diumenge, 4 d’octubre del 2009

Catalogació en xarxa i visible

Xerràvem en Joan i jo en una pausa d’una reunió i ell reflexionava en veu alta si no s’havien equivocat els arxivers de dedicar massa temps a debats normatius sobre com descriure els documents i jo recordava els crits d’atenció recents com ara:

  • L’Informe d'un Grup de Treball sobre Serveis Bibliogràfics de la University of Califòrnia que presenta un seguit de recomanacions sobre els canvis que aquests serveis haurien d'implementar per millorar les seves prestacions i que podeu llegir en traducció catalana.
  • L’informe “On the Record” del grup de treball de la Library of Congress sobre el futur del control bibliogràfic.
  • El debat sobre la propietat dels registres bibliogràfics que es va desencadenat quan OCLC va anunciar una nova política de re-ús dels registres de WorldCat.

És un crit d’atenció l’informe de la Research Information Network (RIN), Creating catalogues: bibliographic records in a networked world publicat ara fa poc (juny 2009) i que situa la catalogació en un nou context en el qual diferents agent proporcionen les mateixes dades i que recomana aprofitar més les dades i fer que els resultats siguin més visibles. L’informe es breu (47 p., més unes notes suplementàries) i es pot llegir de forma resumida si hom va a buscar el resum (p. 5) i les troballes clau (p. 7-11).

L’informe:

  • Té un cap. 1 en el que es recorda per a què són els registres catalogràfics i fixa els 2 reptes del catàlegs avui: ser eficients i aprofitar el nou entorn tecnològic de serveis basats en web.
  • Un cap. 2 on s’examina el flux de dades en la creació de registres bibliogràfics.
  • Tres capítols on s’examinen aquests fluxes aplica a llibres electrònics, a revistes i a articles de revistes.
  • Un apartat final on se situa la catalogació en un entorn en xarxa en el que el re-ús i la visibilització dels registres és fonamental.
  • Un apartat final amb conclusions i recomanacions

Jo l’informe l’interpreto a la manera de L. Dempsey:

  • Catalogar costa massa recursos i en costa massa perquè no aprofitem prou les dades dels altres. La catalogació ha funcionat sovint sota els principis d’acostar-se a les necessitats dels usuaris, però aquesta plausible intenció a aconseguit segur haver de fer noves catalogacions i amb poca probabilitat la de servir millor els nostres clients [estem al 2009 i la Biblioteca Nacional no aprofita la catalogació de, per exemple, la Biblioteca de Catalunya].
  • La catalogació està erròniament enfocada a la diferència i no a la similitud. Les seves arrels estan en la diferenciació dels exemplars (aquestes diferències són importants descrivint llibre antic, per exemple) i no ha sabut agrupar les obres (ni amb els títols uniformes ni, de moment, amb les FRBR). Els usuaris dels catàlegs volen trobar junts els diferents exemplars de la mateixa obra i això ens ho ofereix Library Thing (p. ex.) i no en canvi els nostres catàlegs.
  • Els catàlegs han de ser instruments per ensenyar el que tenim i per això hi hem de catalogar les col·leccions especials (tant sovint amagades) i els nostres registres hem de procurar que formin part de catàlegs col·lectius on els trobin usuaris sense necessitat de que ens visitin a casa.

La conversa amb en Joan la continuava jo reflexionant que als usuaris no els interessen els documents separats per tipus (llibres aquí, articles allà i documents d’arxiu més enllà). La nostra producció de metadades ha de poder-se usar ens les nostres eines i incorporar a altres de manera que la seva re-utilització estalviï feina a altres, enriqueixi les feines d’altres i ens porti (perquè no?) algun que altre usuari que per altres camins noi ens hagués trobat.

p.e. Divendres passat era el darrer dia de feina de l’Enriqueta Jansà. Si no m’erro ha estat al front del departament de catalogació de la UB els darrers 30 anys. Enfoca la jubilació tal com el Fabra ens diu: “experimentar una alegria viva, expansiva”. Que així sigui.