKzirnE9k1I/AAAAAAAAIy8/lZfFsQXaQm4/s1600/1010+lluis+is+missed.JPG"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_jLDfCMkQLL4/TKzirnE9k1I/AAAAAAAAIy8/lZfFsQXaQm4/s400/1010+lluis+is+missed.JPG" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5525040081728803666" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div&gt;&lt;b&gt;Javier Guallar. Eres también un actor en la primera línea de las políticas de Open access y has sido el promotor del &lt;i&gt;OA Seminar en Granada,&lt;/i&gt; que tuvo como primer resultado la &lt;i&gt;Declaración de la Alhambra&lt;/i&gt; del 14 de mayo de 2010 sobre promoción del acceso abierto en los países del sur de Europa. ¿Cuál es la situación del OA en estos momentos y cómo ves su proyección?&lt;/b&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div&gt;A mí como bibliotecario lo que me interesa es mejorar el acceso a la información. Esto puede y debe realizarse de diferentes formas: coleccionando material efímero y de escaso valor presente, organizando sesiones de formación en el uso de bases de datos o mejorando la distribución física del espacio de la biblioteca. Se hace comprando o subscribiendo información, actividad loable que, por haber dinero de por medio, sufre cierto desprestigio entre una profesión muy volcada a actividades altruistas. Ahora tenemos la oportunidad de mejorar el acceso a la información contribuyendo a la consolidación y expansión del movimiento del acceso abierto.&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Los bibliotecarios estamos dentro del circuito de creación y consumo de información y, concretamente, de la información científica. En esta cadena ocupamos lugares a veces de protagonismo (en la difusión de la información), a veces de auxiliares. La cadena de difusión de información científica está en proceso de cambio. Ha sido más o menos estable en los casi cuatro siglos que nos preceden, pero la digitalización de la información y su distribución por la Red han introducido variaciones notables cuyo resultado final es todavía incierto. La citada compra de información por paquetes y de forma consorciada es una de las principales. Poner información en la Red de forma libre, y el acceso abierto a información que otros han puesto es otra de las componentes de este cambio que está de momento insinuando alternativas. Nuestra tarea como profesionales es favorecer las formas de distribución de información que redunden en mejoras para los usuarios.&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div&gt;La implicación de las bibliotecas en el &lt;b&gt;OA&lt;/b&gt; es alta y esto está bien porque el movimiento está teniendo diversas consecuencias beneficiosas: incrementa la cantidad de información disponible, reduce el poder del oligopolio de las editoriales y sociedades que publican la principal información científica, y expone la información para que pueda ser usada en contextos distintos al que nacieron. Está bien además porque ha dado a las bibliotecas más juego. Hemos entrado en la cancha para sostener un movimiento que de momento tiene más influencia que poder. Y digo esto porque al mismo tiempo que la información disponible en &lt;b&gt;OA&lt;/b&gt; es aún minoritaria, la existencia de repositorios de información es uno de los elementos que hoy está influyendo fuertemente en la elaboración de actividades al servicio de la ciencia.&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Hace diez años, consorcios de Turquía, Grecia, Italia, España y Portugal (a los que se ha sumado recientemente Francia) nos reunimos para aprender los unos de los otros y mejorar nuestras posiciones con respecto a lo que hacemos. Hace un par de años quisimos incluir el &lt;b&gt;OA&lt;/b&gt; en nuestras agendas ya que muchas de nuestras actividades tenían que ver con los repositorios. Nos propusimos redactar informes nacionales pera ver el estado del &lt;b&gt;OA &lt;/b&gt;en los respectivos países, poder comparar situaciones y sacar aprendizajes. Le propusimos a la &lt;b&gt;Fecyt&lt;/b&gt; que acogiera un encuentro sobre el &lt;b&gt;OA &lt;/b&gt;en los países de los consorcios mencionados.&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div&gt;La idea era simple: reunir delegaciones nacionales formadas por personas representativas de los diferentes agentes que intervienen en la cadena de la comunicación académica para discutir los informes nacionales mencionados (y una copia de lo que habían hecho hace un par de años los países nórdicos) e identificar posibles medidas de soporte del OA. Se busca que las medidas aprobadas por expertos de diferentes países sirvan de apoyo a los esfuerzos que cada uno realiza por su lado. La reunión tuvo lugar en Granada el pasado mes de mayo y &lt;a href="http://oaseminar.fecyt.es/Publico/AlhambraDeclaration/index.aspx"&gt;concluyó con una declaración &lt;/a&gt;que señala en qué ámbitos debemos avanzar y cómo hacerlo para dar apoyo al acceso abierto.&lt;p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div&gt;
&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Quizá lo más importante de la &lt;i&gt;&lt;b&gt;&lt;a href="http://oaseminar.fecyt.es/Publico/AlhambraDeclaration/index.aspx"&gt;Declaración OA de Granada&lt;/a&gt;&lt;/b&gt;&lt;/i&gt; sea el compromiso de las instituciones y personas asistentes de constituir en cada país una “task force” representativa en la que participen personas de los diferentes agentes implicados en la cadena de producción científica y el de realizar anualmente un plan de acción nacional para la promoción y extensión del movimiento.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;i&gt;De una entrevista de &lt;b&gt;Javier Guallar &lt;/b&gt;a &lt;b&gt;Lluís Anglada&lt;/b&gt; que aparece en el último número de &lt;b&gt;El profesional de la Información&lt;/b&gt; (vol. 19, n. 5, setembre-octubre 2010) que tiene por tema central "Cooperación de bibliotecas en red".&lt;p&gt;&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1437436724184941676-7346122590396220123?l=bdig.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://bdig.blogspot.com/feeds/7346122590396220123/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1437436724184941676&amp;postID=7346122590396220123' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/7346122590396220123'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/7346122590396220123'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://bdig.blogspot.com/2010/10/open-access.html' title='Open Access'/><author><name>Lluís Anglada</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06568385249417713652</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='21' src='http://bp2.blogger.com/_jLDfCMkQLL4/R_AeKRiXoGI/AAAAAAAABvg/yJFa5S90uqQ/S220/5430.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_jLDfCMkQLL4/TKzirnE9k1I/AAAAAAAAIy8/lZfFsQXaQm4/s72-c/1010+lluis+is+missed.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1437436724184941676.post-4266118159855404840</id><published>2010-10-01T00:17:00.004+02:00</published><updated>2010-10-01T00:30:52.939+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='xarxa de biblioteques de Barcelona'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Carme Mayol'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='biblioteca pública provincial'/><title type='text'>La Biblioteca P o C (?)  de Barcelona</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_jLDfCMkQLL4/TKUM2fPGQbI/AAAAAAAAIyc/ql4DdG_lpYk/s1600/bibbioteca+p+de+bcn.jpg"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 201px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_jLDfCMkQLL4/TKUM2fPGQbI/AAAAAAAAIyc/ql4DdG_lpYk/s400/bibbioteca+p+de+bcn.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5522834648277074354" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;Quan vaig entrar a la professió hi havia dues preguntes per les que els bibliotecaris no teníem resposta: perquè els estudis de bibliotecari no estaven a la universitat i perquè no hi havia biblioteca de l’Estat a la capital de la província de Barcelona. La primera es va resoldre a meitat dels anys 80 i la segona sembla que pot tenir resposta d’aquí poc (el 2015).&lt;p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;La feina no em va deixar estar el passat dia 28 a la presentació del projecte que la &lt;b&gt;Ministra de Cultura, el Conseller de Cultura i l’Alcalde de Barcelona&lt;/b&gt; van fer a l’estació de França i que segueixo al &lt;a href="http://www.bauenblog.info/2010/09/29/presentacio-del-projecte-de-biblioteca-publica-de-barcelona/"&gt;bloc &lt;b&gt;Bauen&lt;/b&gt; en una molt bona crònica que signa &lt;b&gt;Ignasi Bonet&lt;/b&gt;&lt;/a&gt;. &lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;Al llarg de la meva vida professional he estat relacionat alguna vegada amb el tema i fins&lt;span style="mso-spacerun: yes"&gt;  &lt;/span&gt;tot he escrit algun article dels que ara només trobo* el publicat el 2005 al &lt;b&gt;El País&lt;/b&gt; amb el títol de &lt;i&gt;&lt;a href="http://www.elpais.com/articulo/cataluna/biblioteca/Barcelona/elpeputec/20050711elpcat_5/Tes"&gt;Una biblioteca para Barcelona&lt;/a&gt;&lt;/i&gt;. &lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;No estarà de més, doncs, que opini una altra vegada assumint que en dec tenir una visió parcial i animant a que me la complementi qui en sàpiga més que jo.&lt;p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;Devia ser a començaments dels 80 quan una delegació de l’&lt;b&gt;Associació de Bibliotecàries de Catalunya&lt;/b&gt;** formada almenys per la &lt;b&gt;Núria Ventura&lt;/b&gt; i un servidor érem despatxats del despatx del regidor de cultura (de l’ajuntament de Barcelona) del moment per reclamar-li que fessin biblioteques i reclamessin la de l’Estat. Van passar els anys sense massa canvis tot i que va passar a la història la frase d’un factòtum important a l’ajuntament de que no es farien biblioteques a la ciutat fins que per sota el seu balcó passessin manifestacions de ciutadans reclamant-les.&lt;p&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;L’&lt;b&gt;Oriol Bohigas&lt;/b&gt; va ser el primer regidor de cultura que va començar a voler fer biblioteques i la provincial de l’estat va començar a tenir diversos emplaçaments (es va parlar del Maremàgnum i de la Pl. de les Glòries). Al meu entendre, l’ajuntament sempre va posar l’efecte creador de ciutat de l’equipament&lt;span style="mso-spacerun: yes"&gt;  &lt;/span&gt;per davant de la utilitat bibliotecària del mateix. És una opinió, però crec que és clau per entendre el tema. Més endavant (i potser poc abans de que l’ajuntament aprovés el seu &lt;b&gt;pla de biblioteques 1998-2010&lt;/b&gt;) es va decidir que l’edifici de l’antic Born en seria l’emplaçament. La &lt;b&gt;Carme Mayol&lt;/b&gt;, llavors presidenta del Col·legi, en representació de la professió va argumentar en contra la ubicació però de l’ajuntament se li va dir que o s’acceptava el Born o no veuríem la biblioteca. De la decisió de canviar els llibres per pedres (2002) me n’estalvio els comentaris però val la pena recordar que les mateixes ruïnes van trobar-se quan es va fer el pàrking del Born i que llavors&lt;span style="mso-spacerun: yes"&gt;  &lt;/span&gt;no hi va haver cap canvi de cotxes per pedres.&lt;p&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;I del nou emplaçament i edifici presentats fa un parell de dies? Deixo a banda el que &lt;a href="http://avui.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/309424-la-nova-biblioteca-central-sera-realitat-per-fi-al-2015.html"&gt;els comentaristes de la notícia de l’&lt;b&gt;Avui&lt;/b&gt;&lt;/a&gt;&lt;b&gt; &lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;remarquen (un cert tuf electoral) i els comentaris que se m’acudeixen són quatre.&lt;p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;b&gt;Biblioteca o moble urbà&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;b&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;La biblioteca és un projecte més urbanístic que arquitectònic (i molt més arquitectònic que bibliotecari).&lt;span style="mso-spacerun: yes"&gt;  &lt;/span&gt;L’ajuntament ha volgut amb aquest ‘deute’ que l’Estat tenia amb Barcelona contribuir a teixir la nova ciutat. És un propòsit lícit i sobretot plausible, però no es pot estar parlant anys i panys d’una biblioteca molt gran sense que es donin alguns elements bibliotecaris del projecte. Aquest no hi són a no ser que ens vulguin fer passar bou per bèstia grossa, és a dir, un programa funcional (que probablement té 15 anys) per un projecte de biblioteca per la Barcelona metropolitana i digital d’avui. El meu pare era arquitecte i tinc per la professió una admiració i respecte considerables, i des d’aquest em platejo també perquè s’han buscat arquitectes emblemàtics per altres edificis i no per aquest (un edifici d’un arquitecte de renom podia ser un pal·liatiu per una ubicació que serà durant molts anys sinó sempre clarament inadequada).&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" &gt;&lt;b&gt;Una biblioteca desintegrada&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;La biblioteca, serà municipal com la resta de biblioteques públiques de la ciutat? central urbana com diu l’&lt;b&gt;Alcalde&lt;/b&gt;? de comarca com crec que es deduiria de la &lt;b&gt;Llei de biblioteques&lt;/b&gt;? provincial (sic) tal com s’hi refereix el &lt;a href="http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=49677&amp;amp;idioma=0&amp;amp;departament=47&amp;amp;canal=48"&gt;&lt;b&gt;Servei de Biblioteques de la Generalitat&lt;/b&gt;&lt;/a&gt;? &lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;pública de l’Estat com diu la &lt;b&gt;Ministra&lt;/b&gt;? Com que els debats nominalistes sempre m’han semblat estèrils, dir que tant me fa. No m’és igual en canvi la seva integració amb la resta de biblioteques. Aquesta només pot passar per la incorporació al &lt;b&gt;Consorci de Biblioteques de Barcelona&lt;/b&gt;, consorci creat encertadament per dirigir des d’un sol lloc la política de biblioteques de la ciutat (i per als ciutadans que l’habiten o que la visiten). La incorporació de la Generalitat al Consorci és d’una necessitat imponent. No es va fer amb l’excusa de desavinences polítiques quan als dos cantons de la Pl. St. Jaume no hi havia el mateix partit polític, ni tampoc quan la conselleria de Cultura va estar en mans de qui havia dissenyat el consorci, ni més recentment ara que&lt;span style="mso-spacerun: yes"&gt;  &lt;/span&gt;els partits de les dues administracions comparteixen govern. Em sembla que no es poden anar donant lliçons d’integració del sistema bibliotecari a escala catalana quan no som capaços d’integrar biblioteques en una escala més manejable.&lt;p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;b&gt;Prioritària en aquests moments?&lt;/b&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;Fa anys i panys que defenso la biblioteca espai, la defenso molt abans de que fer-ho estes una mica ben vist. No ho dic per reivindicar-me, però sí per anticipar-me a les crítiques que em poden venir si poso en qüestió la necessitat o prioritat ara de la biblioteca municipal, provincial o de l’Estat. A Catalunya li manquen inversions en biblioteques, però, cal fer-les aquí? Cal fer-les aquí ara? La Biblioteca de Catalunya està pendent d’una ampliació que hauria de doblar el seu espai i que la convertiria en la biblioteca de Barcelona que potser la ciutat necessita. El centre tradicional de Barcelona està mancat de biblioteques per bé que els gestors del pla de biblioteques hagin rectificat i n’hagin inclòs algunes de no previstes el 1998. A les biblioteques de Catalunya (a totes i a les municipals de Barcelona també) els falta informació; tenen pocs llibres en paper i encara menys informació digital. Bons llocs tots aquests per invertir de forma alternativa.&lt;p&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;&lt;b&gt;Sostenible en època de crisi?&lt;/b&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt;Van maldades, no sé si ens n’hem adonat. 37,4 M€ són molts i val la pena pensar-se bé si és aquí que els hem de posar, però no vull parlar d’això i sí del cost de funcionament. A una reunió del &lt;b&gt;Consell de biblioteques de la ciutat de Bcn  &lt;/b&gt;he demanat quin cost té el funcionament de la biblioteca. Algú em va dir que uns 2 o potser 3 m€ / any i el representant de la &lt;b&gt;Generalitat &lt;/b&gt;(qui haurà d’assumir el cost) no va dir el contrari. Jo (que sóc garrepa i apanyadet) calculo que amb menys de 10 M€ / any la biblioteca no es pot posar en marxa. Això és quasi doblar el pressupost de la &lt;b&gt;Biblioteca de Catalunya&lt;/b&gt; i són molts diners per a un &lt;b&gt;Departament (el de Cultura)&lt;/b&gt; que no està pas entre els més ben dotats dels de la Generalitat.&lt;p&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;Bueno, i aquí ho deixo, que és tard i vol ploure.&lt;p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;* Però al meu PC n’hi ha dos més del 2002.&lt;p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;** Sí, va existir una cosa que es deia així abans del Col·legi.&lt;p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt;
&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family:Arial"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/1437436724184941676-4266118159855404840?l=bdig.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://bdig.blogspot.com/feeds/4266118159855404840/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=1437436724184941676&amp;postID=4266118159855404840' title='6 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/4266118159855404840'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/1437436724184941676/posts/default/4266118159855404840'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://bdig.blogspot.com/2010/10/la-biblioteca-p-o-c-de-barcelona.html' title='La Biblioteca P o C (?)  de Barcelona'/><author><name>Lluís Anglada</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06568385249417713652</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='31' height='21' src='http://bp2.blogger.com/_jLDfCMkQLL4/R_AeKRiXoGI/AAAAAAAABvg/yJFa5S90uqQ/S220/5430.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_jLDfCMkQLL4/TKUM2fPGQbI/AAAAAAAAIyc/ql4DdG_lpYk/s72-c/bibbioteca+p+de+bcn.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>6</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-1437436724184941676.post-9142752731221435135</id><published>2010-09-26T23:29:00.005+02:00</published><updated>2010-09-27T00:36:39.593+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Cooperació'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='consorcis'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='programaris de gestió de biblioteques'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='OCLC'/><title type='text'>OCLC</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_jLDfCMkQLL4/TJ-82nLAV_I/AAAAAAAAIyU/Iagvbc1sgac/s1600/oclc.jpg"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 218px; height: 231px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_jLDfCMkQLL4/TJ-82nLAV_I/AAAAAAAAIyU/Iagvbc1sgac/s400/oclc.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5521339314593617906" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;p style="margin:0cm;margin-bottom:.0001pt;text-align:justify"&gt;&lt;b style="mso-bidi-font-weight:normal"&gt;&lt;i style="mso-bidi-font-style:normal"&gt;&lt;span style="mso-bidi-font-size:11.0pt;font-family:Arial"&gt;Javier Guallar&lt;span style="color:black;mso-bidi-font-weight:bold;mso-bidi-font-style:italic"&gt;. En marzo pasado fuiste elegido miembro del Consejo global de OCLC. Sabemos de las gigantescas dimensiones de esta organización de 27.000 bibliotecas en 127 países, pero ¿qué influencia está teniendo sobre las bibliotecas españolas?&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;&lt;b style="mso-bidi-font-weight:normal"&gt;&lt;i style="mso-bidi-font-style:normal"&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;p&gt;&lt;b style="mso-bidi-font-weight:normal"&gt;&lt;i style="mso-bidi-font-style:normal"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="margin:0cm;margin-bottom:.0001pt;text-align:justify"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="mso-bidi-font-size:11.0pt;font-family:Arial;color:black"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="margin:0cm;margin-bottom:.0001pt;text-align:justify"&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="mso-bidi-font-size:11.0pt; font-family:Arial;color:black"&gt;&lt;b&gt;OCLC&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;span style="mso-bidi-font-size: 11.0pt;font-family:Arial;color:black"&gt; fue un consorcio más de los muchos que se crearon en los Estados Unidos y en Europa en los años 70 alrededor de la automatización de los catálogos de las bibliotecas. La motivación era el ahorro de costes en catalogación y automatización y aquella aceleración de la cooperación propició que surgieran múltiples entidades cooperativas, algunas de las cuales continúan existiendo a pesar de que otras muchas han desaparecido.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="margin:0cm;margin-bottom:.0001pt;text-align:justify"&gt;&lt;span style="mso-bidi-font-size:11.0pt;font-family:Arial;color:black"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="margin:0cm;margin-bottom:.0001pt;text-align:justify"&gt;&lt;span style="mso-bidi-font-size:11.0pt;font-family:Arial;color:black"&gt;No existen ya la ejemplar &lt;i&gt;&lt;b&gt;PICA&lt;/b&gt;&lt;/i&gt; de Holanda ni los consorcios regionales del Reino Unido, pero en los países nórdicos han perdurado estructuras cooperativas de catalogación y de catálogos colectivos sobre las cuales a veces se han sustentado los consorcios de compras digitales actuales. En los EUA, &lt;i&gt;&lt;b&gt;OCLC&lt;/b&gt;&lt;/i&gt; tomó preeminencia en el proceso cooperativo de catalogar por copia. Esto sustentó a &lt;i&gt;&lt;b&gt;OCLC&lt;/b&gt;&lt;/i&gt;&lt;b&gt; &lt;/b&gt;económicamente y permitió a las bibliotecas norteamericanas completar sus procesos de reconversión de catálogos con plazos y costes mejores que lo que han podido hacer las de otros países.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="margin:0cm;margin-bottom:.0001pt;text-align:justify"&gt;&lt;span style="mso-bidi-font-size:11.0pt;font-family:Arial;color:black"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="margin:0cm;margin-bottom:.0001pt;text-align:justify"&gt;&lt;span style="mso-bidi-font-size:11.0pt;font-family:Arial;color:black"&gt;Lo mejor del crecimiento de &lt;i&gt;&lt;b&gt;OCLC&lt;/b&gt;&lt;/i&gt; por encima de otros consorcios o redes de bibliotecas, es que no ha sido a costa de la desaparición de los que quedaban atrás en dimensiones o de la no creación de nuevas entidades organizativas. Quien observe la realidad asociativa y consorcial norteamericana descubrirá una enorme cantidad y variedad de instituciones cooperativas que coexisten con &lt;i&gt;&lt;b&gt;OCLC&lt;/b&gt;&lt;/i&gt; y que lo hacen a veces con servicios paralelos de catálogo colectivo y préstamo interbibliotecario.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="margin:0cm;margin-bottom:.0001pt;text-align:justify"&gt;&lt;span style="mso-bidi-font-size:11.0pt;font-family:Arial;color:black"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="margin:0cm;margin-bottom:.0001pt;text-align:justify"&gt;&lt;span style="mso-bidi-font-size:11.0pt;font-family:Arial;color:black"&gt;Su preeminencia en el suministro de catalogación por copia la ha convertido en un monopolio de facto y así ha sido percibida en algunas partes del mundo y, concretamente, en la Europa no anglosajona, España incluida. En los EUA ha habido un fuerte debate debido a cambios sobre las condiciones de uso de los registros de &lt;i&gt;&lt;b&gt;WorldCat&lt;/b&gt;&lt;/i&gt;. Yo mismo en el pasado me he sentido maltratado por una organización que se reclamaba hija de las bibliotecas y actuaba con la insensibilidad y rigidez que atribuimos a las empresas multinacionales.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="margin:0cm;margin-bottom:.0001pt;text-align:justify"&gt;&lt;span style="mso-bidi-font-size:11.0pt;font-family:Arial;color:black"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="margin:0cm;margin-bottom:.0001pt;text-align:justify"&gt;&lt;span style="mso-bidi-font-size:11.0pt;font-family:Arial;color:black"&gt;Pero es una organización de grandes aciertos. Presta servicios a las bibliotecas con la copia de registros, tienen un préstamo interbibliotecario a escala internacional y la red virtual de referencia bibliográfica &lt;b&gt;Question Point&lt;/b&gt;, distribuye software específico para bibliotecas como &lt;b&gt;Content.dm&lt;/b&gt;, mantiene &lt;b&gt;Dublin Core&lt;/b&gt;... Pero su función más importante es la de hacer de escaparate para las bibliotecas a escala mundial. &lt;b&gt;WorldCat&lt;/b&gt;, que tenía unos “escasos” 40 millones de registros bibliográficos hace unos pocos años, reseña hoy casi 200 millones con noticias bibliográficas de todo tipo de documentos y procedentes de bibliotecas, archivos y museos. &lt;b&gt;WorldCat&lt;/b&gt; exhibe al mundo los contenidos de las instituciones de la memoria y hace que, sin esfuerzo por parte de éstas, sus documentos aparezcan en la Red cuando se hacen búsquedas globales.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="margin:0cm;margin-bottom:.0001pt;text-align:justify"&gt;&lt;span style="mso-bidi-font-size:11.0pt;font-family:Arial;color:black"&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="margin:0cm;margin-bottom:.0001pt;text-align:justify"&gt;&lt;span style="mso-bidi-font-size:11.0pt;font-family:Arial;color:black"&gt;Recientemente ha tomado la decisión de internacionalizarse, esto quiere decir que ha abierto de forma decidida su gobierno a bibliotecas no estadounidenses y que quiere reorganizarse para ser una organización global. A mi entender las bibliotecas necesitamos organizaciones internacionales fuertes. Necesitamos asociaciones profesionales, entidades cooperativas y empresas suministradoras de servicios a escala global porque muchas de las batallas del futuro se librarán en la arena de lo global. Otras batallas serán en el terreno de lo local, y por esto hemos de aprovechar las oportunidades que puedan presentarse para influir desde nuestro punto de vista y situación en organizaciones internacionales. Cuando me presenté como candidato para el &lt;i&gt;&lt;b&gt;Consejo global&lt;/b&gt;&lt;/i&gt;&lt;b&gt; de &lt;/b&gt;&lt;i&gt;&lt;b&gt;OCLC&lt;/b&gt;&lt;/i&gt; fue con esta intención.&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="margin:0cm;margin-bottom:.0001pt;text-align:justify"&gt;&lt;span style="mso-bidi-font-size:11.0pt;font-family:Arial;color:black"&gt; &lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; "&gt; &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;span style="font-size:12.0pt;mso-bidi-font-size:10.0pt;font-family:Arial; mso-fareast-font-family:&amp;quot;Times New Roman&amp;quot;;color:black;mso-ansi-language:ES; mso-fareast-language:ES;mso-bidi-language:AR-SA"&gt;&lt;i&gt;De una entrevista de
