diumenge, 16 de novembre del 2008

Un dia en Bibliobús

Pels que ens costa arrancar pel matí, això de que la jornada laboral comenci a les 12 és un avantatge. Que sigui a Sant Boi de Lluçanès, és un regal pel paisatge que veus mentre hi arribes. A St. Boi el meu mòbil no té cobertura, però el bibliobús Tagamanent té accés a Internet i es pot consultar el catàleg de les biblioteques de la xarxa de la Diputació de Barcelona o accedir a informació.

La Núria i en Xavier comencen el dia atenent als nens de l’escola que van a la biblioteca en horari escolar. Remenen els llibres infantils i seuen a les escales del bus. Quan se’ls acaba el torn, comencen a arribar persones que tornen i recullen els llibres, CDs i vídeos de la quinzena. La transacció és qualsevol cosa menys impersonal. Es diuen pel nom i sempre hi ha comentaris sobre si m’ha agradat o no tant el llibre que torno o sobre coses de la vida. Sovint, la conversa deriva en una recomanació d’un llibre i un ‘ja te’l portarem’. Es fan les dues i no marxem, ens esperem arribin els nois del poble que van a l’institut a Prats i que entre l’arribada al poble i el dinar a casa passen pel bibliobús.

Les dades del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona del bibliobús Tagamanent el 2007 són impressionants:

  • Serveix a una població de 13.510 persones de les quals 4.405 (un 33%) tenen carnet,

  • funciona amb 2 persones (una bibliotecària i un conductor) i un cost anual de 149.946€ (aquest inclou: personal, col·lecció, manteniment, difusió i activitats i percentatge de cost dels serveis centrals)

  • té una col·lecció de 8.838 documents que van donar lloc a 30.311 préstecs (= van deixar cada document unes 4 vegades) i que va ser renovada amb 1.025 baixes i 1.849 altes

  • va rebre 9.407 visites i quasi cada visita (un 87%) va usar el servei de préstec

Tot anant a dinar amb la Núria recordem coses del començament dels bibliobusos:

  • de com a finals dels 70 Òmnium Cultural va tenir una llibreria bus que es deia Cultura en ruta i que venia llibres catalans als pobles on no hi havia llibreries que ho fessin,

  • del primer bibliobús de la democràcia que va ser del Servei de Biblioteques de la Generalitat (a l’època de la D. Lamarca) i de com en Pep Quintana que el conduia en va fer un llibre (“Tres-cents setanta-dos quilòmetres culturals”, La Pobla de Segur: Història i Cultura del Pallars, 1985; 179 p.; ISBN 84-398-4402-6),

  • de com la Generalitat va posar un recurs contenciós administratiu als bibliobusos que va posar en funcionament la Diputació de Barcelona,

  • de la Asociación de profesionales de bibliotecas móviles (ACLEBIM) a la p. web de la qual podeu trobar dades (i fotos) dels bibliobusos que solquen la pell de brau

  • del bibliobús digital de la NYPL

  • del llibre recent “El bibliobus de la llibertat: la caiguda de Catalunya i de l’èxode dels intel·lectuals catalans” (Simbol Editors) que és el dietari d’en Miquel Joseph i Mayol, conductor del bibliobus, des de la sortida d’aquest de Barcelona el 21 de gener del 1939, carregat no de llibres sinó d’intel·lectuals, a la seva arribada el 3 de febrer a Perpinyà.

A Folgueroles tot de gent que amb la bossa BiblioBús a sobre s’encaminen cap a la plaça. L’arribada setmanal del Tagamanent ha creat hàbit. La bossa és on carreguen els vídeos, discs i llibres que s’enduen i on els van deixant a mesura que els han acabat de llegir, veure o sentir a l’espera de tornar-los. Els biblobusos tenen un pressupost propi que els permet tenir autonomia de compra, però a més usen el fons de les altres biblioteques de la xarxa per fornir-se del que els clients’ els demanen i no tenen. Es queixen de la lentitud d’Internet. Els és molt útil consultar les revistes e- que hi ha a RACO però baixar-se les pàgines els costa i els bibliobuseros les imprimeixen a casa i les lliuren als usuaris posteriorment.

Poc després de les 5, s’adreça al Tagamanent un allau de pares i mares amb nens que surten de l’escola. En el petit espai d’aquesta biblioteca ambulant hi arribem a estar fins a 20 persones (sort que alguns són nens!). Més visites. La Carme s’excusa per no venir, que avui té feina; l’antic alcalde del poble hi porta un conegut de València a que vegi el servei; mentre la Núria fa préstecs, en Xavier telefona a gent del poble que els ha fet encàrrecs. La darrera telefonada és quasi a l’hora de plegar, però diu: “no és preocupi, que si ha de venir i convé l’esperarem”. Mentre esperem l’usuari tocatardà, ho van endreçant tot i deixant-ho lligat, que amb els revolts del camí de tornada les coses podrien caure.

Hi ha poques ocasions de sentir-se orgullós d’allà on ets. L’altre dia, acompanyant el Tagamanent, en va ser una.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola,

Sense discutir el servei que presta el bibliobús a Catalunya penso si no caldria potser obrir el debat sobre com resoldre la problemàtica dels municipis de menys de 3.000 habitants. És acceptable al segle XXI que encara tinguem pobles amb només "dret" a dues de bibliobús cada quinze dies. Molts d'aquests poblemes tenen telecentre, consultori, sala polivalent, etc. i en canvi els neguem un punt de servei bibliotecari fix. El bibliobús pot ser un reforç però no hauria de ser l'únic servei bibliotecari.

Lluís Anglada ha dit...

La Mercè menvia un comentari amb foto. Elcomentari elpuc reproduir aquí,però la foto, no sé fer-ho.

Benvolgut Lluís,

Acabo de llegir l'ultim post del Bdig, que segueixo amb interès, sobre bibliobusos i m'ha fet gracia fer-te arribar una mostra de l'unic que he conegut realment per dins.

Es un bibliobus de la zona de Rochester, Michigan i estava aparcat davant la biblioteca publica de la ciutat oferint lemonade & cookies a tothom per fer-ne propaganda i que la gent el visites per dins i s'interesés.

El personal: supersimpatics i amb un esperit de servei increible.

records

Mercè

Anònim ha dit...

Per què els bibliobusos de la Diputació de Barcelona només ofereixen el fons de la seva "xarxa"? No poden accedir, per exemple, al fons de la biblioteca de Reus o de Figueres? Per què els habitants dels pobles petits estan doblement castigats?

Lluís Anglada ha dit...

Crec que el que dius és independent dels bibliobusos. Passa que les biblioteques municipals o públiques de Catalunya no són una sola xarxa (cosa que no és de cap manera indispensable) ni configuren de cap manera un sistema (cosa que seria edsitjable). De qui és responsabilitat? semblaria que de la Generalitat. Possible ho és. Les universitats, entitats independents entre sí bé es deixen els llibres a partir de compartir informació en un catàleg col·lectiu.