Ciència Oberta: premis de la Generalitat de Catalunya, Accés Obert Diamant, Recursos Educatius en Obert ... i més

Ciència Oberta: Premis de Ciència Oberta de Catalunya

El passat 18.02 es van lliurar els Premis de Ciència Oberta de Catalunya 2025. Es pot veure l’enregistrament de l’acte del que en recomano especialment les paraules dels premiats: els investigadors joves Blanca Arias (42:40) i Jordi Gené (49:30),  l’investigador sènior Josep Perelló (57:30) i la UAB. També el parlament de la consellera (23:20) i el del president de la Generalitat (1:13:45). I la nota de premsa, aquí.

Acords transformatius i revistes acadèmiques  

Els darrers anys al Regne Unit el JISC ha negociat acords marc de subscripció de revistes per a les universitats als que s’hi refereixen amb el nom d’acords transicionals i no transformatius. La renovació d’aquests acords per al període 2026-28 presenta problemes i diverses universitats sembla que no s’adheriran a l’acord amb Elsevier (vegeu els articles de The Times Higher Education aquí, aquí i aquí). El gran escull amb el que estan topant els ATs és més la mala situació econòmica de les universitats angleses que no pas una posició de força a favor de l’accés obert. Les universitats més orientades a la docència i que publiquen poc son més propenses a donar-se de baixa dels acords que les més orientades a la recerca.

L’elevat nombre d’articles en obert fa que avui l’accés no sigui ja un bé per al qual es vegi necessari pagar, però els ATs continuen tenint bona salut: la CRUE en té sis de signats per al 2026 i el CSUC dotze (incloent els de la CRUE) i la institució CERCA quatre. La situació no deixa de ser desconcertant i la comunitat acadèmica es pregunta si la millora en accessibilitat dels ATs no està alhora incrementant la dependència de les editorials comercials o si no hem de signar el certificat de defunció de la revista acadèmica (In Memorium: The Academic Journal / Russell Beale. IEEE Computer).

Serveis de dades de recerca   

Una enquesta sobre serveis de gestió de dades de recerca a les universitats espanyoles (article de R. Martin i S. Martínez a la REDC). Es pregunta sobre la situació del servei, els elements que l’impulsen i els que el frenen i el paper de les biblioteques com a facilitadores del servei. El panorama és desigual: algunes biblioteques preveuen oferir el servei, la majoria es limiten a fer formació i assessorament i algunes ofereixen serveis avançats que inclouen la FAIRificació de les dades i el seu dipòsit en un repositori.

Accés obert diamant (AOD): enquesta de la Unesco

La Unesco continua mostrant el seu suport a l’AOD amb la publicació a finals de l’any passat de Advancing Equity and Inclusion in Scholarly Communication : Findings from the Consultation on a Global Diamond Open Access Framework. Es recullen aquí els resultats d’una enquesta internacional que va tenir quasi 2.900 respostes de persones de 90 països (un 43% eren d’Amèrica Llatina i un altre 43% d’Europa i Amèrica del Nord) i feta amb l’objectiu de conèixer les pràctiques actuals, els reptes estructurals i les aspiracions de la comunitat que promou la comunicació acadèmica no comercial.

Els resultats de l’enquesta (clars i informatius) s’agrupen en tres blocs:

·         L'AOD en  la pràctica (rols i responsabilitats, valors, motivacions, aspiracions ...)

·         Reptes estructurals i sistèmics (falta de reconeixement i visibilitat, barreres tècniques i de capacitat, barreres d'entrada i disparitats regionals...)

·         Prioritats dels agents interessats en construir un marc global (impactes i beneficis en la comunicació acadèmica, mecanismes de suport, rol de la Unesco...)

Els enquestats van identificar cinc direccions clau per promoure l'AOD: desenvolupar marcs polítics de suport, enfortir la capacitat i infraestructures institucionals, promoure la cooperació regional, compartir pràctiques i desenvolupar eines de monitorització.

Recursos Educatius Oberts (REO-OER)

El passat 22.01 es va celebrar una interessant jornada sobre OERs organitzada pel grup de recerca Open Science Spain. La trobada tenia per objectiu reflexionar i debatre sobre l’impacte i les estratègies de futur dels recursos educatius oberts.. Hi va haver una ponència inaugural (Mapeando los REA: UNESCO) a càrrec de D. Oliva Uribe, G. Santos-Hermosa va presentar una visió de la panoràmica dels OER a Espanya, C. Valdera López va explicar experiències de OER de l’INTELF (Instituto Nacional de Tecnologías Educativas y de Formación del Profesorado) i va acabar amb una taula rodona d’experiències recursos educatius en obert a universitats espanyoles (concretament: UdL, URJC i el Grup de Repositoris de REBIUN). Els enregistrament de la jornada es pot veure des de la crònica en fa  C. Ollé i les presentacions aquí.

La European Network of Open Education Librarians (ENOEL) és una associació fundada el 2018 amb l’objectiu de fomentar l'Educació Oberta (OE), La seva missió és  maximitzar l'accés, l'ús i la reutilització dels recursos i les pràctiques educatius oberts. ENOEL organitza periòdicament els tallers Embrace the Open que tenen l’objectiu d’ajudar a bibliotecaris i altres professionals a aprendre més sobre els conceptes bàsics de l'educació oberta. El darrer va ser sobre IA i educació oberta. Els tallers són enregistrats i poden veure’s aquí

 

El moviment dels recursos educatius en obert ha agafat un fort impuls a partir de la Declaración de Dubái sobre los recursos educativos abiertos (REA). Aquesta va ser fruit d’un procés iniciat el 2019 que va consistir en sis consultes regionals (en les que hi van intervenir uns 900 participants de 91 països) i, finalment, amb el seu debat i aprovació al 3rd World Open Educational Resources Congress. El Congrés va concloure reafirmant el potencial transformador dels OER per aconseguir un accés equitatiu i inclusiu al coneixement a l'era digital i manifestant que les tecnologies emergents com la IA i les solucions obertes poden fomentar la innovació i donar solució a les dificultats lligades a les qüestions d'accés, propietat intel·lectual i sostenibilitat als bens culturals.

Mai no és tard per llegir coses interessants  

·         The brutal geography of global elite scientific research / A. Rodríguez-Pose, L. Xiang, N. Lee. LSE impact, 26.01.26 [sobre la gravetat reputacional o com la geografia de la recerca d'elit continua fermament arrelada en un petit nombre d'ubicacions].

·         Preliminary Evidence Linking Open Science to Research Integrity / T. Vines, B. Kaube, A. Day, K. Ratan. Scholarly kitchen, 28.01.26. [Hi ha relació entre les pràctiques de CO i la integritat en la recerca? Potser no però sí que les pràctiques de ciència oberta es poden entendre com a indicadors probabilístics de fiabilitat].

·         Resilience in Times of Crisis: Strengthening Open Science Against Geopolitical Pressures / Kathleen Gregory, Louise Bezuidenhout, Leiden Madtrics, 03.02.26. [Com podem protegir els avenços en CA de les pressions geopolítiques? Amb  infraestructura humana i xarxes socials, redundància d’infraestructures, preveient mals moments i amb visió global i planificació estratègica].