divendres, 27 de desembre del 2024

Les novetats més destacades en relació a la Ciència Oberta: desembre 2024

Comunicació científica i cost de l’Accés Obert  

L’agost de l’any 2022, l’Oficina de Política Científica i Tecnològica (OSTP) dels Estats Units de Nord-Amèrica va publicar el que s’ha conegut com a Nelson memo que obliga a que els resultats de la investigació feta amb finançament públic siguin públicament  disponibles de forma immediata sense cap cost. Totes les agències han d’implementar aquesta política el 31 de desembre de 2025 com a màxim. S’espera que aquesta política aporti beneficis significatius al poble nord-americà en una sèrie d’àrees clau com, per exemple, millores en el tractament del càncer o en tecnologies d'energia neta.

Per ajudar en aquest canvi, Invest in Open Infrastructure va iniciar una recerca sobre el ‘cost raonable’ que hauria de tenir l’OA als Estats Units. El projecte vol esbrinar el cost actual de la publicació científica (articles i dades) i acaba de publicar dos informes de Jennifer Kemp i Katherine Skinner, un sobre el cost de l’accés obert a les dades i un altre sobre l’OA a les publicacions. Els informes descriuen l’ecosistema de publicació científica: els desenvolupaments històrics que l’han configurat, els models financers que el sostenen i els actors clau que hi intervenen.

Els propers passos preveuen desenvolupar un sistema que permeti calcular els costos per als contribuents nord-americans de publicar en obert i guies i bones pràctiques que ajudin a les institucions de recerca a complir la directiva.

Accés Obert

PALOMERA (Policy Alignment of Open Access Monographs in the European Research Area) és un projecte d’Horizon Europe que persegueix entendre perquè hi ha poques polítiques d’accés obert de finançadors de la recerca que incloguin els llibres així com proporcionar recomanacions pràctiques que canviïn això. El projecte ha donat com a resultats

- Una base de dades de recursos  que recull documents com ara informes, polítiques, estadístiques, etc.

- Un conjunt de recomanacions sobre l’accés obert de llibres que s’adrecen a diferents agents (institucions que fan recerca, entitats governamentals, biblioteques universitàries i de recerca, investigadors, societats científiques, subministradors d’infraestructura i editorials acadèmiques). Hi ha una versió resumida de les recomanacions.

Un estudi dirigit per Mikael Laakso que fa una anàlisi exhaustiva de les polítiques de llibres d’accés obert a països de l’Espai Europeu de Recerca (ERA). L’informe analitza dades de 36 països, d’una enquesta oberta i de 42 entrevistes a experts i ha identificat elements clau per tal d’establir una política sòlida de llibres en obert. Es conclou que hi ha molt camí per córrer per a l’alineació de polítiques dins i entre països i grups d’interès i que aquest té molta dependència del context nacional o institucional.

Retenció de drets

Un dels diferents camins que han de facilitar l’accés obert és el de la retenció de drets. Aquest vol eliminar les practiques editorials que suposen la cessió exclusiva dels drets de còpia a les editorials i fomentar que la producció científica es faci sota llicències obertes que permetin la compartició oberta dels resultats de la recerca. En el marc del Retain project, es va fer el webminar: 'Rights retention. Emerging differences in policies across Europe' que ha quedat enregistrat en obert. Al seminari es van examinar els avenços fets al Regne Unit (Universitat de York), Itàlia i a Eslovènia.

Pablo de Castro acaba de publicar a l’Anuario ThinkEPI un article sobre l’estat de la qüestió per a les 35 universitats britàniques que han  adoptat  una  política  institucional  de retenció  de  drets.

Interoperabilitat i infraestructures

Ja es poden consultar les presentacions de la darrera reunió de membres d’euroCRIS. Una sessió es va dedicar a la Declaració de Barcelona i una altra al descobriment de recursos de recerca. Aquestes darreres em fan ‘descobrir’ l’Ohio Innovation Exchange, un portal que connecta la industria i les empreses amb els investigadors, recursos i serveis de recerca que fan universitats, ‘colleges’ i laboratoris de l’estat d’Ohio. Recomanable consultar la seva cerca d’expertesa.

La interoperabilitat de dades dins l’espai europeu d’educació superior té el potencial d’aprofundir la cooperació i transformar l’aprenentatge. Així ho afirma l’informe de l’EUA Developing common learning opportunities through interoperability: The status and outlook for European higher education que algunes experiències i analitza els obstacles més comuns per a la competició de dades i explora els possibles escenaris per a l'evolució de la interoperabilitat dins i més enllà de les aliances d'universitats europees.

Només recordem de santa Bàrbara quan trona, però hi ha hagut prou ‘tronades’ (l’atac cibernètic a la British Library, per exemple) com per témer pel risc que corre l’accés a la producció cultural. A això cal afegir-hi que les polítiques comercials de curt termini fan que molts productes culturals digitals no quedin suficientment preservats.  L’informe Vanishing Culture: A Report on Our Fragile Cultural Record té com a objectiu conscienciar sobre aquests problemes creixents i detalla exemples recents de pèrdua cultural i en destaca les causes. Aprofito la nota per recordar que Internet Archive ha estat notícia el 2024 degut a alguns litigis que manté amb editorials.

Mai no és tard per llegir coses interessants

·         Com era d’esperar, a WoS s’indexen més publicacions d’Estat Units i d’Europa que a Dimensions: article de Basson I, Simard M-A, Ouangré ZA, Sugimoto CR, Larivière V (2022) The effect of data sources on the measurement of open access: A comparison of Dimensions and the Web of Science. PLoS ONE 17(3)

·         Al meu entendre, aquest és el gran problema dels repositoris: Green Open Access – Free for Authors But at a Cost for Readers. Lisa Janicke Hinchliffe al blog de The scholarly kitchen del passat 12 Nov.

·        Infografies interessants que mostren on i qui edita revistes diamant/daurades: Latin America is a leader in nonprofit open-access journals. But it struggles to give them global visibility. Sofia Moutinho al blog de Science del 5 de desembre.

·         Molta de la capacitat dels algoritmes no es podrà desenvolupar degut a les llicències dels continguts en accés obert: How much content can AI legally exploit? Dan Pollock, Ann Michael, al blog News ans views, de Delta Think de 10 de desembre.