diumenge, 25 d’octubre de 2009

Llhybres

Llhybres, o sigui, llibres híbrids. En paper en format tradicional o en paper impresos a demanda. O potser en paper amb incrustacions digitals (perquè només podem pensar en llibres ficats dins l’ordinador i no en ordinadors ficats dins de llibres?)

Els lectors de llibres e- (mal anomenats llibres e-) surten dia si dia també als mitjans i ocupen lloc a les converses. Dissabte passat, a La Tralla, una llibreria que s’esforça en oferir l’ampli ventall de lectors e- disponibles al mercat, una parella se’ls miraven i se’n prometien un per aquest Nadal. Els vaig preguntar si eren conscients que la tria de títols a la que podrien accedir amb l’estri que es compressin (fos quin fos l’estri) estaria enormement limitada i em diuen que sí, però confiaven que això canviés en un futur immediat i, en el fons, els agradava tenir una joguina nova.

I hi ha els ‘vooksdefinits com publicacions multimèdia que integren text, vídeo i só en un ‘esforç per fidelitzar lectors i mantenir-los enganxats a la lectura pel mig del cúmul d’estímuls que ronden en l’era d’internet.’ Els vooks, que em recorden la integració de só i imatge que ara farà uns 10-15 anys s’intentava fer en els llibres en paper i que havia produït unes fantàstiques enciclopèdies amb uns discs que permetien escoltar so i veure imatge.

Mentrestant, poques veus fent la pregunta que toca: ¿hi ha diferència en com el cervell captura informació depenent de si aquesta està en un llibre p o en un d’e-? Al New York Times del passat dia 14 hi trobareu les opinions de Alan Liu, Sandra Aamodt, Maryanne Wolf, Gelernter i Gloria Mark que no semblen conclusives. La lectura en pantalla sembla distreure més, però les millores en els lectors i els canvis en els llegidors fan que els especialistes no es pronunciïn de forma contundent.

Neal Stephenson (un autor de qui val la pena llegir-li el Criptonomicón) estava fa uns dies a Barcelona en el premi de ciència ficció de la UPC i ensenyava el seu Kindle, però explicava també que ha tingut l’oferta de fre ‘trailers’ dels seus llibres per posar a la xarxa i fer-ne així propaganda. A la sortida de l’acte en Josep, informàtic amb ben be 30 anys d’ofici a sobre, em donava un bon motiu per aquest interès mediàtic i popular pels lectors e- de llibres: aquests són, d’alguna manera, un retorn al llibre tradicional i un allunyament de l’ordinador.

Lo espero llegir llibres e- des de diferents aparells: des del meu PC (que és portàtil) o des del l’iPhone o iTouch (que espero tenir algun dia), però sense dependre dels títols disponibles en un o altre estri d’una determinada marca comercial. Potser ho podré fer aviat. Google vol començar a fer d’editor, i si ho fa, possiblement marqui tendència. Segons ho explicava El País (16.10) ho farà cap allà on la gent ho necessita: els seus llibres estaran sempre allà (on sigui que estigui aquest allà en el núvol), seran descarregables o llegibles des de l’estri que cada u triï, amb possibilitat de fer-hi anotacions...

Als lectors de llibres e- d’ara els pot passar el que els va passar als marcs digitals per visualitzar fotografies que van ser el gran regal de nadal d’ara farà un parell de temporades. El que els meus germans i jo vam regalar a la meva mare està en una part prominent del menjador, apagat, però aprofitant la seva disposició per tenir-hi enganxada i ben visible una fotografia... en paper.

p.d. En cgibernau diu que les biblioteques tenim mala peça al teler per adaptar-nos als canvis, perquè sembla que el món giri vertiginosament sense que el poguem encalçar, però la manera d’atrapar-lo es sumar-s’hi, incorporar els llibres e- a les nostres biblioteques: comprant-ne i posant-los al catàleg (com fa el CCUC). La manera de les biblioteques és traspassar gust per la lectura, com ho fan en Robert i la Matilda des del blog "de casa al club