La ciència oberta no fa vacances per agost

Ciència Oberta   

Al butlletí de juliol vam parlar de la conferència organitzada per la Open Science Monitoring Initiative (OSMI) on es van aprovar uns Principles of Open Science Monitoring que volen ser un esquema sota el qual es desenvolupin ‘bones pràctiques i directrius per a la monitorització de la CO’. Al bloc d’OpenAIRE Tereza Simova hi publica el post “Insights from the “Open Science: Monitoring Progress, Assessing Impact” Conference” on es fa un resum detallat de les sessions del congrés. Aquestes van centrar-se principalment en els resultats del projecte PathOS del EOSC Open Science Observatory i de l’aproximació que fa la UNESCO a la monitorització de la CO. Com a resultat del projecte PathOS queden un Open Science Resources Hub i un Open Science Impact Indicator Handbook. El primer és un portal de recursos sobre impactes i polítiques de CO. Aquí s’hi inclou el Handbook on es desenvolupen diversos indicadors que mesuren aspectes diferents de la CO agrupats en comunicació científica i accés obert, impactes acadèmics, socials i econòmics i reproductibilitat.

Accés Obert

De fa temps l’OA diamant es veu com una de les vies per a la realització d’un accés obert global; aquest però requereix que algú pagui, és a dir el recolzament polític i econòmic de les entitats que de forma directa i indirecta financen la recerca. En aquesta direcció el projecte DIAMAS  ha publicat Diamond OA Recommendations and guidelines for institutions, funders, sponsors, donors, and policymakers. L’informe té la voluntat de ’establir les bases per a un esforç col·laboratiu per transformar la publicació acadèmica mitjançant l'alineació de polítiques, l'assignació de recursos i el diàleg continu en l'àmbit de l’OA diamant’. L’entitat que vulgui realment recolzar aquesta via ha d’identificar abans quines raons i motivacions té per donar suport a l’OAD, reconèixer en les avaluacions als autors que publiquin aquí, sumar-se a l’Action Plan for Diamond Open Access i recolzar les iniciatives diamant que estiguin en el seu àmbit. L'informe organitza les recomanacions que fa a les institucions que volen recolzar l’OAD en tres apartats: fomentar i reforçar cultures de recerca positives,  com el multilingüisme, la qualitat,  l’equitat ..., assumir les responsabilitats econòmiques i financeres que garanteixin la viabilitat i sostenibilitat de les opcions d’edició acadèmica OAD, i actuar tenint en compte les dinàmiques d'autoritat, mecenatge i legitimitat; això inclou tenir en compte tant el suport de dalt a baix com les iniciatives de baix a dalt.

Els esforços de DIAMAS s’adrecen a crear un moviment global en que l’edició diamant es faci sota els criteris de qualitat que ha desenvolupat i estigui recolzat a diferents nivells per ‘centre de capacitació’ (com l’Europeu), que son els que han d’ajudar a la comunitat a implementar i mantenir el model diamant arreu. El passat juny DIAMAS va fer la conferència final del projecte (veure un resum aquí) però serà continuat pel projecte ALMASI presentat a Madrid el gener d’enguany.

Seria una solució que les entitats finançadores limitessin el cost dels APCs? Al post Capped del bloc The Brief hi ha interessants reflexions al respecte. Parteix de la intenció inicial del Pla S d’estandarditzar i limitar les tarifes dels APCs i s’activa amb la possibilitat  plantejada ara als EUA de ‘limitar el que els editors poden cobrar als científics recolzats pels NIH per fer que els resultats de la seva recerca siguin accessibles públicament’. Al post es donen raons per les quals Clarke&Esposito consideren que limitar els preus dels APC és una mala idea.

Retenció de drets

Un dels obrellaunes per fer que la producció científica sigui en obert seria que els autors poguessin retenir els drets de difusió i així poder dipositar els articles en repositori oberts alhora que els publiquen en revistes tancades. SPARC Europe ha estat promovent aquest moviment i acaba de publicar l’informe Building bridges to Open Access. Paths to Institutional Rights Retention in Europe que signen J. Treadway, I. Labastida, I. Melinščak Zlodi, i V. Proudman. L’informe presenta les accions fetes i les actuacions en curs a Bulgaria, Finlandia, França, Irlanda, Italia, Noruega, els Països Baixos, el Regne Unit, Sèrbia i Eslovènia. Això va precedit d’unes consideracions i recomanacions que es fan a qui vulgui iniciar aquest moviment a casa seva. L’informe mostra els avenços del moviment i constata la importància de comptar amb reformes legals; aquestes però requereixen temps per fer-se i també es pot progressar amb polítiques institucionals adequades. També es pot consultar el Webinar Ten Approaches to Rights Retention in Europe que explica la dinàmica de retenció de drets a 10 països europeus I on hi participen experts del Trinity College, REBIUN, Tampere University i de la Comissió Europea.

Reforma de l’avaluació de la recerca

El passat 17.07 va fer-se la jornada "Reformant l'avaluació de la recerca per afavorir la qualitat i l'impacte científic" organitzada per I-CERCA  i l’IBEC. L’objectiu era ‘avançar cap a una avaluació de la recerca més justa i orientada a promoure la ciència oberta i el seu impacte en la carrera investigadora i l’activitat de les entitats de recerca’. La Jornada ha agrupat les intervencions en 3 blocs: (1) iniciatives catalanes finançades pel programa CoARA Cascade Funding, que dona suport a projectes pilot i a l’intercanvi de coneixement per facilitar canvis institucionals reals, de la UOC, URL, UAB, CRG i la Universitat de Cartago amb l’IBEC, (2) experiències institucionals (ISGlobal, CREAF, UPC, UB i IBIBAPS) en el desenvolupament de plans d’acció alineats amb els principis CoARA, i (3) taula rodona al voltant dels reptes i necessitats per avançar cap a una avaluació de la recerca més justa, rigorosa i orientada a l’impacte, amb participació d’AQU Catalunya), AQuAS, CaixaResearch Institute i la Institució CERCA. Podeu veure:  post resum al Bloc de l’IBEC, les presentacions i encara els enregistraments vídeo.

Humanitats digitals

MOOC a Coursera Humanidades digitales: archivos y colecciones,  preparat per MJ. Afanador i S. Rodríguez (Univ. de los Andes). El curs tracta com crear, organitzar, digitalizar i gestionar les col·leccions i té una perspectiva interdisciplinària i reflexiva sobre les infraestructures digitals, la curació de continguts, les metadades i l’apropiació cultural.  És gratuït i és possible certificar-se.

Mai no és tard per llegir coses interessants

Society Publishers at a Crossroads: New Evidence of an Accelerating Crisis / R.  Johnson, S. Greaves. Sholarly Kitchen 30.07.25 [la difícil supervivència de les editorials petites] + Special Issue: Open Access: Diverse Experiences and Expectations. Journal of Librarianship and Scholarly Communication [la revista revisita l’OA respecte el panorama el 2014 i hi troba més diversitat, més complexitat i més presència de les editorials + Is Open Access for Everyone? /  A. Doshi.  Katina 05. 08.05.25 [sí, si està en obert s’usa més enllà de l’acadèmia] + An Unsustainable Equation: Average Article Processing Charges Exceed Swedish Average PhD Salaries  / A. I. M. Jakaria Rahman, Marco Schirone, Patrik Bergvall. Proceedings of the 20th International Conference on Scientometrics and Informetrics (2025) [les distorsions econòmiques derivades del sistema OA amb APCs. 

Les novetats més destacades en relació a la Ciència Oberta: juliol 2025

Ciència Oberta   

Un dels reptes de la CO és trobar indicadors rellevants i fiables dels seus avenços i impactes. Aquests haurien de ser mundialment acceptats, altrament (i així ha passat amb l’accés obert) els resultats difereixen d’any en any i entre diferents institucions degut a que s’han usat fonts i metodologies diferents. Fa poc la Open Science Monitoring Initiative (OSMI) ha publicat uns Principles of Open Science Monitoring que volen ser un esquema sota el qual es desenvolupin ‘bones pràctiques i directrius per a la monitorització de la CO i que aquestes fomentin la posada en comú, la comparació i la reutilització dels resultats’. Els Principis se centren en 3 pilars: rellevància i importància, transparència i reproductibilitat, i autoavaluació i ús responsable.

No cau de ple en la CO però és prou adequat per l’estiu que passem i les vacances que ja deveu estar fent. The Publish or Perish Game un joc de cartes per a 6 persones sobre la publicació acadèmica. Els jugadors ‘competeixen per publicar manuscrits amb disbarats mentre sabotegen la recerca dels altres i fan comentaris "molt útils" com els que solen fer els revisors’. Inclou cartes de preguntes sobre la publicació a revistes.

Accés Obert    

I posats a parlar de medicions, s’ha publicat una nova edició de l’Observatorio IUNE que analitza la I+D+i de les universitats espanyoles amb dades de la dècada 2014-2023. A les p. 45-46 s’analitza l’AO del període i es constata que hi ha hagut un (lògic) creixement important (el 2014 el  41,42% de documents eren d’AO i es passa al 73,93% l’any 2023). L’informe assenyala però que el percentatge de variació anual es redueix lleugerament a partir del 2022 i dedueix ‘que el sistema està assolint una saturació pel que fa a documents publicats en accés obert’. Vegeu dades aquí.

Potser és més interessant clavar un cop d’ull a l’ Irish National Open Access Monitor. A més d’una visió general de l’accés obert de les publicacions irlandeses, el Monitor permet veure el comportament respecte l’AO d’organitzacions que fan recerca, entitats finançadores de recerca, repositoris institucionals i d’investigadors individuals. Tal com també fa el PRC, el Monitor recull les dades dels repositoris institucionals i usa els identificadors ORCID i DOI per desambiguar. El Monitor ha estat desenvolupat per OpenAIRE.

Refotma de l’avaluació

Vaig tard perquè es va publicar el 2024, però val la pena donar-ne notícia. Em refereixo a l’informe ‘Strategic Approaches to, and Research Assessment of, Open Science’. El publica Science Europe que és una entitat formada per 40 fundacions o agencies finançadores o promotores de recerca de 30 països europeus. El document mostra les 36 respostes que va rebre una enquesta feta a les organitzacions membres de Science Europe; els resultats reflecteixen, doncs, la perspectiva que tenen les organitzacions públiques de finançament de la recerca a Europa sobre diferents aspectes de la CO.

Els resultats de l'enquesta mostren el posicionament de les entitats finançadores de la recerca respecte la promoció de la ciència oberta. L’informe té tres apartats: les polítiques de ciència oberta i els valors i objectius que les informen, les condicions i reconeixement pro ciència oberta dels seus programes de finançament i d’avaluació, i, els mecanismes de seguiment i monitorització de ciència oberta. L'objectiu final de l’enquesta és desenvolupar recomanacions estratègiques sobre com les organitzacions que financen i executen la recerca poden fer avançar encara més la ciència oberta.

A les p. 26-27 hi ha un apartat de conclusions on es resumeixen els principals resultats de les respostes. Com a més destacable jo assenyalaria que pràcticament totes les organitzacions tenen algun tipus de política afavoridora de la CO; aquesta s’integra sovint dins un marc més ampli regional, nacional i internacional. Les polítiques abasten diferents ‘pilars’ de la ciència oberta però destaquen l'accés obert a les publicacions de recerca i a les dades (FAIR) alhora que mostren una clara tendència a incorporar una gamma més àmplia d'elements de ciència oberta a les seves estratègies com, per exemple, infraestructures obertes, el programari de recerca i la ciència ciutadana. Són molt interessants els resultats referents a l’avaluació de la recerca que mostren que la ciència oberta està incorporada de forma àmplia en els processos d'avaluació. Això es fa de forma molt variada però entre els elements de CO inclosos en els requeriments per al finançament destaquen l’accés obert (d’articles, llibres i dades) i les dades FAIR). Un nombre significatiu d’organitzacions tenen mecanismes per fer el seguiment de la ciència oberta o tenen previst tenir-los.

Repositoris

El passat 8 de juliol la Confederation of Open Access Repositories (COAR) va obrir l’accés al COAR International Repository Directory. El directori vol ser una font d'informació d’autoritat sobre els repositoris. La novetat del directori COAR és que els registres dels repositori els faran "organitzacions responsables" (entitats que voluntàriament assumeixin la responsabilitat de gestionar un subconjunt de registres, per exemple a nivell nacional). L'objectiu de fer-ho així és que els registres dels repositori tinguin més i millor informació i que aquesta es mantingui al dia. La càrrega inicial de dades del Directori s’han fet utilitzant dades obertes de registres de repositoris ja existents (OpenDOAR, Re3Data, Lyrasis, ...) i dues ‘organitzacions responsables’ han revisat i completat la informació dels repositori de Canadà i Japó. Es poden veure les diapositives de la presentació del Directori aquí.

Dades de recerca FAIR

El passat 18 de juny va tenir lloc la 3a Fira FAIR data, organitzada enguany per la UOC i el CSUC i sota el lema ‘Que ens fan por les dades FAIR?’. Mark Wilkinson (un dels creadors dels principis FAIR) va fer la conferència d’obertura "Triumphs and Tribulations". La resta de la jornada va consistir en una sessió d’experiències institucionals i una altra de projectes de recerca sobre la FAIRificació de dades. Per la tarda es van fer tallers pràctics sobre anonimització, el concepte de tidy data i el programari R, i els Common Data Elements (CDE). Al bloc el CSUC hi ha un resum de la Fira. Els enregistraments i presentacions estan disponibles al Repositori UOC. 

Mai no és tard per llegir coses interessants

The emperor’s new clothes: Illusions and realities in community action for open infrastructure / Katherine E. Skinner,al bloc d’Invest in Open Infrastructure’s,  27.06.25 [3 falses idees sobre les infraestructures cooperatives] + Invisible by Design? Rethinking Global Indexing to Include MENA Journals / Maryam Sayab al bloc Scholarly Kitchen, 03.07.25 [sobre alguns biaixos de les plataformes d’indexació] +  Plan S, acuerdos “transformativo” y la comercialización del conocimiento en Latinoamérica / B.I.U. Martínez i E.A. López a Convergencia Revista de Ciencias Sociales [una visió molt crítica del Plan S]

Les novetats més destacades en relació a la Ciència Oberta: juliol 2025

Ciència Oberta   

Un dels reptes de la CO és trobar indicadors rellevants i fiables dels seus avenços i impactes. Aquests haurien de ser mundialment acceptats, altrament (i així ha passat amb l’accés obert) els resultats difereixen d’any en any i entre diferents institucions degut a que s’han usat fonts i metodologies diferents. Fa poc la Open Science Monitoring Initiative (OSMI) ha publicat uns Principles of Open Science Monitoring que volen ser un esquema sota el qual es desenvolupin ‘bones pràctiques i directrius per a la monitorització de la CO i que aquestes fomentin la posada en comú, la comparació i la reutilització dels resultats’. Els Principis se centren en 3 pilars: rellevància i importància, transparència i reproductibilitat, i autoavaluació i ús responsable.

No cau de ple en la CO però és prou adequat per l’estiu que passem i les vacances que ja deveu estar fent. The Publish or Perish Game un joc de cartes per a 6 persones sobre la publicació acadèmica. Els jugadors ‘competeixen per publicar manuscrits amb disbarats mentre sabotegen la recerca dels altres i fan comentaris "molt útils" com els que solen fer els revisors’. Inclou cartes de preguntes sobre la publicació a revistes.

Accés Obert    

I posats a parlar de medicions, s’ha publicat una nova edició de l’Observatorio IUNE que analitza la I+D+i de les universitats espanyoles amb dades de la dècada 2014-2023. A les p. 45-46 s’analitza l’AO del període i es constata que hi ha hagut un (lògic) creixement important (el 2014 el  41,42% de documents eren d’AO i es passa al 73,93% l’any 2023). L’informe assenyala però que el percentatge de variació anual es redueix lleugerament a partir del 2022 i dedueix ‘que el sistema està assolint una saturació pel que fa a documents publicats en accés obert’. Vegeu dades aquí.

Potser és més interessant clavar un cop d’ull a l’ Irish National Open Access Monitor. A més d’una visió general de l’accés obert de les publicacions irlandeses, el Monitor permet veure el comportament respecte l’AO d’organitzacions que fan recerca, entitats finançadores de recerca, repositoris institucionals i d’investigadors individuals. Tal com també fa el PRC, el Monitor recull les dades dels repositoris institucionals i usa els identificadors ORCID i DOI per desambiguar. El Monitor ha estat desenvolupat per OpenAIRE.

Reforma de l’avaluació

Vaig tard perquè es va publicar el 2024, però val la pena donar-ne notícia. Em refereixo a l’informe ‘Strategic Approaches to, and Research Assessment of, Open Science’. El publica Science Europe que és una entitat formada per 40 fundacions o agencies finançadores o promotores de recerca de 30 països europeus. El document mostra les 36 respostes que va rebre una enquesta feta a les organitzacions membres de Science Europe; els resultats reflecteixen, doncs, la perspectiva que tenen les organitzacions públiques de finançament de la recerca a Europa sobre diferents aspectes de la CO.

Els resultats de l'enquesta mostren el posicionament de les entitats finançadores de la recerca respecte la promoció de la ciència oberta. L’informe té tres apartats: les polítiques de ciència oberta i els valors i objectius que les informen, les condicions i reconeixement pro ciència oberta dels seus programes de finançament i d’avaluació, i, els mecanismes de seguiment i monitorització de ciència oberta. L'objectiu final de l’enquesta és desenvolupar recomanacions estratègiques sobre com les organitzacions que financen i executen la recerca poden fer avançar encara més la ciència oberta.

A les p. 26-27 hi ha un apartat de conclusions on es resumeixen els principals resultats de les respostes. Com a més destacable jo assenyalaria que pràcticament totes les organitzacions tenen algun tipus de política afavoridora de la CO; aquesta s’integra sovint dins un marc més ampli regional, nacional i internacional. Les polítiques abasten diferents ‘pilars’ de la ciència oberta però destaquen l'accés obert a les publicacions de recerca i a les dades (FAIR) alhora que mostren una clara tendència a incorporar una gamma més àmplia d'elements de ciència oberta a les seves estratègies com, per exemple, infraestructures obertes, el programari de recerca i la ciència ciutadana. Són molt interessants els resultats referents a l’avaluació de la recerca que mostren que la ciència oberta està incorporada de forma àmplia en els processos d'avaluació. Això es fa de forma molt variada però entre els elements de CO inclosos en els requeriments per al finançament destaquen l’accés obert (d’articles, llibres i dades) i les dades FAIR). Un nombre significatiu d’organitzacions tenen mecanismes per fer el seguiment de la ciència oberta o tenen previst tenir-los.

Repositoris

El passat 8 de juliol la Confederation of Open Access Repositories (COAR) va obrir l’accés al COAR International Repository Directory. El directori vol ser una font d'informació d’autoritat sobre els repositoris. La novetat del directori COAR és que els registres dels repositori els faran "organitzacions responsables" (entitats que voluntàriament assumeixin la responsabilitat de gestionar un subconjunt de registres, per exemple a nivell nacional). L'objectiu de fer-ho així és que els registres dels repositori tinguin més i millor informació i que aquesta es mantingui al dia. La càrrega inicial de dades del Directori s’han fet utilitzant dades obertes de registres de repositoris ja existents (OpenDOAR, Re3Data, Lyrasis, ...) i dues ‘organitzacions responsables’ han revisat i completat la informació dels repositori de Canadà i Japó. Es poden veure les diapositives de la presentació del Directori aquí.

Dades de recerca FAIR

El passat 18 de juny va tenir lloc la 3a Fira FAIR data, organitzada enguany per la UOC i el CSUC i sota el lema ‘Que ens fan por les dades FAIR?’. Mark Wilkinson (un dels creadors dels principis FAIR) va fer la conferència d’obertura "Triumphs and Tribulations". La resta de la jornada va consistir en una sessió d’experiències institucionals i una altra de projectes de recerca sobre la FAIRificació de dades. Per la tarda es van fer tallers pràctics sobre anonimització, el concepte de tidy data i el programari R, i els Common Data Elements (CDE). Al bloc el CSUC hi ha un resum de la Fira. Els enregistraments i presentacions estan disponibles al Repositori UOC. 

Mai no és tard per llegir coses interessants

The emperor’s new clothes: Illusions and realities in community action for open infrastructure / Katherine E. Skinner,al bloc d’Invest in Open Infrastructure’s,  27.06.25 [3 falses idees sobre les infraestructures cooperatives] + Invisible by Design? Rethinking Global Indexing to Include MENA Journals / Maryam Sayab al bloc Scholarly Kitchen, 03.07.25 [sobre alguns biaixos de les plataformes d’indexació] +  Plan S, acuerdos “transformativo” y la comercialización del conocimiento en Latinoamérica / B.I.U. Martínez i E.A. López a Convergencia Revista de Ciencias Sociales [una visió molt crítica del Plan S]

Les novetats més destacades en relació a la Ciència Oberta: juny 2025

Ciència Oberta

Estem d’acord en que cal fer-ho però no sabem com?. A The Open Science Cookbook (ed. E. Bongiovanni et al.) un equip de Carnegie Mellon University ho explica en forma de receptes de cuina  que s’agrupen en 5 seccions: fer un programa, formació, difusió, esdeveniments i col·laboració. A la introducció es diu que, tant si ets expert com novell en CO, aquest llibre et proporcionarà inspiració, guiatge i passos pràctics per fomentar la CO per mitja de l’advocacy i la formació.

La Comissió Europea ha aprovat l'agenda política de l'espai europeu de recerca (ERA) per als propers tres anys. L’Agenda s’estructura al voltant d'11 polítiques estructurals que els estats membres poden seguir de forma voluntària. Entre les àrees centrals de l’Agenda hi ha la Ciència Oberta, l’enfortiment de les infraestructures de recerca i la reforma de l’avaluació de la recerca. Vegeu també la nota de SPARC Europe sobre l’aprovació de l’Agenda.

Aquest setembre Open Science Festival 2025: “dos dies d’inspiració, innovació i connexions a la Universitat de Viena”. El Festival (adreçat a investigadors, estudiants i personal de suport a la recerca) serà per explorar el futur de la CO, formar-se en competències CO, aprendre i fer connexions.

Comunicació científica

La European University Association (EUA) acaba de publicar ‘Reclaiming academic ownership of the scholarly communication system’. És una declaració breu (20 p) que descriu de forma breu i clara:

·         l'estat actual de la publicació acadèmica,

·         els principals factors que configuren el sistema,

·         els reptes i tensions que es viuen a nivell institucional degut a la situació actual,

·         les reaccions que hi està havent des del sector acadèmic,

·         les oportunitats de les universitats de jugar un paper destacat en reconfiguració de la comunicació acadèmica.

Entre aquestes darreres recomana: accelerar la reforma de l’avaluació de la recerca, reforçar les infraestructures i serveis d’edició institucionals, incrementar la cooperació (amb altres universitats, entitats finançadores i societats científiques), avaluar la despesa feta en subscripció de revistes i altres productes comercials, recolzar i promoure la retenció de drets, i, implicar als investigadors en aquests canvis. De lectura recomanable per la concisió i per donar una pauta de línies d’accions que les universitats poder seguir i evitar així la paràlisi derivada de l’anàlisi de la situació actual. El contingut del document va ser exposat en un webminar celebrat el 5 de juny.

Accés Obert

La OA2020 és una organització impulsada per la Max Planck Digital Library que parteix de la base que la transició cap a l’accés obert es pot accelerar si les organitzacions contractadores de revistes actuen coordinadament. La OA2020 té reunions periòdiques on s’intercanvia informació sobre les activitats pro accés obert de diferents institucions i organitza un congrés anual. Acaben de publicar l’informe del d’enguany (és el 17è!):  Moving oa forward from transformation to collective responsibility que té un resum executiu i resums de les ponències i sessions. Els més de 150 representants d'institucions acadèmiques i de recerca, equips de negociació nacionals i organitzacions de finançament de la recerca de més de 40 països de tots els continents van acordar una declaració final del congrés que reafirma els valors acadèmics que han d’acompanyar al moviment de l’Accés Obert i que estableix objectius per guiar les negociacions amb els editors cap a un paradigma de comunicació acadèmica oberta.

De forma resumida, aquests són:

·         El control del sistema de comunicació científica ha de retornar a l’acadèmia.

·         Les metodologies de recerca computacionals (mineria de text i dades i la IA) són part de las recerca moderna. Cal publicar sota llicències CC BY que permeten a la comunitat científica aprofitar de forma oberta aquest potencial.

·         Una transició ràpida cap a l'AO requereix transparència respecte les dades necessàries per gestionar aquest canvi. Es vol l'obertura completa de la informació de recerca, tal com es descriu a la Declaració de Barcelona.

·         Garantir que les barreres financeres mai determinin qui pot publicar i que les inversions en publicacions acadèmiques siguin justes, transparents i mantinguin un entorn editorial obert i inclusiu.

Al Blog Katina hi ha una entrevista recent amb Colleen Campbell, de la Max Planck Digital Library on s’expliquen antecedents i assoliments del OA2020: How OA2020 is Advancing the Transition to Open Access

Dades de recerca FAIR

El Títol d’Expert en Servicios de Apoyo a la Investigación de la Universidad Pablo de Olavide fa xerrades obertes de diferents temes. Ara es pot veure l’enregistrament de la   que va tenir lloc el passat desembre “Gestión de datos de investigación en Cataluña en el marco de construcción de la EOSC”, feta per Mireia Alcalá i Lluís Anglada.

Infraestructures

La construcció de l’espai federat de l’EOSC té per davant el gran repte de fer les infraestructures interoperables. És per això que val la pena repassar les recomanacions que es fan al  White Paper of the FAIR-IMPACT Synchronisation Force. Malgrat els avenços fets en aquesta àrea, calen encara esforços de sincronització i alineament. Es fan 15 recomanacions agrupades en 3 apartats: contribucions a la web de dades FAIR (metadades, ontologies, identificadors persistents), seguretat i sobirania (repositori de confiança), i sostenibilitat.

Ciència Ciutadana

Pòdcast Parenthesis sobre L’impacte de la ciència ciutadana en la societat. Candela Ollé (UOC) entrevista a Isabelle Bonhoure (grup OpenSystems de la UB) i a Rafael Vidal (delegat del rector en ciència oberta i ciència ciutadana de la UPC).

També disponibles els enregistraments del seminari “Ciencia abierta, ciència ciudadana: impacto y beneficio social” al blog de grup OS Spain.

Mai no és tard per llegir coses interessants

If open science is the answer, what’s the question? / Rosalind Edwards, al Bloc de la LSE, 26.05.25 [una mirada preventiva a la CO] + Research Software Is an Important Research Output. Let’s Act Like It /Jennifer Kemp, Katina Magazine, 29.05.25 [un recordatoir: el programari també és un output de recerca] + Infrastructure is a collective responsibility – lessons from scholarly publishing and metadata / John Chodacki, el al. Bloc de la LSE, 03.06.25 [cap a un sistema col·lectiu de metadades de qualitat]. 

Les novetats més destacades en relació a la Ciència Oberta: maig 2025

Ciència Oberta   

La Generalitat de Catalunya ha convocat la primera edició dels Premis de Ciència Oberta de Catalunya amb l’objectiu de fer els resultats de la recerca més accessibles a tothom. Els premis són tres: per a l’activitat individual del personal investigador sènior que hagi destacat en la promoció dels principis i objectius de la ciència oberta al llarg de la seva carrera en qualsevol disciplina científica, per a persones investigadores menors de 40 anys pels mateixos conceptes, i per a universitats i centres de recerca pel seu compromís amb la ciència oberta. La presentació de candidatures està oberta fins el 27 de juny.  

Les organitzacions finançadores de la recerca recolzen la CO? En cas afirmatiu, què recolzen i com? Science Europe ho ha preguntat als seus membres i el resultat ha estat un informe (Strategic Approaches to, and Research Assessment of, Open Science) publicat l’any passat a partir de les respostes de 36 entitats finançadores de la recerca de 28 països. Els resultats són breus, clars i útils (vid. conclusions a p. 26-27). Les preguntes són sobre: si es recolza estratègicament la CO (ho fa quasi tothom i es fa a través de polítiques), les activitats més recolzades (OA, dades FAIR, infraestructures obertes), els valors que ho sustenten (qualitat i integritat, i  beneficis col·lectius), si hi ha requeriments CO en el finançament (sí, quasi sempre), si la CO forma part de l’avaluació, si es fa seguiment dels avenços ... Interessants les bones pràctiques que s’inclouen especialment en l’apartat de requeriments i avaluació.

Hom pot fer-se una idea del l’organització i estat de la CO a uns 40 països europeus consultant les EOSC-A country pages. Per cada pàgina es diu quina organització representa al país a l’EOSC, si hi ha política de CO, les institucions promotores de la CO, serveis de suport a dades de recerca... No sempre actualitzat, però útil.  

Comunicació científica    

Al butlletí de gener vam parlar del European Diamond Capacity Hub (EDCH) acabat de presentar a la seu de la FECyT. Sobre aquest, dèiem que és un punt de suport regional per reforçar l’OA Diamant que ha d’ajudar i treballar conjuntament amb centres institucionals, nacionals i temàtics europeus i que una de les seves de les aportacions  serà fer una relació de revistes que compleixin el Diamond OA Standard. Fa uns dies s’ha anunciat un Registre i un Fòrum de l’EDCH, el 1r adreçat a organitzacions i el 2n a persones. El Registre i el Fòrum tenen diferents funcions:  un és “on les organitzacions de Diamond OA poden presentar-se i promoure els seus perfils: destacant la seva experiència, serveis i capacitats operatives en la publicació de Diamond OA, és una oportunitat per ser més visibles i connectats amb els altres”, l’altre “un lloc perquè la gent participi en debats, resolució col·lectiva de problemes i creació de xarxes sobre Diamond OA”, per participar-hi cal que les persones pertanyin a una entitat registrada.

Accés Obert   

Hi ha molts indicadors de l’OA; els resultats difereixen de l’un a l’altre degut a diferencies en els documents que contemplen i en la metodologia usada (vid. un clarificador informe d’Ángel Borrego que ho explica). Amb el temps, però, diferents indicadors van acostant criteris i metodologia i els resultats es fan més comparables. Valgui aquesta introducció a propòsit dels canvis introduïts a les Publicacions en accés obert i tancat del Portal de la Recerca de Catalunya. El nou indicador es basa en l’Observatori de l’OA que va desenvolupar la UPC i que ha estat després usat pels informes de mesurament de l’OA a Espanya que fa Rebiun. Pel que fa al del PRC, l’indicador es construeix a partir de les publicacions incloses al portal que tenen un URL o un DOI i usant OpenAlex per identificar les publicacions OA i la seva tipologia (Repositori, Bronze, Híbrid, Diamant, Daurat o Tancat). La pàgina d’estadístiques mostra l’evolució del OA al PRC (el 81,6% l’any 2022!), per tipologia d’OA, individualitzat per institució, gràfics al perfil de l'investigador/a que indiquen la distribució de les seves publicacions segons la tipologia d’OA i l’evolució de l’OA per anys de les seves publicacions (un exemple aquí). Comentari: que els articles estiguin en obert no vol dir que aquest sempre sigui immediat. Altres indicador de l’OA: OS Observatory, French OS Monitor, OA Monitor d’Alemanya, l’indicador OA de Dinamarca ...

Dades de recerca FAIR

Dins la sèrie de podcasts a Spotify de datos.gob.es del St. Jordi passat hi ha el de: Datos y conocimiento abierto en las instituciones españolas on Mireia Alcalá (CSUC) i Juan Corrales (Consorcio Madroño) parlen de posar en obert la ciència I de dades FAIR durant 24 minuts. També hi ha un resum textual de les respostes al mateix enllaç.

Infraestructures

OpenAIRE i HEAL-Link han anunciat un acord per fer un mapa de la Recerca feta a Grècia. La noticia és fiable perquè el Portal de la Recerca dels Països Baixos que va reemplaçar NARCIS ja està fet per OpenAIRE i en funcionament des de fa dos anys. El Portal Grec oferirà una visió global dels resultats de la recerca (publicacions, datasets i programari) i proporcionarà dades bibliomètriques ja que té per intenció recolzar la presa de decisions per dirigir l’estratègia grega de CO. El lema que mostra a la seva pàgina principal el portal dels Països Baixos (“All Dutch Research. In One Place”) expressa molt bé el que son aquests portals avui: integradors de dades interoperables fets a partir de protocols oberts i identificadors persistents. És d’esperar veure molts més portals com aquests en els propers anys (val a dir que el PRC ja forma part d’aquesta família).

Humanitats Digitals i Ciència Ciutadana  

Properament es celebrarà a València una “Jornada de Ciencia abierta, ciencia ciudadana: impacto y beneficio social”. Serà el 6 de juny i està organitzada pel projecte  Ciencia abierta en España. S’hi presentaran diverses experiències de ciència ciutadana de les universitats de València, Barcelona, Oberta de Catalunya, i Jaume I.

La Ciència Oberta arriba als cursos d’estiu de la Universidad Complutense al Escorial. Del 21 al 25 de juliol se celebrarà el curs: "Ciencias Sociales y Humanidades Digitales en Ciencia Abierta: el poder de gestionar tus datos". Les ponències del curs seran: CO i IA, revistes diamant, OA en Humanitats i Ciències Socials, i el paper de les biblioteques en la CO. El curs vol mostrar les eines i infraestructures de recolzament de les HD com CLARIN o DARIAH-eu.

Mai no és tard per llegir coses interessants

The Money in Scientific Publishing / Daniel Roeffs blog, 09.05.24 [amb gràfiques interessants] + The changing landscape of open access policies and transformative agreements /  ScienceEditor, 21.01.25 [la visió de la Fundació Gates, els preocupen els preus en increment dels APCs, l’impacte dels canvis en les societat científiques i la inequitat] + How Google Scholar transformed research / Blog de la LSE, 15.05.25 [les publicacions ‘velles’ es citen més des que Google Scholar va entrar en funcionament ja que són més ‘descobribles’].