diumenge, 4 de gener de 2015

2015, any de les biblioteques





L’any que ens deixa va acabar-se amb la bona notícia que el Govern de la Generalitat ha aprovat declarar el 2015 com a l'Any de les Biblioteques. Ho fa coincidint amb el centenari de la creació de la Xarxa de Biblioteques Populars de la Mancomunitat de Catalunya ja que el juliol de 1915, la Mancomunitat va convocar el primer concurs per adjudicar quatre biblioteques populars. Aquell mateix any va començar a funcionar l’Escola Superior de Bibliotecàries i el 1914 havia obert les portes al públic la Biblioteca de Catalunya, biblioteca fundada el 1907.

Crec que la commemoració no es pot valorar de cap manera com un acte mecànic de celebració d’un centenari. En aquests darrers anys, les biblioteques de Catalunya han assolit un molt bon nivell de servei, tal com és reconegut pels ciutadans i pels polítics. Els primers n’avalen el bon funcionament usant-les i mostrant-se satisfets pels serveis que hi reben, el segons les esmenten sovint com un exemple d’equipament transversal i en destaquen –tal com fa sovint el Conseller de Cultura, Ferran Mascarell- l’aportació en cohesió social i cultural i en la creació de capital social.

L’any de les biblioteques comptarà amb una Comissió Promotora que “actuarà com a òrgan de comunicació i de trobada de les institucions relacionades amb l’àmbit de les biblioteques de Catalunya, especialment diputacions, ajuntaments i entitats municipalistes”. Es crea també una Comissió Executiva de l’any, que avaluarà i seleccionarà els projectes a desenvolupar en el marc de la commemoració, i un Consell Assessor, que proposarà els projectes de la commemoració i prestarà el suport necessari per realitzar-los.

En una entrevista a el Núvol, Carme Fenoll, cap del Servei de Biblioteques, explica que l’any temàtic “s’agruparà en cinc eixos: Biblioteca i model de futur; ciutadania; lectures; professionals i memòria. Durant aquest any iniciarem el servei de préstec de llibre digital i treballarem per fer possible el catàleg únic i el carnet cultural únic.”

Aquest darrer punt es relaciona amb el conveni signat recentment entre el Departament de Cultura i la Diputació de Barcelona per enfortir les Biblioteques Públiques de Catalunya. El conveni vol fer possible per a finals del 2015 i pel 2016 tres velles aspiracions del sistema de biblioteques:
  • crear un únic catàleg de biblioteques públiques (previst pel 1r semestre de 2016) mentre que es posa en funcionament de forma immediata “una passarel·la tecnològica que permeti la consulta simultània dels actuals catàlegs”,
  • establir “una política de carnet unificat per a tot Catalunya” per tal de facilitar la utilització de les biblioteques públiques sigui quin sigui el municipi on estigui donat d’alta un usuari (previst pel 1r semestre de 2016), i
  • oferir a totes les biblioteques municipals un servei de préstec interbibliotecari unificat (previst pel 2r semestre de 2015).

No es poden posar objeccions a tantes i tan bones noticies, però seria apropiat incloure dins les actuacions per aquest any de celebració una reflexió sòlida sobre les claus de l’èxit de les biblioteques –per tal de protegir els punts forts i les bones pràctiques que es detectin- així com analitzar les seves febleses –per disminuir-les o pal·liar-les-.

S’han fet moltes coses bé en biblioteques a Catalunya, i, a parer meu, una de les causes són els molts esforços que es van dedicar els anys 80 i a principis dels 90 a estudiar les tendències més innovadores en matèria de biblioteques que hi havia a nivell internacional i a construir un model que les integrés de forma possibilista en la realitat social catalana de finals del S. XX.

Aquests dies he rellegit la ponència de Lluís Bagunyà (llavors professor a l’Escola de Biblioteconomia) a les 4es Jornades catalanes de documentació (1992) i que duia per títol: “Estat de la qüestió a Catalunya: La informació registrada a Catalunya: un camp per racionalitzar”. La ponència (que, com les altres de les Jornades de Documentació i les de l’Associació de Bibliotecaris de Catalunya, lamentablement no pot consultar-se a la xarxa) és una mostra clara de l’exercici al que llavors ens sotmetíem: analitzar què teníem, definir què volíem tenir i estudiar com ho volíem aconseguir.

Res del fet des de llavors s’ha fet del res. Hi ha hagut esforços, idees, persones i recursos, sí; però hi va haver també debat sobre els punts forts i els febles de la infraestructura i serveis bibliotecaris de llavors. Avui això és més necessari que abans: el sistema no només té febleses (que en té) sinó que els anys que venen les biblioteques hauran d’adaptar-se a canvis molt profunds en què i com es llegeix.


P.e. La fotografia és de la biblioteca del Clot, de Barcelona, inaugurada recentment a l’emplaçament que l’Oriol Bohigas havia proposat per a la Biblioteca Pública provincial.

3 comentaris:

Ramon Abad Hiraldo ha dit...

Es, efectivamente, una excelente iniciativa y la mejor manera de demostrar que las bibliotecas, a pesar de todos los pesares, están más activas que nunca.
Felicitaciones a todos los que lo hacéis posible y que el año os sea propicio.

Lluís Anglada ha dit...

Grácias Ramón, y que cunda el ejemplo

Carme Fenoll ha dit...

Gràcies Lluís i Ramon,

Esperem poder oferir-vos ben aviat informació més detallada de la programació de l'any. De ben segur, el què ens caldrà és sumar complicitats i aprofitar aquesta necessària reflexió per sortir-ne reforçats.