dilluns, 23 d’abril de 2012

Sobre el llibre, en el dia del llibre


Què ens fa humans als humans? Menys coses de les que ens pot semblar. Entre aquestes, la capacitat de parlar, d’escriure i de construir màquines complexes (i també la ser extremament cruels amb els nostres congèneres i amb altres animals)*. Serien, doncs, la nostra capacitat de comunicar-nos, l’art i la tecnologia. El llibre (instrument de comunicació i d’expressió artística) estaria així en el més profund del que ens fa humans.

El llibre hi estaria també perquè és una ‘màquina complexa’. Els llibres impresos convencionals són el resultat de tecnologies complexes (els fulls enquadernats en forma de còdex, el paper, la impremta) que tenen com a resultat un instrument complex. El llibre estaria ara en crisi degut a la seva desaparició en mans d’una tecnologia més complexa: el llibre digital.

Al lector de llibres digitals li diem llibre de la mateixa manera que a la tarja magnètica que ens donen als hotels li continuem dient ‘clau’. Els armaris (**) havien estat uns mobles rars i amb portes on s’hi guardaven les armes abans la seva popularització ens permetés guardar-hi de tot. El llibre–obra el tenim tan assimilat al llibre-objecte que els dos sens fan indistingibles. L’isomorfisme és tan total que la possible desaparició d’un (l’objecte) sembla que hagi de comportar la de l’altre (l’obra).

La necessitat de dir (i de conservar el que s’ha dit) és tan antiga com la d’inventar-se instruments per fixar la paraula (l’escriptura n’és un d’aquests invents). La tecnologia és aquí (i potser sempre) posterior a una necessitat o voluntat. Però la tecnologia transforma l’exercici comunicatiu o l’artístic. Un canvi tecnològic en l’instrument de llegir transforma la lectura. El llibre imprès va canviar la manera com es llegia i la lectura a través de dispositius electrònics canviarà la lectura tal com ara la coneixem.

Per les carreteres (**) ja no hi passen carros sinó cotxes, però aquestes no tenen els traçats que tenien els camins. Quan els desplaçaments es feien a peu a sella, els indrets per on passaven i els seus traçats eren uns de ben diferents que pels que va caldre dibuixar quan el transport es feia en vehicle de rodes. L’instrument canvia el mitjà. No sempre però sí a vegades.

En paper o en tauleta, el llibre-obra és un instrument de comunicació i d’expressió artística i les prestacions tecnològiques dels ginys actuals no ens haurien de fer oblidar-ho. No he conegut cap lector que rebutgi una eina que li millori la lectura i sí alguns tecnoluxoriosos no lectors profetitzant entusiasmats la fi del ‘llibre’. Hi ha invents que no modifiquen (massa) els hàbits que els sustenten. Escoltar música no ha canviat substancialment per l’invent de la casset o del CD (i sí per l’aparició dels discs o per la difusió de música a través de la xarxa).

Hi haurà canvis, però seran profunds i no sabem en quina direcció aniran. Aquesta obvietat no hauria de fer-nos caure en el relativisme de que, com que ves a saber, no cal que m’hi posi. Els llibres electrònics estan entre les primeres prioritats dels bibliotecaris nord-americans tant de biblioteques públiques com universitàries.

Que va ser abans, l’ou o la gallina? I què va ser abans, el llibre o la lectura? El llibre-obra abans no s’inventés com enregistrar-lo també tenia tecnologia (la que facilitava recordar-lo i poder-lo recitar posteriorment a haver-lo escoltat). Les dues preguntes estan mal plantejades, no hi ha evolucions independents, hi ha evolució simultània, hi ha coevolució.

I aquí hem d’estar els bibliotecaris, una professió que té per missió preservar el llenguatge per fer que aquest ajudi a crear nou llenguatge. Hem d’estar en l’espai de la comunicació i de l’art en la seva vessant (que no és pas la única) de la paraula. Oblidem una mica el llibre-objecte que és el resultat final d’un procés i fixem-nos en el procés que genera i pel que es produeix el llibre-obra. Observem el procés de creació que comporta escriure un llibre i el de re-creació que suposa la seva lectura.

L’important del llibre és el que ens provoca. La nostra feina és facilitar que això que ens fa humans (comunicar-nos i gaudir del plaer estètic) tingui lloc per al màxim de gent possible en el màxim de circumstàncies possibles. Amb tecnologia? Sí, amb la que hi hagi i com més millor, per poder ser així més humans.

(*) Jared Diamond dixit, a “El tercer chimpancé: orígen y futuro del animal humano”.
(**) Els exemples són de la Dolors, que els ‘col·lecciona’.

La fotografia és del St Jordi del 2009 a Rambla Catalunya. El llibre té molta vida si imatges com aquesta no desanimen a comprar-ne. Jo he de confessar que em tinc prohibit a mi mateix comprar llibres per St. Jordi. Procuro, això sí, anar-ne a vendre a La Tralla.

1 comentari:

matilde urbach ha dit...

Com seran els santjordis del llibre digital? No m'ho imagino, i això que sóc fan d'Star Trek!