Aquesta
setmana s’han celebrat les 5ès Jornades de Biblioteques Escolars amb
quasi 300 assistents. Ja podeu consultar els materials que s’hi van presentar i
també les seves conclusions i propostes.
D’aquestes darreres, jo destaco les
següents:
- No es
pot concebre un treball estratègic d’impuls de la lectura als centres sense
reconèixer el paper nuclear de les biblioteques escolars.
- Malgrat
les dificultats econòmiques del moment, la biblioteca necessita una persona
especialista al capdavant del projecte: amb una dedicació horària mínima, un
perfil adequat i continuïtat en el temps.
- És essencial
la col·laboració i la cooperació de les entitats relacionades amb la biblioteca
escolar. Per tant, cal impulsar l’activitat del consell assessor al Departament
d’Ensenyament, la presència de les biblioteques escolars en les comissions de
lectura pública, la constitució d’un consell d’entitats i institucions que
aglutini tots aquells que estan treballant amb les biblioteques escolars.
- És
imprescindible un conveni entre el Departament de Cultura i el Departament
d’Ensenyament per articular la col·laboració entre la biblioteca escolar i la
biblioteca pública
- El
valor de la cultura en una crisi devastadora com la que vivim és imprescindible
per a la formació d’una ciutadania responsable i crítica capaç d’afrontar els
reptes individuals i socials existents. Les biblioteques tenen un paper cabdal
i reconegut en aquesta formació
Fa
unes setmanes publicaves un apunt titulat “La biblioteca escolar: ara o
mai”. Tenint en compte el context potser
per a alguns ara no és el moment de la biblioteca escolar…
El
que ens hem de preguntar és ¿La funció de la biblioteca és consubstancial al
sistema educatiu o no? ¿Forma part de la seva essència o n’és un apèndix? Si
els valors que facilita la biblioteca són valors consubstancials amb l’educació
–i jo crec que ho són-, l’educació no pot desenvolupar-se sense tenir aquests
espai que el facilita. La biblioteca escolar facilita el domini del pensament,
la creació del jo, el desenvolupament com a persona i el creixement en un
sentit ampli. Si això no forma part del sistema educatiu, en podem prescindir;
ara, com que resulta que tot el que facilita la biblioteca és consubstancial
amb l’educació, hem de trobar una manera que aquesta pugui exercir la seva
funció.
En
realitat hi ha alguna diferència entre els objectius d’aquesta “biblioteca
funció” i els de l’escola?
Segurament
no. Com més vas comprimint l’essència, més s’assembla tot. Segurament si ho tens tot molt comprimit,
veuràs que els objectius de la “biblioteca funció” són una cara més del sistema
educatiu: aprendre a pensar, aprendre a ser tu mateix. Però sí que hi ha àmbits
en els quals la “biblioteca funció” se’n separa. L’escola té molta tendència a
intentar resoldre tota l’acció educativa per mitjà de l’educació reglada i
qualsevol objectiu de l’escola l’ha transformat en una proposta curricular.
Però l’escola va molt més enllà dels objectius curriculars. La biblioteca pot
desenvolupar alguns dels objectius del sistema que no es poden assolir per
mitjà d’un llibre de text a l’aula. De la mateixa manera que els patis no són
només l’espai indispensable per tal que els nanos passin una estona en la qual
no tenen classe, sinó que són espais de convivència, la biblioteca és un espai
on el nano es pot confrontar amb ell mateix, on el posem davant d’un entorn que
no és el seu, on li mostrem camins diversos per córrer.
Però
aquests espais que no es consideren pròpiament curriculars tenen una
consideració menor. Per tant, la desvinculació de la biblioteca amb el que és
pròpiament curricular, ¿no pot provocar que les administracions educatives se’n
desentenguin del tot?
Si
creiem que les persones han de poder ser no com els seus pares, ni com els seus
mestres ni com les societats que els han generat, sinó com ells vulguin, llavors,
que la biblioteca existeixi no és qüestionable. Només si no hi ha un
reconeixement d’aquesta troncalitat, d’aquesta necessitat i d’aquesta mancança…
Només si creiem en la cultura com a mitjà per al desenvolupament lliure de les
persones, si creiem que les persones han de poder ser no com els seus pares, ni
com els seus mestres ni com les societats que els han generat, sinó com ells
vulguin, només llavors és quan el fet que la biblioteca existeixi no és
qüestionable.
A tu
et van fer triar entre ciències o lletres? No sé si existeix la frontera de
ciències o lletres; a tu potser et poden agradar el grec i les matemàtiques. Si
tu creus que en algun moment les persones estem soles i que un món interior
ajuda, si creus en tot això i en la seva importància, com a sistema ho has de
facilitar. I això és la biblioteca. Ara, per això, a mi 30.000 volums
enquadernats amb pell de vedell i tancats amb clau no em serveixen i 100
llibres gastats però viscuts sí. Si tenim diners per tenir biblioteques amb
3.000 llibres o amb 100, això serà una cosa que vindrà després, perquè, tot i
que és evident que és millor amb 3.000 que no pas amb 100, el que importarà
serà tenir “biblioteques funció” actives.
En
el teu apunt indiques que els mecanismes de què s’ha dotat el sistema per crear
biblioteques escolars no han funcionat. De quins mecanismes s’haurien de dotar
les institucions culturals i educatives per crear un mou model de
desenvolupament de biblioteques escolars?
S’ha
de reflexionar sobre el passat. Jo tinc la sensació que el sistema educatiu
reglat i el Departament d’Ensenyament no reconeixen el fracàs dels dos intents que
han fet per desenvolupar les biblioteques escolars. Es fan un embolic sobre què
és o no és la “biblioteca funció” i a vegades li reconeix teòricament el valor
de la consubstancialitat, però després no ho materialitzen en accions
contundents. Això algú ho ha de dir.
S’ha
de reflexionar sobre el passat. És veritat que el Departament ha volgut cobrir
la funció de la biblioteca escolar. Com ho ha fet? A través dels centres de
recursos pedagògics primer i del desplegament del “puntedu” després. Si ha fet
un “puntedu” ha estat perquè els centres de recursos pedagògics no han
funcionat. I si aquests centres de recursos estan desmantellats, a la pràctica
vol dir que no serveixen per a res. Això cal analitzar-ho. Reflexionen sobre
què ha fet que aquestes experiències fessin fallida en comptes de provar de
ressuscitar el “puntedu” amb quatre duros i delegant al Col·legi de
Bibliotecaris una intervenció esporàdica.
D’acord.
Com? Quin ha de ser el primer pas?
És
difícil. El primer que caldria fer és reconèixer els errors i els fracassos. El
Departament d’Ensenyament no podrà resoldre moltes de les seves problemàtiques
ell sol. A principis del 2000 va invertir en un programari de gestió de
biblioteques mal orientat, desenvolupat per una empresa poc especialitzada,
renovant una concepció vella. Va ser un error, i agafar aquest mateix programa
i fer-ne una versió en línia a mitjans del 2000, un altre.
Després,
reconèixer el valor de la “biblioteca funció” i la seva condició de consubstancial.
L’important és si tu vols quedar o no amb els teus amics aquest cap de setmana.
Després ja veurem si mengem sardines o arròs amb llamàntol, això dependrà en
bona part dels recursos.Fa uns anys potser pensàvem que com que érem una
societat rica, també hi hauria diners per fer biblioteques escolars.
Oblida-te’n, si no hi ha convenciment, no n’hi haurà. Aquest paper fonamental
de la “biblioteca funció” no es visualitza ni tan sols a nivell orgànic en
l’estructura del Departament.
I en
tercer lloc, hi hauria d’haver una articulació d’un model més clar de la
“biblioteca funció”. Per exemple, en una “biblioteca funció” el concepte
d’ordre és molt important. Però els bibliotecaris normalment traduïm el
concepte d’ordre en una classificació. Això és erroni. La única classificació
possible no és la de la CDU. Tenir un sistema automatitzat per als quatre
llibres que tenim no és el més important. ¿Ens cal tenir un sistema
automatitzat per als quatre llibres que tenim? Probablement no, almenys de ben
segur que no és el més important.
L’altra cosa és que al 2013 tenir la biblioteca automatitzada no hauria
de ser cap problema. Que sigui tan
difícil com ho és per a un centre no es pot entendre. La idea de la CDU en
aquesta “biblioteca funció” no és important. La idea d’ordre, sí, com el
creixement personal per la lectura, o que un bé públic s’ha de retornar, però
hi ha moltes fórmules per aconseguir-ho.
L’important és que els llibres circulin.
Qui
ens pot permetre fer créixer un nano en un espai en el qual hi ha llibres que
són els seus amics? La Carme Fenoll diu que la biblioteca pública. Jo no sé si
això és suficient.
Penso
que hauríem de crear la topografia d’aquest espai que en diem “biblioteca
funció”. Què és i què no és? Quin recorregut hauria de fer aquest nano des que
entra fins que surt de l’escola? Potser hauran de participar en un club de
lectura entre els 6 i els 16 anys. Ara necessiten ser competents en anglès,
però no hi ha una sola manera. Quan érem petits teníem el mes de Maria i anàvem
els divendres a la capella; potser hem de tenir el mes de les biblioteques i
assegurar, articuladament amb el que diu la Fenoll, que com a mínim aquesta
canalla ha passat unes hores a la biblioteca. No podem fer un programa de
màxims, perquè si ens veiem incapaços de fer un programa de màxims a l’escola
no farem un programa de màxims a la pública; no és que no hi hagi recursos per
a les escoles i sí per a les biblioteques públiques. N’hi ha pocs a tot arreu.
Des
de molts centres, els responsables de les biblioteques intenten construir
aquest itinerari i accions per dur a terme la funció de la biblioteca. Però què
passa quan no disposen de la complicitat del claustre?
Aquest
és el problema: fem una acreditació. Donaríem prestigi a les biblioteques
escolars i una condició de normalitat. Fem una acreditació, un certificat que
s’atorgui a les escoles que hagin participat en no sé quin programa, que hi
hagin implicat les famílies, que hagin organitzat un voluntariat des de la
biblioteca per fer no sé què, etc. Amb l’acreditació o un reconeixement
important d’aquells que treballen en aquesta línia no provocaríem un canvi
ràpid, però almenys la tasca dels professionals de les biblioteques escolars ja
no hauria de continuar essent justificada a tots els seus companys de claustre.
Donaríem prestigi a les biblioteques escolars i una condició de normalitat. Si
no la gent que hi està treballant esdevé un militant, com els que està en
contra els toros, i això et fa sentir malament, estrany, rata de biblioteca,
etc.
També
necessitem intel·lectuals, advocats, matemàtics, etc. Una complicitat molt
forta de la societat per lluitar pels problemes individuals i que alhora són
comuns. L’èxit del sistema educatiu finlandès és que la societat dinamitza
l’educació. Aquí volem tenir els resultats de Finlàndia sense els mètodes de
Finlàndia, això és el que no rutlla. Estem preparant una societat per d’aquí a
vint anys, que serà d’una manera o d’una altra segons el que fem ara. Per
exemple, ara volem emprenedors i no hem format mai per tenir emprenedors. Volem
una societat basada en el coneixement i no posem les bases perquè el
coneixement es desenvolupi: ens oblidem d’ensenyar a tenir criteri i a
treballar amb la informació d’una manera proactiva, d’adquirir la capacitat
d’espavilar-nos, etc.
La biblioteca
escolar hauria de tenir més aliats?
La
biblioteca escolar hauria de tenir més aliats, i des del sector bibliotecari
hem de vetllar perquè no s’aposti per una visió vulgaritzada de la informació;
si ens sumem al discurs que la informació és barata, que està a internet i que
tot és gratis i vàlid, ¿com podem demanar un reconeixement d’allò que
representem? En aquest sentit, crec que el Col·legi no ha sabut posar en la
primera línia de foc la biblioteca escolar. Tenint en compte que les
biblioteques populars estan força bé, que les universitàries també i que fins i
tot la de Catalunya o les de les empreses han fet grans avenços, queda pendent
el bastió de les biblioteques escolars.
La
universitat pot tenir algun paper en la creació d’aquesta consciència
col·lectiva sobre el valor i el potencial de les biblioteques escolars?
No
ho sé. La universitat té un problema i és que està pressionada cap a
l’excel·lència i l’excel·lència es mesura en termes de recerca i el fracàs
escolar a nivell universitari importa poc. A Amèrica, on anar a la universitat
té uns costos importants, com que a una família no li és indiferent que el seu
nano perdi un any, estan més orientats a l’èxit del sistema. En la societat d’ara, que és molt interdisciplinària,
a la universitat li hauria d’interessar formar
persones que valoressin l’autoaprenentatge, que tinguessin capacitat de
comprensió i anàlisi, etc. Valors, d’altra
banda, intrínsecs a la funció de la biblioteca escolar, però avui està orientada
cap a una altra banda.
Parlant
d’interdisciplinarietat…, al sistema educatiu trobem un ensenyament primari poc
interdisciplinari i uns ensenyaments secundaris que ho són una mica més. També
amb partidaris i detractors de cadascun dels models. En paral·lel, en l’àmbit
de les biblioteques escolars concretament hi ha el debat sobre el perfil que ha
de tenir el responsable de la biblioteca escolar. Què en penses?
El
problema no és si ets mestre o ets bibliotecari, sinó que tinguis clar quina és
la teva funció. Crec que a la dècada dels anys vuitanta ens vam equivocar quan
demanàvem bibliotecaris escolars. Si l’escola ha de tenir biblioteca, també ha
de tenir bibliotecari, dèiem. I ens va passar el mateix que als pancatalanistes
amb els Països Catalans: que va acabar fent més mal que bé i generant forts
anticossos al País Valencià. En aquest cas la demanda benintencionada va blindar
el Departament, al qual no li van sortir els números (encara que sí per als
professors de gimnàstica o de música).
Ara
és important que hi hagi algú que assumeixi aquesta responsabilitat de la
“biblioteca funció” i jo diria que recuperar avui aquella reivindicació de
bibliotecaris a les escoles no té futur. És evident que és millor tenir el
Valdés a la porteria i el Puyol a la defensa, però si ens expulsen el porter,
necessitem algú que el substitueixi, perquè el que és clar és que no podem
jugar sense algú que faci la funció de protegir la porteria dels xuts del
rival.
És
clar que és molt millor treballar amb recursos, però això passa en tots els
àmbits. Si tu mires el que hi ha, pots decidir deixar-ho estar o mirar de fer
alguna cosa amb el que tens, si realment creus que allò és imprescindible. No
estic dient que la gent hagi de fer voluntarisme, jo sóc d’una generació que
l’hem pagat molt car el voluntarisme. Ara bé, cal fer coses perquè ens estem
jugant la creació del que fa la diferència: una nació de ciutadans o una nació
de súbdits, tenir una societat capaç de créixer i de desenvolupar-se, o no. I
cal actuar tenint present que quan en Puyol faci de porter, com que no en sap,
imitarà els moviments que aparentment fa el Valdés, encara que potser no siguin
els més importants. El Departament no se’n sortirà fins que no tingui una visió
exterior dels seus problemes. De tant en tant hi hauria d’haver bibliotecaris i
informàtics que poguessin orientar sobre les línies d’acció prioritàries, per
tal que els centres no imitin els gestos dels bibliotecaris o els informàtics.
El
teu apunt es titula “Les biblioteques escolars: ara o mai”. Si no són ara, no
seran mai?
Ara
és un moment clau; potser sempre ho sembla que el moment que vivim és transcendental.
Però ara és clar que el món on la informació es difonia a través de la impremta
desapareixerà. En aquest procés de canvi, canviaran algunes normes i de la
mateixa manera que la biblioteca pública i la biblioteca universitària han
guanyat la confiança de bona part de la ciutadania els darrers vint o trenta
anys, quina confiança podrà guanyar la biblioteca escolar demà si no té passat?
Si no som capaços de defensar aquest espai, que és l’espai de la “biblioteca
funció” i de la lectura, per a la formació de l’individu, per donar confiança,
per créixer, per crear la teva consciència i la teva autoconsciència, per
imaginar altres mons, per ser capaços d’estar sol, d’interrogar-nos, etc.,
anirem cap al fast food, la solució a curt termini i esporàdica, mancada de
visió integral, i formarem persones fràgils, amb poca autoconsciència,
autoreflexió i empatia.
