Ciència Oberta: pla d’acció neerlandès i llibres
A finals de l’any
passat Open Science NL va
presentar el seu programa de
treball per 2026-27 que té per objectiu fer que la CO sigui la norma als
Països Baixos. El programa té un finançament de 36M€ que es distribueixen en 13
àmbits d’acció agrupats sota 5 eixos. Els eixos s’ordenen de baix a dalt: 1)
les infraestructures, que són les que ho fan possible, 2) el desenvolupament de
coneixements i habilitats per aplicar pràctiques de CO, per usar
infraestructura de manera eficaç i rebre suport en aquests processos, en resum,
per fer-ho fàcil, 3) el reforçament de comunitats de cara a fomentar pràctiques
compartides i fer que l'obert sigui la norma, 4) els incentius, que fan que fer
CO tingui recompensa, i 5) el seguiment i l’avaluació, que fan possible mesurar
el progrés del pla i de les seves accions. El Pla (28 p que val la pena llegir
o fullejar) assenyala accions o objectius una bona part dels quals es
desenvoluparan en forma de projectes finançats. Els ajuts que es donin sota
aquest programa han de seguir les normes de subvencions del Consell de
Recerca Neerlandès (NWO), concretament han de complir les
polítiques de gestió de dades de recerca i d’AO del Consell. El seguiment del
Pla comptarà amb un monitor de
CO que ara mateix està en construcció.
La CO continua generant llibres, més dels que no puc llegir. Els darrers
dels que he tingut notícia (gràcies Ismael):
·
Philosophy
of Open Science de Sabina Leonelli. Un llibre
curt (70 p.) però ple d’argument i observacions dignes de ser tingudes en
compte, per exemple, critica l’èmfasi que la CO posa en compartir ja que això
pressuposa que els resultats de la recerca tenen un propietari. Vegeu ressenyes
de Summer
Wilson o la de Mark Rubin
·
Ciência Aberta no Brasil: conquistas e
desafios Creators, amb F. Couto
Corrêa da Silva, K. Stueber i W. Carvalho-Segundo com editors. El llibre:
permet “comprendre els reptes i les perspectives de la CO al Brasil [i] les
estratègies adoptades per fer la ciència més accessible i inclusiva de les
entitats” del Brasil.
·
Publishing Beyond the Market: Open
Access, Care, and the Commons, de Samuel A. Moore. Centrat en l’AO, ell llibre “argumenta que el canvi cap
a l'accés obert s'hauria de centrar menys en l'accessibilitat gratuïta dels
resultats de la recerca i més en qui controla les publicacions i les
infraestructures per a la comunicació acadèmica”. Son 4 capítols (200 p.): 1) relacions
entre l’AO i els comuns, 2) Plan S, 3) experiments radicals d’edició feta per
l’acadèmia, i, 4)infraestructures per a un espai comú d’edició en accés obert.
Infraestructures obertes
La Barcelona Declaration on Open Research Information ha publicat la memòria de l’any 2025. Els fets més destacats són que la iniciativa ha quedat enfortida ja que
té assegurat el finançament per als propers 3 anys i que s’ha establert un
equip de coordinació sota la direcció de Bianca Kramer, la
Declaració ha tingut 30 nous signataris (entre els quals hi ha Wellcome Trust,
California Digital Library i la Fundació "la Caixa") i s’ha avançat
el treball que s’està fent a través de set grups.
La EOSC Association també va fer balanç de
l’any a la seva 12a assemblea on es van
elegir com a nous directors a Enrique Bernal-Delgado (Instituto Aragonés de
Ciencias de la Salud), Antje Keppler (Euro-BioImaging ERIC), i Jessica Lindvall
(Univ d’Estocolm). El resultat més destacat del 2025 ha estat l’inici de la Federació EOSC amb la posada en funcionament del node europeu i de 13
nodes inicials. Aquests han acordat compartir sistema d’autenticació i catàleg
de serveis, han creat 5 casos d’ús i han signat un MoU; tot això serà la base a
partir de la qual ampliar la federació amb nous nodes el 2026.
Aquests dies estan
tenint lloc dues consultes de la Comissió Europea. Tres organitzacions -IFLA,
LIBER i SPARC
Europe- s’han posicionat
de forma conjunta respecte la European Research Area Act, La seva argumentació es centra en les dificultats per
assolir els objectius d’accés obert que calen per fer efectiva la CO i proposen
com a solucions diferents mesures al voltant de la retenció de drets. L’altra consulta és una preparació per la
propera Estratègia per a un ecosistema digital obert, que té per objectiu
disminuir la dependència tecnològica europea. Segons l’anàlisi que en fa Enrique Dans, aquest ecosistema no es pot bastir sobre grans
corporacions i infraestructures tancades, sinó en estàndards oberts,
transparència i col·laboració.
Repositoris: cal espavilar-se
Informe COAR
Strategic Analysis of the Scholarly Communications Environment, on la Confederació de repositoris OA descriu breument
el panorama de la comunicació acadèmica, destaca les principals forces que
poden incidir en l'ecosistema dels repositoris en els propers anys i enumera
quatre àmbits d’acció per als repositoris. Com a elements determinants de
l’entorn, l’informe assenyala: la sobirania digital, reduccions en el
finançament de la recerca, insatisfacció amb el sistema de publicació actual,
emergència de la intel·ligència artificial, i disminució de la confiança
pública en la ciència i l'erudició. Les respostes que haurien de tenir els
repositori serien: 1) aprofitar el canvi tecnològic, 2) construir un entorn
d'informació de confiança, 3) millorar la coherència digital, i 4)augmentar la
visibilitat dels repositoris.
Dades de recerca FAIR:
Dataverse Meeting a Barcelona
Del 12 al 15 de maig, a la seu del
BSC, tindrà lloc la Dataverse Community
Meeting 2026. El Dataverse és un
programari de codi obert i de desenvolupament comunitari per crear i gestionar
un repositori de dades de recerca; va ser creat a la Universitat de Harvard i
avui està instal·lat àmpliament arreu del món. La reunió
d'aquest any té quatre temes d'innovació comunitària: 1) solucions d'IA per
millorar el dipòsit i la curació de les dades i dels repositoris, 2) millorar de
la interoperabilitat de cara a enfortir l’ecosistema federat de metadades i
dades, 3) creació d’entorns de confiança per a dades sensibles, i 4) presentacions
d’implementacions i casos d'ús de Dataverse. El congrés està obert a tothom
(tant usuaris com no usuaris del programari) i és una oportunitat per
compartir, aprendre i contribuir a l’establiment d’un sistema FAIR federat de
dades de recerca.
Mai no és tard per llegir
coses interessants
·
Is ‘open science’ delivering benefits? Major study finds
proof is sparse / Jeffrey Brainard, Scienceinsider, 30.12.25; amb
versió en castellà [La Co
produeix els beneficis que promet? Sembla que sí, però les proves són dèbils]
·
Hot Takes on the First Quarter of 21st Century
Scholarly Publishing / Todd A Carpenter a Scholarly Kitchen 08.01.26. [“El món de l'edició
acadèmica sens dubte ha canviat molt en els darrers vint-i-cinc anys, però no
sempre de la manera que podríem haver esperat.”]
·
How Two Canadian Organizations Created a National Model
for Diamond Open Access / J. Friedman, J. Dallaire-Clark, C. Duncan i A. Holmes,
Katina, 15.01.26 [Una acord al Canadà entre compradors i editors per fer
que les revistes passin a ser diamant]
