Minimalitats: espais socials i biblioteques i una òpera

Cada vegada són més les institucions de tot tipus (biblioteques incloses) que usen els espais socials de la Xarxa per publicitar-se i fer nous ‘clients’. Ho va fer la Biblioteca del Congrés posant imatges de les seves col·leccions a Flickr que, a més, deixa que la gent les ‘etiqueti’. Aquí, pocs exemples. Podeu trobar una relació d’usos de Flickr per biblioteques al blog DosPuntoCero. Un de bo i proper el trobem a la Institució de les Lletres Catalanes. Ho fa a propòsit d’un homenatge (merescut però massa llarg) a Maria Mercè Marçal i ho fa posant un vídeo a YouTube i les fotos a Picassa. Fàcil, barat i immediatament copiable. LibraryThing és un dels exemples exitosos d’espai social. I va de biblioteques! L’invent és senzill un cop te l’expliquen: es tracta de poder catalogar la teva biblioteca a partir de les catalogacions fetes per altres. Catalogació cooperativa, vaja. Una OCLC popular. I no són bromes: 28M de llibres catalogats, amb interfície en català, uns 430.000 usuaris... I a partir de tenir els teus llibres catalogats, les dades fan feina. Pots trobar els companys d’espai amb més llibres coincidents amb els teus, comentar els teus llibres, participar en grups i xats, fer-te ‘gadgets’... Valdria la pena parlar-ne més (a veure quan tenim temps o si algú s’anima). La millor manera de conèixer LT: donar-hi un volt. Que bo, que bo, que bo, l’espectacle de Sasha Waltz sobre, Dido i Aeneas, una òpera d’Henry Purcell. Jo no el se comentar però m’afanyo a recomanar-lo per si aquest blog té algun lector i aquest pot i és a temps de buscar-hi entrades. En aquest temps de cinisme i hipocresia, les òperes de Purcell i Haendel, per naifs, valen la pena. L’argument: Enees fugint de Troya es refugia a Cartago i s’enamora de la reina, però, sota l’engany d’unes fades, se’n va (el seu destí és fundar Roma) i la seva enamorada es deixa morir. Com a recomanació possible, escoltar l’òpera o, almenys el “Lament de Dido”.