dimecres, 15 d’abril de 2009

El mercat de l’automatització de biblioteques el 2009

De fa anys espero l’1 d’abril per veure com analitza el mercat de l’automatització de biblioteques el Library Journal. Ho han fet diferents autors, i darrerament ho fa Marshall Breeding. De l’anàlisi del 2008 ens en vam fer ressò aquí ara farà un any.

El d’enguany (del LJ de l’1 abril), duu per títol: “Investing in The Future: Automation Marketplace 2009: Pressing onward in an uncertain economy, many industry players are adding staff and expanding development”.

De l’any, l’autor destaca que malgrat la mala situació econòmica, les biblioteques continuen gastant en automatització, però sembla que ho fan amb certa prudència. Les tendències sembles ser:

  • Increment de l’ús del SaaS (Software as a Service) [per rebaixar despeses] i dels APIs [per incrementar independència dels proveïdors],
  • El mercat ja no està dominat pels ILSs tradicionals, sinó per productes nous (ERMs, link solvers....)
  • Les biblioteques semblen reluctants a abandonar els sistemes ILS ‘vells’ i s’esperen tant com poden a canviar-los.

Amb més detall:

  • Creixement del sector. Moltes companyies incrementen personal (Ex Libris, Innovative, Serials Solutions...) i no hi ha hagut cap fusió de companyies com les de 2005-07 que van afectar Sirsi/Dynix i Endeavor / Ex Libris.
  • Els diners apreten. Les pressions financeres forcen a algunes biblioteques a acceptar alternatives menys tradicionals per a l’automatització, com l’opció SaaS o l’automatització en consorci.
  • El contingut e- és el conductor. Especialment en biblioteques universitàries que continuen volen treure el màxim profit dels recursos electrònics que tenen. Per això el mercat és actiu en opcions d’automatització altres que els tradicionals sistemes integrats (ILS): gestors d’enllaços (com SFX d’Ex Libris), gestors de recursos e- (ERM’s) (com el de Serial Solutions), cerques federades, eines de descoberta...
  • Anar junts i remotament. És el que fan les biblioteques escolars (allà on n’hi ha, és clar, que no pas a casa nostra), substituint opcions basades en PC per altres en línia i de solucions per a escoles aïllades a opcions conjuntes per a les biblioteques d’un districte escolar, per exemple.
  • Sistemes Oberts. No del tot, però tendint-hi. Amb les empreses oferint APIs que permeten a les biblioteques a fer aplicacions sense tenir el codi font, amb sistemes open source en expansió (Koha per a biblioteques i Evergreen per a consorcis), amb empreses que ofereixen instal·lar i mantenir sistemes de codi lliure...
  • Més funcionalitats. Les interfícies de les biblioteques s’havien quedat clarament enrera. Les empreses van respondre-hi amb nous productes com AquaBrowser, Primo o Encore i enguany el mercat continua oferint-nos novetats. Per exemple el programa de codi lliure VuFind que podeu veure aplicat al catàleg col·lectiu de les biblioteques universitàries de Minnesota (MnPALS Plus) o el que sembla estar tenint molt impacte, el Summon de Serials Solutions que promet una cerca a la manera de Google que unifiqui tots els recursos als que té accés la biblioteca.
  • Compres de companyies. A destacar els moviments en els darrers anys de compres de companyies i de productes d’OCLC (content.dm i Sunrise, p. ex.) i de Bowker / ProQuest (inversions al meu estimat LibrayThing sumades a la propietat d’AquaBrowser, Serials Solutions i Syndetic).

Addicionalment i trobareu:

  • Una explicació sobre el què és el SaaS
  • Els perfils de les diferents companyies del sector on es poden veure els sectors en els que cada empresa és més forta i les principals vendes que ha fet aquels any (veure la menció al CBUC a l’apartat d’Innovative).
  • Taula dels sistemes venuts en els darrers 3 anys i nombre total d’instal·lacions (en ordre per nombre d’instal·lacions: Aleph 500 amb 2.199 i voyager amb 1.243, les dos d’Ex Libris, seguit de Millennium d’Innovative, Uniconn/Symphony de Sirsi/Dynix i Virtua de VTLS.
  • Taula de sustemes per a biblioteques escolars i biblioteques especialsTaula per a ‘nous productes’ com: interfícies de descoberta (amb AquaBrowser com a leader) , gestors d’enllaços (amb SFX al davant) ,gestors de recursos e- o ERM’s (el de Serials Solutions al capdemunt de la llista), cerques federades (MetaLib com a més comprat), gestors de continguts (DigiTool com a primer de la llista)...

I el de la foto, és en M. Breeding, of course.