Samfaina

M'agrada la samfaina, pel seu gust i pel color, perquè la pots barrejar amb moltes coses i perquè pots fer-la a fases, una mica com aquest bloc que acabarà essent un plat acabat de cuinar ara però fet de mica en mica i en moments diferents.

Comencem per un més ‘resulton’ que no pas atractiu sistema per mostrar els llibres que acaben d’entrar a la biblioteca. Me’l fa descobrir el bloc d’en L. Dempsey i el trobareu al final de la pàgina web de les River Campus Libraries de la Universitat de Rochester. Potser no cal que us ho descobreixi, però a més d’anar fullejant les cobertes, clicant-les anireu al catàleg.

Val la pena comentar la googelització de la pàgina: una caixa per a totes les cerques (encara que aquestes es facin segons els recursos agrupats sota pestanyes): A reflexionar-hi per copiar-ho: accés directe als materials del que aquí en diem campus virtuals (com és que se’n desentenguin d’aquests importants recursos les bibs. universitàries d’aquí?)

Més de com usar la informàtica per donar valor a la feina biblioteques. En aquest cas és el “Library Use Value Calculator”un estri que transforma les nostres dades de servei en valor econòmic i que trobareu a la p. de la Maine State Library. A la calculadora li han assignat un benefici econòmic per cada transacció de biblioteca (per exemple, un préstec ‘normal’ costaria 15$ i un d’interbibliotecari 30) i cada u pot posar les xifres de la pròpia biblioteca i calcular així els beneficis econòmics que genera per la comunitat a la que serveix.

La calculadora està pensada per a ús propi, és a dir, per posar-hi les xifres d’ús que una persona o família fa de la biblioteca i transformar aquestes en cost estalviat. Jo ho he fet per a les biblioteques de la UAB i em surt que el 2008 haurien produït un benefici als seus usuaris de 9.399.103 $ (i això que he comptat cada article de revista usat com si fos un diari llegit i a això la MSL li assigna l’escàs valor econòmic d’1 $).

I per posar en valor a les biblioteques heu de mirar-vos “How Libraries Stack Up: 2010” un informe d’OCLC de 2 p que examina l’impacte social, cultural i econòmic de les biblioteques als EUA i que ens diu coses com

• cada dia 300.000 ciutadans dels EUA visiten alguna biblioteca per buscar feina
• 12.000 bp proporcionen accés lliure a Internet amb wifi (més que els 11.000 Starbucks o les 1.300 llibreries que ho fan )
• hi ha 181 M de targes de crèdit i 151 carnets de biblioteca
• els 7,9M de préstecs anuals es queden lleugerament per sota els 8M de paquets que mou a l’any l’empresa de missatgeria FedEx
• anualment es lloguen 3,3M de dvd’s i se’n presten 2,1M

I pels interessats en com avancen els serveis bibliotecaris sobre mòbil, no fa gaire, OCLC emetia una nota de premsa que anunciava una aplicació de WorldCat per a iPhone (pic2shop) amb la que s’escanegen els codis de barra dels llibres i l’aps et diu a quines llibreries pots trobar-lo (i a quins preus) i a quines biblioteques participants a WorldCat te’l pots endur sense pagar. De la recomanable novel·leta de Dai Sijie, Balzac i la petita modista xinesa que la meva fila s'acaba de llegir, me'n diu per exemple que està a la Biblioteca Nacional (Madrid) la qual, per cert, acaba de perdre la categoria de direcció general segons les darreres mesures del govern de Zapatero per estalviar.

Dir-vos que vaig veure i tenir a les mans un iPad que em va semblar un fantàstic iPhone en gran però una mica massa pesant.

I com a premi pels que hagueu arribat fins aquí un anunci publicitari que passa a una biblioteca i que és... diguem-ne, refrescant.

Post escriptum. L'inici d'aquest post m'ha quedat com una senyera d'un país inexistent. Ja el voldria jo per a mi un país que tingués la samfaina com a símbol, però mentre això no arribi, entre els lectors no hi ha pas un expert de Blogger que sàpiga com treure aquesta franja taronja que se'm posa sense voler?