Les novetats més destacades en relació a la Ciència Oberta: abril 2025

Ciència Oberta  

Els països i les institucions organitzen fires i congressos sobre ciència oberta de cara a promocionar-la dins de ‘casa’ seva. El CERN anuncia la Open Science Fair 2025 (del 15 al 17 de setembre, a Ginebra) sota el lema “Fusing Forces – Accelerating Open Science through Collaboration”. El Leibniz Strategy Forum on Open Science, de la Leibniz Association, la Open Science Conference 2025 (a Hamburg, 8 i 9 d’octubre), enguany enfocada a la intersecció entre OS i IA. Finalment (de moment), Open Science NL el 5è Open Science Festival (a Groningen, 24 d’octubre).

El Comitè per la CO francès ha fet la Petite encyclopédie de la science ouverte amb la intenció de difondre idees clares sobre 10 temes clau de la CO (infraestructures obertes, dades de recerca, economia de la CO...); de cada tema n’han fet un article d’enciclopèdia disponible en francès i anglès.

Acords consorciats i transformatius  

Gali Halevi és l’autora de dos informes que acaba de publica SCImago lab:  The "Big Deal" in Scientific Journal Subscriptions and the Transition to Transformative Agreements  i Informe de Evaluación Comparativa de los Acuerdos Transformativos  (d’aquest darrer n’hi ha versió anglesa). Els dos no contenen recerca nova però fan bons resums dels antecedents i situació actual dels Acords Transformatius (ATs). El 1r estudi explica la transformació dels ‘Big Deals’ en els actuals ATs i assenyala avantatges i inconvenients dels dos models que es presenten com a passos d’aproximació cap un sistema de comunicació científica totalment OA i acaba amb unes assenyades i encertades recomanacions (p. 18-20) per a qui negocia acords amb editorials. El 2n informe examina la transició dels models basats en subscripció (‘Big Deals’) a ATs a set països: Alemanya, Suècia, Regne Unit, Brasil, Colòmbia, Mèxic y Estats Units. Les informacions que dona són clares i útils tot i que -al meu entendre- l’autora peca d’optimisme quan dibuixa com a pas següent el model Pure Publish consistent en pagar només per publicar i, per tant, estalviar  costos del total de la factura ara pagada als editors. Els ATs actuals donen més (permetent publicar en OA), però no cobren menys. A mesura que més i més articles queden oberts, els continguts que facturen les grans editorials van perdent valor monetari, cosa que hauria de quedar reflectit en una reducció del cost total; però de moment no està essent així, tal com es pot veure en els acords dels països que descriu l’informe.

Dues entrades sobre els preus dels APCs als darrers butlletins Delta Think News & Views (OA Charges – Price Increases Back on Trend, i , The Impact of Inflation on APC Costs). Sembla que els preus OA estan augmentant per sota de la inflació però és difícil afirmar-ho de forma rotunda pel comportament desigual dels APCs de les revistes daurades (que augmenten per sobre la inflació) i el de les híbrides.

Accés Obert

S’ha fet pública la iniciativa d’edició acadèmica no comercial Open Journals Collective OJC és una iniciativa conjunta de biblioteques i editors que té per objectiu assegurar el sosteniment econòmic per a que revistes ara publicades per editorials comercials puguin passar a ser diamant.  

Dades de recerca FAIR

Bona part de la formació sobre com FAIRificar dades de recerca es fa amb jornades obertes on investigadors i curadors de dades intercanvien coneixements i experiències. La xarxa flamenca de dades de recerca FRDN organitza pel proper 22 de maig un Network Day que es farà a Brussel·les i on també s’examinarà el futur de la ciència oberta a Flandes i el grau de compliment de la política del govern en CO. El CSUC també ha anunciat la data de la 3a Fira FAIR Data (18 de juny) coorganitzada enguany amb la UOC, amb el lema "Fear FAIR Data?" i centrada en la reutilització de les dades de recerca

Retenció de drets

En el model vigent de comunicació científica els autors cedeixen en exclusiva el dret de còpia dels seus articles a les editorials que els publiquen en revistes. Un dels moviments de més impacte a llarg termini (a parer meu) és el de retenció de drets, consistent en que els autors conservin la capacitat de publicar els articles a altres llocs (per exemple a repositoris) i, per tant, de poder-ho fer en obert. El Projecte Retain, que ara s’acaba, té per objectiu accelerar l'adopció de la retenció de drets i les llicències obertes per tal que els investigadors puguin compartir el seu treball obertament; això requereix canvis en les polítiques d'editors, institucions i finançadors i capacitar als autors per negar-se a cedir el dret de còpia. El Projecte ha fet un Rights Retention Helper amb recursos que ajuden als investigadors i a institucions que vulguin potenciar aquest moviment. Entre els recursos hi ha informes, glossari, casos de bones pràctiques i (especialment útil) unes petites guies de passos a seguir per implementar una política de retenció de drets a nivell institucional i nacional i per facilitar que els investigadors puguin  retenir drets

Infraestructures i repositori

La construcció de la federació de nodes EOSC va avançant. Alhora que s’ha constituït el primer grup d’institucions que seran els primers nodes s’ha acabat la 1a versió de l’EOSC Federation Handbook. Aquest “ofereix una visió general de l'estructura organitzativa i operativa, i de les característiques tècniques, de la Federació EOSC”. El seu objectiu és ser el reglament que reguli la creació i funcionament de dels nodes de la Federació, és a dir expliqui com les organitzacions interessades podran posar els seus recursos a disposició dins i entre els nodes de la Federació EOSC.

Fa un any es va fer pública la Barcelona Declaration on Open Research Information. Aprofitant el seu 1r aniversari, la Declaració informa de les seves actuacions més rellevants i constata que en aquet període el tema de la informació oberta de la recerca ha guanyat atenció i consciència i que un nombre important d'organitzacions recolzen l’objectiu de la Declaració de fer realitat la transició cap a la informació oberta de la recerca.

Mai no és tard per llegir coses interessants

Un llibre: Massive Open Online Courses - Learning Frontiers and Novel Innovations, editat per Sam Goundar i publicat per IntechOpen. Els capitols són OA

Tres posts de blocs: To Complete the Open Access Transition, First Ask the Right Questions / Malavika Legge (Katina, 27.03.25). Can AI make research more open? / Niki Scaplehorn, Henning Schönenberger (LSE impact blog, 04.04.25). What Can We Learn from Missed Opportunities in the Transition to Open Access? / Michael Upshall, (Katina, 17.04.25)

Les novetats més destacades en relació a la Ciència Oberta: març 2025

Creador: mack2happy | Contribució: Getty Images

Ciència Oberta

Les bases dels ajuts a doctorats industrials demanen als beneficiaris compromisos amb l’accés obert a publicacions i polítiques de gestió de dades. Es demana (apartat 33) que “Les entitats beneficiàries dels ajuts i les persones candidates contractades han de proporcionar accés obert a les activitats científiques i altres resultats de la recerca generats en el marc del projecte finançat per aquest ajut (incloent-hi les dades de recerca, els fitxers i els codis)”.

La Universitat Tècnica de Delft ofereix a tots els seus membres el curs obert: Open Science: Sharing Your Research with the World. El curs és gratuït però, com en molts cursos MOOC, pagant se’n pot tenir certificat.

‘Big Deals’, ara per a llibres?    

ProQuest (companyia propietat de Clarivate) acaba d’anunciar que deixarà de vendre llibres electrònics títol a títol i amb accés perpetu per passar a oferir-ne accés a través de subscripció, un model de negoci que s’assembla molt al de les subscripcions consorciades de revistes acadèmiques. Aquesta decisió ha impactat als comentaristes tal com es pot veure al Bloc la la LSE, al de la UKSG, Scholarly Kitchen, Research information i al butlletí de Clarke & Exposito. Els acords consorciats d’accés a revistes han estat una mica això: en positiu incrementen molt la informació a la que tenen accés les persones, en negatiu disminueixen bastant el control de les biblioteques respecte el que abans se’n deia la seva col·lecció. Serà que estem passant de pagar per tenir a pagar per usar, tal com va argumentar Jeremy Rifkin? 

Accés Obert  

El mes de febrer va entrar en vigor la revisió de la política d’OA de la Fundação para a Ciência e a Tecnologia de Portugal. La nova versió actualitza la de l’any 2014 i l’adapta al nou entorn (per exemple, inclou els llibres). És un document curt que val la pena mirar (i fins i tot copiar); explica de forma clara i contundent què cal fer per complir el mandat d’OA tant si es publica en revistes de via daurada, verda o dins un acord transformatiu. En qualsevol cas els articles en la seva versió final han d’estar en el repositori de la xarxa portuguesa RCAAP i es demana que els autors retinguin els drets i poder així publicar-los al repositori amb un CC-BY. La UKRI també ha posat al dia la seva política respecte llibres OA i mostra casos pràctics de persones que han publicat llibres en OA.

L’European Diamond Capacity Hub (EDCH) ha publicat el DIAMAS Sustainability Toolsuite que conté 10 recursos per ajudar a editors i proveïdors de serveis de publicacions a millorar l’edició institucional en OA i a fer-la més sostenible. S’hi inclouen recursos per fer advocacy, eines i documents de recerca sobre l’edició institucional a Europa. La pàgina d’eines recull materials nous i ja publicats que han estat fets per: CNRS, EIFL, FECYT, JISC, SPARC Europe, i la Universitat de Zagreb.

Infraestructures i repositoris

En aquests moments de reconfiguració de la comunicació científica els repositori reivindiquen la seva contribució a la ciència oberta en el Action Plan for Open Repositories in Europe: IMPACT-REPO que acaben de publicar conjuntament LIBER, OpenAIRE, SPARC Europe i COAR. El Pla d’acció vol ajudar a prestigiar els repositoris, però també els indica les direccions a seguir si volen tenir protagonisme en el futur. Les accions que aquestes institucions recomanen prendre de cara a enfortir els repositoris son: adoptar estàndards i identificadors persistents, garantir-los sostenibilitat institucional, facilitar que les metadades i altres siguin interoperables pels automatismes que formen part de l’ecosistema de la comunicació científica, incorporar els repositoris a les polítiques institucionals de recerca, enfortir la cooperació, invertir en formació,i  implementar mesures sòlides de preservació i seguretat.

El JISC vol reduir la burocràcia aprofitant millor les dades que ja hi ha al sistema. Per a això ha publicat l’informe Open data about research management: a landscape review que han fet Research Consulting i SIRIS Academic. La revisió vol entendre ‘el potencial de les dades obertes per millorar la gestió de la investigació i donar suport a l'ús eficient i innovador de les dades’. Entre les conclusions hi ha aquestes: simplificar la gestió de la informació sobre la recerca millorant la cooperació entre tots els sistemes d’informació ja existents al Regne Unit i adoptar estàndards comuns de cara a fer un sistema més integrat i racionalitzat. [Els portals integrats de dades com el PRC o el FRIS venen a ser això, i aquí té sentit que mencionem la feina feta pel CRISCROS (el grup de treball d’euroCRIS sobre National/Regional Research Portals) que acaba de publicar un informe de  la feina feta per fer més interoperables i millorar els portals nacionals de dades de recerca]

El consell de govern tripartit de l’EOSC ha triat les organitzacions que son convidades a ser els 1rs nodes de la Federació EOSC. Aquesta 1a onada de nodes han d’ajudar a determinar el sistema de funcionament de la Federació i obrir pas successives incorporacions d’altres institucions. A això s’hi suma la publicació de la 1a versió completa del EOSC Federation Handbook que és el recull de normes que han de regir la Federació.

Reforma de l’avaluació de la recerca

El grup de treball de CoARA sobre la reforma de l'avaluació de la carrera acadèmica (WG ACA) ha publicat els seus primers resultats. A l’informe Mapping academic career assessment reform initiatives - survey outcomes es relacionen les iniciatives de reforma de l'avaluació de la carrera acadèmica fetes tant a nivell institucional, com nacional i internacional. El mapeig s’ha fet a partir d'una enquesta que van respondre més de 200 organitzacions de 41 països. L’objectiu és recollir informació sobre iniciatives a nivell institucional/organitzatiu que tenen com a objectiu “ampliar els criteris i mètodes per avaluar els resultats i els impactes de les activitats acadèmiques a efectes de contractació, avaluació del rendiment i progressió professional del personal acadèmic”. El grup també ha recollit 11 estudis de cas d’iniciatives consolidades a nivell internacional (entre les quals hi ha ANECA) que son descrites de forma estructurada i comparable.

Mai no és tard per llegir coses interessants

·         It Takes a Village: Empowering the Community to Improve Scholarly Metadata through COMET / Tim VinesMar. The Scolarly Kitchen. 10.03.25

·         Rethinking Open Science: Towards Care for Equity and Inclusion / Ismael Ràfols. Global Dialogue, 14.03.25

·         “Wait, not like that”: Free and open access in the age of generative AI / Molly White. Blog [citation needed] 14.03.25

·         Six reasons why open institutional publishing matters / Philippa Grand, Suzanne Tatham. Times Higher Education. 17.03.25

Les novetats més destacades en relació a la Ciència Oberta: febrer 2025

Ciència Oberta

Se’m va passar per alt comentar-ho aquí, però mai no és tard per a les bones noticies. La convocatòria de l’AGAUR dels ajuts postdoctorals Beatriu de Pinós inclou condicions de ciència oberta (vegeu art. 30): ‘proporcionar accés obert als articles científics generats en el marc del projecte ... mitjançant el dipòsit de la versió final acceptada per a la publicació i les dades associades a aquests articles en repositoris institucionals o temàtics, de manera simultània a la data de publicació’. Les dades de recerca han de seguir el principis FAIR, tenir un pla de gestió de dades i usar l'eiNa DMP i la consulta dels documents guia relacionats.

Fa temps que no veia pronunciaments pro ciència oberta. Recentment la International Association of Universities (IAU) n’ha fet un (Open Science The Challenge for Universities). La IAU, és una entitat amb membres a 130 països associada a la UNESCO i al Consell d’Europa. La declaració veu la CO com una oportunitat per a les universitats d’enfortir la seva missió. Assenyala com a reptes d’avui per a les universitats: generar confiança, respectar la diversitat, facilitar l’accés global al coneixement i fer front a la comodització de l’educació superior. El document acaba amb unes breus recomanacions (p. 27-29) de cara a reforçar la integritat de la recerca, l’obertura dels resultats científics, la relació amb la societat i la col·laboració entre científics.

Acords consorciats i transformatius  

Amb els acords transformatius està passant una mica com amb els antics acords consorciats: molta alegria pels primers resultats i la sensació de continuar estant on estàvem al cap de poc. Es pot veure en el text breu (4 p), interessant i contundent de swissuniversities (la institució paraigües de les universitats suïsses) que han adoptat un nou “Mandate for the Negotiations with Major International Publishers”. El mandat reflecteix un gran descontent amb la situació actual ja que constaten continuar estant lluny de l’OA complet que perseguien, insinuen que cal una coordinació internacional per arribar a acord amb els principals editors (Elsevier, Springer Nature i Wiley) i enumeren uns principis sota els quals hauran d’ajustar-se les contractacions futures. Aquests principis busquen no només la publicació en obert de la producció científica suïssa, sinó que defineixen un marc global de l’acord que inclou temes de qualitat, transparència en preu, sostenibilitat econòmica, retenció de drets...

Interessant també seguir el que pot passar al Regne Unit on les universitats viuen molts mals moments econòmics. Aquests han repercutit en les subscripcions consorciades i tres universitats han abandonat l’acord del JISC amb Elsevier. El motiu més visible és l’increment constant de preus dels paquets de subscripcions (amb o sense APCs), però al darrera hi ha sensació que els ATs reprodueixen el problema de les subscripcions a revistes des d'anys 70 del S. XX, i dels contractes consorciats iniciats a finals del segle passat ( = increment cost > increment pressupostos). A un post al Bloc de la LSE s’explica “Why are universities ending their Elsevier open access agreements?” A partir del març, el JISC negociarà la "nova generació" d'acords OA amb els editors. Caldrà fer-ne el seguiment.

Afegir que la renovació d’ATs que fa la CRUE + CSIC sembla que s’ha trencat amb Elevier i que no hi ha acord pel 2025, segons n’informa elDiario.es.

Accés Obert

Ja s’ha publicat l’informe Medición del acceso abierto en las universidades españolas y CSIC (2019-2023) que mostra un creixement d’articles en OA: del 75,6% el 2022 al  80% el 2023. Aquestes dades inclouen articles en obert a repositori institucionals. Segons l’informe, “la medició reflecteix que, a partir del 2020, es produeix un important increment en la publicació a revistes híbrides, probablement degut als ATs”. Les dades de l’estudi s’han fet a partir de fonts obertes (OpenAlex) i els datasets estan oberts. Molts estudis apunten al mateix: l’OA creix però no en revistes daurades sinó en híbrides. Per exemple un estudi de les revistes de les entitats integrades a OASPA: Fully OA journals output shrank in 2023, but hybrid OA made up the lost ground on s’afirma que “el nombre d’articles en revistes daurades s’ha reduït respecte el 2022, mentre el d’articles OA a revistes híbrides segueix creixent amb força”.

Dades de recerca FAIR

El consell de la recerca del Països Baixos es pregunta si els investigadors que reben el seu finançament compleixen el seu mandat de compartir dades de recerca i programari i explica els resultats en un post. Son aquests: un 44% de les publicacions estudiades declararen disponibilitat de dades, un 20% en mencionen l'intercanvi, un  16% contenen citacions a datasets i un 3% mencionen l'ús compartit de programari. Segons el post, una anàlisi similar per a França mostra que menys del 7% de les publicacions franceses esmenten l'intercanvi de dades i un 1% el de programari. Informe sencer a Zenodo.

RRI

Les primeres decisions del govern Trump fan tremolar també a les entitats dedicades finançar i fer recerca. Una instrucció de la nova administració demana a algunes agències federals que de moment no publiquin resultats de recerca a l’espera que l’administració pugui revisat el llenguatge a fi que aquest sigui consistent amb la ideologia política de l’administració. Un post de DeltaThink How much scholarly publishing is affected by US Presidential Executive Orders? ho analitza: els efectes d’aquesta mesura en la publicació científica finançada pel govern d’Estat Units de Nord-Amèrica poden ser profunds.

Recursos Educatius Oberts (REO)

La UOC ha fet un pas important cap al coneixement obert posant una part dels seus continguts a la plataforma 3Cat.  La col·lecció de materials de la UOC a 3Cat: ‘ofereix una selecció inicial d'onze títols que inclouen entrevistes, sèries divulgatives i pòdcasts’. La col·lecció continuarà creixent amb continguts en quatre àmbits: cultura, pensament i humanitats; economia i reptes socials; educació i tecnologia; i salut, benestar i igualtat. Recordar que la UOC té una política institucional de coneixement obert que inclou part dels seus materials educatius.

Mai no és tard per llegir coses interessants

·         Lemire, S; Anders, K.; Pantuso, T. Exploring First-Generation Student Experiences with OER Textbooks. College & Research Libraries, v. 85, n. 7, p. 952, nov. 2024. ISSN 2150-6701.

·        Martín-Martín, A., & Delgado López-Cózar, E. (2025). Invasion of the journal snatchers: How indexed journals are falling into questionable hands. Zenodo. El Diario.es n’ha fet una versió periodística que pot trobar-se aquí.

Les novetats més destacades en relació a la Ciència Oberta: gener del 2025

 Acords transformatius

Molt interessant el ppt Acuerdos transformativos presentat a les XXX Jornadas Investigación de las Universidades Españolas el novembre passat. S’hi especifica: el marc de les negociacions, els acords fets, el seu cost i la seva evolució i els resultats obtinguts. Com en estudis similars, es veu que els ATs contribueixen molt a l’increment de l’OA i poc a la contenció o reducció de cost. A les dades espanyoles, com a estudis similars, els manca avaluar la despesa que continua havent-hi de publicar en obert fora dels ATs vigents, que cal sumar-la a la despesa total de la comunicació científica.

Afegim a aquesta nota que el consorci SURF dels Països Baixos acaba de renovar el seu acord de R&P amb Elsevier que estableix increments de preu anuals del 2,5%, drets de lectura de les revistes de l’editorial i el 100% de publicació en obert (amb CC BY) a ampli nombre de revistes, tant híbrides com daurades.

Revistes diamant

Continuen les activitats per reforçar les revistes diamant i fer que els investigadors les considerin alternatives vàlides de les revistes d’editorials comercials. Els passats 14 i 15 de gener, a la seu de FECyT, hi va haver la presentació del projecte ALMASI i  la del European Diamond Capacity Hub (EDCH) (vid. programa). D’ALMASI (Aligning and Mutualizing Nonprofit Open Access Publishing Services Internationally) en parlarem poc; és un  projecte finançat per Europa, encara en els seus inicis, que té per objectiu ‘millorar la comprensió de la situació de la publicació en OA sense afany de lucre a África, América Llatina i Europa’.

Molt més interessant va ser la presentació del EDCH. Aquest és un punt de suport regional per reforçar l’OA Diamant que ha ajudar i treballar conjuntament amb centres institucionals, nacionals i disciplinars europeus. La part més substanciosa de la presentació del Hub Europeu està en les explicacions de Johan Rooryck (cOAlition S) i Pierre Mounier (OPERAS), al minut 3:14. El EDCH vol ser una peça d’una xarxa d’editors i proveïdors de serveis per a revistes Diamant que comparteixin valors i estàndards comuns. Una de les aportacions del Hub serà fer una relació de revistes que compleixin el Diamond OA Standard. Interpreto que la intenció és definir molt millor quines revistes reuneixen els criteris de qualitat necessaris per considerar-se ‘científiques’ i, per tant, dotar-les d’un valor superior al que ara tenen. Faig notar la interessant distinció que fan entre editorials (normalment institucions) i proveïdors de serveis (normalment entitats cooperatives de suport multi institucional).

Accés Obert

DOAJ és de les iniciatives més antigues i efectives pro OA (i, alhora, de les més modestes). Iniciat el 2003 per Lars Bjørnshauge amb 330 títols de revistes (avui n’indexa més de 21.000) i amb el propòsit de fer una relació del nombre creixent de revistes OA (vid. objectius i història al post de Scholarly Kitchen). DOAJ ha fet recentment un interessant procés participatiu de consulta sobre les metadades que usa (vid. presentació, amb dades interessants). Un dels resultats ha estat la decisió de cessar a partir de febre d’enguany el ‘segell DOAJ’ que s’havia introduït el 2014 amb l’objectiu de millorar les pràctiques editorials de les revistes acadèmiques. El segell no determinava la inclusió a DOAJ però volia assenyalar les revistes que seguien bones pràctiques en l’edició OA. El motiu de la retirada és que el segell ha estat mal interpretat i usat amb finalitats contràries a les de DOAJ que són les de donar visibilitat a totes les revistes OA de forma equitativa.

El 2023 OASPA i DOAJ van publicar el Open Access Journals Toolkit, eina que proporciona orientacions per tal que les revistes OA (tant les noves com les ja establertes) coneguin ‘el panorama en canvi constant de l’edició acadèmica’. Bé, doncs ara hi ha versió castellana del Toolkit feta per SciELO México. 

Dades de recerca FAIR

Títol suggerent el de l’article recent al International Journal of Digital Curation (C. Llebot, M. Alcalá i L. Anglada): In Sharing We Trust. Taking Advantage of a Diverse Consortium to Build a Transparent Data Service in Catalonia que explica la creació i funcionament del sistema cooperatiu de recolzament a la creació de dades de recerca FAIR del sistema de recerca de Catalunya.

Avaluació i RRI

Prudent i moderat (però significatiu) position paper de la LERU:  Next Generation Metrics for Scientific and Scholarly Research in Europe. És una crida a l’atenció respecte el potencial de les noves mètriques i recomanacions a les universitats d’orientar-se cap a una avaluació més qualitativa i -sobretot- alineada amb la missió de cada universitat.

Infraestructures

Molt interessant la feina que fa l’AQUAS des de la Central de Resultats. El passat 21 de gener va presentar les dades actualitzades fins l’any 20232; la presentació està disponible en vídeo. Esforç important de transparència amb les dades que es donen d’instituts i centres de recerca en salut: finançament, forquilla de gènere, publicacions ...

Ciència ciutadana

La Biblioteca Hernán Santa Cruz de la CEPAL i LIBER van organitzar una sessió de dos dies d’introducció a la CC-. El programa: panorama de la CC a Amèrica Llatina, polítiques i estratègia, bones pràctiques, disseny de projectes i formació de capacitats. Vídeos disponibles (son en castellà, anglès i portuguès).

Mai no és tard per llegir coses interessants

·         Lluís Codina (2025). Redacción de artículos científicos · 4: Article Processing Charges (APC), servicios para autores, SEO académico. Blog de Lluís Codina

·         Mohammad Hosseini, Serge P. J. M. Horbach, Kristi Holmes, Tony Ross-Hellauer (2024). Open Science at the generative AI turn: An exploratory analysis of challenges and opportunities. Quantitative Science Studies

·         Legge, M. (2024). (In)equity in open access: OASPA's recommended practices on financial and workflow barriers. Zenodo.

·         Scott, Rachel, Anne Shelley, Chad E. Buckley, Cassie Thayer-Styes, & Julie A. Murphy. "“I’ll Wait Zero Seconds”: Faculty Perspectives on Serials Access, Sharing, and Immediacy." College & Research Libraries, 86.1 (2025): 7.  

Les novetats més destacades en relació a la Ciència Oberta: desembre 2024

Comunicació científica i cost de l’Accés Obert  

L’agost de l’any 2022, l’Oficina de Política Científica i Tecnològica (OSTP) dels Estats Units de Nord-Amèrica va publicar el que s’ha conegut com a Nelson memo que obliga a que els resultats de la investigació feta amb finançament públic siguin públicament  disponibles de forma immediata sense cap cost. Totes les agències han d’implementar aquesta política el 31 de desembre de 2025 com a màxim. S’espera que aquesta política aporti beneficis significatius al poble nord-americà en una sèrie d’àrees clau com, per exemple, millores en el tractament del càncer o en tecnologies d'energia neta.

Per ajudar en aquest canvi, Invest in Open Infrastructure va iniciar una recerca sobre el ‘cost raonable’ que hauria de tenir l’OA als Estats Units. El projecte vol esbrinar el cost actual de la publicació científica (articles i dades) i acaba de publicar dos informes de Jennifer Kemp i Katherine Skinner, un sobre el cost de l’accés obert a les dades i un altre sobre l’OA a les publicacions. Els informes descriuen l’ecosistema de publicació científica: els desenvolupaments històrics que l’han configurat, els models financers que el sostenen i els actors clau que hi intervenen.

Els propers passos preveuen desenvolupar un sistema que permeti calcular els costos per als contribuents nord-americans de publicar en obert i guies i bones pràctiques que ajudin a les institucions de recerca a complir la directiva.

Accés Obert

PALOMERA (Policy Alignment of Open Access Monographs in the European Research Area) és un projecte d’Horizon Europe que persegueix entendre perquè hi ha poques polítiques d’accés obert de finançadors de la recerca que incloguin els llibres així com proporcionar recomanacions pràctiques que canviïn això. El projecte ha donat com a resultats

- Una base de dades de recursos  que recull documents com ara informes, polítiques, estadístiques, etc.

- Un conjunt de recomanacions sobre l’accés obert de llibres que s’adrecen a diferents agents (institucions que fan recerca, entitats governamentals, biblioteques universitàries i de recerca, investigadors, societats científiques, subministradors d’infraestructura i editorials acadèmiques). Hi ha una versió resumida de les recomanacions.

- Un estudi dirigit per Mikael Laakso que fa una anàlisi exhaustiva de les polítiques de llibres d’accés obert a països de l’Espai Europeu de Recerca (ERA). L’informe analitza dades de 36 països, d’una enquesta oberta i de 42 entrevistes a experts i ha identificat elements clau per tal d’establir una política sòlida de llibres en obert. Es conclou que hi ha molt camí per córrer per a l’alineació de polítiques dins i entre països i grups d’interès i que aquest té molta dependència del context nacional o institucional.

Retenció de drets

Un dels diferents camins que han de facilitar l’accés obert és el de la retenció de drets. Aquest vol eliminar les practiques editorials que suposen la cessió exclusiva dels drets de còpia a les editorials i fomentar que la producció científica es faci sota llicències obertes que permetin la compartició oberta dels resultats de la recerca. En el marc del Retain project, es va fer el webminar: 'Rights retention. Emerging differences in policies across Europe' que ha quedat enregistrat en obert. Al seminari es van examinar els avenços fets al Regne Unit (Universitat de York), Itàlia i a Eslovènia.

Pablo de Castro acaba de publicar a l’Anuario ThinkEPI un article sobre l’estat de la qüestió per a les 35 universitats britàniques que han  adoptat  una  política  institucional  de retenció  de  drets.

Interoperabilitat i infraestructures

Ja es poden consultar les presentacions de la darrera reunió de membres d’euroCRIS. Una sessió es va dedicar a la Declaració de Barcelona i una altra al descobriment de recursos de recerca. Aquestes darreres em fan ‘descobrir’ l’Ohio Innovation Exchange, un portal que connecta la industria i les empreses amb els investigadors, recursos i serveis de recerca que fan universitats, ‘colleges’ i laboratoris de l’estat d’Ohio. Recomanable consultar la seva cerca d’expertesa.

La interoperabilitat de dades dins l’espai europeu d’educació superior té el potencial d’aprofundir la cooperació i transformar l’aprenentatge. Així ho afirma l’informe de l’EUA Developing common learning opportunities through interoperability: The status and outlook for European higher education que algunes experiències i analitza els obstacles més comuns per a la competició de dades i explora els possibles escenaris per a l'evolució de la interoperabilitat dins i més enllà de les aliances d'universitats europees.

Només recordem de santa Bàrbara quan trona, però hi ha hagut prou ‘tronades’ (l’atac cibernètic a la British Library, per exemple) com per témer pel risc que corre l’accés a la producció cultural. A això cal afegir-hi que les polítiques comercials de curt termini fan que molts productes culturals digitals no quedin suficientment preservats.  L’informe Vanishing Culture: A Report on Our Fragile Cultural Record té com a objectiu conscienciar sobre aquests problemes creixents i detalla exemples recents de pèrdua cultural i en destaca les causes. Aprofito la nota per recordar que Internet Archive ha estat notícia el 2024 degut a alguns litigis que manté amb editorials.

Mai no és tard per llegir coses interessants

·         Com era d’esperar, a WoS s’indexen més publicacions d’Estat Units i d’Europa que a Dimensions: article de Basson I, Simard M-A, Ouangré ZA, Sugimoto CR, Larivière V (2022) The effect of data sources on the measurement of open access: A comparison of Dimensions and the Web of Science. PLoS ONE 17(3)

·         Al meu entendre, aquest és el gran problema dels repositoris: Green Open Access – Free for Authors But at a Cost for Readers. Lisa Janicke Hinchliffe al blog de The scholarly kitchen del passat 12 Nov.

·        Infografies interessants que mostren on i qui edita revistes diamant/daurades: Latin America is a leader in nonprofit open-access journals. But it struggles to give them global visibility. Sofia Moutinho al blog de Science del 5 de desembre.

·         Molta de la capacitat dels algoritmes no es podrà desenvolupar degut a les llicències dels continguts en accés obert: How much content can AI legally exploit? Dan Pollock, Ann Michael, al blog News ans views, de Delta Think de 10 de desembre.