diumenge, 2 de juny de 2013

Primer la teca, després la moral




El passat 12 de març la Fundació Jaume Bofill va organitzar una taula rodona sota el títol “Innovació i lectura: com arribar a nous lectors?”.  L’acte va servir per presentar el llibre d’Aurora Rincón Bonet Competències lectores i èxit escolar

Ara la Fundació posa a disposició de qui no hi pogués assistir un resum de l’acte en vídeo
on es poden seguir les principals argumentacions d’Aurora Rincón, Carme Fenoll, Mariona Trabal i de mi mateix.

No parlo de la intervenció d’Aurora Rincón perquè del seu llibre el vaig comentar en aquest BlocVal la pena escoltar les paraules de Carme Fenoll. Sortint del discurs tradicional bibliotecari diu que el món de la creació literària està conformat pel triangle autors / editors / llibreters i que el rol de les biblioteques –que estan al mig d’aquest triangle- és el de recolzar la seva existència. Recomana crear complicitats biblioteca-autors (fent que els autors literaris apadrinin biblioteques), biblioteca-editorials (fent que els gustos dels lectors de les biblioteques els ajudi a definir les seves col·leccions) i biblioteques-llibreters (maridant el circuit préstec – compra de llibres). Interessant l’afirmació de Mariona Trabal sobre que el que cal fer és millorar la consideració social de la lectura.

Jo vaig argumentar que cal objectivar els beneficis de la lectura, tal com, de fet, està fent la Fundació amb el seu programa LECXIT que estableix una equació que indica que èxit lector,  èxit escolar i èxit social es correlacionen.

La veritat és que de la humanitat sorprenen dues coses: la immensa capacitat de generar conflictes a tots els àmbits (entre grups, dins els grups, entre individus...), per una banda, i la també immensa capacitat que ha tingut al llarg de la història de trobar solucions imaginatives que permetin superar els conflictes. Deixant a banda els patiments creat per aquesta dialèctica, els humans no solament hem estat capaços de créixer numèricament dins l’ecosistema, sinó de fer-ho incrementant alhora les nostres relacions amb els altres.

Els individus humans hem passat de relacionar-nos amb uns quants congèneres i sempre els mateixos –quan vivíem en clans- a fer-ho avui amb multitud de persones diferents, en diferents àmbits i geografies i a través de diferents mitjans. La capacitat socialitzadora dels humans és sorprenent. Curiosament, no crec que en tinguem consciència.

La imatge que tenim de nosaltres mateixos és la de ser llops per als altres homes (Hobbes) o la de que els interessos materials i egoistes passen per davant els altruistes (“primer la teca, després la moral”, en frase de Brecht). Però els estudis actuals de la psicobiologia ens mostren uns humans més col·laboratius i preocupats pels demés que la imatge tòpica que tenim de nosaltres mateixos. Hem de reconstruir la imatge antropològica que tenim de la humanitat com a espècie (estic convençut que ho farem en un futur proper).

I la lectura, què hi pinta aquí? Som el que som perquè hem estat capaços de trobar solucions que ens han permès passar de viure en parella a viure en clans, després en tribus, en regnes, en estats i viure avui en una societat global i interconnectada. Cada pas augmentant en nostre nivell de socialització suposa un increment exponencial de la complexitat i diversitat del nostre entorn i per a gestionar aquesta complexitat necessitem dues coses: tenir una catàleg de solucions diferents per a un mateix conflicte i un empatia ben desenvolupada que ens permeti sentir el que senten els altres.

Hi ha qui pot trobar solucions als conflictes de forma espontània i qui pot ser empàtic de forma innata. Però les dues coses s’eduquen. La cultura és una caixa de solucions i la lectura una sala de gimnàstica on exercitar l’empatia. 

1 comentari:

Lluís Anglada ha dit...

Per si la vida dels blocaires interessés una mica als lectors de blocs, confesso aquí que jo dedico molt o bastant de temps a pensar què diré en un post, poc a escriure'l i gens a rellegir-lo.

Això darrer és imperdonable perquè fa que no revisi el text i no poleixi les errades de picat que hi queden del redactat no revisat. M'averegonyeixo de les moltes que hi havien quedat en aquest i que espero haver corregit avui.

Demano indulgència al pacient lector del BDig que,sovint,no diu les coses gaire ben dites.