dilluns, 27 de gener de 2014

De quan els municipis no volien biblioteques



Fa temps que les biblioteques són un equipament desitjat per un municipi. No sempre ha estat així. Hi va haver un temps en el que els municipis no volien tenir biblioteques, o –diguem-ho així- que molts altres equipaments els passaven al davant a l’hora de prioritzar les inversions municipals. Parlo dels primers anys de la democràcia restaurada, a finals dels 70 i principis dels 80. Ara les biblioteques són vistes pels municipis com un equipament de molta projecció social, modern i desitjable. El canvi ha vingut de la tossuderia de demanar-ne i de fer-les ben fetes quan se’n van poder fer.

Fa uns dies es va jubilar Núria Ventura. En tinc dos records de la Núria.

El primer i més antic és, de quan essent els dos de la Junta de l’Associació de Bibliotecàries de Catalunya  vam tenir una entrevista amb el regidor de cultura de l’Ajuntament de Barcelona. Es tractava d’intentar convèncer al regidor de la importància per la ciutat de tenir bones biblioteques públiques i d’animar a l’ajuntament a construir-les. La passió en la defensa de les biblioteques va dur al regidor a acabar l’entrevista de forma sobtada i poc amical.

El segon és de quan la Núria es fa càrrec de la direcció de la Central de biblioteques populars de la Diputació de Barcelona. Era el 1986. Es podia anar tirant o mirar de fer les coses millor, però l’esperit de la Mancomunitat de ‘fer les coses be’ havia sobreviscut el franquisme i va impregnar les primeres passes de renovació de la xarxa. Jo ho vaig viure quan la Núria, juntament amb en Jordi Permanyer, es van plantejar informatitzar les biblioteques i no pas fer-ho de qualsevol manera, sinó amb assessorament, de forma lenta però inexorable i amb un pla de conjunt.


Vista l’evolució d’altres serveis públics, no és pas clar que les biblioteques fossin predestinades a ser l’equipament públic exemplar que avui podem  posar d’exemple. Millorar les biblioteques a meitat dels 80 era un esforç titànic. Calia tenir tenacitat per convèncer als municipis que renovessin les biblioteques existents o en fessin de noves i, alhora, crear un model nou de biblioteca, un model possible i alhora renovador. El resultat avui sabem que ha estat exitós. Cal recordar que té a les bases la tossuderia i la feina ben feta.

1 comentari:

Teresa ha dit...

El més sincer agraïment al convenciment, a la feina feta, a la il·lusió i a la bona gestió de totes les persones, entre les quals, la Núria i tu, que han fet possible aquesta realitat.

En la meva opinió, les biblioteques aporten tanta riquesa cultural i tants valors al nostre país que és de justícia reconèixer-ho.