Descobrir

Hi ha un canvi substancial en els catàlegs d’abans i de després del tombant de segle, canvi que queda ben representat per l’increment de la dimensió de Worldcat que passa de tenir 40 milions de documents a tenir-ne 400 milions.

Els catàlegs han crescut tant per dos motius: perquè hi hem posat coses que abans no teníem i perquè hi hem posat coses que abans teníem però que no posàvem al catàleg. Entres les primeres, tots els objectes digitals que ara tenim a repositoris (fotografies  i metges de tot tipus, documents digitalitzats, documents nascuts digitals que capturem de l’activitat de l’entitat on es troba la biblioteca...) Entre les segones, els articles de les revistes que subscrivim; ja els ‘teníem’, però tradicionalment els hem  posat al catàleg només en comptades ocasions. Els articles de revistes els hem consultat separats del catàleg, en bases de dades en CD-ROM o en línia.

Amb catàlegs tan grans, dues coses són fonamentals: agrupar el que és el mateix i poder descobrir el que es vol. No parlaré massa de les agrupacions dels documents en obres, cosa que ens ajuden a fer les FRBR i sí una mica dels nous OPACs, aquest que es diuen eines de descoberta.

Ens interessa Vermeer? Una cerca per Vermeer al CCUC (un catàleg ‘petit’) ens dóna 299 resultats; la mateixa a Worldcat ens en dóna 21.555. Si al CCUC hi volguéssim afegir els articles de les revistes que les biblioteques de les universitats de Catalunya i la BC tenen contractades, per Vermeer 12.635 trobaríem resultats. Entre tants, buscar (i trobar) una novel·la juvenil que té com a protagonista un quadre de Vermeer de la que no recordem ni títol ni autor pot ser una tasca quasi impossible (*). Amb els nous descobridors, aplicant successius filtres (llibre, en castellà, editat entre l’any 2000 i el 2010), es pot ‘descobrir’ el que es busca.

El divertit és que les eines de descoberta semblen haver arribat als museus. La web del Rijkmuseum dóna accés a 502.857 imatges digitals. Les podeu ‘fullejar’ gràcies al seu ‘descobridor’: Vermeer, 110 resultats; només imatges, 66; si, a més, seleccioneu per colors (sí, podeu filtrar per colors!) i trieu un blau-gris us quedareu amb 4, entre les quals l’enigmàtica pintura “La carta d’amor”. [Per cert, podeu crear-vos una galeria personal d’imatges; podrem algun dia fer-nos la biblioteca dels ‘nostres’ llibres dins el catàleg de la nostra biblioteca?]

(*) Es tracta de la novel·la de Blue Balliett, “El enigma Vermeer”, no massa bona, per cert.

Remordiments i col·leccions especials

[No me'n surto avui de carregar la imatge triada aquí. Com que no vull perdre el bon humor que tinc, m'ho deixo, però us reenvio als remordiments d'Orestes]

Remordiments de no fer cap entrada a aquest blog jo que m’havia compromès amb mi mateix fer-ho cada setmana i remordiments de no comentar la publicació d’OCLC The Metadata is the Interface: Better Description for Better Discovery of Archives and Special Collections, Synthesized from User Studies de la que n’és autora Jennifer Schaffner.

Com a disculpa dels primers remordiments: diumenge vaig tenir mal dia. Com a disculpa dels segons: vaig passar l’estudi a un amic per comentar-lo i encara no me n’ha dit res. Al marge de tantes consideracions personals, el document (18 p.) és reflexió (una autocrítica diria jo) des del punt de vista dels arxivers i bibliotecaris de col·leccions especials més preocupats de la descripció dels documents que d’exhibir-los a llocs on els usuaris puguin trobar-los.

L’autora fa un repàs a 30 anys (!) d’estudis sobre el comportament dels usuaris (les 5 p. de notes son la 2a cosa millor del document) per advertir-nos que “les col·leccions especials i els arxius romanen invisibles perquè poden no tenir el tipus de metadades que poden ser descobertes amb facilitat pels usuaris en la web oberta.”

Deixo les afirmacions de l’autora (que no el seu tema) per passar a fer-les jo. Podríem dir el mateix dels esforços que fem per descriure col·leccions especials en bases de dades separades i no per mostrar aquestes col·leccions en catàlegs. S’ha fet a vegades i amb poc convenciment, malgrat cada vegada més serem coneguts i valorats per aquestes col·leccions amagades.

En aquesta línia (la de mostrar el que no es veu), el “servei d’arxius de ciència”, un servei “coordinat pel CEHIC i l'Arxiu General, ambdós de la UAB, amb el patrocini de l'IEC, el Departament de Cultura de la Generalitat i la pròpia universitat, amb l'objectiu primordial de contribuir a la conservació i difusió del patrimoni documental de la ciència i la tecnologia contemporànies a les terres de llengua catalana.”

Gràcies al SAC podem saber que hi ha 1.300 dibuixos i aquarel·les, 5.500 documents manuscrits, 4.000 fotografies, 1.500 diapositives i diversos vídeos d’en Jordi Sabater Pi a la biblioteca d’Humanitats de la UB (inclosos al catàleg de la UB sota el nom de Base de dades Col·lecció Sabater Pi)

També ens podem assabentar que a la UB hi ha uns 10,4 ml aprox. de documentació personal, oficial i científica, correspondència, notes diverses i materials bibliogràfics de Lluís Solé Sabarís, però he estat absolutament incapaç de ‘descobrir-ho’ a través del catàleg.

Sopar a fora avui, de feina. Amb un comensal rememoràvem els esforços que algunes biblioteques i consorcis han fet per tenir i usar les metadades de la informació que compren o subscriuen. Semblaria normal (i no és així) poder rebre al costat de les dades les metadades corresponents. Si les rebéssim les podríem usar per allò que ens semblés més convenient.

Conocer, reconocer, no conocer

Trabajo pero trabajo agradable el último día de antes de vacaciones. Reunión con un amigo al que conocí este verano hará 20 años. Del trabajo pasamos a reflexionar sobre la vida y sobre si esta nos presenta situaciones nuevas. Le expongo yo mi teoría de que en la vida no hay más que conocimiento y reconocimiento. Escaso el primero, éste sería el que se produce cuando realmente nos enfrentamos algo nuevo y en nuestra biblioteca de conocimiento almacenamos una cosa que antes no teníamos.

El reconocimiento sería la forma más habitual de conocer. No conocer a partir de cero y sí conocer a partir de algo. Conocer un matiz, una diferencia, una nueva forma de algo viejo. Los repositorios son a los catálogos (al menos para mí) reconocimiento. Repositorios temáticos o instituciones (bibliografías especializadas o catálogos de biblioteca), formalización en la alimentación (y mejor recuperación) o más libertad (y más efectividad en la recogida de información), inclusividad (todo) o exclusividad (repositorios o catálogos distintos para tipos distintos de documentos)...

Jack me hizo conocer un nuevo estadio respecto al conocimiento: el no conocer. Es cierto, puedes no conocer (a pesar de potencialmente poder conocer o reconocer). Jack se explica: el hábito o la adicción son formas mentales posibles (¿frecuentes, decía él?) de las cuales no se deriva ningún tipo de conocimiento.

El hábito sería dar por hecho que lo que ya hemos conocido (y de alguna forma controlamos) ya no va a sufrir cambios. Lo que fue será: hacemos y pensamos lo mismo. La adicción sería la adhesión a una forma de pensar que no queremos abandonar. Reiterar en el conocimiento que nos costó tanto adquirir, lo que nos permitió hacer lo que hoy hacemos.

Vacaciones. En general nos prestan la ocasión de alejarnos de lo habitual y de sus adiciones y la oportunidad de conocer. ¿Sabremos aprovecharlas?

Descripció i accés al Segle XX

El passat dilluns dia 2 hi va haver una conferència de Roy Tennant a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB com activitat formativa dins el doctorat "Informació i Documentació en la Societat del Coneixement" i alhora com a part Dels Seminaris Aula J. Rubió de la Facultat

En Roy Tennant treballa a OCLC com a Senior Program Officer i és l’administrador de les llistes de discussió: Web4Lib (que debat temes relacionats amb la creació, gestió y suport de servidors, serveis i aplicacions bibliotecàries basades en la Web) i XML4Lib (que debat sobre el XML i el seu ús per i per a biblioteques i usuaris de biblioteques

Els seguidors de Bdig sabran que és l’editor de Current Cites, un butlletí electrònic modest en la forma i utilísim en el fons per estar al dia de coses interessants publicades en el nostre camp i que apareix mensualment des de 1990.

El títol de la conferència era: "21st Century Description and Access" i Roy ens va explicar que encara que ell es referia a biblioteques el que deia és igualment aplicable a arxius i a museus. Va definir les metadades com una descripció estructurada d’alguna cosa. Ens va traspassar 4 missatges:

• El paper de les metadades està canviant dramàticament
• La forma com les metadades es creen adquireixen i gestionen està canviant molt
• Calen noves habilitats pels implicats en la creació i manteniment de les metadades
• Ens hem d’adaptar a aquests canvis o desapareixerem

L’objectiu de les biblioteques seria fer que la gent sigui independent i autosuficient per robar allò que busca. Això ho hem fet durant molt de temps amb un instrument molt limitat tecnològicament (el catàleg en fitxes) però l’instrument d’ara (l’ordinador) no té les limitacions d’abans (ni d’espai ni d’ubicació). A més, algunes eines noves, com Google Books Search, han canviat radicalment la forma de fer les coses. El nostre repte és redissenyar la la nostra professió per satisfer els reptes actuals.

Deu recomanacions de Roy per fer-ho:

1. Cooperar globalment. Avui encara hi ha barreres culturals per la cooperació, però ja no barreres físiques. Posa d’exemple OCLC amb 69.000 biblioteques de 112 països i un catàleg, WorldCat, de 125 milions de registres i 1.3 bilions d’ítems.
2. Apropar-se a la cadena (Go up the chain). Els editors creen descripcions dels llibres que publiquen i proporcionen les dades a intermediaris i a llibreters. Les biblioteques es mantenen independents d’aquesta cadena, proporcionant les nostres pròpies metadades sense aprofitar les dels editors. Cal que aprenguem a extreure informació útil de les metadades generades per altres.
3. Fer mineria de les dades. Posa com exemple Worldcat Identities, comentat en aquest blog fa uns mesos.
4. Enriquir les dades. Enriquir els catàlegs amb continguts: lligar registres amb google books, oferir llibres relacionats alb altres llibres (‘els que han llegit aquest llibre, també han llegit...’), anar dels llibres a la identitat de l’autor. [Heu vist ja el CCUC enriquit amb cobertes, sumaris i ressenyes?]
5. Recolzar els usuaris per afegir valor. I cita projectes d’etiquetatge social com: Steve Project. Suggereix posar imatges a la xarxa (fotografies anònimes) i deixar que les gent les documenti.
6. Fer que les metadades estiguin disponibles per als altres. A través d’API’s (Application Program Interface) que són interfícies de programari que responen a una pregunta estructurada d’un particular tipus amb dades estructurades en un particular format. Com exemples va donar: DBpedia i yufind
7. Exposa les metadades allà on la gent està. Posar fotos a Flickr com fa la Library of Congress. S’aconsegueixen més vistes, més contribucions de gent, l’enriquiment dels registres amb aportacions de la gent...
8. Recolzar una interacció efectiva amb els usuaris. Exemple: el portal VuFind, usar les FRBR (l’excés d’informació col·lapsa l’usuari), proporcionar a l’usuari citacions estàndard dels registres...
9. Eines pel futur. Cal relacionar-se amb les altres institucions de la cadena (les dades bibliogràfiques sovint no comencen ni s’acaben amb els catalogadors), saber treballar amb múltiples formats. Calen noves habilitats pel nou mil·lenni.
10. La darrera cosa. Les noves normes de catalogació, les RDA, són molt complicades (massa complicades), el sumari té quasi 100 p. Recordar el nostre objectiu: ajudar la gent... mai no havíem tingut tantes oportunitats de fer-ho.

Pels interessats, a Recercat es pot trobar en traducció catalana, l’article de Roy Tennant, "A bibliographic metadata infrastructure for the twenty-first century", publicat a: Library Hi Tech, Vol. 22, Núm. 2 (2004), p. 175-181. El seu resum:

• Aquest article tracta l'actual infraestructura bibliogràfica de les biblioteques que va ser creada en els inicis dels ordinadors – abans de la Web, XML, i de la varietat d'altres avenços tecnològics que en l'actualitat ofereixen noves oportunitats. Per una banda, s'identifiquen els requisits generals d'una infraestructura de metadades moderna per a les biblioteques incloent qualitats com: versatilitat, extensibilitat, granularitat i accessibilitat. Per l'altra banda, es proposa un nou tipus d'infraestructura de metadades que mostra, com a mínim, alguna d'aquestes qualitats. S'han identificat alguns temes clau que caldrà superar per tal d'implementar un canvi d'aquesta magnitud.

La vida dels llibres ens diu com són els que els escriuen

L’Ernest Lluch en un article al diari va explicar que usava el CCUC per veure les publicacions dels candidats a les eleccions i treure conclusions a partir de les obres que havien publicat i que estaven a les biblioteques universitàries i de recerca. Una persona a qui li tocava fer discursos de benvinguda dels personatges més variats possibles m’explicava que començava la tasca examinant les obres de la persona en qüestió al CCUC i on descobria, per exemple, que el ben conegut com a filòsof marxista Manuel Sacristán era també prologuista dels poemes de Heinrich Heine. El que fa Lorcan Dempsey a la seva entrada de blog del 2 set és molt més i molt millor. I no és gràcies als mèrits del Sr. Dempsey (que en té i de notoris) com de la nova aplicació web 2.0 de WorldCat (encara en versió Beta) anomenada WorldCat Identities. WorldCat Identities extreu dades del catàleg col·lectiu d’OCLC per dir de cada autor coses com:

• Quantes obres diferents té i quantes publicacions s’han fet de les mateixes
• En quantes llengües i quants exemplars de les seves publicacions hi ha a les biblioteques de Worldcat
• Quins alfabètics de matèries i núms. de classificació s’assignen a les seves obres
• Les llengües a les que s’han traduït les obres i quantes traduccions per lengua
• Les imatges de les cobertes dels llibresQuines són les obres que estan més a les biblioteques
• Els anys en els que l’autor ha publicat i la intensitat de publicació per anys
• Dades similars per cada una de les obres
• Les persones o entitats associades amb l’autor

Val la pena veure-ho en directe. Podem veure la ‘identitat’ de Javier Cercas o les dels candidats pels partits demòcrata i republicà a les properes eleccions presidencials dels EUA: Joe Biden, John McCain, Barack Obama i Sarah Palin. En LD fa un comentari final (impagable i inútil de traduir), vistes les identitats bibliogràfiques de cada un d’en LD:

I will leave it to others to offer any commentary ;-)

Articles (de revistes) als catàlegs (de llibres)

OCLC, el consorci de biblioteques sorgit de l’onada de cooperació del final dels anys 60 – principis dels 70 pot (torna) a estar revolucionant el món (bibliotecari). Nascut com una xarxa de l’estat d’Ohio, OCLC va anar creixent en la mesura que va créixer el seu catàleg col·lectiu, eina aquesta d’informació bibliogràfica i font de catalogació per copia de biblioteques de tot tipus (especialitzades, populars, universitàries...) i països. OCLC va viure uns quants anys d’ensimismament, segurament adormida en el seu propi èxit. Però amb el nou segle, alguna cosa va semblar que canviava a OCLC (o així m’ho sembla). La iniciativa del Dublin Core i l’anunci de la inclusió de registres catalogràfics (en Dublin Core) de recursos web al catàleg col·lectiu en va ser potser la primera mostra del mencionat resorgiment. 2 fites clau recents d’OCLC. 1a: Obrir el catàleg a l’accés al públic. Avui WorldCat. La idea ja no és tenir un catàleg com eina interna d’una biblioteca consultable (també a distància) pels usuaris ja fidelitzats, sinó construir una eina de descoberta de les col·leccions, és a dir, estar on està l’usuari i quan aquest ho necessita. Com ho fa Google Map, però amb localització de llibres. 2a: Algunes compres d’empreses-productes, com PICA, l’empresa que procedia del servi cooperatiu holandès que tots haguéssim volgut tenir a Catalunya fa uns anys, el programari per gestionar imatges Content.dm, usat a Catalunya ara per ara per la BC, el CBUC, l’IT i l’ICC i ara, fa alguns dies, l'EZproxy un programari per facilitar l’accés i l’autenticació a distància. Avui però, una notícia que m’ha colpit (positivament!), WorldCat ha incorporat les referències bibliogràfiques de 20 milions d’articles procedents del servei Inside de la British Library. Per què no incorporem les BBDD d’articles als nostres catàlegs? Aquesta era una pregunta que es podia fer quan un hom volia calibrar les virtuts professionals d’algun bibliotecari. Tinc resposta que no donaré ara, però sí que puc donar les raons per les que crec que OCC ho ha pogut fer ara:

• tenen tants llibres que els articles afegits no ‘ofeguen’ el catàleg
• el programari de gestió permet consultar la totalitat del catàleg o el catàleg ‘filtrat’ per tipus de documents (llibres, articles, DVDs i CDs)
• si es fa la consulta a tot el catàleg, el programari permet visualitzar clarament els documents trobats per tipus
• el programari els permet gestionar alhora registres amb MARC i amb Dublin Core

Preguntes finals:

1. Què agermanava fa uns anys de forma exclusiva Barcelona i la capital de l’estat d’Ohio?
2. Què caldria fer en catalogació a Catalunya per posar-nos al dia?

No em resisteixo a acabar amb la definició de WorldCat que fa OCLC: “is a Web portal to the global WorldCat catalog with a supporting program of data syndication that makes your library’s collection and services discoverable virtually anywhere on the Web, including major search engines such as Google, Yahoo! and Windows Live Search”. Amb visió de futur!