Llegir o no llegir: un tema amb conseqüències nacionals

A vegades intento ser imaginatiu amb els títols del blog, però en aquest cas no cal i amb una traducció n’hi ha prou. La National Endowment for the Arts ha publicat (nov. 2007) l’informe “To read or not to read: a question of national consecuence”. Són 93 pàgines fàcils de llegir i clares d’entendre. Com molt informes fets als EUA, val la pena clavar-hi un cop d’ull per veure com es pot fer un informe: un prefaci de 2 p. que resumeix el que l’informe pretenia i el que aporta, un sumari executiu de 15 p. on s’exposen les troballes bàsiques i 75 p. en el que les afirmacions del resum executiu es desenvolupen i argumenten. L’informe té tres parts: l’hàbit de la lectura baixa entre els nord-americans, les habilitats lectores s’erosionen, i, aquestes dues tendències descendents tenen serioses implicacions cíviques, socials, culturals i econòmiques. Troballes o conclusions de la part 1, ‘els americans llegeixen menys’:

• Els adults joves (entre 18 i 24 anys) llegeixen menys que fa uns anys
• Idem pel que fa als adolescents
• Els adolescents i els adults joves són els grups d’edat que destinen menys temps a la lectura
• La lectura és una activitat que cada vegada es fa més conjuntament amb una altra activitat
• Les famílies nord-americanes gasten menys en llibres

Troballes o conclusions de la part 2, ‘els americans llegeixen menys bé’ :

• Les capacitats lectores dels joves de 17 anys baixen
• Els nivells de competència lectora en adults estan estabilitzats o descendeixen
• La lectura per plaer es correlaciona altament amb l’èxit acadèmic

Troballes o conclusions de la part 3, ‘el descens de la lectura te implicacions cíviques, socials, culturals i econòmiques’ :

• Els empleadors destaquen les habilitats lectores i d’escriptura entre les principals deficiències dels treballadors que contracten
• Els bons lectors tenen en general feines millor retribuïdes
• Les persones amb menor competència lectora tenen menys oportunitats de desenvolupament professional
• Els bons lectors juguen un paper crucial en l’enriquiment de la vida cultural i civil
• Les persones amb millors competències lectores són més actius en voluntariat
• Les persones amb competències lectores pitjors tenen més possibilitat d’estar a l’atur.

Molt directe (molt nord-americà) pel nostre gust, per la nostra forma polida de dir les coses. Però, segurament millor ser directe i clar. Parlant amb bibliotecaris amb responsabilitats en la biblioteca pública, no he trobat que tinguin una resposta clara a la pregunta de perquè la societat amb les biblioteques promou la lectura i no en canvi, per exemple, la papiroflèxia. Bé, doncs, és això, la lectura té una alta correlació amb el benestar material i espiritual de les persones (en aquest ordre?). I la papiroflèxia no? Doncs, segurament també, però menys i per a menys persones.