Novetats de Ciència Oberta d'aquest setembre

Ciència Oberta

A mesura que es van estenent les polítiques i actuacions pro-CO també creix la necessitat de com comprovar que aquesta avança i de saber quines accions s’estan acordant arreu. L’EOSC Open Science Observatory té aquesta intenció: vol ser una plataforma que informi de les polítiques, pràctiques i tendències a Europa relatives a CO. L’Observatori és un projecte nascut el 2022 que ha anat evolucionant i que vol anar ampliant els seus continguts. Ara mateix proporciona informació sobre els diferents àmbits de la CO (OA, dades FAIR, ciència ciutadana...) agrupada per països. L’Observatori creix amb informació de la Comissió Europea, concretament de l’EOSC Steering Board i dels punts de contacte sobre CO dels països europeus. Això fa que la informació se centri en iniciatives estatals i no n’inclogui d’altres nivells.

En una direcció similar s’ha posat en funcionament Beta la plataforma Transparency to Sustain Open Science Infrastructure (TSOSI) que vol mostrar quines organitzacions recolzen financerament les infraestructures obertes (com DOAJ o OPERAS). La plataforma és una iniciativa d’Ouvrir la Science, l’agència francesa que promou la CO. Afegir que la Open Science Fair organitzada pel CERN i celebrada els passat 15-17 d’aquest mes ha posat ja en obert el contingut de les seves sessions.

Accés Obert

Es suficient tenir un mandat que obligui l’AO dels articles per fer efectiu l’accés obert? La resposta és que no i un dels motius (de cap manera l’únic ni el més important) és que la realització efectiva de l’AO, a més a més d’una ‘llei’, requereix un ‘decret’. Això és el que van fer a Portugal (vid. butlletí de març 2025) i el que explora l’informe Improving the open access research information landscape  An analysis of community needs, challenges, and potential next steps, fet per la consultora MoreBrains per encàrrec de l’entitat de finançament del Regne Unit UKRI. L’informe és el resultat d’un extens procés de consulta als diferents agents implicats en l’AO i persegueix que el mandat de l’UKRI pugui complir-se de forma completa i efectiva. Prèviament l’UKRI ja havia publicat informes que analitzaven i clarificaven el seu mandat. L’informe (23 p.) recomana millores tant per al seu compliment a través de la via verda com de la daurada. Les propostes es refereixen tant a canvis tècnics i en la formació com a temes que cal estudiar amb més aprofundiment.

Open Science NL, el programa que promou la CO als països baixos ha donat una subvenció de 300.000€ a Netherlands University Presses (NUPs) amb l’objectiu de reforçar l’accés obert diamant. Les NUP són un consorci d’editorials universitàries compromeses amb l’accés obert diamant i que treballen conjuntament per crear una estructura estable, de qualitat i sostenible de revistes acadèmiques en obert on els autors no paguin per publicar-hi. De moment tenen grups de treball, fan formació i volen crear serveis editorials i de metadades compartits, una estratègia de comunicació conjunta i un catàleg per augmentar la visibilitat de les publicacions. Open Science NL té com a objectiu accelerar la transició cap a la ciència oberta als Països Baixos i ho fa finançant activitats que promouen, faciliten i estimulen l'adopció de la ciència oberta.

Dades de recerca FAIR

Un dels eixos centrals de la CO és facilitar l’accés i  la reutilització de dades de recerca. Això està suposant l’aprovació de polítiques específiques, la creació de repositoris especialitzats i la formació de persones amb nous perfils professionals. Portugal, que ja tenia una molt bona trajectòria fent repositori, ha creat Re.Data, un consorci de cinc universitats que té com a finalitat ‘establir i operar la xarxa portuguesa de suport a la Gestió de Dades de Recerca (RDM)’. Les activitats de Re.Data s’agrupen al voltant de tres objectius principals: proporcionar un marc polític institucional per guiar la implementació d'estratègies de CO i de RDM, desenvolupar un programa de formació professional per a curadors de dades, i desenvolupar materials de referència i serveis de suport per a la curació de dades i les dades FAIR. El consorci publica una Newsletter mensual que val la pena subscriure.

Reforma de l’avaluació

El Capítulo Nacional de CoARA -España acaba de publicar l’informe Mapping Institutional Approaches to Research Assessment Reform: Insights from the CoARA Spanish National Chapter. El document identifica las pràctiques institucionals emergents a Espanya que promouen models d’avaluació de la recerca més qualitatius, responsables, inclusius i alineats amb els principis de la reforma de l’avaluació de la recerca que promou CoARA. L’informe té dos objectius, el primer és recollir les pràctiques de més de 60 institucions espanyoles, cosa que es fa de forma detallada a l’annex II. El segon és extreure aprenentatges, tendències i reptes dels processos en curs, cosa que s’ha fet a través d’aquests quatre grups de treball temàtics: metodologies d’avaluació, criteris d’avaluació, interdisciplinarietat, i sensibilització i formació. Aquest treball col·lectiu conclou que s’està avançant cap a models híbrids que combinen elements quantitatius i qualitatius i cap al reconeixement de la interdisciplinarietat, recalca el paper fonamental dels processos participatius i el lideratge institucional i la feblesa actual de les infraestructures de dades.

La Federació EOSC i els seus nodes

Les noticies que aquest butlletí ha anat donant de la construcció d’una infraestructura federada i interoperable per la recerca europea, la EOSC, ja fan veure que aquest està essent un procés que avança lentament però sense aturador. Ara mateix l’atenció de l’EOSC Association es centra en aprovar els primers nodes de la Federació i en obrir un procés que la vagi ampliant a patir de la incorporació de nous nodes. Això provoca que ja s’estiguin produint moviments de posicionament com el que es pot veure al document Implementing the European Open Science Cloud (EOSC) in Ireland. Val la pena mirar-se la 1a pàgina on apareixen els logos de les 16 institucions de recerca irlandeses que fan propostes de cara a fer possible la incorporació irlandesa a l’EOSC.

Mai no és tard per llegir coses interessants

·         “It’s messy and it’s massive”: How has the open science debate developed in the post-COVID era? / Melanie T Benson Marshall i sis més. a F1000Research 19.05.25 [article que explora com la pandemia de la COVID ha modificat aspectes dels debats a l’entorn de la CO]

·         Building Sustainable Infrastructure for OA Book Metrics / Peter Potter. a Scholarly Kitchen. 22.09.25 [els llibres i les revistes no son iguals però, al final, es troben solucions si es fan esforços per trobar-les]

·        Five Perspectives on the State of Open Science in Africa / Pamela Abbott, a Katina 18.09.25 [la necessària adaptació del moviment de la CO a les realitats de cada lloc] 

La ciència oberta no fa vacances per agost

Ciència Oberta   

Al butlletí de juliol vam parlar de la conferència organitzada per la Open Science Monitoring Initiative (OSMI) on es van aprovar uns Principles of Open Science Monitoring que volen ser un esquema sota el qual es desenvolupin ‘bones pràctiques i directrius per a la monitorització de la CO’. Al bloc d’OpenAIRE Tereza Simova hi publica el post “Insights from the “Open Science: Monitoring Progress, Assessing Impact” Conference” on es fa un resum detallat de les sessions del congrés. Aquestes van centrar-se principalment en els resultats del projecte PathOS del EOSC Open Science Observatory i de l’aproximació que fa la UNESCO a la monitorització de la CO. Com a resultat del projecte PathOS queden un Open Science Resources Hub i un Open Science Impact Indicator Handbook. El primer és un portal de recursos sobre impactes i polítiques de CO. Aquí s’hi inclou el Handbook on es desenvolupen diversos indicadors que mesuren aspectes diferents de la CO agrupats en comunicació científica i accés obert, impactes acadèmics, socials i econòmics i reproductibilitat.

Accés Obert

De fa temps l’OA diamant es veu com una de les vies per a la realització d’un accés obert global; aquest però requereix que algú pagui, és a dir el recolzament polític i econòmic de les entitats que de forma directa i indirecta financen la recerca. En aquesta direcció el projecte DIAMAS  ha publicat Diamond OA Recommendations and guidelines for institutions, funders, sponsors, donors, and policymakers. L’informe té la voluntat de ’establir les bases per a un esforç col·laboratiu per transformar la publicació acadèmica mitjançant l'alineació de polítiques, l'assignació de recursos i el diàleg continu en l'àmbit de l’OA diamant’. L’entitat que vulgui realment recolzar aquesta via ha d’identificar abans quines raons i motivacions té per donar suport a l’OAD, reconèixer en les avaluacions als autors que publiquin aquí, sumar-se a l’Action Plan for Diamond Open Access i recolzar les iniciatives diamant que estiguin en el seu àmbit. L'informe organitza les recomanacions que fa a les institucions que volen recolzar l’OAD en tres apartats: fomentar i reforçar cultures de recerca positives,  com el multilingüisme, la qualitat,  l’equitat ..., assumir les responsabilitats econòmiques i financeres que garanteixin la viabilitat i sostenibilitat de les opcions d’edició acadèmica OAD, i actuar tenint en compte les dinàmiques d'autoritat, mecenatge i legitimitat; això inclou tenir en compte tant el suport de dalt a baix com les iniciatives de baix a dalt.

Els esforços de DIAMAS s’adrecen a crear un moviment global en que l’edició diamant es faci sota els criteris de qualitat que ha desenvolupat i estigui recolzat a diferents nivells per ‘centre de capacitació’ (com l’Europeu), que son els que han d’ajudar a la comunitat a implementar i mantenir el model diamant arreu. El passat juny DIAMAS va fer la conferència final del projecte (veure un resum aquí) però serà continuat pel projecte ALMASI presentat a Madrid el gener d’enguany.

Seria una solució que les entitats finançadores limitessin el cost dels APCs? Al post Capped del bloc The Brief hi ha interessants reflexions al respecte. Parteix de la intenció inicial del Pla S d’estandarditzar i limitar les tarifes dels APCs i s’activa amb la possibilitat  plantejada ara als EUA de ‘limitar el que els editors poden cobrar als científics recolzats pels NIH per fer que els resultats de la seva recerca siguin accessibles públicament’. Al post es donen raons per les quals Clarke&Esposito consideren que limitar els preus dels APC és una mala idea.

Retenció de drets

Un dels obrellaunes per fer que la producció científica sigui en obert seria que els autors poguessin retenir els drets de difusió i així poder dipositar els articles en repositori oberts alhora que els publiquen en revistes tancades. SPARC Europe ha estat promovent aquest moviment i acaba de publicar l’informe Building bridges to Open Access. Paths to Institutional Rights Retention in Europe que signen J. Treadway, I. Labastida, I. Melinščak Zlodi, i V. Proudman. L’informe presenta les accions fetes i les actuacions en curs a Bulgaria, Finlandia, França, Irlanda, Italia, Noruega, els Països Baixos, el Regne Unit, Sèrbia i Eslovènia. Això va precedit d’unes consideracions i recomanacions que es fan a qui vulgui iniciar aquest moviment a casa seva. L’informe mostra els avenços del moviment i constata la importància de comptar amb reformes legals; aquestes però requereixen temps per fer-se i també es pot progressar amb polítiques institucionals adequades. També es pot consultar el Webinar Ten Approaches to Rights Retention in Europe que explica la dinàmica de retenció de drets a 10 països europeus I on hi participen experts del Trinity College, REBIUN, Tampere University i de la Comissió Europea.

Reforma de l’avaluació de la recerca

El passat 17.07 va fer-se la jornada "Reformant l'avaluació de la recerca per afavorir la qualitat i l'impacte científic" organitzada per I-CERCA  i l’IBEC. L’objectiu era ‘avançar cap a una avaluació de la recerca més justa i orientada a promoure la ciència oberta i el seu impacte en la carrera investigadora i l’activitat de les entitats de recerca’. La Jornada ha agrupat les intervencions en 3 blocs: (1) iniciatives catalanes finançades pel programa CoARA Cascade Funding, que dona suport a projectes pilot i a l’intercanvi de coneixement per facilitar canvis institucionals reals, de la UOC, URL, UAB, CRG i la Universitat de Cartago amb l’IBEC, (2) experiències institucionals (ISGlobal, CREAF, UPC, UB i IBIBAPS) en el desenvolupament de plans d’acció alineats amb els principis CoARA, i (3) taula rodona al voltant dels reptes i necessitats per avançar cap a una avaluació de la recerca més justa, rigorosa i orientada a l’impacte, amb participació d’AQU Catalunya), AQuAS, CaixaResearch Institute i la Institució CERCA. Podeu veure:  post resum al Bloc de l’IBEC, les presentacions i encara els enregistraments vídeo.

Humanitats digitals

MOOC a Coursera Humanidades digitales: archivos y colecciones,  preparat per MJ. Afanador i S. Rodríguez (Univ. de los Andes). El curs tracta com crear, organitzar, digitalizar i gestionar les col·leccions i té una perspectiva interdisciplinària i reflexiva sobre les infraestructures digitals, la curació de continguts, les metadades i l’apropiació cultural.  És gratuït i és possible certificar-se.

Mai no és tard per llegir coses interessants

Society Publishers at a Crossroads: New Evidence of an Accelerating Crisis / R.  Johnson, S. Greaves. Sholarly Kitchen 30.07.25 [la difícil supervivència de les editorials petites] + Special Issue: Open Access: Diverse Experiences and Expectations. Journal of Librarianship and Scholarly Communication [la revista revisita l’OA respecte el panorama el 2014 i hi troba més diversitat, més complexitat i més presència de les editorials + Is Open Access for Everyone? /  A. Doshi.  Katina 05. 08.05.25 [sí, si està en obert s’usa més enllà de l’acadèmia] + An Unsustainable Equation: Average Article Processing Charges Exceed Swedish Average PhD Salaries  / A. I. M. Jakaria Rahman, Marco Schirone, Patrik Bergvall. Proceedings of the 20th International Conference on Scientometrics and Informetrics (2025) [les distorsions econòmiques derivades del sistema OA amb APCs. 

Les novetats més destacades en relació a la Ciència Oberta: juliol 2025

Ciència Oberta   

Un dels reptes de la CO és trobar indicadors rellevants i fiables dels seus avenços i impactes. Aquests haurien de ser mundialment acceptats, altrament (i així ha passat amb l’accés obert) els resultats difereixen d’any en any i entre diferents institucions degut a que s’han usat fonts i metodologies diferents. Fa poc la Open Science Monitoring Initiative (OSMI) ha publicat uns Principles of Open Science Monitoring que volen ser un esquema sota el qual es desenvolupin ‘bones pràctiques i directrius per a la monitorització de la CO i que aquestes fomentin la posada en comú, la comparació i la reutilització dels resultats’. Els Principis se centren en 3 pilars: rellevància i importància, transparència i reproductibilitat, i autoavaluació i ús responsable.

No cau de ple en la CO però és prou adequat per l’estiu que passem i les vacances que ja deveu estar fent. The Publish or Perish Game un joc de cartes per a 6 persones sobre la publicació acadèmica. Els jugadors ‘competeixen per publicar manuscrits amb disbarats mentre sabotegen la recerca dels altres i fan comentaris "molt útils" com els que solen fer els revisors’. Inclou cartes de preguntes sobre la publicació a revistes.

Accés Obert    

I posats a parlar de medicions, s’ha publicat una nova edició de l’Observatorio IUNE que analitza la I+D+i de les universitats espanyoles amb dades de la dècada 2014-2023. A les p. 45-46 s’analitza l’AO del període i es constata que hi ha hagut un (lògic) creixement important (el 2014 el  41,42% de documents eren d’AO i es passa al 73,93% l’any 2023). L’informe assenyala però que el percentatge de variació anual es redueix lleugerament a partir del 2022 i dedueix ‘que el sistema està assolint una saturació pel que fa a documents publicats en accés obert’. Vegeu dades aquí.

Potser és més interessant clavar un cop d’ull a l’ Irish National Open Access Monitor. A més d’una visió general de l’accés obert de les publicacions irlandeses, el Monitor permet veure el comportament respecte l’AO d’organitzacions que fan recerca, entitats finançadores de recerca, repositoris institucionals i d’investigadors individuals. Tal com també fa el PRC, el Monitor recull les dades dels repositoris institucionals i usa els identificadors ORCID i DOI per desambiguar. El Monitor ha estat desenvolupat per OpenAIRE.

Refotma de l’avaluació

Vaig tard perquè es va publicar el 2024, però val la pena donar-ne notícia. Em refereixo a l’informe ‘Strategic Approaches to, and Research Assessment of, Open Science’. El publica Science Europe que és una entitat formada per 40 fundacions o agencies finançadores o promotores de recerca de 30 països europeus. El document mostra les 36 respostes que va rebre una enquesta feta a les organitzacions membres de Science Europe; els resultats reflecteixen, doncs, la perspectiva que tenen les organitzacions públiques de finançament de la recerca a Europa sobre diferents aspectes de la CO.

Els resultats de l'enquesta mostren el posicionament de les entitats finançadores de la recerca respecte la promoció de la ciència oberta. L’informe té tres apartats: les polítiques de ciència oberta i els valors i objectius que les informen, les condicions i reconeixement pro ciència oberta dels seus programes de finançament i d’avaluació, i, els mecanismes de seguiment i monitorització de ciència oberta. L'objectiu final de l’enquesta és desenvolupar recomanacions estratègiques sobre com les organitzacions que financen i executen la recerca poden fer avançar encara més la ciència oberta.

A les p. 26-27 hi ha un apartat de conclusions on es resumeixen els principals resultats de les respostes. Com a més destacable jo assenyalaria que pràcticament totes les organitzacions tenen algun tipus de política afavoridora de la CO; aquesta s’integra sovint dins un marc més ampli regional, nacional i internacional. Les polítiques abasten diferents ‘pilars’ de la ciència oberta però destaquen l'accés obert a les publicacions de recerca i a les dades (FAIR) alhora que mostren una clara tendència a incorporar una gamma més àmplia d'elements de ciència oberta a les seves estratègies com, per exemple, infraestructures obertes, el programari de recerca i la ciència ciutadana. Són molt interessants els resultats referents a l’avaluació de la recerca que mostren que la ciència oberta està incorporada de forma àmplia en els processos d'avaluació. Això es fa de forma molt variada però entre els elements de CO inclosos en els requeriments per al finançament destaquen l’accés obert (d’articles, llibres i dades) i les dades FAIR). Un nombre significatiu d’organitzacions tenen mecanismes per fer el seguiment de la ciència oberta o tenen previst tenir-los.

Repositoris

El passat 8 de juliol la Confederation of Open Access Repositories (COAR) va obrir l’accés al COAR International Repository Directory. El directori vol ser una font d'informació d’autoritat sobre els repositoris. La novetat del directori COAR és que els registres dels repositori els faran "organitzacions responsables" (entitats que voluntàriament assumeixin la responsabilitat de gestionar un subconjunt de registres, per exemple a nivell nacional). L'objectiu de fer-ho així és que els registres dels repositori tinguin més i millor informació i que aquesta es mantingui al dia. La càrrega inicial de dades del Directori s’han fet utilitzant dades obertes de registres de repositoris ja existents (OpenDOAR, Re3Data, Lyrasis, ...) i dues ‘organitzacions responsables’ han revisat i completat la informació dels repositori de Canadà i Japó. Es poden veure les diapositives de la presentació del Directori aquí.

Dades de recerca FAIR

El passat 18 de juny va tenir lloc la 3a Fira FAIR data, organitzada enguany per la UOC i el CSUC i sota el lema ‘Que ens fan por les dades FAIR?’. Mark Wilkinson (un dels creadors dels principis FAIR) va fer la conferència d’obertura "Triumphs and Tribulations". La resta de la jornada va consistir en una sessió d’experiències institucionals i una altra de projectes de recerca sobre la FAIRificació de dades. Per la tarda es van fer tallers pràctics sobre anonimització, el concepte de tidy data i el programari R, i els Common Data Elements (CDE). Al bloc el CSUC hi ha un resum de la Fira. Els enregistraments i presentacions estan disponibles al Repositori UOC. 

Mai no és tard per llegir coses interessants

The emperor’s new clothes: Illusions and realities in community action for open infrastructure / Katherine E. Skinner,al bloc d’Invest in Open Infrastructure’s,  27.06.25 [3 falses idees sobre les infraestructures cooperatives] + Invisible by Design? Rethinking Global Indexing to Include MENA Journals / Maryam Sayab al bloc Scholarly Kitchen, 03.07.25 [sobre alguns biaixos de les plataformes d’indexació] +  Plan S, acuerdos “transformativo” y la comercialización del conocimiento en Latinoamérica / B.I.U. Martínez i E.A. López a Convergencia Revista de Ciencias Sociales [una visió molt crítica del Plan S]

Les novetats més destacades en relació a la Ciència Oberta: juliol 2025

Ciència Oberta   

Un dels reptes de la CO és trobar indicadors rellevants i fiables dels seus avenços i impactes. Aquests haurien de ser mundialment acceptats, altrament (i així ha passat amb l’accés obert) els resultats difereixen d’any en any i entre diferents institucions degut a que s’han usat fonts i metodologies diferents. Fa poc la Open Science Monitoring Initiative (OSMI) ha publicat uns Principles of Open Science Monitoring que volen ser un esquema sota el qual es desenvolupin ‘bones pràctiques i directrius per a la monitorització de la CO i que aquestes fomentin la posada en comú, la comparació i la reutilització dels resultats’. Els Principis se centren en 3 pilars: rellevància i importància, transparència i reproductibilitat, i autoavaluació i ús responsable.

No cau de ple en la CO però és prou adequat per l’estiu que passem i les vacances que ja deveu estar fent. The Publish or Perish Game un joc de cartes per a 6 persones sobre la publicació acadèmica. Els jugadors ‘competeixen per publicar manuscrits amb disbarats mentre sabotegen la recerca dels altres i fan comentaris "molt útils" com els que solen fer els revisors’. Inclou cartes de preguntes sobre la publicació a revistes.

Accés Obert    

I posats a parlar de medicions, s’ha publicat una nova edició de l’Observatorio IUNE que analitza la I+D+i de les universitats espanyoles amb dades de la dècada 2014-2023. A les p. 45-46 s’analitza l’AO del període i es constata que hi ha hagut un (lògic) creixement important (el 2014 el  41,42% de documents eren d’AO i es passa al 73,93% l’any 2023). L’informe assenyala però que el percentatge de variació anual es redueix lleugerament a partir del 2022 i dedueix ‘que el sistema està assolint una saturació pel que fa a documents publicats en accés obert’. Vegeu dades aquí.

Potser és més interessant clavar un cop d’ull a l’ Irish National Open Access Monitor. A més d’una visió general de l’accés obert de les publicacions irlandeses, el Monitor permet veure el comportament respecte l’AO d’organitzacions que fan recerca, entitats finançadores de recerca, repositoris institucionals i d’investigadors individuals. Tal com també fa el PRC, el Monitor recull les dades dels repositoris institucionals i usa els identificadors ORCID i DOI per desambiguar. El Monitor ha estat desenvolupat per OpenAIRE.

Reforma de l’avaluació

Vaig tard perquè es va publicar el 2024, però val la pena donar-ne notícia. Em refereixo a l’informe ‘Strategic Approaches to, and Research Assessment of, Open Science’. El publica Science Europe que és una entitat formada per 40 fundacions o agencies finançadores o promotores de recerca de 30 països europeus. El document mostra les 36 respostes que va rebre una enquesta feta a les organitzacions membres de Science Europe; els resultats reflecteixen, doncs, la perspectiva que tenen les organitzacions públiques de finançament de la recerca a Europa sobre diferents aspectes de la CO.

Els resultats de l'enquesta mostren el posicionament de les entitats finançadores de la recerca respecte la promoció de la ciència oberta. L’informe té tres apartats: les polítiques de ciència oberta i els valors i objectius que les informen, les condicions i reconeixement pro ciència oberta dels seus programes de finançament i d’avaluació, i, els mecanismes de seguiment i monitorització de ciència oberta. L'objectiu final de l’enquesta és desenvolupar recomanacions estratègiques sobre com les organitzacions que financen i executen la recerca poden fer avançar encara més la ciència oberta.

A les p. 26-27 hi ha un apartat de conclusions on es resumeixen els principals resultats de les respostes. Com a més destacable jo assenyalaria que pràcticament totes les organitzacions tenen algun tipus de política afavoridora de la CO; aquesta s’integra sovint dins un marc més ampli regional, nacional i internacional. Les polítiques abasten diferents ‘pilars’ de la ciència oberta però destaquen l'accés obert a les publicacions de recerca i a les dades (FAIR) alhora que mostren una clara tendència a incorporar una gamma més àmplia d'elements de ciència oberta a les seves estratègies com, per exemple, infraestructures obertes, el programari de recerca i la ciència ciutadana. Són molt interessants els resultats referents a l’avaluació de la recerca que mostren que la ciència oberta està incorporada de forma àmplia en els processos d'avaluació. Això es fa de forma molt variada però entre els elements de CO inclosos en els requeriments per al finançament destaquen l’accés obert (d’articles, llibres i dades) i les dades FAIR). Un nombre significatiu d’organitzacions tenen mecanismes per fer el seguiment de la ciència oberta o tenen previst tenir-los.

Repositoris

El passat 8 de juliol la Confederation of Open Access Repositories (COAR) va obrir l’accés al COAR International Repository Directory. El directori vol ser una font d'informació d’autoritat sobre els repositoris. La novetat del directori COAR és que els registres dels repositori els faran "organitzacions responsables" (entitats que voluntàriament assumeixin la responsabilitat de gestionar un subconjunt de registres, per exemple a nivell nacional). L'objectiu de fer-ho així és que els registres dels repositori tinguin més i millor informació i que aquesta es mantingui al dia. La càrrega inicial de dades del Directori s’han fet utilitzant dades obertes de registres de repositoris ja existents (OpenDOAR, Re3Data, Lyrasis, ...) i dues ‘organitzacions responsables’ han revisat i completat la informació dels repositori de Canadà i Japó. Es poden veure les diapositives de la presentació del Directori aquí.

Dades de recerca FAIR

El passat 18 de juny va tenir lloc la 3a Fira FAIR data, organitzada enguany per la UOC i el CSUC i sota el lema ‘Que ens fan por les dades FAIR?’. Mark Wilkinson (un dels creadors dels principis FAIR) va fer la conferència d’obertura "Triumphs and Tribulations". La resta de la jornada va consistir en una sessió d’experiències institucionals i una altra de projectes de recerca sobre la FAIRificació de dades. Per la tarda es van fer tallers pràctics sobre anonimització, el concepte de tidy data i el programari R, i els Common Data Elements (CDE). Al bloc el CSUC hi ha un resum de la Fira. Els enregistraments i presentacions estan disponibles al Repositori UOC. 

Mai no és tard per llegir coses interessants

The emperor’s new clothes: Illusions and realities in community action for open infrastructure / Katherine E. Skinner,al bloc d’Invest in Open Infrastructure’s,  27.06.25 [3 falses idees sobre les infraestructures cooperatives] + Invisible by Design? Rethinking Global Indexing to Include MENA Journals / Maryam Sayab al bloc Scholarly Kitchen, 03.07.25 [sobre alguns biaixos de les plataformes d’indexació] +  Plan S, acuerdos “transformativo” y la comercialización del conocimiento en Latinoamérica / B.I.U. Martínez i E.A. López a Convergencia Revista de Ciencias Sociales [una visió molt crítica del Plan S]

Les novetats més destacades en relació a la Ciència Oberta: juny 2025

Ciència Oberta

Estem d’acord en que cal fer-ho però no sabem com?. A The Open Science Cookbook (ed. E. Bongiovanni et al.) un equip de Carnegie Mellon University ho explica en forma de receptes de cuina  que s’agrupen en 5 seccions: fer un programa, formació, difusió, esdeveniments i col·laboració. A la introducció es diu que, tant si ets expert com novell en CO, aquest llibre et proporcionarà inspiració, guiatge i passos pràctics per fomentar la CO per mitja de l’advocacy i la formació.

La Comissió Europea ha aprovat l'agenda política de l'espai europeu de recerca (ERA) per als propers tres anys. L’Agenda s’estructura al voltant d'11 polítiques estructurals que els estats membres poden seguir de forma voluntària. Entre les àrees centrals de l’Agenda hi ha la Ciència Oberta, l’enfortiment de les infraestructures de recerca i la reforma de l’avaluació de la recerca. Vegeu també la nota de SPARC Europe sobre l’aprovació de l’Agenda.

Aquest setembre Open Science Festival 2025: “dos dies d’inspiració, innovació i connexions a la Universitat de Viena”. El Festival (adreçat a investigadors, estudiants i personal de suport a la recerca) serà per explorar el futur de la CO, formar-se en competències CO, aprendre i fer connexions.

Comunicació científica

La European University Association (EUA) acaba de publicar ‘Reclaiming academic ownership of the scholarly communication system’. És una declaració breu (20 p) que descriu de forma breu i clara:

·         l'estat actual de la publicació acadèmica,

·         els principals factors que configuren el sistema,

·         els reptes i tensions que es viuen a nivell institucional degut a la situació actual,

·         les reaccions que hi està havent des del sector acadèmic,

·         les oportunitats de les universitats de jugar un paper destacat en reconfiguració de la comunicació acadèmica.

Entre aquestes darreres recomana: accelerar la reforma de l’avaluació de la recerca, reforçar les infraestructures i serveis d’edició institucionals, incrementar la cooperació (amb altres universitats, entitats finançadores i societats científiques), avaluar la despesa feta en subscripció de revistes i altres productes comercials, recolzar i promoure la retenció de drets, i, implicar als investigadors en aquests canvis. De lectura recomanable per la concisió i per donar una pauta de línies d’accions que les universitats poder seguir i evitar així la paràlisi derivada de l’anàlisi de la situació actual. El contingut del document va ser exposat en un webminar celebrat el 5 de juny.

Accés Obert

La OA2020 és una organització impulsada per la Max Planck Digital Library que parteix de la base que la transició cap a l’accés obert es pot accelerar si les organitzacions contractadores de revistes actuen coordinadament. La OA2020 té reunions periòdiques on s’intercanvia informació sobre les activitats pro accés obert de diferents institucions i organitza un congrés anual. Acaben de publicar l’informe del d’enguany (és el 17è!):  Moving oa forward from transformation to collective responsibility que té un resum executiu i resums de les ponències i sessions. Els més de 150 representants d'institucions acadèmiques i de recerca, equips de negociació nacionals i organitzacions de finançament de la recerca de més de 40 països de tots els continents van acordar una declaració final del congrés que reafirma els valors acadèmics que han d’acompanyar al moviment de l’Accés Obert i que estableix objectius per guiar les negociacions amb els editors cap a un paradigma de comunicació acadèmica oberta.

De forma resumida, aquests són:

·         El control del sistema de comunicació científica ha de retornar a l’acadèmia.

·         Les metodologies de recerca computacionals (mineria de text i dades i la IA) són part de las recerca moderna. Cal publicar sota llicències CC BY que permeten a la comunitat científica aprofitar de forma oberta aquest potencial.

·         Una transició ràpida cap a l'AO requereix transparència respecte les dades necessàries per gestionar aquest canvi. Es vol l'obertura completa de la informació de recerca, tal com es descriu a la Declaració de Barcelona.

·         Garantir que les barreres financeres mai determinin qui pot publicar i que les inversions en publicacions acadèmiques siguin justes, transparents i mantinguin un entorn editorial obert i inclusiu.

Al Blog Katina hi ha una entrevista recent amb Colleen Campbell, de la Max Planck Digital Library on s’expliquen antecedents i assoliments del OA2020: How OA2020 is Advancing the Transition to Open Access

Dades de recerca FAIR

El Títol d’Expert en Servicios de Apoyo a la Investigación de la Universidad Pablo de Olavide fa xerrades obertes de diferents temes. Ara es pot veure l’enregistrament de la   que va tenir lloc el passat desembre “Gestión de datos de investigación en Cataluña en el marco de construcción de la EOSC”, feta per Mireia Alcalá i Lluís Anglada.

Infraestructures

La construcció de l’espai federat de l’EOSC té per davant el gran repte de fer les infraestructures interoperables. És per això que val la pena repassar les recomanacions que es fan al  White Paper of the FAIR-IMPACT Synchronisation Force. Malgrat els avenços fets en aquesta àrea, calen encara esforços de sincronització i alineament. Es fan 15 recomanacions agrupades en 3 apartats: contribucions a la web de dades FAIR (metadades, ontologies, identificadors persistents), seguretat i sobirania (repositori de confiança), i sostenibilitat.

Ciència Ciutadana

Pòdcast Parenthesis sobre L’impacte de la ciència ciutadana en la societat. Candela Ollé (UOC) entrevista a Isabelle Bonhoure (grup OpenSystems de la UB) i a Rafael Vidal (delegat del rector en ciència oberta i ciència ciutadana de la UPC).

També disponibles els enregistraments del seminari “Ciencia abierta, ciència ciudadana: impacto y beneficio social” al blog de grup OS Spain.

Mai no és tard per llegir coses interessants

If open science is the answer, what’s the question? / Rosalind Edwards, al Bloc de la LSE, 26.05.25 [una mirada preventiva a la CO] + Research Software Is an Important Research Output. Let’s Act Like It /Jennifer Kemp, Katina Magazine, 29.05.25 [un recordatoir: el programari també és un output de recerca] + Infrastructure is a collective responsibility – lessons from scholarly publishing and metadata / John Chodacki, el al. Bloc de la LSE, 03.06.25 [cap a un sistema col·lectiu de metadades de qualitat].