Ciència Oberta: ciència fiable i ajuts neerlandesos
RAND
Europe, per
encàrrec de Wellcome Trust ha publicat un extens estudi sobre confiança pública en la ciència i
fiabilitat científica que es presenta en tres informes, un revisa “l’evidència
conceptual i empírica sobre la confiança pública en la ciència i les qualitats
associades a la pràctica científica fiable”, el segon analitza com s'entén la
fiabilitat científica en el marc de les xarxes socials i el tercer i més breu
(35 p.) sintetitza els anteriors. Per una banda es fa una extensa revisió de la
bibliografia de la que es conclou que, si bé confiança en la ciència és entre
moderada i alta, per mantenir-la cal examinar els elements que composen una
pràctica científica fiable. Aquests serien expertesa, integritat,
intencionalitat, transparència i capacitat de resposta. Aquests elements d’una
recerca fiable s’expressen de forma diferent segons s’apliqui als científics, a
les institucions científics o a la ciència en general. La part dedicada a
xarxes socials examina com es pot observar la confiança o desconfiança en la
ciència a partir de les interaccions en les xarxes, com les els científics es
presenten com a fiables i els efectes d’aquests conductes. L’estudi fa nou
recomanacions de cara a reforçar la fiabilitat de la ciència i conclou que
aquesta, més que afirmar-la per autoritat, s’ha d’aconseguir demostrant com la
ciència treballa, perquè és important i a quins interessos serveix. Hi ha un bon resum aquí.
Open
Science NL ha
anunciat que aquest octubre preveu fer una convocatòria d’ajuts per a infraestructura
facilitadora de la CO. La intenció és millorar les infraestructures digitals
existents que permeten i fan avançar la ciència oberta. La convocatòria vol
donar suport tant a projectes d'infraestructures específiques per a disciplines
fins a solucions genèriques. Aquesta és la 2a vegada que es fa una convocatòria
així; té un pressupost de 17M€ i els ajuts poden ser de fins 1,7M€ per proposta. En aquesta convocatòria
es posarà més èmfasi en la col·laboració i la formació de consorcis.
Comunicació científica:
coneixements relacionats i en xarxa
Accés Obert Diamant: criteris de
qualitat i eines de suport
Alhora que les revistes obertes diamant reforcen la seva
posició dins l’ecosistema de la comunicació científica, apareix con una feblesa
la seva gestió voluntarista i poc professionalitzada. És per això que les
entitats que promouen l’OAD estan establint criteris de qualitat i eines de
suport per a que els editors de revistes resolguin problemes i dubtes. Per una
banda l’ European Diamond Capacity Hub ha definit uns criteris mínims a partir dels quals les
revistes que els compleixin poden visibilitzar-se a al portal Diamond Discovery Hub. Per l’altra DOAJ té uns criteris d’inclusió al directori que de facto estableixen
uns mínims de qualitat. DOAJ ha creat un OA Journals Toolkit que ajuda als editors de revistes a complir els criteris
OAD. Vegeu el post sobre l’ús que fa les Penn State University Libraries d’aquesta eina per
recolzar les revistes OA de la Universitat. I encara, vegeu el DOAJ Pre-Assessement Assistant que ha fet Ramazan Turgut, que en un moment audita
si una revista compleix els criteris de DOAJ.
Infraestructures
obertes: metadades obertes de finançament
La interoperabilitat i
reutilització de la informació sobre la recerca depenen de la clara
identificació dels diferents elements que la componen. Per avançar en aquesta
direcció, Barcelona Declaration on Open Research
Information i Crossref van organitzar tallers amb
persones de diferents sectors per debatre com es poden millorar les metadades obertes
de finançament. El resultat ha estat l’informe: Improving the Quality of Open Funding Metadata: A Call to Action que dona una visió general
del que són les metadades obertes de finançament, perquè són importants i les
accions concretes que cada grup d'agents pot fer per aconseguir millorar les
metadades. Del document n’hi ha una versió breu que crida a l’acció als diferents agents implicats, a
saber: editors, subministradors de sistemes d’edició, proveïdors d'infraestructures
obertes, entitats finançadores i institucions i biblioteques.
Mai no és tard per llegir coses interessants
·
Open Science 2.0: Building Understanding in an AI-Mediated World / Ashutosh Ghildiyal, Maria Machado, Gareth
Dyke. Scholarly Kitchen 14.07.26 [En el marc actual d’informació abundant i amb la IA
arreu el que es demana a la CO és més que accés a l’article, cal obertura de
metadades i altres, verificalitat ...]
·
Our System for Measuring Trust in Research is Failing. There’s a Better
Way / Jonny Coates. Katina magazine. 28.07.26
[Es fa un resum de les principals critiques
als sistemes actuals usats per determinar la qualitat d’una revista i es
proposa un enfocament nou de dos nivells: un format per senyals estàtics
(disponibilitat de codi, adhesió als principis FAIR...) i un altre de senyals
dinàmics (revisió per parells transparent, comprovacions de reproductibilitat
computacional ...)
·
From Parasitism to Symbiosis: Escaping Peer-Pressure and For-Profit
Publishers Through Diamond Open Access / C. Thomas, R. Vaucher. A: Scholarly Kitchen, 16.07.26 [La comunicació científica és un ecosistema format per
diferents nínxols, sovint extractius. Les revistes OA Diamant poden ser un
nínxol que ajudi a escapar d’aquesta dinàmica.]
·
Categorizing Open Access Business Models / Lisa Janicke Hinchliffe A: Scholarly Kitchen,
28.07.26 [L’autora agrupa els models de finançament de publicació d'articles de
revistes en accés obert en tres categories, organitzades per qui paga i què
paga: transaccionals (ex, els acords transformatius), acció col·lectiva (ex., Subscribe
to open), i subvenció (quan una institució es fa càrrec dels costos de la
revista)]
