diumenge, 4 de desembre del 2011

El foment de la lectura i les biblioteques escolars

Entre tantes mesures economicistes i conjunturals per fer front als moments actuals, és d’agrair que l’Artur Mas en el debat sobre política general establís deu prioritats pel seu govern i que entre elles s’hi inclogués la lluita contra el fracàs escolar i l’impuls d’un pla nacional de lectura.

És un encert situar la lluita contra l’escandalós fracàs escolar dels sistema escolar (i universitari) de Catalunya i ho és també preveure com a mesura a llarg termini de fomentar la lectura a nivell escolar. Intents de fomentar-la com el fet a base de deixar capítols de llibre als seients del camp del Barça apareixen, en comparació, com a ridículs.

Els de l’actual govern semblen més seriosos. La conselleria d'Ensenyament vol que els alumnes de primària llegeixin com a mínim 25 llibres a l'any, tal com ho explica l’Ara, i els de secundària 30. El pla preveu que la competència lectora sigui “l’eix vertebrador del projecte educatiu del centre” i arrenca en 360 centres als que se n’hi sumaran 270 cada any.

Perquè és tan important fomentar la lectura en els nens?

Al blog LaRue’s Views hi trobo una explicació breu i clara: segons les investigacions més recents, com més estímuls rebin els cervells infantils –especialment els que suposen ser exposats al llenguatge- millors seran les seves vides. La principal exposició al llenguatge segurament és la paraula, la paraula dels pares parlant als fills; la segona, la que cada persona té llegint. La llengua “literalment construeix els seus cervells”

L’argument anterior seria suficient, a mi, però m’agrada usar el que serveix de fonament al sistema nord-americà de biblioteques escolars: la lectura és el que permet fer i el que recolza una tria personal del que camí a emprendre. La llibertat d’elecció, el foment de la curiositat i la troballa de solucions pròpies es recolzen fortament (encara que no de manera única) en els horitzons que t’obre la lectura. La vida real, per rica que sigui en experiències i coneixements, mai no ho serà prou com per proporcionar totes les que et pot proporcionar la lectura a través d’una biblioteca àmplia.

Fomentar la lectura implica fomentar les biblioteques? La resposta és que sí. Per rica que sigui la vida familiar i per molt que allà es fomenti la lectura amb les pràctiques dels pares i germans, per molt que la lectura sigui un eix troncal de l’escola, encara que passi això, al lector li cal autonomia de lectura, li cal un ampli espectre de llibres per llegir entre els que ha de trobar els que a ell li abelleixi llegir. I això, aquest ampli espectre de tria, només ho donen les biblioteques (les escolars en 1a instància i les populars en 2a).

Pot haver-hi un pla de foment de la lectura sense biblioteques escolars? La resposta és que sí, ja que així ho farà el govern català. Penso jo (i potser només m’ho imagino) que és així més per pragmatisme que per convicció. Hi ha biblioteques escolars, és clar, però no hi ha ni les que hi hauria d’haver ni estan servides ni organitzades com caldria. Mai fins fa pocs anys amb el programa puntedu, la biblioteca escolar ha estat present en el desenvolupament del sistema educatiu de Catalunya. Tan és així que el primitiu redactat de la recent Llei d’educació catalana i apareixien els ordinadors a profusió alhora que els llibres i les biblioteques hi brillaven per la seva absència.

Podem fer un programa de foment de la lectura dirigista (tants llibres de lectura obligatòria per curs i tants títols per triar), però el poder de la lectura només transita per vials amplis, per espais que ofereixin una àmplia representació de llibres entre els quals triat els que a un li interessen. Les biblioteques són alguna cosa més que edificis plens de llibres, són espais per a l’autodesenvolupament, són col·leccions vives que ens ofereixen camins per on créixer, són persones que tenen per objectiu professional fomentar i facilitar la lectura, ajudar als lectors a trobar els seus propis interessos i a alimentar-los i a alfabetitzar informacionalment.

p.d. La foto és d'una biblioteca escolar de Mankato (Minnesota), que vaig visitar de la ma del meu amic Joan. El responsable de tecnologies educatives de la ciutat, sobre els ordinadors i les pissarres digitals, diu: "nosaltres podem els mitjans i deixem que les coses passin".

Bona filosofia aplicable també a les biblioteques: fer-ne i deixar que les coses passin.