diumenge, 15 de setembre del 2013

La lectura és el nostre negoci, els lectors els nostres clients



Un amic em recomana fervorosament el llibre d’Alex Ross El Ruido eterno. Me’l demano en préstec consorciat del CBUC i m’arriba en 3 dies a la biblioteca on jo prefereixo recollir-lo. El servei és excel·lent i el llibre segurament també, però quan me’l lliuren en veig el gruix: 798 p.. Em donen com a termini 15 dies per llegir-lo. El podré renovar segurament, però jo llegeixo diversos llibres alhora i al meu aire. Sentir darrera el clatell l’alè que l’he de tornar em fa que busqui una alternativa a la biblioteca si vull llegir-lo. No és que el llibre sigui rar o molt usat. Al CCUC en consten 7 exemplars, un d’ús local i 2 en préstec (un és el que tinc jo), és a dir que un termini més llarg no sembla que hagi de causar perjudicis a altres lectors.

Dissabte mercat a Vic. Passo per la paradeta de llibres a un euro. Mentre remeno sento la conversa entre uns clients i el venedors. Ella (la mare) li demana si tenen un llibre determinat. El nen que acompanya la senyora em fa deduir que estan buscant com tenir algun dels llibres recomanats a l’escola a un preu baix. El venedor no pot satisfer la demanda però li promet mirar al magatzem i queden per aquest proper dissabte.  Algunes biblioteques universitàries dels EUA faciliten l’intercanvi de llibres (manuals) entre estudiants, però no en conec cap d’aquí que ho faci. He vist bookcrossing a les feines i a cafès, però no a les biblioteques.

Reportatge a La Vanguardia d’avui amb el títol de Llegiren xarxa que signa Isabel Gómez Melenchón i que relaciona les diferents xarxes socials de lectors (catalanes, espanyoles i internacionals). Ha estat una sorpresa (o no) que els que els agrada la lectura els agradi també compartir opinions sobre els llibres llegits, tenir catalogats els que un hom té o ha llegit, veure les sorpreses de quins altres llibres llegeixen els que comparteixen autors preferits... A mi que m’agrada llegir, a la biblioteca hi vaig per endur-me llibres però també (o sobretot) per parlar de llibres amb en Robert i amb la Rosa, per demanar-los recomanacions i opinió, per punxar-los si se’ls ha escapat alguna lectura que a mi m’ha agradat. El Què llegeixes? que va posar en funcionament el Departament de Cultura fa bastants anys podria ser el club virtual de lectura de les biblioteques de Catalunya, però si no vaig errat no l’usen.  

Quan l’accés als llibres era difícil vam organitzar el nostre ‘negoci’ al voltant de facilitar-ne l’accés i els nostres ‘clients’ eren els llibres mateixos.

Ara que l’accés als llibres serà cada vegada més fàcil (i les biblioteques més prescindibles) hem de reorientar el nostre ‘negoci’ cap a la lectura, i pensar que els nostres ‘clients’ són els lectors.


3 comentaris:

Unknown ha dit...

I ahir va sortir una notícia a TV3 que alguns escriptors es queixaven que els llibres de lectura d'institut fossin llibres d'intercanvi per estalviar costos en la compra de llibres. Els autors defensaven el dret o el valor que els alumnes puguin fer-se la seva pròpia biblioteca física a casa i per tant demanaven que aquest tipus de llibres quedéssin exclosos d'aquest paquet d'intercanvi.
En un món ple de biblioteques i ebooks, penso que aquesta reivindicació està més a prop del negoci que del valor de fer una petita biblioteca. Va sortir una bibliotecària escolar defensant molt bé el fet que el més important és que les persones llegeixin. I aquest article va en aquest camí.

Unknown ha dit...

aquesta és la reivindicació de la biblioteca personal
http://www.gemmalienas.com/blog/llibres/la-reivindicacio-de-la-biblioteca-personal-en-un-decaleg-pere-marti-i-bertran

Lota Torrents ha dit...

Però també és important tenir una "bilioteca pròpia" i crear el sentiment que tenir uns quants llibres formen part del bagatge de cadascú. A prop de 40anys em fa il·lusió repassar-me la meva biblioteca mirant aquelles lectures que em van fer vibrar. I em sap greu no tenir alguns que em van marcar però que em van deixar els amics.
No sento cap família queixar-se del que gasten els fills al mòbil i en canvi discuteixen 8,90€ per un llibre. És incongruent. El que cal transmetre és, certament, el gust per la lectura, però també el valor del llibre.
A www.quellegeixes.cat ho vam entendre així fa temps i vam crear una eina (per a totes les edats) per portar el registre dels nostres llibres. Un LibraryThing, però a la catalana, amb comentaris i referents culturals propis. Us deixo l'enllaç: http://ploma.quellegeixes.cat/lamevabiblioteca