Ciència Oberta
Estem d’acord en que cal fer-ho però no sabem com?. A The Open Science Cookbook (ed. E. Bongiovanni et al.) un equip
de Carnegie Mellon University ho explica en forma de receptes de cuina que s’agrupen en 5 seccions: fer un programa,
formació, difusió, esdeveniments i col·laboració. A la introducció es diu que,
tant si ets expert com novell en CO, aquest llibre et proporcionarà inspiració,
guiatge i passos pràctics per fomentar la CO per mitja de l’advocacy i
la formació.
La Comissió Europea ha aprovat l'agenda política de l'espai europeu de recerca (ERA) per als
propers tres anys. L’Agenda s’estructura
al voltant d'11 polítiques estructurals que els estats membres poden seguir de
forma voluntària. Entre les àrees centrals de l’Agenda hi ha la Ciència Oberta,
l’enfortiment de les infraestructures de recerca i la reforma de l’avaluació de
la recerca. Vegeu també la nota de SPARC Europe sobre l’aprovació de l’Agenda.
Aquest setembre Open
Science Festival 2025: “dos dies
d’inspiració, innovació i connexions a la Universitat de Viena”. El Festival
(adreçat a investigadors, estudiants i personal de suport a la recerca) serà
per explorar el futur de la CO, formar-se en competències CO, aprendre i fer
connexions.
Comunicació científica
La European University Association (EUA) acaba de publicar ‘Reclaiming academic
ownership of the scholarly communication system’. És una declaració breu (20
p) que descriu de forma breu i clara:
·
l'estat actual de la
publicació acadèmica,
·
els principals factors que
configuren el sistema,
·
els reptes i tensions que es
viuen a nivell institucional degut a la situació actual,
·
les reaccions que hi està
havent des del sector acadèmic,
·
les oportunitats de les
universitats de jugar un paper destacat en reconfiguració de la comunicació
acadèmica.
Entre aquestes darreres recomana: accelerar la reforma de l’avaluació de la
recerca, reforçar les infraestructures i serveis d’edició institucionals,
incrementar la cooperació (amb altres universitats, entitats finançadores i
societats científiques), avaluar la despesa feta en subscripció de revistes i
altres productes comercials, recolzar i promoure la retenció de drets, i,
implicar als investigadors en aquests canvis. De lectura recomanable per la
concisió i per donar una pauta de línies d’accions que les universitats poder
seguir i evitar així la paràlisi derivada de l’anàlisi de la situació actual.
El contingut del document va ser exposat en un webminar
celebrat el 5 de juny.
Accés Obert
La OA2020 és una
organització impulsada per la Max Planck Digital Library que parteix de la base
que la transició cap a l’accés obert es pot accelerar si les organitzacions
contractadores de revistes actuen coordinadament. La OA2020 té reunions
periòdiques on s’intercanvia informació sobre les activitats pro accés obert de
diferents institucions i organitza un congrés anual. Acaben de publicar l’informe
del d’enguany (és el 17è!): Moving oa
forward from transformation to collective responsibility que té un
resum executiu i resums de les ponències i sessions. Els més de 150
representants d'institucions acadèmiques i de recerca, equips de negociació
nacionals i organitzacions de finançament de la recerca de més de 40 països de
tots els continents van acordar una declaració final del
congrés que reafirma els valors acadèmics que han d’acompanyar al moviment de
l’Accés Obert i que estableix objectius per guiar les negociacions amb els
editors cap a un paradigma de comunicació acadèmica oberta.
De forma resumida, aquests són:
·
El control del sistema de comunicació científica ha de
retornar a l’acadèmia.
·
Les metodologies de recerca computacionals (mineria de
text i dades i la IA) són part de las recerca moderna. Cal publicar sota llicències
CC BY que permeten a la comunitat científica aprofitar de forma oberta aquest
potencial.
·
Una transició ràpida cap a l'AO requereix transparència
respecte les dades necessàries per gestionar aquest canvi. Es vol l'obertura
completa de la informació de recerca, tal com es descriu a la Declaració de
Barcelona.
·
Garantir que les barreres financeres mai determinin qui
pot publicar i que les inversions en publicacions acadèmiques siguin justes,
transparents i mantinguin un entorn editorial obert i inclusiu.
Al Blog Katina hi
ha una entrevista recent amb Colleen Campbell, de la Max Planck Digital Library
on s’expliquen antecedents i assoliments del OA2020: How OA2020 is
Advancing the Transition to Open Access
Dades de recerca FAIR
El Títol d’Expert en Servicios de Apoyo a la Investigación de la Universidad Pablo de Olavide fa xerrades
obertes de diferents temes. Ara es pot veure l’enregistrament de la que va tenir lloc el passat desembre “Gestión de datos de investigación en
Cataluña en el marco de construcción de la EOSC”, feta per Mireia
Alcalá i Lluís Anglada.
Infraestructures
La construcció de l’espai federat de l’EOSC té per davant
el gran repte de fer les infraestructures interoperables. És per això que val
la pena repassar les recomanacions que es fan al White
Paper of the FAIR-IMPACT Synchronisation Force. Malgrat els avenços fets en aquesta àrea, calen encara
esforços de sincronització i alineament. Es fan 15 recomanacions agrupades en 3
apartats: contribucions a la web de dades FAIR (metadades, ontologies,
identificadors persistents), seguretat i sobirania (repositori de confiança), i
sostenibilitat.
Ciència Ciutadana
Pòdcast
Parenthesis sobre L’impacte de la ciència ciutadana en la societat. Candela Ollé (UOC) entrevista a Isabelle Bonhoure (grup
OpenSystems de la UB) i a Rafael Vidal (delegat del rector en ciència oberta i
ciència ciutadana de la UPC).
També
disponibles els enregistraments del seminari “Ciencia abierta, ciència
ciudadana: impacto y beneficio social” al blog de
grup OS Spain.
Mai no és tard per llegir coses interessants
If open science is the answer, what’s
the question? / Rosalind
Edwards, al Bloc de la LSE, 26.05.25 [una mirada preventiva a la CO] + Research Software Is an Important
Research Output. Let’s Act Like It /Jennifer Kemp, Katina Magazine,
29.05.25 [un recordatoir: el programari també és un output de recerca] +
Infrastructure is a collective
responsibility – lessons from scholarly publishing and metadata / John Chodacki, el al. Bloc de la LSE,
03.06.25 [cap a un sistema col·lectiu de metadades de qualitat].
