El passat 27.09, i en el marc del curs de l'IC_Cartotechnology, Georg Gartner va donar a
l’ICC la conferència "Modern cartography". Faig la meva pròpia
lectura de la conferència de G. Gartner,
President de l'Associació Cartogràfica Internacional (ICA/ACI), i en el que
descriu hi trobo paral·lelismes en les biblioteques.
Els cartògrafs feien mapes, però ara no se’n fan de mapes. És aquest la
fi de la professió o un inici de la seva reconversió? G. Gartner va definir
insistentment la cartografia com una disciplina que (ja) no té a veure amb
artefactes (els mapes) sinó amb la comunicació d’informació especialitzada. La
cartografia avui és més present a múltiples activitats humanes; és, a més,
atractiva, rellevant i moderna. Passa però que la forma d’exercir la professió
ha de canviar. Aquesta ha d’incorporar coneixements de fora la professió, s’ha
d’exercir fora els àmbits tradicional on la cartografia s’ha desenvolupat (els
centres cartogràfics) i ha de reforçar-se amb la cooperació.
Vegem si aquests elements ens son aplicables.
No és el llibre sinó la
lectura i la informació
Tal com han descobert els cartògrafs, els mapes continuaran essent
importants si oblidem que són objectes (artefactes) i ens fixem en que són
portadors de dades espaials.
Els bibliotecaris hem de mostrar que el llibres y les revistes són objectes
portadors d’informació i vehiculadors de la funció d’informar-se. Ens hem de
preparar per un escenari segur, proper i que anirem assolint de forma
progressiva, de biblioteques cada vegada amb menys documents impresos.
La presència de revistes impreses a les biblioteques universitàries té
els dies comptats a no ser que les hi vulguem mantenir per crear ambient. Les
biblioteques universitàries nord americanes estan agrupant les seves
col·leccions (abans individuals) en conjunts cooperatius que pivoten al voltant
del triangle format per un catàleg col·lectiu, un acord de préstec consorciat
(ull, no confondre amb préstec interbibliotecari) i un magatzem de documents
impresos que s’usen poc però que s'usen de tant en tant (i que no només hem de
conservar, sinó que donar-los accés és el que fa que el sistema bibliotecari no
sigui només eficaç i esdevingui també excel·lent). Una cosa similar estan fent
les biblioteques universitàries de Catalunya agrupades al CBUC.
En els propers anys, el més ‘modern’ pot ser dedicar-se a treure més
profit de les nostres col·leccions impreses. I alhora anar construint una nova
realitat digital, realitat que es desenvoluparà sota unes normes i processos
nous, la major part dels quals no hem descobert encara. Això val també per a biblioteques
populars. Avui, hi ha molts lectors empedreïts que ja no s’enduen llibres en
préstec de les biblioteques: els és més fàcil i còmode descarregar-los de
plataformes digitals. No és una qüestió ideològica, és una qüestió pràctica.
Al respecte, molt interessant l’article d’Edward T. O'Neill, Julia A.
Gammon /
Consortial Book Circulation Patterns: The OCLC-OhioLINK Study // CRL pre print (Accepted: August 12, 2013; Anticipated
Publication Date: November 1, 2014).
La hibridació i la
incrustació de la professió
A la xerrada mencionada, Georg Gartner afirmava que la cartografia té
futur si, per una banda, aconsegueix integrar professionals de diverses
procedències, i, per una altra, si els cartògrafs aconsegueixen inserir-se en
diverses organitzacions on –dins equips pluridisciplinaris- ajudar a treure
millor partit de les dades geo-espaials.
Des de fa temps (1) se’ns adverteix que no podem continuar gestionant
biblioteques amb els coneixements que han conformat tradicionalment els estudis
(2). Jo no crec que la solució sigui la dissolució de la professió en un
conjunt de coneixements emergents poc consolidats (3) i sí en canvi
l’enfortiment del nucli bàsic que configura l’ofici (al meu entendre: posar en
relació persones amb informació). Si tenim clar quin és el nostre ‘negoci’ no
hem de témer la dissolució.
La informació no havia estai mai tan important, rellevant i de moda com
ara. Igual que la ‘cartografia’ moderna, però les biblioteques han perdut una
part de la importància que tenien. Ho diu Carles
Gibernau, en un comentari al meu post anterior a aquest:
“El negoci de les biblioteques està més viu que mai. El que passa és
que ha migrat cap a d'altres tipus d'empreses. Però moltes de les grans
empreses d'internet que tots coneixem es dediquen al que tradicionalment ha
estat el negoci bibliotecari. En aquest sentit, podem estar satisfets. Ara bé,
els bibliotecaris han quedat en la seva majoria al marge. Se'm fa difícil
trobar una professió que hagi deixat passar més oportunitats en els darrers 15
anys. SEO, SEM, Internet Màrqueting, creació de comunitats... són només alguns
dels exemples. Una darrera de l'altre. Professions molt ben retribuïdes que han
estat ocupades per perfils amb d'altres formacions.” Un comentari que fa
reflexionar.
Un element més, la recerca a Catalunya ha millorat molt en els darrers
anys, en part important, la feta fora de les universitats, a centres de recerca
i a hospitals. Això vol dir que aquest han creat potents serveis bibliotecaris
(o documentals) que els recolzin? De cap manera ha estat així i la funció de
facilitar l’ús de la informació deu haver estat assumida per ‘perfils amb
altres formacions’, en paraules de C. Gibernau. Les biblioteques universitàries
han elaborat com alternativa la del bibliotecari incrustat, és a dir, el
professional que surt de la biblioteca per inserir-se en projectes ja existents
i aportar-los el valor dels seus coneixements.
En Dídac Martínez defineix
així al bibliotecari incrustat (4):
- El bibliotecario incrustado participa en un proyecto y trabaja como un miembro integrado en un equipo.
- El bibliotecario incrustado presta servicios de información y conocimiento altamente especializados, personalizados y con gran valor añadido a un grupo de clientes que tienen necesidades bien definidas.
- El bibliotecario incrustado está integrado con la estrategia y el negocio de la organización y su aportación es evaluada según los resultados del proyecto.
La cooperació
Gartner suggeria la cooperació com una forma de reforçar la professió,
i esmentava els assoliments de l’Associació Cartogràfica Internacional, que en el nostre cas és com citar la IFLA. En aquests terreny les biblioteques i els bibliotecaris hem
anat molt més lluny que moltes professions i la cooperació que hem establert
entre nosaltres té arrels molt profundes. A més de l’associació internacional
corresponent –l’IFLA en aquest cas- a quasi tots els països hi ha associacions
nacionals. De forma diferenciada i pròpia respecte moltes altres professions,
els bibliotecaris cooperem compartint eines i a través de consorcis.
Estem tan acostumats a que entre nosaltres tinguem acords
internacionals que ens sembla el més normal enviar una carta a una biblioteca
estrangera i que aquesta ens deixi a nosaltres –uns desconeguts- un llibre pel
que en diem préstec interbibliotecari. I ho estem també al fet que la
catalogació d’un llibre feta per una biblioteca que no és la nostra però feta
amb les mateixes normes que usem nosaltres sigui aprofitable. Hi estem tan
acostumats que no veiem com de arrelada està la cooperació en la nostra professió
i els beneficis que en traiem (beneficis en més serveis o en estalvi de cost).
Aquesta és una de les nostres forces: el treball cooperatiu.
Les biblioteques a més, a molts llocs del món, no han esperat que
l’Estat (o el municipi, o la universitat) els arregli tots els seus problemes i
s’han associat o consorciat per, entre totes, fer millor i més barat el que
cada una hauria de fer. Tenim exemples en grans consorcis (OCLC, per exemple),
o en consorcis territorials, com aquí el CBUC.
La profunditat dels acords que tenim i l’extensió cooperativa de les
biblioteques han portat a Lorcan Dempsey (5) a afirmar que la biblioteca és una
entitat multi organitzacional. Què vol dir això? Doncs no gaire res més que som
capaços de coordinar-nos entre nosaltres per tal de ser més eficaços i
efectius. Un exemple: les universitats de Catalunya, les tesis només les
cataloguen una vegada, a TDX, però d’allí el carreguen al CCUC, als catàlegs
locals, a DART Europe, a Google i al catàleg mundial Open Access Theses andDissertations (OATD).
Hem mal interpretat Darwin massa sovint dient que sobreviuen els més
forts. La supervivència és dels més aptes, és a dir, dels més adaptables.
(1) Recordo: The academic library in the information age (S.l. : CETUS;
1997) en format digital que ara no trobo a la xarxa. N’hi ha traducció
catalana, feta per les Biblioteques de la UPC, amb una URL que avui no es
localitza: escher.upc.es/publica/cetus.htm
(2) Vegeu les competències a les dóna suport la biblioteca de la University
of Manchester: “My Learning Essentials: The Library's new skills programme”,
(3) Lamentablement, aquest és el camí que ha emprès i no abandona la
Junta actual del COBDC.
(4) Dídac Martínez / El bibliotecario incrustado en la UPC: V Jornadasobre buenas prácticas en el ámbito de las bibliotecas, Madroño. Junio 2013.
(5) Dempsey va exposar la seva idea de la biblioteca com a entitat
multi institucional al congrés del LIBER celebrat a Barcelona. Se’n pot trobar
un desenvolupament a la seva contribució “Libraries and the informational
future: some notes” a les pàgines 113-125 de ‘Information Professionals 2050:Educational Possibilities and Pathways’, eds. Gary Marchionini and Barbara
Moran (Chapel Hill: School of Information and Library Science, University of
North Carolina at Chapel Hill, 2012. ISBN 978-1-300-20486-2) Sobre aquesta darrera, vegeu el post a Blok de BiD: “Los profesionales de lainformación en el 2050” / Tony Hernández.
