Democràcia,dades i biblioteques

Un comentarista de cinema, a propòsit de l’Alícia d’en Tim Burton (*), era preguntat sobre el futur del 3D i va contestar que l’evolució natural del cinema era les tres dimensions de la mateixa manera que del cinema mut s’havia passat al sonor i del blanc i negre al color.

Parlàvem de biblioteques tot dinant la Carme en Jordi i un servidor i de que l’evolució natural seria tenir més dades de les que en tenim. Més dades? No ben bé: dades més transparents. Portem un dèficit de democràcia que hem anat compensant com hem pogut. Al començament va ser fàcil: es tractava de fer. Ara cal (de)mostrar que el que s’ha fet s’usa, que és d’utilitat i que la seva gestió és eficaç.

Per fer-ho ens calen, ai las! (**), dades, però no només dades. Les són l’inici: mostren ús però no tendència ni eficàcia. Per saber si ho fem bé cal que posem les dades en relació amb altres dades i les convertim en indicadors per saber així si el préstec ens puja només perquè la població puja o perquè l’indicador document deixat per habitant puja també. Tampoc és tant difícil i és bastant divertit.

La literatura professional (internacional i nostrada) s’ha dedicat prou a aquest temes. Pels interessats pel tema es recomana l’article “Evaluación y calidad en las bibliotecas universitarias: experiencias españolas entre 1994-2006” que María Pinto, Nuria Balagué i Lluís Anglada van publicar en comandita a la Revista española de Documentación Científica, Vol 30, No 3 (2007).

En públiques, és exemplar (al meu entendre) la feina està fent la Xarxa de bp’s de la Diputació de Barcelona. Van començar fa molt de temps sota una iniciativa de la Fundació Bertelsmann que s’anomenava Programa de Análisis de Bibliotecas. Consultant RACO trobo un parell d’articles que expliquen resultats, els dos a BiD (i curiosament no a l’Item). Un del 2002, “Avaluació de la satisfacció dels usuaris de les biblioteques públiques" de Toni Feliu i Jordi Permanyer i un altre de 2005, “L’ús i la satisfacció dels usuaris de les biblioteques públiques en municipis de més de 30.000 habitants” de Ramon Arbós i Toni Feliu

La Xarxa té un Servei d’Avaluació i Qualitat que fa una magnífica feina. Em diuen que tenen feta una avaluació de la satisfacció dels usuaris amb les biblioteques de la xarxa que és del 2007 i que compara els resultats amb la que van fer el 2001. Les dades mostren un perfil de l’usuari de la bp (de la província de Barcelona) que val la pena conèixer amb més detall:

• És jove: un 28% entre 14 i 24 anys, un 30% entre 25 i 34 i un 20% entre 35 i 44
• Té el castellà com a llengua habitual (53,1%)
• Estudia en el 24,4% dels casos, està en edat laboral en el 68,6% i està jubilat en el 7%
• Te un nivell d’estudis alt en un 35,4%, mig en un 54,8 i baix en un 8,6

També donen dades les BB (Biblioteques de Bcn) que anualment reten comptes a la Comissió de lectura Pública de la ciutat de Barcelona. Enguany seria l’any de finalització del Pla de Biblioteques de la ciutat (1998-2010) i van anunciar la preparació d’un de nou per al període 2010-2020. Les BB donen dades de l’any i les donen (enhorabona!) en forma d’indicadors i mostrant l’evolució en els darrers anys. Remarco:

• M2 per 100 habitants: de 12,1 el 2000, a 18,5 el 2004 a 29,5 el 2009 (i això que no tenim encara la provincial!)
• M2 per biblioteca: de 692 el 1999 a 1006 el 2004 i 1382 el 2009
• Volums per habitant: 0,36 el 1999, 0,67 el 2004 i 1,12 el 2009
• Percentatge de població inscrita: un 13% el 2001, un 24% el 2004 i un 45,8% el 2009
• El 2009: una mica més de visitants, una mica menys de préstecs, més ús d’internet i una mica menys actes culturals.

Finalment, el Departament de Cultura de la GC va donar també dades d’ús i destacava que “les biblioteques públiques catalanes han rebut 23 milions de visites el 2009, un milió i mig més que l'any anterior”. La Generalitat dóna les dades desagregades per províncies (les 4 de tota la vida i les ‘comarques de les terres de l’Ebre’). M’ha costat una estona de baralles amb l’Excel, però em dóna que

• en visites, préstecs i m2 les biblioteques de Barcelona província són un 74% del total.
• I la resta, doncs es reparteix si fa no fa de la forma següent: 10% per les comarques gironines, 6% per les de Lleida, 7% dels de Tarragona i 3% dels de les terres de l’Ebre.

Diferents institucions i diferents maneres de donar les dades però bastanta unanimitat en l’absència de dades a les pàgines web respectives. Les institucions ens proporcionen dades, i això és un primer pas, però no ens faciliten digerir-les. La transparència en la gestió és un dels components de base de la democràcia i no hi ha transparència sense publicitat de dades completes, entenedores i que permetin la comparació. Altrament ens haurem de creure el que m’explicava un càrrec d’un servei de biblioteques autonòmic: que ens els darrers anys havíem estat inaugurant biblioteques al ritme d’una per setmana. Con en terra de meravelles, vaja, surrealista com l’Alícia de Carroll (que no la de Merimé).

(*) Decebedora pel·lícula, penso jo, malgrat saber que els admiradors d’en TB li perdonen (de moment) tots els pecats. Perdonem-els-hi també, però no em direu que no és tasca meritòria convertir l’Alícia de Carroll en una confrontació entre les forces del be (reina blanca) i les del mal (ídem vermella).

(**) Ho sento Robert.