Necessaris, sí. Indispensables, no

Vaig poder ser a la xerrada inaugural de la 12a edició de les Jornades Catalanes Documentació que va tenir lloa a Barcelona el passat 19 de maig. La feia Lee Rainie i tenia per títol: How libraries can survive in thre new media ecosystem.

Lee Rainie és el director del Pew Research Center’s Internet & American Life Project, institució de la que ja hem parlat aquí alguna vegada i de la que hem destacat que estudia els efectes socials d’Internet en la vida de les persones i que ho fa a partir de dades i enquestes. La darrera d’aquestes pregunta a un seguit d’experts si creuen o no que l’any 2020 la web semàntica concebuda per Tim Berners-Lee serà ja efectiva.

La visió de L. Rainie és que Internet ha suposat un nou ecosistema de la informació. Aquesta ha passat de ser (en la societat industrial) escassa, cara, orientada a la institució i empaquetada per a consum, a ser (en la societat informacional): abundant, barata, orientada a la persona i pensada per a participació.

Va relacionar vuit maneres sobre com ha canviat l’ecosistema de la informació:

• El volum de la informació creix.
• La varietat de les fonts d’informació ha crescut (i això democratitza la informació; Internet està ple d’informació personal creada per a no professionals)
• Hi ha canvis importants en com s’usa la informació (es fa multitasking i l’atenció es desvia, la curiositat de la gent es veu gratificada perquè troba coses que busca, l’amaterisme es potencia...)
• S’increment de la velocitat a la que es difon la informació.
• La disponibilitat de la informació s’expandeix: la informació és arreu on hi ha gent i hi és sempre
• Els móns digitals són excitants
• La cerca i personalització de la informació pren més rellevància.
• Es participa (etiquetes, vots, comentaris...)

Quin és el (nou) paper de les biblioteques en aquest nou ecosistema? Dons segons el conferenciant ser nodes en les xarxes de les persones de manera que les biblioteques els ajudin a solucionar problemes i a prendre decisions. Els bibliotecaris serien / actuarien com amics dins les xarxes socials.

En aquesta línia, aconsella que les biblioteques estiguin on està la gent (als espais virtuals i a les xarxes socials) i ajudin a la gent a adquirir informació (que ofereixin serveis a molts llocs, que distribueixin informació per diferents canals i que facin enllaços cap a bons materials).

Jo sóc d’una generació de bibliotecaris formats en la indispensabilitat de les biblioteques. És cert, en concepció almenys, la biblioteca va ser, en l’època moderna, indispensable. Però en la postmodernital postindustrial, en l’era de la informació, aquella posició de força o predomini trontolla i de fa temps els millors cervells de l’ofici es dediquen a suggerir nous rols que no facin la biblioteca prescindible (del tot). Que si bé deixi de ser indispensable, no deixi almenys de ser necessària.

I tornem als nodes. Aquest dies m’estic llegint un interessant working paper del 2003 que du per títol “Social origins of good ideas” de Ronald S. Burt i que diu (simplificant molt) que les bones idees no provenen mai de les persones situades a l’interior de nuclis molt consolidats i compactes (malgrat aquests siguin útils per ‘fer feina’), que les bones idees provenen d’elements perifèrics dels nuclis que interaccionen amb altres nuclis. I jo em pregunto, no som això les biblioteques, uns espais on fomentem la interacció entre elements de diferents nuclis? No som un lloc on la sorpresa i el descobriment és possible justament perquè la biblioteca no és un espai de ningú? No és el nostre futur no el de ser un node més sinó un lloc on els elements perifèrics dels nodes es troben?

Fa anys em va il·luminar un article de W. David Penniman: The library of tomorrow: A universal window serving independent problem solvers (Library Hi Tech, del 1992, vol. 10, issue 4, p. 23-26) en el que proposava com a vertadera missió de les biblioteques no el suministre d’informació sinó ajudar que les persones esdevinguin solucionadors independents de problemes. Dit altrament, ajudar a que les persones (gràcies a la informació existent i al coneixement de com usar-la) siguin independents de la biblioteca. És a dir, que les biblioteques i els bibliotecaris hauríem de ser necessaris perquè ensenyaríem a la gent a poder prescindir de les biblioteques.

Llegeixo fa no gaire que la xarxa Nylink plega. Nylink va ser una de les ‘networks’ dels anys 70 que com a organització sense afany de lucre ha estat donant serveis a tot tipus de biblioteques i organitzacions culturals de l’estat de Nova York. La seva funció era facilitar la cooperació i proporcionar recursos cost efectius als seus membres.

En una nota de premsa el director de Nylink, en W. David Penniman, explica que el cessament d’activitats els ve obligat pels grans canvis que s’estan vivint a l’ecosistema de la informació. La crisi econòmica segurament n’hagi estat el desencadenant, però el motor real és la tremenda força a favor de concentrar esforços de l’economia de la societat de la informació.

Les biblioteques només podrem sobreviure si, a més de continuar essent necessàries, sabem mostrar que som efectives. L'era de la indispensabilitat de les biblioteques (si algun dia va existir) és ja aigua passada.

Ingestar, deglutir, regurgitar

Ser profesional es (también) conocer lo que hacen los demás, prepararse para un mañana que no sabemos como será, explorar terrenos más allà de les ocupaciones diárias.

Ser profesional es (también) estar al día, y para esto debemos alimentarnos y digerir experiencias de otros para así poder reelaborarlas y adaptarlas a nuestro caso.

Leer, digerir y evaluar requiere tiempo, un tiempo que tenemos que poner cada uno de nosotros, aunque entre todos podemos hacer un instrumento que nos facilite la tarea.

El "Blok de bid" quiere hacer esto más fácil, quiere llamar la atención e invitar a la lectura de documentos técnicos profesionales que habrán sido seleccionados y comentados por un grupo de expertos.

Con el "Blok de bid", queremos comentar sobretodo la aparición de informes técnicos (pero también la de nuevos instrumentos y productos) y proporcionar elementos que permitan a los profesionales hacerse una idea de su contenido.

Queremos con eso fomentar su lectura completa y ayudar a los que sigan el blok a crearse una opinión sobre la evolución y las tendencias en el mundo de las bibliotecas y de la información.

El blok lo es de la revista "BiD" con quien se hermana pero a quien no se subordina. Está al margen de la temática monográfica de los números de "BiD" y de les sus fechas de aparición, pero no lo está de sus intenciones ni de su público.

Queremos tener a la gente al día de lo que pasa y lo aremos con contribuciones que primarán la información (resumen) a la opinión (que no se excluye). Queremos situarnos algo más allá de comunicados que notifican la aparición de un informe sin llegar tan lejos como pueden hacerlo las opiniones elaboradas que se pueden encontrar en revistas profesionales.

De momento lo impulsamos Lluís Anglada, Ernest Abadal y Candela Ollé, le dan suporte tecnológico y gráfico (respectivamente) Joseph Manel Rodríguez Gairín y Jorge Franganillo y contamos con un grupo de ingestadores, deglutidores y regurgitadores que ireis conociendo a medida de que el blok aparezca puntualmente cada semana. (Se aceptan sugerencias y colaboraciones).

Lo encontrareis aquí [http://www.ub.edu/blokdebid/] y os recomendamos suscribirse por correo o RSS.

Fer de bibliotecari fora d'hores laborals

Des de fa prop d’un mes cada dia laborable visito un edifici que té una conserge simpàtica i lectora. Quan la vaig conèixer s’estava llegint la saga del Clan del oso cavernario que li va encantar. Com a bona lectora li va saber greu acabar-la per abandonar un món en el que ella també havia viscut transportada per les novel·les.

Va continuar amb el Club Dumas, de l’Arturo Pérez-Reverte (de qui jo em llegiria amb ganes la darrera, El Asedio, si algú me la deixés). La acabar fa poc i no li va acabar de convèncer. Avui estava amb una novel·la nova, aquests de E.M. Foster i no n’estava animada.

Ja li he recomanat que anés a una biblioteca on l’aconsellaran i deixaran llibres, però no la he deixada convençuda. En aplicació de la 2a llei de la biblitoeconomia de S.R. Ranganathan (a cada lector el seu llibre) voldria fer-li una bona recomanació.

Jo crec que li agradarien les novel·les egípcies de Christian Jacq

Abans de fer-ho, però, m’agradaria tenir més opinions.

¿Liga o copa? Tejiendo redes pro OA

Más por ser poco aficionado a los deportes que por falta de enten-dimiento no he compren-dido hasta hace poco que ganar una liga tiene bastante más mérito que ganar un copa. Cierto que una copa no se gana sin más, pero es factor sorpresa es posible. Una liga quizá no la gane el mejor, pero el que la gana siempre es el que ha sido más constante.

En la arena internacional de las bibliotecas (y quizá en otros ámbitos), hay jugadores de copa y jugadores de liga. Los de copa pueden ir y venir, asistir alguna vez a un congreso y después no volver. Los de liga insisten, los encuentras siempre en las mismas reuniones, avalando con su constancia el interés en la materia de la reunión. Al margen de ganar o no, la constancia tienen su premio: se crean redes de relaciones y se establecen relaciones de confianza que ayudan a conseguir objetivos.

Algunos consorcios del Sur de Europa decidieron fundar una liga a la que llamaron SELL (Southern European Libraries Link y a la que llevan 10 años jugando. Diez años de tejer relaciones de confianza que han permitido plantearse un objetivo ambicioso: hacer lo que sus compañeros del Norte hicieron en el 2007 en el informe Open Access in the Nordic Countries.

Así viene de celebrarse en Granada una competición copera que quizá se consolide y pase a ser una pequeña liga: el seminario “Policies for the development of OA in Southern Europe”

que ha sido organizado esta vez por la FECYT.

Lo que se pretendía allí es más fácil de contar que de hacer:

• Reunir a personas pertenecientes a los diferentes sectores implicados en el OA de Turquía, Grecia, Italia, Francia, España y Portugal,
• Pedirles que contaran la situación del Acceso Abierto en sus respectivos países y que propusieran fórmulas para hacer avanzar el OA en sus lares,
• Aprobar una declaración que nos hiciera a todos más fuertes cuándo apostolemos a favor del OA en nuestros respectivos campos de juego.

Lo primero se consiguió y de lo tercero (la Declaración de la Alambra) espero poder hablar pronto. Los informes nacionales pueden consultarse en la p. web del seminario. y más o menos todos nos cuentan:

• la historia del OA en cada país,
• la situación nacional con respecto a revistas eruditas,
• ídem para repositorios

Vale la pena repasar los informes para conocer el proyecto turco de la National interuniversity OA initiative, la experiencia griega con libros e- OA, el desarrollo del portal PLEIADI que proporciona acceso central a los contenidos digitales depositados en los RI italianos, el acuerdo francés para el OA firmado por las principales instituciones de investigación y la conferencia de rectores de universidades francesas en 2006, las políticas de promoción del OA implementadas en España, o el multiportal RCAAP (repositorio científico de acceso abierto portugués)

Lars Björnshauge, de la Universidad de Lund contó la liga en su país –Suecia- con algunas referencias a la del resto de países nórdicos. En aspectos puntuales (coperos) les ganamos por goleada:

• El primer deposito OA sueco fue posterior al de tesis del CBUC en Cataluña,
• El primer mandato de OA de una universidad sueca es posterior al de la U. De Minho en Portugal,
• El portal sueco SwePub para acceder a la totalidad de la investigación hecha en Suecia aún no está operativo

Pero uno tiene la impresión de que los suecos juegan una liga mientras algunos intentamos organizar encuentros coperos. Constancia y continuidad más que grandes recursos y apoyos. Solo así iniciativas como DOAJ nacen y crecen hasta llegar hace poco a las más de 5.000 revistas

Hay quines se conforman con ganar alguna copa, pero yo, que queréis que os diga, prefiero jugar la liga (*)

(*) Pero no le echo ascos a ganarla consecutivamente en las 2 últimas ediciones.

Democràcia,dades i biblioteques

Un comentarista de cinema, a propòsit de l’Alícia d’en Tim Burton (*), era preguntat sobre el futur del 3D i va contestar que l’evolució natural del cinema era les tres dimensions de la mateixa manera que del cinema mut s’havia passat al sonor i del blanc i negre al color.

Parlàvem de biblioteques tot dinant la Carme en Jordi i un servidor i de que l’evolució natural seria tenir més dades de les que en tenim. Més dades? No ben bé: dades més transparents. Portem un dèficit de democràcia que hem anat compensant com hem pogut. Al començament va ser fàcil: es tractava de fer. Ara cal (de)mostrar que el que s’ha fet s’usa, que és d’utilitat i que la seva gestió és eficaç.

Per fer-ho ens calen, ai las! (**), dades, però no només dades. Les són l’inici: mostren ús però no tendència ni eficàcia. Per saber si ho fem bé cal que posem les dades en relació amb altres dades i les convertim en indicadors per saber així si el préstec ens puja només perquè la població puja o perquè l’indicador document deixat per habitant puja també. Tampoc és tant difícil i és bastant divertit.

La literatura professional (internacional i nostrada) s’ha dedicat prou a aquest temes. Pels interessats pel tema es recomana l’article “Evaluación y calidad en las bibliotecas universitarias: experiencias españolas entre 1994-2006” que María Pinto, Nuria Balagué i Lluís Anglada van publicar en comandita a la Revista española de Documentación Científica, Vol 30, No 3 (2007).

En públiques, és exemplar (al meu entendre) la feina està fent la Xarxa de bp’s de la Diputació de Barcelona. Van començar fa molt de temps sota una iniciativa de la Fundació Bertelsmann que s’anomenava Programa de Análisis de Bibliotecas. Consultant RACO trobo un parell d’articles que expliquen resultats, els dos a BiD (i curiosament no a l’Item). Un del 2002, “Avaluació de la satisfacció dels usuaris de les biblioteques públiques" de Toni Feliu i Jordi Permanyer i un altre de 2005, “L’ús i la satisfacció dels usuaris de les biblioteques públiques en municipis de més de 30.000 habitants” de Ramon Arbós i Toni Feliu

La Xarxa té un Servei d’Avaluació i Qualitat que fa una magnífica feina. Em diuen que tenen feta una avaluació de la satisfacció dels usuaris amb les biblioteques de la xarxa que és del 2007 i que compara els resultats amb la que van fer el 2001. Les dades mostren un perfil de l’usuari de la bp (de la província de Barcelona) que val la pena conèixer amb més detall:

• És jove: un 28% entre 14 i 24 anys, un 30% entre 25 i 34 i un 20% entre 35 i 44
• Té el castellà com a llengua habitual (53,1%)
• Estudia en el 24,4% dels casos, està en edat laboral en el 68,6% i està jubilat en el 7%
• Te un nivell d’estudis alt en un 35,4%, mig en un 54,8 i baix en un 8,6

També donen dades les BB (Biblioteques de Bcn) que anualment reten comptes a la Comissió de lectura Pública de la ciutat de Barcelona. Enguany seria l’any de finalització del Pla de Biblioteques de la ciutat (1998-2010) i van anunciar la preparació d’un de nou per al període 2010-2020. Les BB donen dades de l’any i les donen (enhorabona!) en forma d’indicadors i mostrant l’evolució en els darrers anys. Remarco:

• M2 per 100 habitants: de 12,1 el 2000, a 18,5 el 2004 a 29,5 el 2009 (i això que no tenim encara la provincial!)
• M2 per biblioteca: de 692 el 1999 a 1006 el 2004 i 1382 el 2009
• Volums per habitant: 0,36 el 1999, 0,67 el 2004 i 1,12 el 2009
• Percentatge de població inscrita: un 13% el 2001, un 24% el 2004 i un 45,8% el 2009
• El 2009: una mica més de visitants, una mica menys de préstecs, més ús d’internet i una mica menys actes culturals.

Finalment, el Departament de Cultura de la GC va donar també dades d’ús i destacava que “les biblioteques públiques catalanes han rebut 23 milions de visites el 2009, un milió i mig més que l'any anterior”. La Generalitat dóna les dades desagregades per províncies (les 4 de tota la vida i les ‘comarques de les terres de l’Ebre’). M’ha costat una estona de baralles amb l’Excel, però em dóna que

• en visites, préstecs i m2 les biblioteques de Barcelona província són un 74% del total.
• I la resta, doncs es reparteix si fa no fa de la forma següent: 10% per les comarques gironines, 6% per les de Lleida, 7% dels de Tarragona i 3% dels de les terres de l’Ebre.

Diferents institucions i diferents maneres de donar les dades però bastanta unanimitat en l’absència de dades a les pàgines web respectives. Les institucions ens proporcionen dades, i això és un primer pas, però no ens faciliten digerir-les. La transparència en la gestió és un dels components de base de la democràcia i no hi ha transparència sense publicitat de dades completes, entenedores i que permetin la comparació. Altrament ens haurem de creure el que m’explicava un càrrec d’un servei de biblioteques autonòmic: que ens els darrers anys havíem estat inaugurant biblioteques al ritme d’una per setmana. Con en terra de meravelles, vaja, surrealista com l’Alícia de Carroll (que no la de Merimé).

(*) Decebedora pel·lícula, penso jo, malgrat saber que els admiradors d’en TB li perdonen (de moment) tots els pecats. Perdonem-els-hi també, però no em direu que no és tasca meritòria convertir l’Alícia de Carroll en una confrontació entre les forces del be (reina blanca) i les del mal (ídem vermella).

(**) Ho sento Robert.

Samfaina

M'agrada la samfaina, pel seu gust i pel color, perquè la pots barrejar amb moltes coses i perquè pots fer-la a fases, una mica com aquest bloc que acabarà essent un plat acabat de cuinar ara però fet de mica en mica i en moments diferents.

Comencem per un més ‘resulton’ que no pas atractiu sistema per mostrar els llibres que acaben d’entrar a la biblioteca. Me’l fa descobrir el bloc d’en L. Dempsey i el trobareu al final de la pàgina web de les River Campus Libraries de la Universitat de Rochester. Potser no cal que us ho descobreixi, però a més d’anar fullejant les cobertes, clicant-les anireu al catàleg.

Val la pena comentar la googelització de la pàgina: una caixa per a totes les cerques (encara que aquestes es facin segons els recursos agrupats sota pestanyes): A reflexionar-hi per copiar-ho: accés directe als materials del que aquí en diem campus virtuals (com és que se’n desentenguin d’aquests importants recursos les bibs. universitàries d’aquí?)

Més de com usar la informàtica per donar valor a la feina biblioteques. En aquest cas és el “Library Use Value Calculator”un estri que transforma les nostres dades de servei en valor econòmic i que trobareu a la p. de la Maine State Library. A la calculadora li han assignat un benefici econòmic per cada transacció de biblioteca (per exemple, un préstec ‘normal’ costaria 15$ i un d’interbibliotecari 30) i cada u pot posar les xifres de la pròpia biblioteca i calcular així els beneficis econòmics que genera per la comunitat a la que serveix.

La calculadora està pensada per a ús propi, és a dir, per posar-hi les xifres d’ús que una persona o família fa de la biblioteca i transformar aquestes en cost estalviat. Jo ho he fet per a les biblioteques de la UAB i em surt que el 2008 haurien produït un benefici als seus usuaris de 9.399.103 $ (i això que he comptat cada article de revista usat com si fos un diari llegit i a això la MSL li assigna l’escàs valor econòmic d’1 $).

I per posar en valor a les biblioteques heu de mirar-vos “How Libraries Stack Up: 2010” un informe d’OCLC de 2 p que examina l’impacte social, cultural i econòmic de les biblioteques als EUA i que ens diu coses com

• cada dia 300.000 ciutadans dels EUA visiten alguna biblioteca per buscar feina
• 12.000 bp proporcionen accés lliure a Internet amb wifi (més que els 11.000 Starbucks o les 1.300 llibreries que ho fan )
• hi ha 181 M de targes de crèdit i 151 carnets de biblioteca
• els 7,9M de préstecs anuals es queden lleugerament per sota els 8M de paquets que mou a l’any l’empresa de missatgeria FedEx
• anualment es lloguen 3,3M de dvd’s i se’n presten 2,1M

I pels interessats en com avancen els serveis bibliotecaris sobre mòbil, no fa gaire, OCLC emetia una nota de premsa que anunciava una aplicació de WorldCat per a iPhone (pic2shop) amb la que s’escanegen els codis de barra dels llibres i l’aps et diu a quines llibreries pots trobar-lo (i a quins preus) i a quines biblioteques participants a WorldCat te’l pots endur sense pagar. De la recomanable novel·leta de Dai Sijie, Balzac i la petita modista xinesa que la meva fila s'acaba de llegir, me'n diu per exemple que està a la Biblioteca Nacional (Madrid) la qual, per cert, acaba de perdre la categoria de direcció general segons les darreres mesures del govern de Zapatero per estalviar.

Dir-vos que vaig veure i tenir a les mans un iPad que em va semblar un fantàstic iPhone en gran però una mica massa pesant.

I com a premi pels que hagueu arribat fins aquí un anunci publicitari que passa a una biblioteca i que és... diguem-ne, refrescant.

Post escriptum. L'inici d'aquest post m'ha quedat com una senyera d'un país inexistent. Ja el voldria jo per a mi un país que tingués la samfaina com a símbol, però mentre això no arribi, entre els lectors no hi ha pas un expert de Blogger que sàpiga com treure aquesta franja taronja que se'm posa sense voler?

Biblioteques, arxius i museus

1. 

El passat dia 21 hi va haver la III jornada de mu- seus, gestió docu- mental i arxiu que portava aquesta vegada per títol “El sistema de gestió documental i arxiu, una eina de suport i coneixement”. Es feia, com la vegada anterior, al Museu Marítim de Barcelona, un museu que val la pena visitar, no només per les magnífiques naus gòtiques sinó per les col·leccions i per les dinàmiques culturals que crea i genera.

El tema de la Jornada era com integrar els arxius dels museus en el sistema arxivístic d’un país i com usar les tècniques de gestió documental en els arxius dels museus.

Biblioteques, arxius i museus (*) son institucions entreparentades. La primera biblioteca de recerca que vaig veure va ser la de l’arxiu episcopal de Vic. De fet els vigatans s’hi refereixen com la biblioteca episcopal malgrat els fons arxivístics segurament superin en vàlua els bibliogràfics (o és al revés?). I a la biblioteca (o a l'arxiu) hi va haver la primera seu del museu (episcopal també) de forma semblant que el British Museum i la British Library compartien (fins no fa gaire) teulada.

A les Jornades la Sílvia Domènech (del Museu Picasso) comentava encertadament que la seva experiència li havia ensenyat que tot document té procedència, autoria, contingut i la factualitat de ser un objecte. Cada un d’aquests aspectes és substancial a cada una de les institucions mencionades: la procedència als arxius, el contingut a les biblioteques, la factualitat als museus i l’autoria als tres llocs. L’èmfasi en un aspecte ens genera una institució però tot document és alhora procedència, autoria, contingut i objecte i, per tant, a cada un d’ells els hauríem d’aplicar les tècniques desenvolupades per tractar millor cada un dels aspectes.

Perquè, la nostra feina –deia en Xavier Roqué (Serveis d’Arxius de Ciència de la UAB)

és fer per als altres tres coses: recollir i difondre informació, fer recerca sobre la informació col·leccionada i fer alguna aportació a la cultura. I és aquesta, la d’en Xavier, una visió que trobo a faltar a algunes de les nostres biblioteques universitàries que tenen (o haurien de tenir) voluntat de ser de recerca més del que no pas són i que es limiten a ser biblioteques al servei dels recercaires (que no és pas ben bé el mateix).

La Pilar Blesa que animava la taula en la que es va dir el que he resumit i més coses em va preguntar: de què parlem quan parlem d’arxius? Pregunta clarament impossible de respondre des del meu coneixement lateral del tema. Deixeu-me però explicar-vos el que hi vaig dir. Els arxius són un dels tres cònjuges del matrimoni mal avingut que són les biblioteques, els arxius i els museus.

Vam néixer junts en el temps i en la intenció: recollir cultura del passat per poder-la estudiar en el present i generar coneixements per al futur. Ens han separar les limitacions de les tècniques i de l’espai. En funció de la importància prioritària que en cada document pren la procedència, el contingut o l’objecte en si, els documents es col·leccionaven en edificis separats (degut a les limitacions tècniques per tenir-los junts). I els professionals que els tractàvem ens etiquetàvem com a persones que treballàvem a un arxiu (arxiver), a una biblioteca (bibliotecari) o a un museu (museòleg).

En els anys 80 i 90 les tecnologies de tractament automatitzat (programes i eines descriptives), degut a les limitacions pròpies d’un estadi incipient en l’ús d’ordinadors, van segurament accentuar el divorci o la separació, però el canvi tecnològic d’aquest segle està creant un nou horitzó. Els sistemes són avui interoperables, les metadades generades per a una institució són capturades i reutilitzades en sistemes per als quals no van ser creades i la gent de peu socialitza i complementa la feina feta pels professionals als arxius, a les biblioteques o als museus.

Passa això en algun grau i passarà més. Aquest és el nou horitzó, un en el que la informació fluirà de procedències diferents per convergir allà on li pugui interessar més a cada persona on convingui més estar. Mirarem els originals dels dibuixos de simis de Sabater Pí a la biblioteca de la UB, anirem a tocar els llibres de la biblioteca de Carles Riba que hi ha a l’Arxiu Nacional, estudiarem els pergamins que han anat a parar al Museu de la Pell de Vic... farem això en persona i disposarem de les dades sobre els documents (generades per una biblioteca, un arxiu o un museu) i de les rèpliques digitals dels objectes.

Penso jo que serà així i que perquè així sigui hem de treballar.

I dos comentaris finals.

1. Mentre els arxivers es preocupen i s’ocupen de la integració (de la dels arxius en un sistema i de les tècniques en una ena), no estem els bibliotecaris preocupant-nos i ocupant-nos de desintegrar? Les biblioteques públiques municipals per una banda, les universitàries per una altra, ara elevem a categoria les governamentals...
2. El 2n i el que val realment la pena procedeix del bloc de Lorcan Dempsey de 28 de març on hi podreu llegir (en traducció meva una mica lliure): "Ara que les biblioteques digitalitzen materials primaris i comencen a tenir cura de dades de recerca o de materials d'aprenentatge, tenir una perspectiva d'arxiu esdevé més important. Procedència i context interessen i cal resseguir i gestionar els canvis que viuen els documents al llarg del pas del temps. El valor dels documents com a evidències esdevé central. Ara que les biblioteques proporciones accés a abundants materials digitals, la forma com els presentem selectivament o com construïm narratives al seu voltant esdevé crítica. La noció d'exposició dels museus entra en joc."

(*) Biblioteques, arxius i museus en aquest i no en un altre ordre perquè en aquest ordre se citen en anglès de forma cada vegada més estandaritzada ja que internacionalment parlant hi ha una tendència a tractar-los orgànicament i temàtica de forma comuna. Fins i tot la nostra IFLA se n’ocupa, mireu sinó aquest ‘paper’ del 2008.