Al darrer número de la revista D-Lib s’hi publica un article sobr ecom ‘omplir’ els dipòsits electrònics. El títol és clar: “Carrots and sticks: some ideas on how to create a successful institutional repository” i el signen Miguel Ferreira, Ana Alice Baptista, Eloy Rodrigues i Ricardo Saraiva, els quatre de la Universitat do Minho, universitat que ha destacat de forma clara (almenys en l’Europa continental) en la construcció d’un dipòsit d’èxit. El trobareu a: D-Lib, 14(08)1/2.
http://www.dlib.org/dlib/january08/ferreira/01ferreira.html , consultat: 22.01.08. L’article explica el procés d’implementació del dipòsit de la universitat do Minho (enginyosament anomenat RepositoriUM) el 2003 i del seu primer any de funcionament (2004). Al final del primer any de funcionament, i malgrat que RepositoriUM funcionava bé i que se n’havia fet propaganda, els responsables van considerar que el ritme al que s’omplia el dipòsit no era satisfactori i van estar pensant formes de com canviar la tendència.
De la recerca de literatura i de la pròpia experiència van concloure que el motiu que arreu retardava que els dipòsits s’omplissin era la inèrcia i van construir una estratègia basada en 4 accions:
Fer una pla promocional per al dipòsit
2. Crear serveis de valor afegit per als autors
3. Implicar-se més a nivell internacional en l’Accés Obert
4. Definir una política d’auto-arxivatge i reforçar-la creant incentius financers que facilitessin el fet d’omplir el dipòsits
A l’article torbareu les explicacions de què van fer per a cada acció i els resultats que van tenir. Al gra, però. L’acció que va resultar determinant és la de del ‘basto i les pastanagues’ de combinar l’obligació amb incentius financers.
Vides paral·leles? Amb qui? Potser una mica amb tots els dipòsits i concretament amb els fets a Catalunya. TDX http://www.tesisenxarxa.net/ és (en anys Internet) quasi centenari. Va gestar-se el segle passat i ha assolit un bon nivell de ser omplert, però no pas els nivells que hom podria esperar. Recercat http://www.recercat.net/ (un infant en comparació de TDX) és prou ‘antic’ com per considerar-lo consolidat i, en canvi, el seu nivell de ple no es pot pas considerar satisfactori. Mesures insuficients de promoció? Insuficients serveis de valor afegit? Poca participació en el moviment OA internacional? O, en canvi, com el cas portuguès sembla indicar absència de polítiques proactives de les institucions incentivades per algun tipus de mesura?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada