divendres, 27 de desembre del 2024

Les novetats més destacades en relació a la Ciència Oberta: desembre 2024

Comunicació científica i cost de l’Accés Obert  

L’agost de l’any 2022, l’Oficina de Política Científica i Tecnològica (OSTP) dels Estats Units de Nord-Amèrica va publicar el que s’ha conegut com a Nelson memo que obliga a que els resultats de la investigació feta amb finançament públic siguin públicament  disponibles de forma immediata sense cap cost. Totes les agències han d’implementar aquesta política el 31 de desembre de 2025 com a màxim. S’espera que aquesta política aporti beneficis significatius al poble nord-americà en una sèrie d’àrees clau com, per exemple, millores en el tractament del càncer o en tecnologies d'energia neta.

Per ajudar en aquest canvi, Invest in Open Infrastructure va iniciar una recerca sobre el ‘cost raonable’ que hauria de tenir l’OA als Estats Units. El projecte vol esbrinar el cost actual de la publicació científica (articles i dades) i acaba de publicar dos informes de Jennifer Kemp i Katherine Skinner, un sobre el cost de l’accés obert a les dades i un altre sobre l’OA a les publicacions. Els informes descriuen l’ecosistema de publicació científica: els desenvolupaments històrics que l’han configurat, els models financers que el sostenen i els actors clau que hi intervenen.

Els propers passos preveuen desenvolupar un sistema que permeti calcular els costos per als contribuents nord-americans de publicar en obert i guies i bones pràctiques que ajudin a les institucions de recerca a complir la directiva.

Accés Obert

PALOMERA (Policy Alignment of Open Access Monographs in the European Research Area) és un projecte d’Horizon Europe que persegueix entendre perquè hi ha poques polítiques d’accés obert de finançadors de la recerca que incloguin els llibres així com proporcionar recomanacions pràctiques que canviïn això. El projecte ha donat com a resultats

- Una base de dades de recursos  que recull documents com ara informes, polítiques, estadístiques, etc.

- Un conjunt de recomanacions sobre l’accés obert de llibres que s’adrecen a diferents agents (institucions que fan recerca, entitats governamentals, biblioteques universitàries i de recerca, investigadors, societats científiques, subministradors d’infraestructura i editorials acadèmiques). Hi ha una versió resumida de les recomanacions.

Un estudi dirigit per Mikael Laakso que fa una anàlisi exhaustiva de les polítiques de llibres d’accés obert a països de l’Espai Europeu de Recerca (ERA). L’informe analitza dades de 36 països, d’una enquesta oberta i de 42 entrevistes a experts i ha identificat elements clau per tal d’establir una política sòlida de llibres en obert. Es conclou que hi ha molt camí per córrer per a l’alineació de polítiques dins i entre països i grups d’interès i que aquest té molta dependència del context nacional o institucional.

Retenció de drets

Un dels diferents camins que han de facilitar l’accés obert és el de la retenció de drets. Aquest vol eliminar les practiques editorials que suposen la cessió exclusiva dels drets de còpia a les editorials i fomentar que la producció científica es faci sota llicències obertes que permetin la compartició oberta dels resultats de la recerca. En el marc del Retain project, es va fer el webminar: 'Rights retention. Emerging differences in policies across Europe' que ha quedat enregistrat en obert. Al seminari es van examinar els avenços fets al Regne Unit (Universitat de York), Itàlia i a Eslovènia.

Pablo de Castro acaba de publicar a l’Anuario ThinkEPI un article sobre l’estat de la qüestió per a les 35 universitats britàniques que han  adoptat  una  política  institucional  de retenció  de  drets.

Interoperabilitat i infraestructures

Ja es poden consultar les presentacions de la darrera reunió de membres d’euroCRIS. Una sessió es va dedicar a la Declaració de Barcelona i una altra al descobriment de recursos de recerca. Aquestes darreres em fan ‘descobrir’ l’Ohio Innovation Exchange, un portal que connecta la industria i les empreses amb els investigadors, recursos i serveis de recerca que fan universitats, ‘colleges’ i laboratoris de l’estat d’Ohio. Recomanable consultar la seva cerca d’expertesa.

La interoperabilitat de dades dins l’espai europeu d’educació superior té el potencial d’aprofundir la cooperació i transformar l’aprenentatge. Així ho afirma l’informe de l’EUA Developing common learning opportunities through interoperability: The status and outlook for European higher education que algunes experiències i analitza els obstacles més comuns per a la competició de dades i explora els possibles escenaris per a l'evolució de la interoperabilitat dins i més enllà de les aliances d'universitats europees.

Només recordem de santa Bàrbara quan trona, però hi ha hagut prou ‘tronades’ (l’atac cibernètic a la British Library, per exemple) com per témer pel risc que corre l’accés a la producció cultural. A això cal afegir-hi que les polítiques comercials de curt termini fan que molts productes culturals digitals no quedin suficientment preservats.  L’informe Vanishing Culture: A Report on Our Fragile Cultural Record té com a objectiu conscienciar sobre aquests problemes creixents i detalla exemples recents de pèrdua cultural i en destaca les causes. Aprofito la nota per recordar que Internet Archive ha estat notícia el 2024 degut a alguns litigis que manté amb editorials.

Mai no és tard per llegir coses interessants

·         Com era d’esperar, a WoS s’indexen més publicacions d’Estat Units i d’Europa que a Dimensions: article de Basson I, Simard M-A, Ouangré ZA, Sugimoto CR, Larivière V (2022) The effect of data sources on the measurement of open access: A comparison of Dimensions and the Web of Science. PLoS ONE 17(3)

·         Al meu entendre, aquest és el gran problema dels repositoris: Green Open Access – Free for Authors But at a Cost for Readers. Lisa Janicke Hinchliffe al blog de The scholarly kitchen del passat 12 Nov.

·        Infografies interessants que mostren on i qui edita revistes diamant/daurades: Latin America is a leader in nonprofit open-access journals. But it struggles to give them global visibility. Sofia Moutinho al blog de Science del 5 de desembre.

·         Molta de la capacitat dels algoritmes no es podrà desenvolupar degut a les llicències dels continguts en accés obert: How much content can AI legally exploit? Dan Pollock, Ann Michael, al blog News ans views, de Delta Think de 10 de desembre.

 

dilluns, 2 de desembre del 2024

Les novetats més destacades en relació a la Ciència Oberta: novembre 2024

Ciència Oberta  

El BOE núm. 287, acaba de publicar l’anunci de licitació de la Dirección General de la Entidad Pública Empresarial RED.ES que té per objecte els “Servicios de desarrollo y despliegue de la plataforma transversal de impulso a la ciencia abierta (PLATICA)”. Els plecs expliquen que Red.es vol desplegar una plataforma per impulsar la ciència i tenir una eina integrada i accessible que faciliti la col·laboració, l'intercanvi de coneixements i la transparència en la investigació científica. PLATICA ‘té com a objectiu principal consolidar els esforços nacionals al voltant de la Ciència Oberta’, i es composarà de mòduls funcionals: un Assistent Virtual per guiar els investigadors en la comprensió de la Ciència Oberta, un sistema de gestió de dades científiques (incloent-hi un repositori), i eines de monitorització per avaluar l’adopció d’aquestes pràctiques. PLATICA va ser presentat com a projecte de la CRUE en unes jornades sobre Ciència Oberta el passat 2023 i és, d’alguna manera, una continuació del Projecte Hércules.

Comunicació científica i cost de l’Accés Obert  

De manera molt honesta cOAlition S ha publicat un informe que examina l’impacte del  Plan S en el món de la comunicació científica. L’informe, Galvanising the Open Access Community: A Study on the Impact of Plan S, ha estat fet de forma independent de la coalició per la consultora Scidecode Science. L’estudi és de bon llegir i relativament breu (83) i destaca l’efecte revulsiu del Pla, tot i que constata també que els seus efectes directes són difícils de determinar, en part perquè ha passat poc temps encara des que es va formular. L’informe destaca que el Pla ha estat sense cap dubte impulsor de canvis en els models de negoci cap a l'OA (especialment potenciant acords transformatius) i, per tant, incrementant el percentatge d’articles en obert. Però, de moment, això sembla que ha reforçat les revistes híbrides (que deixaran d’estar finançades per la Coalició a partir de l’any que ve). Es destaca també que el Plan S ha contribuït a potenciar l’OA Diamant i la retenció de drets, com a camins.

Del cap. 5è “Què ha fet bé el Plan S i què podria haver fet millor” (p. 76-78) es destaca positivament que la Coalició hagi tingut en compte els punt de vista dels editors per fer el seu pla, i, com a negatiu, que els investigadors el desconeixen en gran part i que aquest possiblement sigui massa de dalt a baix i massa abstracte. El cap. 6è conclou amb unes recomanacions (p. 79-82). De l’informe se n’han fet ressò i comentat: Science i The Brief

No serà, però, que es publica massa? Un article recent, The strain on scientific publishing, molt ben resumit al bloc Universo Abierto, analitza el creixement de les publicacions científiques i l’estrès que aquest provoca entre els investigadors. El nombre d'articles indexats a Scopus i WoS el 2022 van ser un 47% més que el 2016, mentrestant el nombre d’investigadors pràcticament no ha crescut. Això ha fet que la càrrega de treball de publicació per científic hagi augmentat dràsticament i creï tensió entre els investigadors.

Avaluació 

Fa uns mesos CoARA va fer una convocatòria d’ajuts per recolzar institucions que estiguessin implementant compromisos de reforma de les pràctiques d’avaluació. El programa de finançament era per 3 tipus de projectes: projectes pilot institucionals, que permeten a les organitzacions provar nous models i enfocaments d'avaluació en àrees específiques, projectes d'equip per facilitar l'intercanvi de coneixement entre organitzacions, i projectes de canvi Institucional que donen suport a una reforma més integral perfeccionant o creant noves estructures d'avaluació. En aquesta primera ronda de finançament, els ajuts han estat donats a 25 projectes (de 72 sol·licituds) entre els quals hi ha: UAB, URL (Blanquerna), UOC i Centre de Regulació Genòmica.

Accés Obert

La Global Diamond Alliance té per objectiu enfortir les revistes que publiquen en obert sense cost per als autors i que son vistes avui com una alternativa parcial a les revistes científiques editades per editorials comercials, sempre i quan puguin millorar la seva visibilitat, qualitat i sostenibilitat. En aquests moments s’està preparant la 2nd Global Summit on Diamond Open Access que se celebrarà aquest desembre i on es vol proposar una xarxa de recolzament que tindria amb quatre nivells o àmbits: un format per les revistes i plataformes que usen infraestructura pública digital, un de regional  (compost per entitats com ara Redalyc o SciELO), centres nacionals o disciplinars amb funcions d’ajut a les revistes del seu àmbit i el nivell global amb el nom de ‘Diamond Alliance’ i sota els auspicis de la UNESCO.

 

En aquest àmbit, la FECYT, els propers 14 i 15 de gener presenta projecte el ALMASI (Aligning and Mutualizing Nonprofit Open Access Publishing Services Internationally), i el EDCH (European Diamond Capacity Hub). ALMASI és un projecte finançat per la Unió Europea que té per objectiu millorar la comprensió de la situació de la publicació en accés obert sense ànim de lucre a Àfrica, Amèrica Llatina i Europa que elaborarà  mesures per la millora d'estàndards de qualitat, materials formatius i polítiques a nivell institucional i nacional. El EDCH vol reforçar la comunitat OA diamant a Europa recolzant els centres de capacitació institucionals i dotar de serveis a la comunitat de l’edició diamant.

Interoperabilitat i infraestructures

Les institucions que signatàries de Barcelona Declaration on Open Research Information van celebrar recentment un congrés a París del que n’han publicat un resum. La 1a jornada de la conferència va consistir en presentacions, i la 2a es van debatre accions al voltant de diferents temes. Al final de la reunió les accions es van agrupar en 4 categories (recollida d'informació, esquemes i anàlisi, principis i pautes, i  implementació i seguiment), amb la intenció de fer un full de ruta. La Declaració fa una crida a les organitzacions signatàries a participar en els grups de treball que desenvoluparan les accions de l’agenda.

 

Mai no és tard per llegir coses interessants

·         European Network of Open Education Librarians. (2024). An ENOEL Toolkit: Open Education Benefits. Version 4. En diverses llengües entre les quals el català.

·         Els repositoris, són prou visibles? Petita polèmica entre Scholarly Kitchen (Lisa Hinchliffe) i COAR (Kathleen Shearer)000

·         Monogràfic de la Revista Española de Documentación Científica dedicat a les biblioteques universitàries amb dos articles sobre serveis de suport a la recerca (percepcions dels investigadors i competències dels professionals) i un dedicat a la política sueca respecte acords transformatius.