dilluns, 15 de juny de 2015

Ajuntaments i diputacions nous, confusions de competència velles



En poca estona i des de casa, amb el carnet de la meva biblioteca i de manera satisfactòria, perfecte, gràcies a eBiblio Catalunya tinc 21 dies (de fet, avui ja només 9) per llegir La buena reputación de Ignacio Martínez de Pisón. Trobareu una crònica del servei a l’article de Bernat Puigtobella al Núvol.

Poca estona després de fer el préstec, rebo un amable missatge de “l'equip de eBiblio Catalunya”, i jo em pregunto, qui me’l proporciona aquest servei. A la p. Web hi apareix el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, el Departament de Cultura de la Generalitat, la Diputació de Barcelona, i les Biblioteques de Barcelona. Segur que hi ha una bona explicació, però no és normal.

El servei és una iniciativa del Ministerio amb les comunitats autònomes. És del  tot raonable que el Departament de Cultura de la Generalitat vulgui implicar en el servei a les administracions locals (municipis, comarques o províncies) ja que les biblioteques són competència local, però, llavors, perquè no hi apareix la Diputació de Lleida o la xarxa de Biblioteques de l’Hospitalet? Suposo que no hi ha altra explicació que les despeses del servei per a Catalunya han estat sufragades per a Diputació de Barcelona, per una banda i per a les biblioteques d’aquesta província, i per la Generalitat de Catalunya, per una altra i per a les biblioteques de la resta de províncies.

Per motius històrico-polítics dels que seria llarg parlar, els serveis bibliotecaris municipals a Catalunya estan recolzats a vegades per una diputació provincial (la de Barcelona) i a vegades per la Generalitat. No cal dir que això no passa en altres serveis que acaben prestant-se de forma distribuïda territorialment amb base municipal. Un servei pot ser prestat per diferents administracions sempre i quan aquestes determinin quines competències assumeix cada una. En el sistema de lectura pública de Catalunya la Diputació de Barcelona ha volgut fer massa sovint de Generalitat i aquesta s’ha limitat a fer (massa sovint també) de central provincial de suport. A Catalunya hi ha sis centrals regionals de suport a les biblioteques, una de les quals és el servei de biblioteques de la Generalitat (!)

En el passat hi hem passat de puntetetes perquè els colors polítics de les diferents administracions semblava que en justificaven les ineficiències. Però els anys passen i les contradiccions no es resolen. Les ineficiències derivades de la confusió competencial son una trava a l’organització dels serveis públics municipals.

Ahir es van constituir els nous ajuntaments de Catalunya, dels que se’n derivaran les noves diputacions; ajuntaments que sembla que neixen amb ganes de fer net a mols vicis del passat. Que així sigui: que la corrupció surti dels consistoris i que hi entri la democràcia participativa. I de passada, si pot ser, a veure si desfem aquest embolic de quins serveis es presten provincialment i quins a nivell català a les biblioteques públiques (municipals).

p.d. Els préstecs interbibliotecaris, jo els demano a biblioteques de fora de la província de Barcelona, em costen zero €; si me’ls proporciones de biblioteques de la pròpia província el cost és 1,40€. No és greu, però no és gens exemplar.




dilluns, 1 de juny de 2015

Fesabid’15: mucho para pocos


Gijón acogía esta vez  las XIV Jornadas Españolas de Documentación, el congreso bianual que organiza FESABID y que debería ser el punto de encuentro de referencia de la profesión en España. El lema era “Cultura Abierta: Conocimiento Compartido” y se estructuró en tres ejes: (1) Información pública, datos y colecciones abiertas, (2): Investigación abierta, y (3): Educación abierta y nuevas competencias. No podía empezar mejor: el día de su inauguración se conocía la noticia que Glòria Pérez Salmerón había sido elegida de forma contundente President-Elect de IFLA para el período 2015-17.

Un comité científico de lujo preparó un programa que me pareció moderno, equilibrado y de calidad. La organización, perfecta; las instalaciones, adecuadas; el tiempo y el humor de los asistentes, espléndido. ¿Dónde está pues el pero? En una feria de unas dimensiones considerablemente menores de lo que debieran y en una cifra de asistentes -298 inscritos- claramente por debajo de lo que sería aceptable, y lejos de lo que sería deseable.

El congreso español del sector debería ser punto de referencia para la profesión, tener una feria donde poder encontrar a todos (o casi) los proveedores de bienes y servicios para archivos y bibliotecas y lugar de obligada peregrinación para hacer ‘networking’. Menos de 300 asistentes me parecen muy pocos. La comparación sangrante: los 310 asistentes al Congrés d'Arxivística de Catalunya, celebrado los mismos días en Lérida.

No me gano amigos diciéndolo, pero no me convenzo de lo contrario: las asociaciones profesionales españolas (Fesabid entre ellas) no conectan con sus asociados. Mi opinión es que la mundalidad les ha podido. La necesidad de mantenerse ha relegado al olvido otras consideraciones, pero el papel de las asociaciones no es hacer cursos de formación sino abogar a favor de la profesión, abriendo caminos y poniéndose delante de la administración cuando esta se duerme o no cumple.

El profesional parece haberse refugiado en los múltiples (demasiados) congresos especializados. Los de los últimos meses: Workshop REBIUN de Proyectos Digitales + Jornadas de OS-Repositorios (marzo), Conferencia internacional sobre revistas de ciencias sociales y humanidades – CRECS (mayo), unas jornadas sobre información científica en Barcelona - JGIC (mayo), el congreso de archiveros mencionado (mayo), y pronto las Jornadas CRAI de Rebiun (junio). Como para reflexionar.

Parece que así va a ser. José A. Merlo, tuiteaba: “De #fesabid15 en Gijón a #fesabid17 en Pamplona. @GPSalmeron anuncia un nuevo modelo de jornadas @fesabid y llama al activismo profesional.” Glòria Pérez, en el discurso de clausura de Fesabid’15 (minuto 45 del vídeo) anuncia cambios; cambios en el formato de las Jornadas y en la misma estructura de Fesabid que está manteniendo conversaciones con asociaciones del sector y con Anabad. ¿Veremos nacer una FESABAD?



Forma parte de la perfecta organización del evento que ya se puedan consultar en youtube las sesiones de las Jornadas. Pongo aquí como ejemplo la mesda redonda oranizada por Mabela Casal: Acceso abierto a la ciencia en España: una carrera de obstáculos con un final ¿feliz?





dilluns, 25 de maig de 2015

Com s’ho fan les biblioteques del govern a Finlàndia



El passat 21 de maig es va celebrar la Jornada de Biblioteques Especialitzades de la Generalitat (BEG) que va tenir una interessant conferència d’obertura. Elina Kähö, responsable del servei de les biblioteques del govern finès va explicar sobre: “Creating a new library and information Services within the Finnish Government”

El govern finès teia fins fa poc diferents biblioteques (una per departament), un catàleg comú i una certa tradició de treball conjunt. El govern finès, el 2011, va iniciar un procés de reforma administrativa que es posarà en funcionament ara i que, ha suposat crear un departament de suport administratiu als altres departament. Aquest nou departament depèn de l’oficina del primer ministre i inclou una Unitat de suport a la informació i de publicacions. Aquesta Unitat unifica les biblioteques que fins ara estaven separades.

El més destacable d’aquesta reorganització dels serveis bibliotecaris, al meu entendre és:
  • El servei s’unifica i es fusionen biblioteques físiques. El nou servei (sense llibres) físics s’apropa al centre del poder ministerial.
  • La nova unitat central depèn de l’Oficina del 1r ministre (Presidència) i no del departament de Cultura.
  • Les biblioteques fusionades només ho són de ministeris, no hi barregen biblioteques d’agències governamentals, entitats autònomes, museus públics...
  • Que les biblioteques no donen servei al públic (perquè per a això ja tenen un bon sistema de biblioteques públiques) sinó que es concentren en la missió de facilitat informació en el procés administratiu de presa de decisions.
  • Finalment, que estan orientades al canvi de paradigma digital i que tenen un pla per deixar llast (paper) i abraçar el nou vector del digital.


dilluns, 18 de maig de 2015

Voler és poder, o, un país bibliotecàriament millorable


El País que Volem és un procés participatiu organitzat per l’Assemblea Nacional Catalana que consisteix en fer i votar propostes de millora al voltant de determinats reptes. Ara mateix, alguns dels reptes sota l’epígraf “cultura” són, per exemple: Com protegir el patrimoni cultural i la memòria històrica? Com afavorir la innovació i la gestió del coneixement? Com promoure la cultura i les indústries culturals?
Cada repte pot rebre propostes de millora tan de persones com de col·lectius i les propostes poden ser, alhora, votades.

El passat 13 de maig la sectorial de l’ANC Bibliotecaris per la independència va organitzar una sessió tenia per objectiu presentar, i en el seu cas debatre, propostes de millora en l’àmbit bibliotecari. Els organitzadors van agrupar les diferents propostes sota tres àmbits.

El repte “Garantir l’accés lliure i gratuït dels ciutadans a la lectura i a la informació” va rebre tres propostes. Carme Renedo va defensar la creació d'un cos únic de bibliotecaris-documentalistes mitjançant l'habilitació estatal. Mònica Baró va proposar que hi hagués biblioteques a tots els centres d’ensenyament i ho va argumentar des del punt de vista que això és una garantia per a la igualtat d'oportunitats dels futurs ciutadans que hauran de viure en la societat de la informació. Va defensar l’existència de biblioteques escolars i va proposar un model en el que “les biblioteques escolars s'incardinin amb les públiques i estableixin xarxes locals conjuntament amb els serveis educatius territorials”. Laia Ventura va proposar unificar el sistema de lectura publica en una sola xarxa, ja que els serveis bibliotecaris actuals, encara que són bons, estan segregats provincialment, cosa que el ciutadà no entén. Va dir que aquesta xarxa única havia de regir-se pels criteris d’eficàcia, eficiència i espais flexibles i fer-se de forma participativa.

El repte “Com afavorir la innovació i la gestió del coneixement” va iniciar-se amb la proposta de L. Anglada de coordinar l’acció de totes les biblioteques per tal de facilitar que el nostre país sigui més culte; va afegir que així no només es milloren potencialment els serveis que poden rebre els usuaris de cada biblioteca, sinó que s’estalvien recursos i es creen sinergies de millora. Josep Matas va proposar una dinàmica nova al voltant de la propietat intel·lectual que s’hauria de basar en diferents accions: potenciar la capacitat de decidir de l'autor, protegir els recursos invertits en continguts en creació, incorporar excepcions (ja que aquestes protegeixen els drets col·lectius), potenciar la cura de les obres òrfenes i reformular el funcionament de les entitats de gestió. Aquestes accions haurien de promoure un cercle virtuós que afavoreix l’accés obert als conti uts culturals, cosa que n’incentivarà el consum i l’emergència de nous creadors. Dídac Martínez, a més de propostes, va voler transmetre un esperit (optimisme) i una idea (les coses s’estan fent bé i tenim bones biblioteques). Va posar les idees i la voluntat per davant dels recursos a l’hora de fer coses. Les seves propostes van ser dues:  crear una entitat de gestió col·lectiva dels drets d'autor de les universitat de Catalunya i que les universitats de Catalunya creïn una editorial, la Catalonia University Press.


Sota el repte “com promoure la cultura i les indústries culturals” s’hi van fer tres propostes. Eugènia Serra va proposar fer un pla nacional de digitalització de Catalunya, perquè encara que hi ha moltes iniciatives de digitalització, de diferents materials i entitats, cal assolir una massa critica de material digitalitzat que sigui atractiva, i, per fer-ho, cal tenir un pla nacional transectorial. Mercè Cabo va defensar la Biblioteca Digital de Catalunya, una col·lecció de recursos digitals per a tothom, àmplia i significativa, de recursos d’informació electrònics de tot tipus, per a totes les biblioteques i tots els centres educatius i de recerca del país amb la finalitat d’afavorir l’estudi i la investigació, eliminant les traves tecnològiques o econòmiques d’accés als recursos d’informació.  La BDC faria un país mes igualitari, perquè es donaria igualtat d'oportunitats a tothom. Finalment, Isabel Juncosa va tancar la ronda de propostes parlant en nom de les biblioteques patrimonials per a les quals va demanar un marc legal de cooperació entre els diferents centres tot seguint l’exemple de França o Itàlia.

Probablement tan o més interessant que les propostes va ser el debat que es va produir al llarg de la sessió i que es resumiria amb la pregunta de fins a quin punt cal la independència per millorar les biblioteques de Catalunya (sobre aquest punt vaig escriure fa temps en aquest bloc). Crec que resumeixo bé les intervencions si dic que el sentir general és que –almenys en l’àmbit de les biblioteques- moltes (la majoria) de les propostes fetes es podrien realitzar en el marc autonòmic actual. És cert que algunes de les coses proposades (la propietat intel·lectual, per exemple) requereixen poder legislar en un àmbit en el que només l’estat té competències i es cert també que un menor dèficit fiscal permetria uns recursos que avui no es tenen. Crec que en Dídac Martínez va recollir bé el sentir dels assistents: primer son les idees i les ganes, i després els recursos.

L’acte va ser positiu i si els assistent tenien crítiques a fer, se les van callar. Però, per contraposició, si hi ha coses a millorar en el futur, és que hi ha coses millorables en el present. Tots plegats confonem l’assenyalament de coses que no funcionen amb crítiques negatives, però això no és o no hauria de ser així. En cada moment hauríem de saber què hem fet bé i què no (què cal mantenir i què és millorable). Aquest any dedicat a algunes biblioteques hauria de ser una ocasió per fer aquest esforç reflexiu, esforç que, de moment, jo no veig i que es faci i que es vulgui fer.


Finalment, el millor per a mi, dues intervencions del públic. Una que va constatar que de les propostes fetes, cap era trencadora, que totes tendien a continuar d’alguna manera alguna cosa que ja s’està fent. Cert, però, tal com va assenyalar Eugènia Serra, treballar transversalment és innovador i les propostes són trencadores encara que no ho semblin perquè, si es mira el món, hom veu que no hi ha gaires llocs on s'hagin adoptat. La final, la reflexió d’una assistent, si hi ha consens en que hi ha coses a millorar i en quines, cal posar-se a fer el que s'ha proposat, amb independència o no (independentment de la independència, diria jo). Doncs, això, a posar-s‘hi. 

diumenge, 10 de maig de 2015

The paperless library / F.W. Lancaster (1978)



"It is my belief that the prevalent view in the profession of the library of the future, and how this library will handle the problems already besetting it, is myopic in the extreme. This view ignores the significance of many social, technological, and economic trends, quite evident in the world around us, that point unambiguously to the fact that many types of publication, perhaps the great majority, are highly unlikely to exist indefinitely in print on paper form."

"Whether we like it or not, society is evolving from one whose formal communication has, for centuries, been based almost exclusively on print on paper to one whose formal communication will be largely paperless (i.e ., electronic)."

"The implications of this for libraries are obviously of the greatest significance. The library problem will no longer be one of inadequate space. It may not even be one of inadequate financial resources. Rather, it is likely to be one of justification for existence and simple survival. Will libraries be needed in an electronic wot ld in which documents exist in machine-readable rather thim printed form and any such document can be accessed by any individual who can reach a terminal wherever that document happens .to be stored?"

F. W. Lancaster / 
Whither Libraries? or, Wither Libraries // College & Research Libraries v. 39(1978) n. 5, p. 345-357. 


dilluns, 4 de maig de 2015

La gestión automatizada de las bibliotecas: de sistemas a plataformas


El Library Journal lleva años publicando por estas fechas un informe que bajo el título de “Automated system Marketplace” informa de las principales novedades en el tema que en los años 80 se llegó a llamar ‘mecanización de bibliotecas’ y que fue más conocido por ‘automatización de bibliotecas’. Pero todo cambia, y el que fuera su autor en los últimos 15 años Marshall Breeding ha pasado a publicar sus informes en el American Libraries Magazine y bajo el nombre genérico de Library Systems Report.

Los informes de Marshal Breeding (reseñados alguna que otra vez en este blog) son un instrumento precioso para estar al día sobre lo que sucede en las compañías que tienen como negocio el hacer programas para gestionar bibliotecas y para conocer los productos que permiten a las bibliotecas actualizarse tecnológicamente. El informe de 2014 fue publicado por ThinkEPI con el título de “Competencia y cooperación estratégica”. M. Breeding mantiene también la página web Library Technology Guides llena de información de interés.

El informe de este año lleva por título Operationalizing innovation y a continuación destaco lo que más me ha llamado la atención.

ILS versus LSP. Tal como sucedió hace unos 10 años con los sistemas tradicionales con respecto los de nueva generación, parece que las empresas del sector han sido capaces de ofrecer unos productos significativamente nuevos con respecto a los anteriores. Los Aleph (ExLibris), Millennium (Innovative) u Horizon (SirsiDynix) –sistemas integrados de gestión o ILSs- se verían definitivamente sustituidos por plataformas de servicios de biblioteca –LSPs-.  Sin entrar demasiado en detalle en sus características, las plataformas de servicio aptas para su uso serian Alma(ExLibris), BLUEcloud (SirsiDynix), Intota (ProQuest), Sierra (Innovative) y WorldShare Management (OCLC).

Nuevas funcionalidades. Las LSP se caracterizarían por permitir la gestión integrada de los recursos impresos y los digitales, y superarían así la necesidad de tener que completar el ILS con un ERM o gestor de recursos electrónicos. Otras características serían la gestión de estadísticas o ‘analitics’ (por ejemplo, para decidir qué revistas se mantienen y cuales se cancelan en función los usos que reciben), una mayor facilidad para gestionar los datos y conectarlos con APs externas, una arquitectura ‘multi tenant’ (es decir, que con una sola base de datos se sirve a diferentes clientes) y el ofrecer el software como servicio (SaaS) y ya no como una aplicación que se compra.

Concentración (1). Las empresas se concentran (en 2014, Innovative adquirió las empresas Polaris y VTLS), y dejando a un lado a los fabricantes de productos muy especializados, parece que el mercado se lo reparten muy pocas empresas (ExLibris, Innovative, OCLC, ProQuest y SirsiDynix). Algunas compañías parecen estar especializadas en mercados ‘regionales’ –la española Baratz aparece en el informe- pero su futuro parece ser acabar formando parte de alguno de los monstruos existentes. A destacar que continúa consolidándose la tendencia, ya presente en años anteriores, de usar sistemas automatizados abiertos a través de empresas que los instalan y mantienen.

Concentración (2). Los clientes se concentran. Los sistemas de gestión de bibliotecas (sean ILSs o LSPs) son cada vez una ‘commodity’ y para las bibliotecas prima la reducción de coste y de esfuerzos, y, por este motivo, de hace tiempo cada vez es más frecuente la compra consorciada de sistemas de automatización. El artículo de Breeding cita casos importantes de compras conjuntas: la de los consorcios Orbis Cascade Alliance (Alma) o LIBROS (WorldShare), o la de Irlanda (Sierra). No es nada casual que la mayoría de ingresos provenga actualmente de las cuotas anuales y no de las nuevas ventas, cuando hace unos años era exactamente a la inversa.

Me ahorro hablar de los Discoveries, que ya lo hice (un poco) en el post anterior.

Para que no sea dicho: el Library Journal continua publicando informes anuales sobre ‘automatización de bibliotecas’ bajo el título genérico de Library Systems Landscape 2015. El de este año lo firma Matt Enis y lleva por título “Managing Multiplicity

De propina. Marshall Breeding acaba de publicar en el Information Standards Quarterly  (vol. 27, 2015, n 1) un artículo sobre los instrumentos de descubrimiento,  artículo que resume el informe que hizo en febrero de 2015 para la NISO: The Future of Library Resource Discovery


p.d. La foto es de la UC Berkeley Library

dilluns, 13 d’abril de 2015

Descobrir


Hi ha un canvi substancial en els catàlegs d’abans i de després del tombant de segle, canvi que queda ben representat per l’increment de la dimensió de Worldcat que passa de tenir 40 milions de documents a tenir-ne 400 milions.

Els catàlegs han crescut tant per dos motius: perquè hi hem posat coses que abans no teníem i perquè hi hem posat coses que abans teníem però que no posàvem al catàleg. Entres les primeres, tots els objectes digitals que ara tenim a repositoris (fotografies  i metges de tot tipus, documents digitalitzats, documents nascuts digitals que capturem de l’activitat de l’entitat on es troba la biblioteca...) Entre les segones, els articles de les revistes que subscrivim; ja els ‘teníem’, però tradicionalment els hem  posat al catàleg només en comptades ocasions. Els articles de revistes els hem consultat separats del catàleg, en bases de dades en CD-ROM o en línia.

Amb catàlegs tan grans, dues coses són fonamentals: agrupar el que és el mateix i poder descobrir el que es vol. No parlaré massa de les agrupacions dels documents en obres, cosa que ens ajuden a fer les FRBR i sí una mica dels nous OPACs, aquest que es diuen eines de descoberta.

Ens interessa Vermeer? Una cerca per Vermeer al CCUC (un catàleg ‘petit’) ens dóna 299 resultats; la mateixa a Worldcat ens en dóna 21.555. Si al CCUC hi volguéssim afegir els articles de les revistes que les biblioteques de les universitats de Catalunya i la BC tenen contractades, per Vermeer 12.635 trobaríem resultats. Entre tants, buscar (i trobar) una novel·la juvenil que té com a protagonista un quadre de Vermeer de la que no recordem ni títol ni autor pot ser una tasca quasi impossible (*). Amb els nous descobridors, aplicant successius filtres (llibre, en castellà, editat entre l’any 2000 i el 2010), es pot ‘descobrir’ el que es busca.

El divertit és que les eines de descoberta semblen haver arribat als museus. La web del Rijkmuseum dóna accés a 502.857 imatges digitals. Les podeu ‘fullejar’ gràcies al seu ‘descobridor’: Vermeer, 110 resultats; només imatges, 66; si, a més, seleccioneu per colors (sí, podeu filtrar per colors!) i trieu un blau-gris us quedareu amb 4, entre les quals l’enigmàtica pintura “La carta d’amor”. [Per cert, podeu crear-vos una galeria personal d’imatges; podrem algun dia fer-nos la biblioteca dels ‘nostres’ llibres dins el catàleg de la nostra biblioteca?]


(*) Es tracta de la novel·la de Blue Balliett, “El enigma Vermeer”, no massa bona, per cert.