diumenge, 30 d’octubre del 2016

"Aquí hi haurà taules per estudiar"



Això és el que diu el cartell que està a la biblioteca central de la Universitat de Estocolm. El cartell està al mig d’un espai de la biblioteca actualment buit de mobles i que –presumiblement- estava ocupat per prestatges amb llibres impresos.

Sóc d’una generació que no va tenir moltes facilitats per estudiar a casa. Molts companys havien d’esperar que s’acabés de sopar per poder desplegar llibres i apunts a la taula del menjador. Segurament per això molta gent de la meva generació, que van veure com el nivell de vida pujava (i el nombre de fills baixava), van pensar que les biblioteques no s’omplirien de persones per estudiar, perquè això –ara-  ja ho podien fer a casa.  

Malgrat tot, cada biblioteca nova que s’ha fet ha acabat plena de persones que decideixen passar-hi les estones que tenen per estudiar. Això ha estat així mentre fèiem biblioteques per encabir-hi persones, però, sobretot llibres, els llibres que abans la misèria del país no havia permès comprar. Ara totes les universitats tenen grans i noves biblioteques. Plenes de llibres i amb gent que vol encabir-s’hi per concentrar-se, per reposar, per estudiar, per fer-hi feina...

La migració al digital -que està quasi completada pel que fa a les revistes i tot just iniciada pel que fa als llibres-  no farà més que reduir les necessitats de les biblioteques de tenir exemplars físics dins les seves parets. Això, però, no redueix la necessitat de biblioteques amb parets: biblioteques per a persones que remenen informació i que volen aprendre. Aquesta ha estat sempre la funció de les biblioteques: ajudar a la gent en el seu procés d’adquirir informació i de formar-se un pensament propi.

Per complir la seva missió, les biblioteques en el passat van prioritzar la recollida d’informació (que era escassa i difícil de trobar). Ara (amb informació abundant i a la punta dels dits d’una tablet) la prioritat és la transformació dels espais de cara a facilitar l’estudi, el treball en grup i l’adquisició de nous coneixements.  

La meva filla enguany ha començat a la universitat i no va a la biblioteca. Quan té una estona perduda i vol aprofitar el temps va a un altre espai de la facultat on “hi ha taules més grans i endolls”. Tenim, doncs, per endavant, la feina de transformar el que van ser biblioteques per a llibres en biblioteques per a persones.

  

2 comentaris:

· Tomàs Baiget ha dit...

En suport del què dius, Lluís, una enquesta de ProQuest feta a més de 600 biblioteques diu que el 82% d'elles tenen com a tasca prioritària recuperar l'espai:
http://www.proquest.com/about/news/2016/ProQuest-Releases-Results-of-Its-2016-Space-Reclamation-Survey.html

Els resultats es van publicar aquest passat 28 d'octubre de 2016.

Anònim ha dit...

És obvi que cal readaptar els espais i les funcions de les biblioteques, però si els alumnes universitaris el que busquen no són recursos d'informació (en qualsevol suport)si no taules i endolls, és que tenim un problema. Perquè les taules i els endolls no els volen per connectar-se a recursos digitals, no ens enganyem, els volen per mirar-se el powerpoint que el professor els hi penja al campus virtual. I si convertim les biblioteques en espais immensos només per a això, que sincerament crec que és el que està passant, correm un risc molt gran. Perquè, per al manteniment de taules i endolls, no calen bibliotecaris.