dimarts, 10 de novembre de 2015

Quins són els principals reptes de futur?



Reptes de futur vol dir problemes de present, aquí? Si és així, diguem-ne tres: 
  • les biblioteques escolars, 
  • la unificació en un sol sistema de les biblioteques públiques i 
  • l’establiment d’una consciència professional representativa i àmplia.


Les biblioteques han estat socialment útils en el passat en un món d’informació escassa i d’accés restringit, però, ho continuaran essent en un món d’informació abundant i accés ampli?. Al meu entendre sí, si les biblioteques saben continuar aportant valor al voltant de la informació, bàsicament ajudant en el procés d’usar-la de forma creativa per al creixement individual i col·lectiu. Si això és així, cal que es manifesti a l’inici de tot: a l’escola primària. Avui alguns països (Estats Units de Nord-Amèrica, per exemple) creuen en els efectes positius de bones biblioteques escolars; alhora, a molts països (a Catalunya, per exemple), a banda d’exemples aïllats, les biblioteques escolars tenen pocs recursos i estan mal orientades.

Cal que les diferents biblioteques municipals d’un territori actuïn coordinadament? No, no és indispensable. La qualitat de les biblioteques depèn en una part important en l’arrelament a l’entitat a la que serveix (un municipi, una organització, una empresa...) Passa, però, que la coordinació de les biblioteques en xarxes, i de les xarxes en sistemes, permet que biblioteques petites tinguin grans serveis o que puguin obtenir-los amb menys cost. Així s’ha fet a Catalunya a les universitats. Per diferents motius, no s’ha fet suficientment a les públiques i això s’està deixant sentir com una llosa massa pesada. No té sentit que els recursos (sempre escassos) de les biblioteques municipals estiguin esquarterats per províncies, ni que els serveis siguin molt desiguals depenent de qui sostingui la xarxa, ni que la Diputació de Barcelona tingui recursos i idees per fer serveis de nivell nacional, mentre que la Generalitat (sigui per manca de recursos o d’idees) actuï com una diputació provincial.

Al meu entendre, els assoliments positius importants dels darrers anys provenen d’una forta consciència professional que es va plasmar els anys 70 i 80. Pels motius que sigui, aquesta consciència professional s’ha afeblit molt en els darrers 20 anys. Això ha repercutir (o ha estat al revés) en l’associacionisme professional que ha quedat molt debilitat. El dit fins ara val tant per a Catalunya com per a Espanya. Una professió dèbil (ideològicament i organitzativament) comporta una realitat professional dèbil (en els llocs de treball, en els sous, en la influència...) A més, les biblioteques no hem sabut teixir una aliança àmplia amb el sector de la cultura, ni amb els agents més propers (arxius i museus) ni amb les més allunyats (creadors en general).



La revista Ítem del COBDC té previst treure el proper número abans de Nadal. Aquesta vegada l’Ítem –que ara coordina en Ferran Burguillos- vol que una colla àmplia de professionals els bibliotecaris-documentalistes i també d’altres sectors parlin de com veuen les biblioteques. Vaig tenir la sort d’estar en la tria i anticipo aquí (lliurament 2 de 4) les que han estat les meves respostes a les quatre preguntes que ens han fet.