Sistemes integrats per a biblioteques de programari lliure / Ramon Ros

Outsell és una consultora especialitzada en el món de la informació, editorial i educació. Entre altres coses analitzen i fan informes sobre l’estat d’alguna tecnologia o sector de mercat i en fan recomanacions per a les organitzacions que podrien aprofitar-se’n.

En aquest cas, sota el nom “Open Source Integrated Library Systems – Changing the Landscape” han fet un estudi que es centra en el programari lliure per a biblioteques que podria reemplaçar el clàssic sistema integrat (ILS), propietari.

L’informe (de 21 pàgines i del qual no en poso l’enllaç ja que no està disponible gratuïtament) està adreçat a tot aquell que no tingui un coneixement previ de l’estat dels ILS i les empreses que els desenvolupen. Així doncs, comença fent una explicació de què és el programari lliure i quins avantatges i inconvenients té. I es que explicar el terme “free” (lliure o gratis) a un anglosaxó pot ser difícil. Per a que s’entengui posa un exemple que m’ha fet gràcia: diu que el programari lliure és “free as a bird, not as free beer”, o sigui lliure (free) com un ocell, no com la cervesa gratis (també free).

Per ells, l’avantatge més important del programari lliure és el seu model de desenvolupament, el fet de que les millores i la direcció del programa no estigui lligat a la decisió d’una empresa basada en el rèdit comercial que en pot treure o en altres estratègies de negoci.

Altres avantatges que destaquen són:

• La flexibilitat del programa amb actualitzacions freqüents.
• El fet de que la biblioteca que l’usa n’és propietària de la còpia i hi té accés complet al codi.
• La comunitat de programadors que comparteix idees i dubtes.
• El programari és gratis.
• Es pot modificar.
• Es poden compartir les millores o modificacions amb altres usuaris.

També destaquen avantatges del programari propietari:

• No cal tenir personal especialitzat a casa.
• Tenir una relació comercial amb una empresa que proveeix serveis pot encaixar molt bé amb el model organitzatiu d’algunes biblioteques.

De l’estudi estadístic que han fet amb 295 respostes sobre l’ús d’aquest programari o la intenció d’usar-lo, en treuen algunes conclusions, com:

• S’utilitza més en biblioteques públiques i acadèmiques i no tant en organismes més oficials, probablement per la “llibertat” que tenen les primeres de orientar les seves estratègies tecnològiques.
• Els motius que pesen més a l’hora de considerar el programari lliure són (en aquest ordre): la possibilitat d’adaptar-lo, el cost i la frustració amb les empreses comercials.
• Koha és el sistema escollit com a millor dins el programari lliure. Això cal entendre-ho en un sentit ampli, en el del promig de les respostes i d’organismes.

Els sistemes que apareixen a l’informe són:

• Koha (el més usat al món en nombre d’instal·lacions).
• Evergreen (sobretot per a consorcis de biblioteques).
• OpenBiblio
• VuFind (No és un sistema integrat pròpiament sinó una millora de l’OPAC).
• Drupal (De cap manera és un sistema integrat, sinó un sistema sobre el que es poden construir sistemes d’informació, de biblioteques o no).
• PMB

Finalment, fan unes recomanacions per als gestors que hagin de prendre una decisió sobre un sistema integrat:

• Saber que volen els nostres usuaris.
• No deixar-nos portar pel que fa un programa sinó pel que volem nosaltres. En funció d’això escollir.
• Tenir en compte les necessitats de personal informàtic per cada opció.
• Tenir en compte la comunitat d’usuaris de cada programa.
• Investigar cada opció de compra i, en el cas del programari lliure, també les empreses que poden donar suport a aquesta solució.

En la meva opinió, l’article és molt descriptiu i no entra en gaires valoracions sobre una o altra opció, molt neutre, fa un sondeig d’opinió i l’expressa tal qual. Això està bé. És molt difícil en el debat programari lliure/propietari trobar gaires opinions que no es decantin efusivament cap a un costat o cap a l’altre. Una mica com a conclusió i també el que en penso jo: el programari lliure com a substitut del sistema integrat propietari està prenent força i ocupa ja un lloc important. Ara bé, a l’hora d’escollir cadascú ha de mirar bé quina opció lliga millor amb els seus objectius i amb l’estratègia de la seva organització.

Ramon Ros

Els programaris de gestió de biblioteques vistos pels bibliotecaris

Fa quasi un any parlàvem dels informes de Marshall Breeding sobre automatització de biblioteques i concretament d’un de nou sobre les percepcions dels clients respecte les empreses de programari de gestió de biblioteques (ILS). Acaba de sortir una nova edició de l’informe: Perceptions 2008: An International Survey of Library Automation.

Es processen aquesta vegada unes 1.500 respostes procedents de 51 països però amb un predomini quasi absolut de països anglosaxons (EUA; UK, Canadà i Austràlia). El qüestionari tenia 5 preguntes:

• Com de satisfeta està la biblioteca de l’ILS actual?
• Com de satisfeta està la biblioteca de l’empresa a la que ha comprat l’ILS actual?
• Com de satisfeta està la biblioteca amb els serves de suport al client d’aquesta empresa
• Com és de probable que la biblioteca compri el seu proper ILS a la mateixa empresa?
• Com és de probable que la biblioteca es plantegi implementar un ILS ‘open source’?

L’autor ens adverteix que no cal treure gaires conclusions de l’informe perquè és el resultat d’impressions subjectives. Malgrat tot, i sumant-me a la crida a la prudència de l’autor, passo a donar-ne algunes dades reelaborades des del meu punt de vista. Es dóna informació de 14 sistemes (l’informe del 2007 eren 10) que jo crec que cal dividir en dos grups: programes ILS per a biblioteques individuals i/o petites i programes per a xarxes o biblioteques grans. Aquests darrers jo els conec d’haver-ne sentit parlar i haver vist. És normal, són els que han assolit un nivell que els ha permès internacionalitzar-se. Els altres continuen essent programaris ‘locals’ de la mateixa manera que es poden trobar programes que difícilment traspassen les fronteres estatals a Espanya, França, Alemanya...

Els programaris petits reben només el 20 % de les respostes i els grans el 80%. Entre els programaris ‘petits’, tres reben sempre les millors puntuacions (Polaris, Agent VERSO i Library.Solution) i dos sempre les pitjors. I els ‘grans’? Hi ha el cas de Millennium que ocupa sempre la 4a posició (la 1a entre els grans). La resta (Aleph, Dynix, Horizon, Unicorn, Virtua, Voyager) ocupen posicions en general intermèdies en la taula i en molts casos baixes. Crec que d’això darrer es deriva de la insatisfacció de les biblioteques de la gran concentració del mercat (només set sistemes i en mans de 4 companyies) i sobretot de les operacions de fusió que han fet que moltes vegades productes comprats a alt preu hagin quedat en carrerons sense sortida i sense futur.

Destaca la posició que assoleix el programari ‘open source’ Koha usat a través els serveis comercials de l’empresa LibLime que ocupa moltes vegades posicions en el primer terç de les taules.

Pels molt interessats en el sector, es recomana la lectura dels perfils de les empreses productores dels programaris.

p.d. Dedicat a la Marta que veu l'original de la foto quasi cada dia.

Externalitzar, agrupar, exhibir, cooperar i preservar

El número de novembre de la Biblio Tech Review de la que hem parlat aquí alguna vegada, conté algunes noticies interessants que val la pena comentar sobre externalització de la catalogació, l'agrupació de resultats de cerca, l'exhibibió de registres bibliogràfics, la cooperació en la construccó de catàlegs i la preservació del que tenim als dipòsits. Els retalls d'informació fan com una obra de les de patchwork de les que fa la Mònica que és qui em deixa Internet per enviar aquesta entrada de blog des de Llançà.

Externalitzar la catalogació.Infor Library and Information Solutions anuncia que ja està disponible el seu sistema de gestió de biblioteques V-smart.

On està la novetat? En que V-smart és basat en la web. Aquesta és una de les tendències que en Ramon fa temps que ens anuncia que aniran prenent força (vegeu els comentaris d’en Ramon i d’en Ferran a l’entrada del blog en la que en parlàvem). Els sistemes integrats de gestió accessibles a fora de casa nostra, “són ràpids d’instal·lar, fàcils de mantenir, maximitzen l’accés a les dades i redueixen els costos”.

Agrupar. La imparable googlització i el relatiu fracàs de les cerques federades està propiciant l’aparició de nous enginys buscadors que dedupliquin i categoritzin els resultats. Com n’hem de dir d’aquests buscadors especialitzats en informació bibliogràfica que l’agrupen i classifiquen? Portals? Agregadors? Enganxadors? Agrupadors? El d’Ex Libris, el Primo, ja sembla ser aquí. L’empresa anuncia la Release 2.1 de Primo.

Exhibir. Una altra necessitat sorgida de la web 2.0: no només ser vist quan et venen a buscar, sinó ser vist perquè t’exhibeixes. OCLC amb WorldCat ofereix a les biblioteques ser màximament visibles pel fet que els registres bibliogràfics van (aquesta és la intenció) a buscar a l’usuari quan aquest navega per la web. Si estem a Internet mirant coses de Vermeer i ho fem des de Vic, WorldCat t’informarà des del navegador que la biblioteca pública té llibres sobre el tema. És per això que algunes biblioteques nacionals, com ara mateix la de França, s’han sumat a WorldCat, per donar una exhibició màxima als registres bibliogràfics de la seva cultura.

Cooperar. Amb Evergreen, el sistema de gestió intregrada de biblioteques en programari de font lliure que sembla obrir-se camí per entre els fins ara més famosos a les nostres terres (microIsis, el Koha o el PMB) anuncia que 5 biblioteques més s’han sumat al consorci Indiana Evergreen que comptarà a finals del 2008 amb 15 biblioteques compartint un catàleg que administra la Indiana State Library. L’empresa Equinox Software, Inc. dóna suport al desenvolupament i instal•lació d’Evergreen. Mireu-lo el catàleg val la pena. Feu una recerca, per exemple per Escher i observeu a l’esquerra les relacions que s’estableixen amb altres matèries (i submatèries!) i autors.

Dipòsits i preservació. Fa alguns anys el tema era quin programari es triava com a DOMS (digital objects management system). A Catalunya, el CBUC després de mirar els que hi havia (llavors quasi tots en programari de font lliure) va triar DSpace que ha tingut prou predicament. Els programaris de gestió d'objecte digitals fan això, gestionar aquests objectes = donar-els-hi accés. Però degut a la preocupació de les biblioteques per la preservació dels continguts, el fabricants de programaris també es preocupen per la conservació. Ex-libris ha desenvolupat per la Biblioteca Nacional de Nova Zelanda un sistema de preservació de dipòsits que suplementa DigiTool -el sistema de gestió d'objectes digitals d'Ex-libris-. Els que tinguin dipòsits aviat hi hauran d’anar pensant en això, en com preservar millor el que hi dipositen.

Fet a mida i bricolatge en automatització de biblioteques

O m’equivoco o no he parlat en aquest blog de la Biblio Tech Review. Imperdonable. Amb el subtítol de “latest news updates from the library automation industry” a la BTR no hi trobareu dades, ni estudis, ni articles de reflexió, sinó noticies de biblioteques que han comprat tal o qual sistema, o de noves versions d’algun programari o canvis de propietat d’una empresa. Ho fa des de l’any 2000 i fullejar-la ajuda a tenir una idea de què esta passant al mercat.

Comentant-ne el núm. d’agost amb en Ramon, dèiem que es veuen tres tendències clares en el programari d’automatització de biblioteques: remot, per capes i programari lliure.

Remot. Perquè instal·lar programari quan això comporta problemes i maldecaps? On esta el servidor deixa de tenir importància i, excepte per a sistemes grans, les biblioteques petites o mitjanes poden automatitzar-se a distancia. Això pot ser un servei que facin les mateixes empreses propietàries del programari (ho fa VTLS, per exemple) o consorcis de biblioteques (com el College Center for Library Automation)

Per capes. La desintegració dels sistemes integrats és un fet i avui una entitat pot perfectament usar programaris de 3-4 proveïdors diferents per la seva gestió automatizada. Les funcions clàssiques serien el nucli del sistema a les que s’hi poden afegir les de gestió d’enllaços, metacerca, gestió de recursos electrònics, cerca integrada tipus Google, interfícies diversos de cerca (per a cecs, amb visualitzadors gràfics, etc.), dipòsits d’objectes e-, .... La construcció de les eines d’automatització poden ser una feina de bricolatge. Una idea a la que ens hem d’habituar: que la interficie d’ús no sigui la del nucli del sistema, sinó alguna d’afegida a sobre, com una capa.

Programari lliure. Sí, però proporcionat per alguna empresa. El programari lliure permet un ús autònom del programari però això requereix la feina d’especialistes. Si el programari lliure havia de ser per fugir dels grans proveïdors de programari s’està veient com les implementacions més exitoses les fan empreses que treballen per a les biblioteques que no tenen bricoladors o que no volen dedicar el seu temps al bricolatge (aquí ho fa GreenData amb DSpace i amb PMB). [vegeu el debat Commercial Vendors and Open Source Software a la llista NGC4LIB].

Alhora (i deixant les opinions d’en Ramon al marge):

• El mercat de programari de biblioteques continua estant en poques mans i la propietat de les empreses canvia sovint d’empresa inversora (la darrera compra: la de Ex-Libris per part de Leeds Equity Partners, tal com s’anuncia al BTR d’agost.
• La diferència entre els productes nucli és poca, tal com advertia l’informe del JISC comentat aquí tot i que pot no semblar-ho donat els múltiples noms que reben els afegitons (o noves capes) que les empreses preparen pels seus productes (ara mateix, la novetat esta en les eines de cerca integrada tipus Google).
• De moment, i a diferència del que va passar els anys 80 i 90, els programaris de gestió de biblioteques no estan al davant de les interficies millor adaptades al que l’usuari vol o al que està de moda entre l’usuari.

[Dédiée à Marie qui souvent m'ha bien conseillée et qui pas toujours ets suffisamment entendue]