COBDC: els test de les 3Rs

Una bona colla d’amics (i de col·legues als que admiro) em renyen ‘carinyosament’ pel meu penúltim post aquí

Com que tenen raó, els concedeixo la major: no es pot parlar (i jo ho feia) de forma genèrica de “darreres juntes” i atribuir-los que han tingut una trajectòria que ha fet que el COBDC sigui poc representatiu, poc reivindicatiu i poc regeneratiu. Jo que volia ser polit, m’he excedit; no volent assenyalar massa concretament a ningú he assenyalat a tothom. Demano disculpes i els agraeixo els comentaris que, assenyats i argumentats com són, ajuden a pensar i a reconduir l'acció.

Com que no vaig fixar cap final a aquest retrocés històric, passa que acabo criticant la Junta de la que vaig formar part. Ja m’està be. Aprofito però la autocrítica iniciada sense voler per examinar el comportament de la Junta de la que vaig formar part com a vicepresident, a finals dels 80, a la llum del test de les 3Rs.

Vam ser la Junta d’un col·legi Representatiu. Això va ser mèrit de la feina feta per l’Associació de Bibliotecaris i de la Junta anterior, i espero que deixéssim un col·legi representatiu. Ho vetllàvem perquè manteníem un índex anual bibliotecari titulat / bibliotecari col·legiat.

Vam ser una Junta d’un Col·legi Reivindicatiu. La segona llei de biblioteques es va preparar a l’inici del nostre mandat. La vam considerar lesiva per la professió i ens hi vam oposar de forma proactiva i de forma reactiva. Puc assegurar que enfrontar-se (en privat) a un director general que pot influir en la teva carrera professional no és fàcil.

No aconsegueixo recordar si vam ser una Junta Regenerativa. Les Juntes han estat en general poc regeneratives perquè la necessitat de regenerar -de renovar- la professió era baixa els anys 70-90. Només calia modernitzar-se, seguir l’exemple dels millor, no reinventar-se. La necessitat de regeneració de la professió ha anat augmentant amb el temps en la mesura que la nostra societat vivia les enormes transformacions dels darrers 20 anys. Els moments actuals de trasbalsament de realitats consolidades (en el nostre cas i en molts d’altres) fa que la reinvenció de la professió, la seva regeneració, passi de ser un desideràtum a ser una exigència.

Els agraeixo els acords que assenyalen, entre els quals el d’acceptar les 3Rs com a criteri de demarcació (els que hem format part de Juntes podríem examinar les nostres realitzacions a la seva llum). De cara al moment present, proposo unes afirmació que espero siguin de consens:

• La representativitat actual del col·legi és baixa (*), i això és un problema de tots
• En els darrers 5 anys hi ha hagut molt bones ocasions que no s’han exercit de reivindicar coses
• La necessitat de regenerar la professió avui no és alta, és vital

Acord absolut amb la importància que té l’associacionisme professional. Si no hi estiguéssim no dedicaríem el temps a aquests debats. Discrepàncies carinyoses amb la mirada que proposen només cap endavant, cap al futur. No val la pena regirar la història si no és per construir un futur millor, però no hi ha control en la construcció del futur sense mirades cap al passat. Els millors  amics no són els que callen, sinó els que carinyosament et fan adonar del teus errors.

(*) La qualitat és mesurable. Si mesurem la qualitat dels servis bibliotecaris, be podem establir indicadors de representativitat qualitativa (nombre de col·legiats per anys de professió, col·legiats per sector versus professionals actius per sector, nombre de persones caps de biblioteca versus les ídem col·legiades ...)