En el
món material i finit on vivim les lleis que el governen són poques. Per això
sempre he pensat que el que passa a un àmbit ha d’estar regulat per les
mateixes forces que determinen el que passa als altres. No de la mateixa
manera, però sí de forma aproximada.
Per
això el magnífic article de Mar Galtés (Vanguardia de 22.09.13) “I els financers van matar el Donut" m’ha
fet pensar en les biblioteques.
Galtés
descriu les dificultat per les que passa Panrico, empresa que va créixer a
l’empara de l’èxit d’un dels seus productes: el Donut. Galtés escriu: “Què
és el que ha portat a Panrico al fons de
l’abisme? Diversos experts coincideixen que ha estat la confluència [de 3
factors], un canvi d’hàbits de consum, una gestió basada en criteris estrictament
financers (fins i tot d’esquena al consumidor) i una estructura industrial poc
flexible que no s’ha pogut transformar.”
Llegint-ho
he pensat si d’aquí uns anys no hi haurà un periodista que pugui escriure un
article titulat “I els bibliotecaris van matar la biblioteca” on s’expliqui que
les biblioteques viuen unes dificultats grans que les fa estar a punt de
desaparèixer. El periodista continuaria:
“Què és el que ha portat a les
biblioteques al fons de l’abisme? Diversos experts coincideixen que ha estat la
confluència [de 3 factors], un canvi d’hàbits de consum, una gestió basada en
criteris estrictament bibliotecaris (fins i tot d’esquena a l’usuari) i una
estructura industrial poc flexible que no s’ha pogut transformar.”
Vivim
en una societat que està experimentant un canvi profund, canvi que fa que
trontollin les organitzacions i productes més ben establerts. Les biblioteques
s’hi inclouen. Han viscut 150 anys en els quals la societat les valorava i
volia, però això no és garantia de supervivència futura. Com al Donut, la
confluència de tres factors les pot portar a l’abisme.
Un
canvi d’hàbits de consum
Quin?
El que es deriva de la transformació de l’accés a la lectura a partir de la
digitalització de la informació. El canvi aquí no és l’aparent (llegir en un
lector en comptes de fer-ho en un document imprès), sinó que la informació
digital trenca les limitacions de les dificultats del seu accés. Les
biblioteques han estat organitzacions de gran utilitat social que han tingut (i
tenen) per funció la de pal·liar les dificultats d’accés a la informació. La
informació en format digital tendeix a expandir el seu accés fins a extrems
insospitats (vegeu les conseqüències de l’accés obert) i a fer innecessàries
les organitzacions que ens el proporcionaven (les biblioteques). Podeu veure
aquesta idea desenvolupada a l’article de David W. Lewis, “From Stacks to theWeb: the Transformation of Academic Library Collecting”, a: College and
research libràries, vol 74 (2013) 2, 159-177.
Una
gestió basada en criteris estrictament bibliotecaris (fins i tot d’esquena a
l’usuari)
Els que
piloten les institucions són els que en poden decidir el canvi de rumb. Els
bibliotecaris, com qualsevol altra professió, som els que hem anat determinant
cap on desenvolupar i evolucionar les biblioteques i els seus serveis. No som
els únics que determinarem si les biblioteques tenen futur, però som influents.
En el passat recent vam ser els primers d’aprofitar els avantatges de la
tecnologia per millorar els nostres serveis, però els canvis de la
digitalització són més profunds que els produïts per l’automatització de
biblioteques. Els valors professionals
del passat poden continuar servint si som capaços de redefinir-los en
profunditat. Ja no som organitzadors de documents sinó facilitadors del seu ús.
Un dibuix del bibliotecari agitador cultural amb més feina fora la biblioteca
que a dins el podeu veure a “El decàleg de Carme Fenoll: els deu principis queguien el dia a dia de la seva gestió”, que publica Núvol: el digital de la
cultura (22.09.13)
Una
estructura industrial poc flexible que no s’ha pogut transformar
Moltes
organitzacions sòlidament enfonsades han caigut a l’abisme llastrades per
estructures creades en el passat –útils llavors, massa pesades avui- de les que
no s’han sabut desfer o que no han sabut transformar. En el meu imaginari,
l’Editorial Bruguera. La primera del país durant molt de temps (codi 01 de
l’ISBN!) que malgrat les vendes dels seus llibres i revistes arrossegava el llast d’una infraestructura
d’impressió que generava pèrdues cada vegada que imprimia alguna cosa. Les biblioteques tenim uns processos que,
vistes les possibilitats tecnològiques, són moltes vegades redundants i
ineficients (vegeu, per exemple, el nombre de vegades que es cataloga el mateix
llibre). Ens ho explicava aquesta setmana John Helmer, en el curs organitzat
pel CBUC: “Radical collaboration”. La solució segons Helmer és més cooperació.
Una cooperació ‘vertical ‘ (i gran) al voltant d’un objectiu específic (com HathiTrust o WEST:Western Regional Storage Trust) i,
alhora, una cooperació horitzontal (d’abast territorial petit) però amb
diversos programes d’actuacions (com la que fan els consorcis Orbis CascadeAliance o el
CBUC).
Recordem
que, veient la seva diversitat, força i esplendor, els dinosaures estaven
convençuts que serien els darrers animals a desaparèixer de la faç de la terra.
