dimarts, 13 de maig de 2014

COBDC, 2 alternatives: (votar al col·legi) o (botar el col·legi)



Fa uns dies vam tenir un gran dinar amb la Carme Mayol i recordàvem els moment en què es va acordar la transformació de l’Associació de Bibliotecaris de Catalunya en el que després va ser el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (COBDC). Els motius de la Junta que ho va impulsar (n’era presidenta la Carme Camps) van ser el de tenir més força davant l’administració i el fet d’haver de ser consultats obligatòriament davant de canvis legislatius i normatius.

Gràcies a la intel·ligència i tenacitat de Carme Mayol, el procés de creació del Col·legi va comportar que els estatuts incloguessin una clàusula transitòria que permetia als professionals sense titulació oficial de ‘bibliotecari’, col·legiar-se també. Així el COBDC naixia amb una clara voluntat integradora, voluntat que es va tornar a reflectir quan SOCADI es va dissoldre i integrar en el Col·legi i quan el COBDC es va obrir als llicenciats en documentació. La coincidència de diplomats i llicenciats en un mateix Col·legi és clarament una excepció dins el gremialisme que caracteritza els col·legis professionals i mostra de nou la voluntat integradora professional del COBDC en els seus orígens.

Sigui sota la forma de col·legi, o més freqüentment, sota la d’associació, els membres d’una professió determinada, d’una comunitat professional,  s’agrupen per defensar els seus interessos de present i de futur. Aquestes entitats professionals, per ser útils als seus membres i a la societat a la que serveixen han de tenir 3 R’s: han de ser representatives, reivindicatives i regeneratives.

Les associacions professionals han de ser representatives, perquè, si no ho són, com poden parlar en nom d’una professió i els valors que aquesta representa? La representativitat ve donada per la quantitat i la qualitat dels seus membres. La majoria dels professionals (o una part molt notable) n’ha de formar part i n’han de ser membres professionals que treballin en diferents sectors i els professionals més actius en cada un d’ells.

Encara que durant un temps la ‘defensa de la professió’ va ser una activitat mal vista,  la reivindicació és una de les activitats més clares d’una associació professional. Les professions no són només conglomerats d’interessos, són punts de vista sobre la realitat i representen uns valors específics. Als arquitectes els pertoca defensar l’estètica com a valor en les edificacions i als bibliotecaris el dret dels ciutadans a accedir a la informació pública. Si considerem que el col·lectiu al que pertanyem té valors que no defensa ningú més, hem de reivindicar la professió i les seves realitats professionals com a manera de fer prevaldre aquests valors en la societat.

Els col·lectius professionals, per altra banda, i per tant de mantenir vius els valors i interessos que els han format, no només han de defensar el present, sinó que s’han de regenerar. Les formes de l’exercici professional varien en el temps, però una professió, si és tal, té una mirada sobre les coses i representa uns valors que estan per sobre la conjuntura. La regeneració professional, la reinvenció de la professió –la fabricació del futur- és la segona gran missió d’un col·lectiu professional.

Escric això amb unes eleccions a Junta del COBDC en les que els col·legiats,  per 1a vegada en la seva història, podran votar entre dues candidatures. Surti la que surti, la Junta entrant iniciarà el seu mandat amb molt poques ‘errres’ en el seu haver. Les darreres juntes han tingut una trajectòria que ha fet que el COBDC sigui poc representatiu, poc reivindicatiu i poc regeneratiu.

El COBDC actual no té ni la meitat de membres de la professió activa a Catalunya. Els ha perdut per diferents motius entre els quals hi ha la crisi –segur- però també l’allunyament de la professió real i la sensació que no fa la seva funció. L‘afiliació a les associacions professionals es fa per motius materials (descomptes en cursos, per exemple), però, sobretot, o almenys també, pel convenciment que l’associació treballa per al associat o col·legiat. Quan una associació no defensa als professionals (o només en defensa a uns quants), o no es reivindica o regenera, esdevé un instrument inútil que hom pot abandonar.

Ens els darrers anys hi ha hagut –per desgràcia- sobrades ocasions de fer sentir la veu dels professionals: la crisi ha minat els nostres serveis, s’han tancat biblioteques singulars, el Consell de Biblioteques no es reuneix, les xarxes de biblioteques municipals no s’unifiquen, la biblioteca del Born no es farà... El silenci del COBDC ha estat estrepitós.

No és cap secret (ni tampoc cap singularitat) que els canvis tecnològics, culturals i sociològics recents han impactat molt fort en la nostra professió. Se’ns identifica amb el llibre imprès usat dins un edifici, i la digitalització dels documents i del seu ús fa aparèixer el perill que se’ns consideri innecessaris. Cal reinventar la professió i cal representar-la de forma nova per a la societat que la financia. Aquesta és una activitat principal a la que s’han dedicat les principals associacions professionals nostres a nivell internacional i una activitat que ha brillat per la seva absència al COBDC.

D’aquí pocs dies els membres del COBDC podran anar a votar al col·legi, però si la Junta sortint no canvia profundament la recent trajectòria, no valdrà la pena anar-hi a votar, i sí ‘botar-lo’ i fer un instrument més eficaç.


5 comentaris:

Lluís Anglada ha dit...

La Carme Mayol afegeix: "Exageres la meva participación al canvi de l'Associació en Col·legi fou la Carme Janer qui va fer aquella difícil tasca. La transitòria que vaig sugerir no era ben vista, però un cop detectada la seva necessitat, la nova Junta l'acceptà facilmen."

Bego Aguilera ha dit...

Lluís, em permetràs que a través del teu blog t'expressi que potser perquè he estat deu anys com a gerent (no com a junta) del Col·legi, em dolen profundament les teves paraules i considero que les teves valoracions són desproporcionades, i a més injustes.

Entenc que són opinions fermes, donat que fa ja un temps que no ets col·legiat, raó per la qual em sorprenc sovint de veure com insisteixes públicament en l'actitud de desprestigiar el Col·legi, com si això fos més positiu per al col·lectiu.

No pretenc discutir amb tu sobre les teves opinions, perquè per això són teves i aquest és el teu espai. Però sí he volgut expressar el meu malestar, que aquesta vegada sí, és totalment personal.

Lluís Anglada ha dit...

Begoña, t'agraeixo el teu comentari. El que jo opino és -evidentment- discutible.

Els col·legis professionals són entitats representatives de la professió. A diferència d'una associació, que pot ser 'parcial' un col·legi, no. Per tant, els professionals, col·legiats o no tenen el dret d'opinar sobre un col·legi que els representa.

El que és més positiu pel col·lectiu és opinable també, però el que tu proposes és no opinar quan l'opinió difereix. D'això se'n diu pensament únic, no?

Gràcies de nou

José Maria ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
F. ha dit...

Benvolgut Lluís,

Com a part molt implicada en alguna d’aquestes “darreres juntes [que] han tingut una trajectòria que ha fet que el COBDC sigui poc representatiu, poc reivindicatiu i poc regeneratiu” no podem deixar-nos de sentir al·ludits i amb la necessitat de donar el nostre punt de vista sobre les afirmacions que fas. Lògicament, només es tracta de donar la nostra opinió, sense cap voluntat de generar un debat en el marc d’aquest blog.

Estem d’acord amb tu en la importància que té l’associacionisme i el seu paper en la defensa de la professió i com a garant, entre d’altres, del dret d’accés a la informació pública per part de la ciutadania. Compartim la teva reflexió i la importància que dones a les tres R. Ens permetràs que discrepem potser en la seva definició.

Entre d’altres coses, creiem que és gairebé impossible mesurar la “qualitat” dels membres per qualificar una associació com a representativa i ens consta que si parléssim de reivindicació no tindríem la mateixa resposta de tothom. En la mateixa línia, ens costa entendre els teus arguments sobre la no regeneració. Creiem que les persones que hem estat al davant del Col·legi en aquests darrers anys hem intentat generar debat, parlar del present i també del futur. Amb més o menys encert, això no ho discutirem, però sí amb moltes ganes i amb moltes hores de dedicació perquè hem cregut que era des del Col·legi, precisament, que calia fer-ho.


Potser el plantejament hauria de ser: hem fet prou durant els anys en què hem estat al capdavant del Col·legi?, o si més no, ¿hem sabut transmetre als professionals el que hem fet i implicar-los en allò col·lectiu? El que vam fer en el passat, de ben segur que responia a les prioritats del moment, ja que el món també era un altre. Assumim les crítiques, però pensem que ara cal posar la mirada en el futur, especialment en aquest moment, que estem en plena campanya electoral al Col·legi.

El que planteges és el que correspon al moment actual, són els nous reptes que hauran d’afrontar les juntes venidores, i en aquest sentit valorem el fet de posar al damunt de la taula les necessitats que tenim al davant. I aquí tornaríem a introduir matisos: s'ha de demanar a les noves juntes que s'impliquin, ja que hi ha molt per fer, però també hem de mullar-nos tots els professionals des de totes les institucions implicades al país, i des del nostre dia a dia, acompanyant la junta (cal que tinguem en compte la poca participació dels professionals en el màxim òrgan de decisió del Col·legi, que és l'assemblea).

Com tota la resta d’institucions que porten uns anys de trajectòria, el Col·legi ha pogut tenir alts i baixos, encerts i errades; en tot cas, és d’agrair la feina i dedicació de tota la gent que hi ha passat o qui té la voluntat de treballar-hi de manera voluntària en el futur.

Una abraçada,

Fidel Bellmunt
Ferran Burguillos
Maite Comalat
Toni Espadas
Eulàlia Espinàs
Ciro Llueca
Núria Palomar
Eugènia Serra
Begoña Aguilera