dilluns, 3 de febrer del 2025

Les novetats més destacades en relació a la Ciència Oberta: gener del 2025

 Acords transformatius

Molt interessant el ppt Acuerdos transformativos presentat a les XXX Jornadas Investigación de las Universidades Españolas el novembre passat. S’hi especifica: el marc de les negociacions, els acords fets, el seu cost i la seva evolució i els resultats obtinguts. Com en estudis similars, es veu que els ATs contribueixen molt a l’increment de l’OA i poc a la contenció o reducció de cost. A les dades espanyoles, com a estudis similars, els manca avaluar la despesa que continua havent-hi de publicar en obert fora dels ATs vigents, que cal sumar-la a la despesa total de la comunicació científica.

Afegim a aquesta nota que el consorci SURF dels Països Baixos acaba de renovar el seu acord de R&P amb Elsevier que estableix increments de preu anuals del 2,5%, drets de lectura de les revistes de l’editorial i el 100% de publicació en obert (amb CC BY) a ampli nombre de revistes, tant híbrides com daurades.

Revistes diamant

Continuen les activitats per reforçar les revistes diamant i fer que els investigadors les considerin alternatives vàlides de les revistes d’editorials comercials. Els passats 14 i 15 de gener, a la seu de FECyT, hi va haver la presentació del projecte ALMASI i  la del European Diamond Capacity Hub (EDCH) (vid. programa). D’ALMASI (Aligning and Mutualizing Nonprofit Open Access Publishing Services Internationally) en parlarem poc; és un  projecte finançat per Europa, encara en els seus inicis, que té per objectiu ‘millorar la comprensió de la situació de la publicació en OA sense afany de lucre a África, América Llatina i Europa’.

Molt més interessant va ser la presentació del EDCH. Aquest és un punt de suport regional per reforçar l’OA Diamant que ha ajudar i treballar conjuntament amb centres institucionals, nacionals i disciplinars europeus. La part més substanciosa de la presentació del Hub Europeu està en les explicacions de Johan Rooryck (cOAlition S) i Pierre Mounier (OPERAS), al minut 3:14. El EDCH vol ser una peça d’una xarxa d’editors i proveïdors de serveis per a revistes Diamant que comparteixin valors i estàndards comuns. Una de les aportacions del Hub serà fer una relació de revistes que compleixin el Diamond OA Standard. Interpreto que la intenció és definir molt millor quines revistes reuneixen els criteris de qualitat necessaris per considerar-se ‘científiques’ i, per tant, dotar-les d’un valor superior al que ara tenen. Faig notar la interessant distinció que fan entre editorials (normalment institucions) i proveïdors de serveis (normalment entitats cooperatives de suport multi institucional).

Accés Obert

DOAJ és de les iniciatives més antigues i efectives pro OA (i, alhora, de les més modestes). Iniciat el 2003 per Lars Bjørnshauge amb 330 títols de revistes (avui n’indexa més de 21.000) i amb el propòsit de fer una relació del nombre creixent de revistes OA (vid. objectius i història al post de Scholarly Kitchen). DOAJ ha fet recentment un interessant procés participatiu de consulta sobre les metadades que usa (vid. presentació, amb dades interessants). Un dels resultats ha estat la decisió de cessar a partir de febre d’enguany el ‘segell DOAJ’ que s’havia introduït el 2014 amb l’objectiu de millorar les pràctiques editorials de les revistes acadèmiques. El segell no determinava la inclusió a DOAJ però volia assenyalar les revistes que seguien bones pràctiques en l’edició OA. El motiu de la retirada és que el segell ha estat mal interpretat i usat amb finalitats contràries a les de DOAJ que són les de donar visibilitat a totes les revistes OA de forma equitativa.

El 2023 OASPA i DOAJ van publicar el Open Access Journals Toolkit, eina que proporciona orientacions per tal que les revistes OA (tant les noves com les ja establertes) coneguin ‘el panorama en canvi constant de l’edició acadèmica’. Bé, doncs ara hi ha versió castellana del Toolkit feta per SciELO México

Dades de recerca FAIR

Títol suggerent el de l’article recent al International Journal of Digital Curation (C. Llebot, M. Alcalá i L. Anglada): In Sharing We Trust. Taking Advantage of a Diverse Consortium to Build a Transparent Data Service in Catalonia que explica la creació i funcionament del sistema cooperatiu de recolzament a la creació de dades de recerca FAIR del sistema de recerca de Catalunya.

Avaluació i RRI

Prudent i moderat (però significatiu) position paper de la LERU:  Next Generation Metrics for Scientific and Scholarly Research in Europe. És una crida a l’atenció respecte el potencial de les noves mètriques i recomanacions a les universitats d’orientar-se cap a una avaluació més qualitativa i -sobretot- alineada amb la missió de cada universitat.

Infraestructures

Molt interessant la feina que fa l’AQUAS des de la Central de Resultats. El passat 21 de gener va presentar les dades actualitzades fins l’any 20232; la presentació està disponible en vídeo. Esforç important de transparència amb les dades que es donen d’instituts i centres de recerca en salut: finançament, forquilla de gènere, publicacions ...

Ciència ciutadana

La Biblioteca Hernán Santa Cruz de la CEPAL i LIBER van organitzar una sessió de dos dies d’introducció a la CC-. El programa: panorama de la CC a Amèrica Llatina, polítiques i estratègia, bones pràctiques, disseny de projectes i formació de capacitats. Vídeos disponibles (son en castellà, anglès i portuguès).

Mai no és tard per llegir coses interessants

·         Lluís Codina (2025). Redacción de artículos científicos · 4: Article Processing Charges (APC), servicios para autores, SEO académico. Blog de Lluís Codina

·         Mohammad Hosseini, Serge P. J. M. Horbach, Kristi Holmes, Tony Ross-Hellauer (2024). Open Science at the generative AI turn: An exploratory analysis of challenges and opportunities. Quantitative Science Studies

·         Legge, M. (2024). (In)equity in open access: OASPA's recommended practices on financial and workflow barriers. Zenodo.

·         Scott, Rachel, Anne Shelley, Chad E. Buckley, Cassie Thayer-Styes, & Julie A. Murphy. "“I’ll Wait Zero Seconds”: Faculty Perspectives on Serials Access, Sharing, and Immediacy." College & Research Libraries, 86.1 (2025): 7.  

divendres, 27 de desembre del 2024

Les novetats més destacades en relació a la Ciència Oberta: desembre 2024

Comunicació científica i cost de l’Accés Obert  

L’agost de l’any 2022, l’Oficina de Política Científica i Tecnològica (OSTP) dels Estats Units de Nord-Amèrica va publicar el que s’ha conegut com a Nelson memo que obliga a que els resultats de la investigació feta amb finançament públic siguin públicament  disponibles de forma immediata sense cap cost. Totes les agències han d’implementar aquesta política el 31 de desembre de 2025 com a màxim. S’espera que aquesta política aporti beneficis significatius al poble nord-americà en una sèrie d’àrees clau com, per exemple, millores en el tractament del càncer o en tecnologies d'energia neta.

Per ajudar en aquest canvi, Invest in Open Infrastructure va iniciar una recerca sobre el ‘cost raonable’ que hauria de tenir l’OA als Estats Units. El projecte vol esbrinar el cost actual de la publicació científica (articles i dades) i acaba de publicar dos informes de Jennifer Kemp i Katherine Skinner, un sobre el cost de l’accés obert a les dades i un altre sobre l’OA a les publicacions. Els informes descriuen l’ecosistema de publicació científica: els desenvolupaments històrics que l’han configurat, els models financers que el sostenen i els actors clau que hi intervenen.

Els propers passos preveuen desenvolupar un sistema que permeti calcular els costos per als contribuents nord-americans de publicar en obert i guies i bones pràctiques que ajudin a les institucions de recerca a complir la directiva.

Accés Obert

PALOMERA (Policy Alignment of Open Access Monographs in the European Research Area) és un projecte d’Horizon Europe que persegueix entendre perquè hi ha poques polítiques d’accés obert de finançadors de la recerca que incloguin els llibres així com proporcionar recomanacions pràctiques que canviïn això. El projecte ha donat com a resultats

- Una base de dades de recursos  que recull documents com ara informes, polítiques, estadístiques, etc.

- Un conjunt de recomanacions sobre l’accés obert de llibres que s’adrecen a diferents agents (institucions que fan recerca, entitats governamentals, biblioteques universitàries i de recerca, investigadors, societats científiques, subministradors d’infraestructura i editorials acadèmiques). Hi ha una versió resumida de les recomanacions.

Un estudi dirigit per Mikael Laakso que fa una anàlisi exhaustiva de les polítiques de llibres d’accés obert a països de l’Espai Europeu de Recerca (ERA). L’informe analitza dades de 36 països, d’una enquesta oberta i de 42 entrevistes a experts i ha identificat elements clau per tal d’establir una política sòlida de llibres en obert. Es conclou que hi ha molt camí per córrer per a l’alineació de polítiques dins i entre països i grups d’interès i que aquest té molta dependència del context nacional o institucional.

Retenció de drets

Un dels diferents camins que han de facilitar l’accés obert és el de la retenció de drets. Aquest vol eliminar les practiques editorials que suposen la cessió exclusiva dels drets de còpia a les editorials i fomentar que la producció científica es faci sota llicències obertes que permetin la compartició oberta dels resultats de la recerca. En el marc del Retain project, es va fer el webminar: 'Rights retention. Emerging differences in policies across Europe' que ha quedat enregistrat en obert. Al seminari es van examinar els avenços fets al Regne Unit (Universitat de York), Itàlia i a Eslovènia.

Pablo de Castro acaba de publicar a l’Anuario ThinkEPI un article sobre l’estat de la qüestió per a les 35 universitats britàniques que han  adoptat  una  política  institucional  de retenció  de  drets.

Interoperabilitat i infraestructures

Ja es poden consultar les presentacions de la darrera reunió de membres d’euroCRIS. Una sessió es va dedicar a la Declaració de Barcelona i una altra al descobriment de recursos de recerca. Aquestes darreres em fan ‘descobrir’ l’Ohio Innovation Exchange, un portal que connecta la industria i les empreses amb els investigadors, recursos i serveis de recerca que fan universitats, ‘colleges’ i laboratoris de l’estat d’Ohio. Recomanable consultar la seva cerca d’expertesa.

La interoperabilitat de dades dins l’espai europeu d’educació superior té el potencial d’aprofundir la cooperació i transformar l’aprenentatge. Així ho afirma l’informe de l’EUA Developing common learning opportunities through interoperability: The status and outlook for European higher education que algunes experiències i analitza els obstacles més comuns per a la competició de dades i explora els possibles escenaris per a l'evolució de la interoperabilitat dins i més enllà de les aliances d'universitats europees.

Només recordem de santa Bàrbara quan trona, però hi ha hagut prou ‘tronades’ (l’atac cibernètic a la British Library, per exemple) com per témer pel risc que corre l’accés a la producció cultural. A això cal afegir-hi que les polítiques comercials de curt termini fan que molts productes culturals digitals no quedin suficientment preservats.  L’informe Vanishing Culture: A Report on Our Fragile Cultural Record té com a objectiu conscienciar sobre aquests problemes creixents i detalla exemples recents de pèrdua cultural i en destaca les causes. Aprofito la nota per recordar que Internet Archive ha estat notícia el 2024 degut a alguns litigis que manté amb editorials.

Mai no és tard per llegir coses interessants

·         Com era d’esperar, a WoS s’indexen més publicacions d’Estat Units i d’Europa que a Dimensions: article de Basson I, Simard M-A, Ouangré ZA, Sugimoto CR, Larivière V (2022) The effect of data sources on the measurement of open access: A comparison of Dimensions and the Web of Science. PLoS ONE 17(3)

·         Al meu entendre, aquest és el gran problema dels repositoris: Green Open Access – Free for Authors But at a Cost for Readers. Lisa Janicke Hinchliffe al blog de The scholarly kitchen del passat 12 Nov.

·        Infografies interessants que mostren on i qui edita revistes diamant/daurades: Latin America is a leader in nonprofit open-access journals. But it struggles to give them global visibility. Sofia Moutinho al blog de Science del 5 de desembre.

·         Molta de la capacitat dels algoritmes no es podrà desenvolupar degut a les llicències dels continguts en accés obert: How much content can AI legally exploit? Dan Pollock, Ann Michael, al blog News ans views, de Delta Think de 10 de desembre.

 

dilluns, 2 de desembre del 2024

Les novetats més destacades en relació a la Ciència Oberta: novembre 2024

Ciència Oberta  

El BOE núm. 287, acaba de publicar l’anunci de licitació de la Dirección General de la Entidad Pública Empresarial RED.ES que té per objecte els “Servicios de desarrollo y despliegue de la plataforma transversal de impulso a la ciencia abierta (PLATICA)”. Els plecs expliquen que Red.es vol desplegar una plataforma per impulsar la ciència i tenir una eina integrada i accessible que faciliti la col·laboració, l'intercanvi de coneixements i la transparència en la investigació científica. PLATICA ‘té com a objectiu principal consolidar els esforços nacionals al voltant de la Ciència Oberta’, i es composarà de mòduls funcionals: un Assistent Virtual per guiar els investigadors en la comprensió de la Ciència Oberta, un sistema de gestió de dades científiques (incloent-hi un repositori), i eines de monitorització per avaluar l’adopció d’aquestes pràctiques. PLATICA va ser presentat com a projecte de la CRUE en unes jornades sobre Ciència Oberta el passat 2023 i és, d’alguna manera, una continuació del Projecte Hércules.

Comunicació científica i cost de l’Accés Obert  

De manera molt honesta cOAlition S ha publicat un informe que examina l’impacte del  Plan S en el món de la comunicació científica. L’informe, Galvanising the Open Access Community: A Study on the Impact of Plan S, ha estat fet de forma independent de la coalició per la consultora Scidecode Science. L’estudi és de bon llegir i relativament breu (83) i destaca l’efecte revulsiu del Pla, tot i que constata també que els seus efectes directes són difícils de determinar, en part perquè ha passat poc temps encara des que es va formular. L’informe destaca que el Pla ha estat sense cap dubte impulsor de canvis en els models de negoci cap a l'OA (especialment potenciant acords transformatius) i, per tant, incrementant el percentatge d’articles en obert. Però, de moment, això sembla que ha reforçat les revistes híbrides (que deixaran d’estar finançades per la Coalició a partir de l’any que ve). Es destaca també que el Plan S ha contribuït a potenciar l’OA Diamant i la retenció de drets, com a camins.

Del cap. 5è “Què ha fet bé el Plan S i què podria haver fet millor” (p. 76-78) es destaca positivament que la Coalició hagi tingut en compte els punt de vista dels editors per fer el seu pla, i, com a negatiu, que els investigadors el desconeixen en gran part i que aquest possiblement sigui massa de dalt a baix i massa abstracte. El cap. 6è conclou amb unes recomanacions (p. 79-82). De l’informe se n’han fet ressò i comentat: Science i The Brief

No serà, però, que es publica massa? Un article recent, The strain on scientific publishing, molt ben resumit al bloc Universo Abierto, analitza el creixement de les publicacions científiques i l’estrès que aquest provoca entre els investigadors. El nombre d'articles indexats a Scopus i WoS el 2022 van ser un 47% més que el 2016, mentrestant el nombre d’investigadors pràcticament no ha crescut. Això ha fet que la càrrega de treball de publicació per científic hagi augmentat dràsticament i creï tensió entre els investigadors.

Avaluació 

Fa uns mesos CoARA va fer una convocatòria d’ajuts per recolzar institucions que estiguessin implementant compromisos de reforma de les pràctiques d’avaluació. El programa de finançament era per 3 tipus de projectes: projectes pilot institucionals, que permeten a les organitzacions provar nous models i enfocaments d'avaluació en àrees específiques, projectes d'equip per facilitar l'intercanvi de coneixement entre organitzacions, i projectes de canvi Institucional que donen suport a una reforma més integral perfeccionant o creant noves estructures d'avaluació. En aquesta primera ronda de finançament, els ajuts han estat donats a 25 projectes (de 72 sol·licituds) entre els quals hi ha: UAB, URL (Blanquerna), UOC i Centre de Regulació Genòmica.

Accés Obert

La Global Diamond Alliance té per objectiu enfortir les revistes que publiquen en obert sense cost per als autors i que son vistes avui com una alternativa parcial a les revistes científiques editades per editorials comercials, sempre i quan puguin millorar la seva visibilitat, qualitat i sostenibilitat. En aquests moments s’està preparant la 2nd Global Summit on Diamond Open Access que se celebrarà aquest desembre i on es vol proposar una xarxa de recolzament que tindria amb quatre nivells o àmbits: un format per les revistes i plataformes que usen infraestructura pública digital, un de regional  (compost per entitats com ara Redalyc o SciELO), centres nacionals o disciplinars amb funcions d’ajut a les revistes del seu àmbit i el nivell global amb el nom de ‘Diamond Alliance’ i sota els auspicis de la UNESCO.

 

En aquest àmbit, la FECYT, els propers 14 i 15 de gener presenta projecte el ALMASI (Aligning and Mutualizing Nonprofit Open Access Publishing Services Internationally), i el EDCH (European Diamond Capacity Hub). ALMASI és un projecte finançat per la Unió Europea que té per objectiu millorar la comprensió de la situació de la publicació en accés obert sense ànim de lucre a Àfrica, Amèrica Llatina i Europa que elaborarà  mesures per la millora d'estàndards de qualitat, materials formatius i polítiques a nivell institucional i nacional. El EDCH vol reforçar la comunitat OA diamant a Europa recolzant els centres de capacitació institucionals i dotar de serveis a la comunitat de l’edició diamant.

Interoperabilitat i infraestructures

Les institucions que signatàries de Barcelona Declaration on Open Research Information van celebrar recentment un congrés a París del que n’han publicat un resum. La 1a jornada de la conferència va consistir en presentacions, i la 2a es van debatre accions al voltant de diferents temes. Al final de la reunió les accions es van agrupar en 4 categories (recollida d'informació, esquemes i anàlisi, principis i pautes, i  implementació i seguiment), amb la intenció de fer un full de ruta. La Declaració fa una crida a les organitzacions signatàries a participar en els grups de treball que desenvoluparan les accions de l’agenda.

 

Mai no és tard per llegir coses interessants

·         European Network of Open Education Librarians. (2024). An ENOEL Toolkit: Open Education Benefits. Version 4. En diverses llengües entre les quals el català.

·         Els repositoris, són prou visibles? Petita polèmica entre Scholarly Kitchen (Lisa Hinchliffe) i COAR (Kathleen Shearer)000

·         Monogràfic de la Revista Española de Documentación Científica dedicat a les biblioteques universitàries amb dos articles sobre serveis de suport a la recerca (percepcions dels investigadors i competències dels professionals) i un dedicat a la política sueca respecte acords transformatius.

 

dijous, 5 de setembre del 2024

Les novetats més destacades en relació a la Ciència Oberta: agost 2024

Ciència Oberta


Durant molt de temps SciELO-México publicava noticies sobre edició i comunicació acadèmica i avaluació i política científica que difonia per correu e-. Recentment ho fa en forma d’un bloc que val la pena seguir. Boletín SciELO-México. També son a X-Twitter: @ScieloMx.

L’associació/consorci swissuniversities iniciarà el seu 2n programa de CO, que està dotat amb 30M de CHF i que és per al període 2025-2028. El programa ha d’ajudar a les institucions d’educació superior a assolir els objectius de la National Open Access Strategy i de la National Open Research Data Strategy. Per a aquest període la comissió de CO de les universitats suïsses han fet una crida per reclutar experts en Ciència Oberta que puguin actuar de revisors dels projectes que es presentin. A més de competències i capacitats transversals se’n demanen d’específiques en: CO, accés obert i dades de recerca obertes.

Contractacions consorciades i Acords Transformatius

El Consorci DEAL va ser creat per iniciativa de l’Alliance of German Science Organisations amb la finalitat de negociar acords transformatius amb les principals editorials de revistes científiques (Elsevier, Springer Nature i Wiley); aquestes tres editorial publiquen un 50% dels articles de recerca alemanys. DEAL  acaba de publicar un breu informe valoratiu del fer en la 1ª ronda d’acords (2019-2023) amb dades de Springer i de Wiley. L’informe és breu i fàcil de llegir, els resultats que mostra és que els acords:

·         han aconseguit incrementar notablement el nombre d’articles en obert,

·         han incrementat també (com tots els acords consorciats) l’accessibilitat ja que hi ha més institucions que tenen accés de lectura a les revistes d’aquestes editorials, i,

·         han contingut el cost (la comparació, però, és contra una projecció de cost futur, no contra el preu pagat fins ara).

Aquests resultats són similars als que va exposar el JISC en un informe que ja vam comentar en aquest butlletí (vid. el post: Jisc review of UK open access and transitional agreements finds positives, but that a full transition is not in sight).

La cOAlition S havia fet una crida per elaborar un esquema de preus equitatiu per a l’edició científica ara n’ha publicat els resultats (Pricing Framework to Foster Global Equity in Scholarly Publishing). L’esquema proposat vol aconseguir més transparència en els models de preus de les revistes i que aquests s’ajustin a la diferència que hi ha entre les economies del diferents països.

Al butlletí anterior comentàvem les propostes de la cOAlition S respecte la crida que havia fet per elaborar uns principis sota els quals reformar el sistema de comunicació científica. Val la pena llegir el comentari que se’n fa  al darrer número del  The Brief que en resum ve a dir que les pràctiques en comunicació científica canviaran en funció del que determinin els finançadors de la recerca. Voler passar la responsabilitat als investigadors, tal com fa ara la cOAlition S, és ‘voler que sigui la cua la que mogui el gos’ (i no al revés).

Accés Obert

Delta Think analitza anualment el volum i valor del mercat de les revistes acadèmiques. En el seu darrer post mensual (News & Views: Open Access Loses Share – Market Sizing 2024 Sneak Peek) presenta de forma preliminar dades respecte l’edició en AO. Entre altres coses l’accés obert ha continuat creixent, però a un ritme inferior al dels darrers anys i no aconsegueix superar la barrera del 50% dels articles publicats. Una altra dada significativa, respecte el 2022, és que el creixement d’articles ha estat del 3,4% mentre que l’increment d’articles en obert ha quedat per sota (ha estat del 2,1%).

Dades de recerca obertes

Article d’Eder Avila Barrientos (Los repositorios de datos de investigación en la era de la ciencia abierta un análisis comparativo) a la Revista General de Información y Documentación on l’autor es proposa ‘analitzar les similituds i diferencies  dels  repositoris  de  dades  de recerca en  funció dels criteris establerts pel moviment de la CO’. Els repositori analitzats són: R3DATA, DATAVERSE, ZENODO, MENDELEY DATA, DRYAD, CORA i E-Ciencia Datos.

I per fomentar la publicació en obert de dades de recerca FAIR, tres iniciatives dels Països Baixos: un joc (DANS data game), un premi (The Dutch data prize) i una pàgina de FAQs feta a partir de les preguntes dels curadors de dades als cursos de formació de DANS.

Avaluació 

Molt interessant de llegir l’article ‘The forced battle between peer-review and scientometric research assessment: Why the CoARA initiative is unsound’, de Giovanni Abramo, que actualment presideix la International Society for Scientometrics and Informetrics. L’autor defensa na aproximació quantitativa a l’avaluació de la recerca enfront de la qualitativa proposada per CoARA. Critica també que la declaració de CoARA hagi estat feta sense la participació de cienciometres.

Ciència ciutadana

El darrer número d’Ítem, la revista del Col·legi de Bibliotecaris-Documentalistes està dedicat a la ciència ciutadana. El monogràfic ha estat coordinat per Fidel Bellmunt i  Roser Manté i s’obre amb un article de Rosa Arias i Clara Civit on ‘s'explora el concepte de ciència ciutadana i la seva rellevància creixent en la societat contemporània’. Segueixen diversos articles d’experiències de CC a biblioteques populars i a la UPC, una entrevista als presidents del LIBER Citizen Science Working Group, Thomas Kaarsted i Tiberius Ignat i acaba amb un interessant recull que fa en Fidel de recursos sobre ciència ciutadana per ajudar a identificar els principals agents i recursos sobre el tema.

dilluns, 29 de juliol del 2024

Les novetats més destacades en relació a la Ciència Oberta: juliol 2024

Ciència Oberta  

Un mes de notícies: 


Reforma del sistema de comunicació científica

Ara farà un any, la cOAlition S va proposar cinc principis sota els quals reformar el sistema de comunicació científica (“Towards Responsible Publishing” proposal 03/07/2024”). Aquest a de permetre als investigadors compatir l’espectre complet dels seus resultats de recerca i participar en un sistema nou de control de qualitat i d’avaluació d’aquests resultats .


La cOAlitio S va encarregar a Research Consulting i al Centre for Science and Technology Studies (CWTS) que investiguessin fins a quin grau aquesta visió i principis eren compartirs per la comunitat investigadora. Com a resultat, s’acaba de publicar "Towards Responsible Publishing: Findings from a global stakeholder consultation” que mostra els resultats d’una consulta àmplia a investigadors, societats científiques i entitats finançadores, que vol saber el grau d’adhesió als principis, però també si aquests han de ser modificats i identificar si tenen possibles conseqüències no volgudes.  


L’informe (hi ha resum executiu de 6 p), resumeix les opinions dels consultats sobre els principis (que es poden veure en un annex interactiu), relaciona possibles barreres per al canvi, identifica possibles efectes no volguts i proposa unes conclusions i uns propers passos. La consulta mostra un ampli suport als principis i destaca que hi ha oportunitats per avançar en la reforma proposada. A curt termini proposa que la cOAlition S recomani o obligui a que es faci un dipòsit preprint dels resultats de la recerca sota llicències obertes. A mig termini recomana promoure la revisió d’iguals oberta. Recomana també, més a llarg termini, canviar el sistema de reconeixement per tal d’incentivar les pràctiques de CO i desplaçar finançament i infraestructures cap a recolzar un sistema de comunicació científica global, inclusiu i governat per la comunitat investigadora.

Dades de recerca FAIR 

Un mes de notícies: 

EOSC

La EOSC Association va avançant en el seu programa de construcció de l’EOSC. Preveu presentar el Node EOSC EU aquest octubre i està avançant en la definició del que han de ser els nodes individuals de cara a poder iniciar la federació l’any proper. Aquests temes van ocupar un lloc central en els debats de la 8a assemblea de l’Associació.


En l’estratègia europea de la recerca, l’EOSC es presenta com al ‘Common European Data Space’ La visió és crear un sistema per als investigadors a Europa per a guardar, compartir, processar, analitzar i reutilitzar resultats de recerca FAIR (dades, ublicacions i programari) tant dins de cada disciplina com entre elles. Les funcions, caracterísitiques i requeriments dels nodes s’ha començat a definir a partir del “EOSC Association Board position paper on the EOSC Federation and the role of EOSC Nodes”, i, més recentment del docuemnt “Building the EOSC Federation: requirements for EOSC Nodes”. De tota manera, els nodes constitutius de la federació són molt diversos i no és fàcil crear una estructura que aculli la realitat existent. Per poder-ho fer,el’Associació promou una fase en la que examinarà les característiques d’institucions voluntàries per tal de refinar les caracterísitiques de la federació. 


Recursos Educatius Oberts (REO) i Humanitats Digitals


El Consell de Govern de la Universitat de Girona (UdG) acaba d’aprovar la Política institucional de Recursos Educatius Oberts (REO). El text ‘referma el compromís de la universitat pel coneixement obert, que considera que usar, crear i publicar REO contribueix en aquesta obertura’. La política encoratja la comunitat universitària a crear i publicar materials docents i d'aprenentatge com a recursos educatius oberts i a reutilitzar i readaptar els REO existents creats dins i fora de la universitat.  


El passat 20 de juny, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) va acollir el seminari de Dades Obertes de Recerca en Humanitats del que ja se'n pot consultar els enregistraments. La xerrada va anar a càrrec de Holly Wright de la Universitat de York (“Archive once, reuse everywhere: the Archaeology Data Service and international ecosystems for archaeological data”) i va anar seguida de dues taules rodones, una sobre les dades obertes en Humanitats Digitals i les seves característiques, i l’altra sobre projectes d’investigació en curs sobre dades obertes de recerca em HD. Del seminari n’hi ha una breu crònica al Blok de BiD.