dilluns, 25 de febrer de 2013

Lectura a l’escola i biblioteques escolars




Una persona em va demanar perquè havia titulat un post d’aquest bloc com ‘biblioteques escolars: o ara o mai’. Doncs be, jo crec que les biblioteques estan enmig d’una doble tenalla: la de la crisi econòmica que ens farà tenir menys recursos i pot fer menys eficaços els seus serveis (1), i la de l’emergència de molta informació a la xarxa que les pot fer aparèixer als ulls de la gent com a prescindibles. No és gens casual que demostrar valor s’hagi convertit en una de les principals preocupacions dels bibliotecaris (2).

A la legislatura passada vam tenir un exemple clar d’això, el Departament d’Educació reduïa el programa de recolzament de biblioteques escolars punt.edu fins, a la pràctica, fer-lo desaparèixer alhora que apostava a fons (esforços i recursos) per una utilització intensiva de la informàtica a l’escola.

La lectura però té una importància per a les persones que va més enllà d’altres ensenyaments instrumentals. En el món del demà, les desigualtats (a nivell individual i col·lectiu) vindran determinades pels nivells educatius, i aquests determinats en una part fonamental per la capacitat que tinguin de proporcionar competències lectores als educats. L’insuportablement massa elevat fracàs escolar que tenim a Catalunya té part de les seves causes en les deficiències de l’escola i de la societat en proporcionar competències lectores als nens (3).

La millora de les competències lectores dels nens és l’objectiu del programa LECXIT 
de la Fundació Jaume Bofill i del que hem parlat aquí alguna altra vegada (4). 
La Fundació ha publicat fa poc el llibre Competèncieslectores i èxit escolar d’Aurora Rincón Bonet (Col·lecció: Informes Breus; 37. 164 p.) que hauria de ser de lectura obligada per tot bibliotecari en actiu. El llibre explica conceptes bàsics com lectura crítica, hàbit lector, gust per la lectura, estratègies de lectura, socialització de la lectura o competències comunicatives. Explora també factors i pràctiques que condicionen l’adquisició d’hàbits lectors i la millora de la comprensió i utilització de textos. El darrer apartat (p. 97-161) és més pràctic i consisteix en unes fitxes que expliquen diferents propostes d’èxit  de foment de la lectura des de la família, el centre educatiu i l’entorn social (biblioteques, associacions, municipis i internet).

De la mateixa Fundació és també recomanable el dossier Pisa 2009: avaluació de lesdesigualtats educatives a Catalunya que mostra (p. 21) que els resultats que obtenim en competències lectores estan per sota la mitjana de la OCDE.

Valgui aquesta llarga introducció per tornar a animar la gent que organitza les 5esJornades de Biblioteques Escolars que tindran lloc els propers 5 i 6 de marçLa p. web de les Jornades està publicant unes interessants entrevistes que recomano seguir.

Laprimera és a Carme Fenoll, cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, que proposa una coordinació més forta entre les b. públiques i les escolars i que “el Departament de Cultura i el Departament d’Ensenyament haurien de pactar una política possibilista per dinamitzar les biblioteques escolars” (5)

La segona a Teresa Colomer, especialista en literatura infantil i juvenil, que afirma que la formació sobre biblioteques escolars que reben els futurs mestres és insuficient i afirma: “La modernitat sembla que sigui la de dotar d’ordinadors els alumnes, en lloc de veure que seria molt més econòmic i rendible dotar de personal a les escoles per canviar els aprenentatges des de la dinàmica de la biblioteca.”

Latercera a Costanza Mekis, Coordinadora Nacional de las Bibliotecas Escolares CRA de Chile, que recorda unes paraules de Gabriela Mistral que deien que biblioteca i escola són sinònims (6) i afirma: “Un niño que lee y que dispone de libros a su alcance se independiza de cualquier limitación que encuentre en su medio, sea un hogar de escasos recursos o un hato de profesores mediocres…si tiene lecturas, ese niño puede ser educado y ser libre”.

1)    Veure diversos posts de José-Antonio Gómez Hernández sobre el tema, per exemple, “Previsible agudización de la crisis en las bibliotecas públicas durante2012”
2)    Per exemple per als de col·leccions especials, vegeu, Survey of Special Collectionsand Archives in the United Kingdom and Ireland (OCLC, 2013) p. 83 
3)    Primar continguts respecte capacitats és un defecte comú a la totalitat del sistema educatiu, defecte del qual no se n’escapa tampoc la universitat.  
4)    Ja estan disponibles els vídeos de la Trobada pedagògica “Lectura i èxit educatiu”celebrada a l’Auditori del CaixaFòrum de Barcelona el dissabte 15 de desembre de 2012.
5)    Cal recordar que la Generalitat va tenir un ACORD per a la millora i modernitzaciódel Sistema Bibliotecari de Catalunya en el període 2004-07en el que tres conselleries (Cultura, Educació i Universitat) actuaven coordinadament
6)    Jo diria ‘consubstancials’.