dilluns, 8 d’octubre de 2012

Llibres e-, ara sí?


Després de les 5 lleis de la biblioteconomia de Ranganathan, segurament una de les coses amb més sentit comú que s’han dit és l’afirmació que va fer Calvin Mooers que “un sistema d’informació tendeix a no ser usat quan l’usuari percep que adquirir informació li comporta més esforços que no pas no tenir-la”*. Això explica que els llibres e-, malgrat ser cada dia més usats, continuen sense tenir un ús generalitzat entre els lectors.

Mentre que la tecnologia ha canviat moltes coses de la nostra vida quotidiana, no ha canviat (encara) la manera com llegim llibres. Els motius d’un ús encara baix dels llibres e- són diversos i segurament s’acumulen: uns preus massa similars als dels llibres impresos, diferents aparells lectors no sempre compatibles, una experiència lectora més pobre que la feta sobre un llibre en paper, pocs títols a catàleg... Això canviarà de ben segur i ho farà en salts incrementals. Vull dir que el tema no és tant que la gent s’hi acostumi com que desapareguin de mica en mica alguns dels inhibidors que hem mencionat.

Potser el que es troba més a faltar és un model de negoci estable que permeti a l’usuari comprar llibres de qualsevol editorial i usar-los de forma independent de les plataformes comercials o aparells lectors existents. El llibre imprès és una eina tecnològica amb moltes virtuts (ergonomia, trasportabilitat, autonomia...) El món digital però està incidint fortament en el llibre imprès encara que el resultat sigui essent aquest, un llibre imprès. No sempre som conscients dels molts factors que contribueixen al producte final i molt menys som conscients de com ‘Internet’ està transformant profundament els diferents sectors que intervenen en la seva confecció.

Acabo de llegir un llibre que recomano a tothom que vulgui treure el nas a aquests factors i sectors. Es tracta de “La gran transformación. Panorama del sector del libro enEspaña 2012-2015”Són 101 p. de fàcil lectura que potser no aprofundeixen en cap sector, però que per a cada un exposen de forma no trivial la problemàtica que els caracteritza. Els seus plantejaments són ponderats i defugen els llocs comuns i els apriorismes tan freqüents quan es parla dels llibres e- És un llibre manifest preparat pel Laboratorio de ideas sobre el libro, un grup de professionals del sector del libre que volen “crear y fortalecer un espacio de diálogo y debate que ayude a los políticos, a las instituciones y a las empresas públicas y privadas a realizar políticas y tomas de decisiones acordes con las necesidades actuales del sector del libro ante el cambio digital, las reformas estructurales y la crisis económica y social.

El llibre i la lectura és el resultat de la confluència dels esforços i els interessos de diferents sectors, i crec que és erroni apropar-s’hi des d’un plantejament maniqueu de bons i dolents com a vegades es fa. Des d’aquest punt de vista em sembla especialment intel·ligent i oportú el projecte 10x10 del que tincnotícia gràcies al magnífic blog De casa al clubEl “Projecte 10 x 10: trobades dels editors amb els bibliotecaris”, és una iniciativa del Servei de Biblioteques de la Generalitat i pretén “que els editors puguin presentar directament les seves línies literàries al col·lectiu de professionals que treballen a les biblioteques públiques” i “millorar els coneixements dels bibliotecaris sobre el panorama editorial català”.

Sembla clar avui que editors, llibreries i biblioteques es recolzen mútuament. Un estudi recent de la Pew Internet sobre biblioteques i llibres e- mostra, entre altres resultats molt interessants, que el grans lectors de llibres e- de les biblioteques són també compradors de llibres.

La generalització de l’ús de revistes científiques en format digital ha depès segurament de diferents factors, però va ser fonamental que es trobés ara fa més de 15 anys un model de negoci que ha atret cap als editors més diners i cap als lectors de les biblioteques molt més contingut. El mateix no està passant amb el llibre e- i aquest és, al meu entendre, el principal inhibidor de l’expansió dels llibres e-.

Ara fa uns dies la presidenta de l’ALA publicava al American libraries una carta oberta alseditors on criticava que algunes editorials (Simon & Schuster, Macmillan, and Penguin) no vulguin vendre llibres e- a les biblioteques. Els llibres impresos eren comprats una vegada i deixats en préstecs diversos cops, però la seva fisicitat autolimitava els préstecs a un usuari cada vegada. Els llibres e- podrien ser deixats a múltiples usuaris alhora, però les biblioteques no fan trampes i continuen deixant un llibre e- cada vegada. No seria estrany que algunes editorials, amb l’excusa dels possibles molts usos dels llibres e-, busqui maneres de prescindir de les biblioteques o de fer que el libres que aquestes comprin siguin a un preu més car.

Les solucions –que caldrà trobar-les- no vindran per generació espontània. Caldrà elaborar-les a través del diàleg però també de l’enfortiment de les posicions respectives. Això darrer és el que estan fent les biblioteques de Califòrnia a través del seu consorci CalifaEl Califa ebooks project vol crear una plataforma de llibres e- per a les biblioteques. Compren llibres als editors i els distribueixen als lectors sota la fórmula d’un ús cada cop. Tal com hem fet les biblioteques fins ara. Ara però, els costos de les tecnologies això ja no permeten fer-ho sols, calen grans agrupacions de biblioteques a l’entorn de consorcis.
 
* An information retrieval system will tend not to be used whenever it is more painful and troublesome for a customer to have information than for him not to have it.

16 comentaris:

Carme Fenoll ha dit...

Bon dia,
Interessant entrada. Si voleu més informació del 10x10, us recomano la crònica d'en Bernat Puigtobella '10x10: la Volta escrita a Catalunya' a la revista digital Núvol: "http://www.nuvol.com/noticies/10-x-10-editorials-independents/
Avui precisament tenim la 2a edició del primer 10x10 a Girona.

També comparteixo una bona experiència que em va enviar el company Toni Espadas via Twitter:
Bilbary Takes Next Steps in Turning Libraries Into Sales Channels http://goo.gl/hSHZH com a possible model de negoci entre biblioteques i editorials.

A Catalunya, estem treballant en aquesta línia tant amb el Gremi d'editors com amb el de Llibreters. A veure si ens en sortim!

Jordi Casal ha dit...

La iniciativa de Califa costat de la de Douglas County Library pretén separar la plataforma del contingut, Ells volen negociar directament amb les editorials sense intermediaris com overdrive (cobra un percentatge per cada venda a editorial) i sense dependències amb la plataforma, ja que les editorials quan han vist l'èxit de l'ebook han deixat de permetre el préstec, han pujat els preus de manera escandalosa o limiten el nombre de préstecs! En eeuu han comprovat que les intencions dels editors canvien i que per aquest motiu no han d'unir plataforma i contingut perquè al final paguen per un contingut que no els pertany i no poden ni portar ni a la seva pròpia plataforma perdent qualsevol poder de negociació .. . hem d'aprendre del que està succeint als Estats Units i intentar negociar totes les biblioteques unes condicions mínimes per al préstecs d'ebooks sinó les editorials aconseguiran el que busquen que no és res més que aturar el préstec d'ebooks amb preus i condicions que cap biblioteca o molt poques poden pagar

Lluís Anglada ha dit...

Gràcies, Jordi. És exactament això. Una cosa similar estan fent les bu dels EUA amb els llibres digitalitzats per Google: una plataforma pròpia que els faci no dependents de Google. Vegeu: HathiTrust Digital Library http://www.hathitrust.org/

Toni Espadas ha dit...

Per a mi un dels projectes més interessants actualment és el de Open Library http://openlibrary.org/ que combina els continguts en obert disponibles a Internet amb els propietaris de les biblioteques que els poden deixar en préstec als seus usuaris en la mateixa plataforma, no en una de privativa a part.
Així l'usuari a través d'una única plataforma oberta pot accedir a tots els continguts, i no es limita als que hi hagi en una biblitoeca o en un grup determinat de biblioteques.

Més informació sobre el tema: http://www.infodocket.com/2011/02/22/internet-archives-open-library-launches-in-library-ebook-lending-program-more-than-80000-titles-available/#_

Toni Espadas ha dit...

Per a mi un dels projectes més interessants actualment és el de Open Library http://openlibrary.org/ que combina els continguts en obert disponibles a Internet amb els propietaris de les biblioteques que els poden deixar en préstec als seus usuaris en la mateixa plataforma, no en una de privativa a part.
Així l'usuari a través d'una única plataforma oberta pot accedir a tots els continguts, i no es limita als que hi hagi en una biblitoeca o en un grup determinat de biblioteques.

Més informació sobre el tema: http://www.infodocket.com/2011/02/22/internet-archives-open-library-launches-in-library-ebook-lending-program-more-than-80000-titles-available/#_

Toni Espadas ha dit...

Per a mi un dels projectes més interessants actualment és el de Open Library http://openlibrary.org/ que combina els continguts en obert disponibles a Internet amb els propietaris de les biblioteques que els poden deixar en préstec als seus usuaris en la mateixa plataforma, no en una de privativa a part.
Així l'usuari a través d'una única plataforma oberta pot accedir a tots els continguts, i no es limita als que hi hagi en una biblitoeca o en un grup determinat de biblioteques.

Més informació sobre el tema: http://www.infodocket.com/2011/02/22/internet-archives-open-library-launches-in-library-ebook-lending-program-more-than-80000-titles-available/#_

Toni Espadas ha dit...

Per a mi un dels projectes més interessants actualment és el de Open Library http://openlibrary.org/ que combina els continguts en obert disponibles a Internet amb els propietaris de les biblioteques que els poden deixar en préstec als seus usuaris en la mateixa plataforma, no en una de privativa a part.
Així l'usuari a través d'una única plataforma oberta pot accedir a tots els continguts, i no es limita als que hi hagi en una biblitoeca o en un grup determinat de biblioteques.

Més informació sobre el tema: http://www.infodocket.com/2011/02/22/internet-archives-open-library-launches-in-library-ebook-lending-program-more-than-80000-titles-available/#_

Toni Espadas ha dit...

Per a mi un dels projectes més interessants actualment és el de Open Library http://openlibrary.org/ que combina els continguts en obert disponibles a Internet amb els propietaris de les biblioteques que els poden deixar en préstec als seus usuaris en la mateixa plataforma, no en una de privativa a part.
Així l'usuari a través d'una única plataforma oberta pot accedir a tots els continguts, i no es limita als que hi hagi en una biblitoeca o en un grup determinat de biblioteques.

Més informació sobre el tema: http://www.infodocket.com/2011/02/22/internet-archives-open-library-launches-in-library-ebook-lending-program-more-than-80000-titles-available/#_

Toni Espadas ha dit...

Per a mi un dels projectes més interessants actualment és el de Open Library http://openlibrary.org/ que combina els continguts en obert disponibles a Internet amb els propietaris de les biblioteques que els poden deixar en préstec als seus usuaris en la mateixa plataforma, no en una de privativa a part.
Així l'usuari a través d'una única plataforma oberta pot accedir a tots els continguts, i no es limita als que hi hagi en una biblitoeca o en un grup determinat de biblioteques.

Més informació sobre el tema: http://www.infodocket.com/2011/02/22/internet-archives-open-library-launches-in-library-ebook-lending-program-more-than-80000-titles-available/#_

Toni Espadas ha dit...

Per a mi un dels projectes més interessants actualment és el de Open Library http://openlibrary.org/ que combina els continguts en obert disponibles a Internet amb els propietaris de les biblioteques que els poden deixar en préstec als seus usuaris en la mateixa plataforma, no en una de privativa a part.
Així l'usuari a través d'una única plataforma oberta pot accedir a tots els continguts, i no es limita als que hi hagi en una biblitoeca o en un grup determinat de biblioteques.

Més informació sobre el tema: http://www.infodocket.com/2011/02/22/internet-archives-open-library-launches-in-library-ebook-lending-program-more-than-80000-titles-available/#_

Lluís Anglada ha dit...

L'Open Library, i altres projectes similars, està be, però no resol el 'problema' de les biblioteques. Aquestes han de proporcionar als usuaris els llibres que aquests volen / necessiten. No només els llibres disponibles en un projecte determinat. Per això cal treballar també amb alternatives comercials a través de les que comprar els llibres que surten al mercat i que la gent vol usar.

La nostra funció primordial és satisfer les necessitats informatives de la gent. La funció d'establir models alternatius és una funció subordinada.

Jordi Casal ha dit...

Jo també crec que és necessari obtenir un catàleg atractiu per als usuaris, però per això cal que els bibliotecaris en conjunt negociïn amb les editorials les condicions, a Liber vaig assistir a una ponència molt interessant d'Ana Cristina Gonzalo de l'Institut Cervantes a la qual va comentar seu model de préstec de llibre electrònic (ja en funcionament), el qual es basa en model de Califa i Douglas, ells no tenen una plataforma pròpia sinó que tenen la plataforma comercial odiloTK però van indicar que és independent del sector editorial i que és el mateix institut el que negocia amb les editorials i pot catalogar el contingut sense la intervenció de l'empresa, per tant és una plataforma "pròpia" del Cervantes. Amb aquest tipus de plataformes com la del Cervantes o amb plataforma pròpies implementades per les biblioteques (independents dels editors i del contingut) i amb la unió en la negociació de les biblioteques és possible implantar un model de préstec alineat amb les tesis de l'ALA i així evitar tots els problemes que estan tenint les biblioteques als EEUU. Crec que tu article Lluís és molt encertat i crec que pot servir perquè prenguem el camí adequat en el préstec d'ebooks, enhorabona

Lluís Anglada ha dit...

Sí, això sembla un bon camí.

Victoriano Colodrón ha dit...

Muchas gracias, Lluís, por la referencia al Laboratorio y al librito "La gran transformación".

¡Muy interesante la iniciativa de 10 x 10!

Un abrazo

Dídac Martínez ha dit...

Li he passat al Lluís un escrit, per aquest blog, sobre el llibre que ell cita de “La gran transformación” i espero que el publiqui, crec que és un molt bon resum del que està passant en el mon de l’edició.

Respecte al tema dels e-books estic d’acord amb els vostres comentaris només afegir algunes coses que fa dies que penso.

A part del canvi cultural i sociològic del que representa la extensió de les TIC o el nivell de lectura de la població, o del poc desenvolupament dels continguts multimèdia dels e-books, etc. des del punt de vista bibliotecari hem de fer una reflexió del no èxit, encara, dels e-books en els nostres usuaris.

En primer lloc recordem el que fa des de sempre una biblioteca. Una biblioteca en principi vol:
a) els llibres que també tenen les llibreries, els llibres nous que surten al mercat. Es clar que tenim els llibres acumulats durant anys però el que volem també és el que el lector troba en una llibreria, es a dir les novetats, les obres dels autors que expliquen la “contemporaneïtat”, de la seva vida.
b) En segon lloc la biblioteca vol gestionar els llibres, un a un. Es a dir vol adquirir i triar un a un, els vol manipular com a objectes individuals, catalogar i classificar, etc. Un dia es posen a novetats, un altre a les prestatgeries, un altre a la planta de dalt de la biblioteca, un altre dia da una exposició, etc. i
c) la biblioteca vol deixar en préstec els llibres als usuaris. Vull recordar aquí que la essència més revolucionaria del servei de préstec, no és deixar un llibre a un lector, sinó que el llibre sigui retornat a la biblioteca per tornar-lo a deixar a un altre lector diferent.

Doncs be, justament aquestes 3 coses, hores d’ara és encara molt difícil fer amb els e-books i no per culpa dels e-books en concret, es clar, sinó pels editors. Veiem: a) els e-books que arriben a les biblioteques moltes vegades no son els més recents ni actuals principalment perquè els editors no volen perdre mercat,
b) els editors ens continuen venen els llibres en paquets de col·leccions que no ens interessen i lligats de peus i mans a les seves plataformes i mil altres impediments tecnològics de tal manera que nosaltres els bibliotecaris no els podem manipular i
c) els e-books no es presten, amb la qual cosa ens dificulta aquest “revolucionari” accés a la informació que teníem resolt a la biblioteca pública. Els editors tenen encara mil pors per trobar models diferents, no baixen els preus quan perfectament saben que un e-book de més de 9 euros no te sortida, no es fien dels préstec dels e-books de les biblioteques perquè associen el préstec de e-books a una pirateria encoberta, no volen que manipulen els llibres de forma individual perquè ens volen vendre les seves plataformes tancades i protegides i a sobre no ens venen ni ens faciliten els recents e-books que surten al mercat. No aposten per l’accés obert com un nou camp de negoci, etc.

Les coses canviaran poc a poc, és evident. Davant la crisis econòmica, afegida a la crisis de les TIC, alguns d’ells encara veuen les TIC com una crisis ineludible que els hi obliga a canviar el model de negoci, hauran de construir estratègies amb les biblioteques per tal que els e-books tinguin realment un veritable èxit en els lectors. Editors i bibliotecaris hauríem de compartir els problemes i construir junts solucions. Ens juguem el futur.

Dídac Martínez
Director de l'Àrea de Serveis Universitaris. UPC

Mònica ha dit...

Tot i que no comparteixo gairebé res del que escrius sobre els e-books, la següent afirmació em sembla senzillament ridícula:

"Els llibres e- podrien ser deixats a múltiples usuaris alhora, però les biblioteques no fan trampes i continuen deixant un llibre e- cada vegada"

Fer trampes!?!?!?! Quin sentit té continuar fent servir una "nova" tecnologia que permet un ús nou i fins ara impossible amb l'"antiga" tecnologia de la mateixa manera que aquesta última, a la que pretén substituir?