Iniciatives culturals digitals a Catalunya

Ja és consultable l’informe Pla de Digitalització de la Cultura a Catalunya : informe diagnòstic. Informe fet per l’empresa Doctodata.

L’informe va ser presentat a la jornada Digitalització de la Cultura a Catalunya (18 de març de 2009) i de forma resumida va ser exposat per Antoni Rendé i el fitxer de la seva exposició és també consultable.

Començaré el resum d’aquest informe per una obvietat que és la de ressaltar l’enorme importància de tenir informes com el que s’ha elaborat per encàrrec de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de a Informació (del Dep. de Governació) i de la de Cultura (del Dep. de Cultura). Tenir un retrat de la situació a Catalunya respecte iniciatives de digitalització que s’emmarquin en l’àmbit de la cultura és el que permet fer-se una idea d’on som i determinar polítiques de cap on anar.

Com que l’informe és en català, els interessats en el seu contingut el podran fullejar amb facilitat (cosa que recomano fer). Comença amb un apartat molt interessant (i de quasi obligada lectura) sobre les polítiques, directrius, acords i plans sobre la digitalizació a Europa (p. 8-13), Espanya (14-15) i Catalunya (p. 16-17). Pel nombre de pàgines de cada capítol hom pot veure que el tema ha preocupat més a Europa que aquí. Observeu també que la darrera acció que se cita del govern català data del 2005.

El capítol 3r és la part substancial de l’informe (de la p. 18 a la 99) i relaciona de forma distribuïda per àmbits les iniciatives de digitalització que s’han donat o es donen a Catalunya. Els apartats són:

• Biblioteques. És l’apartat més extens de l’informe (p. 19-53), cosa que reflecteix que les biblioteques són les entitats que apostat amb més fora i més aviat per posar a Internet els seus continguts. En aquest apartat (i en canvi no en altres) es fa una menció d’alguns dels projectes mundials més emblemàtics en l’àmbit de digitalitació de continguts de biblioteques.
• Arxius. El segon apartat en extensió. S’hi relaciones iniciatives als arxius de la Generalitat, als de l’estat a Catalunya, a arxius locals i a arxius privats. Sorprèn que les iniciatives mencionades rarament porten associades una adreça d’Internet, d’on sembla deduir-se que les imatges digitals no són accessibles.
• Museus. Es relacionen (p. 71-77) iniciatives que en aquest àmbit semblen ser molt diverses i aïllades, segurament degut a la natura dels objectes que conserven els museus. S’exposen els plans dels museus de la Generalitat d’implementar el programari MuseumPlus.
• Premsa (p. 78-88).
• Editorials (p. 89-93).
• Arxius àudiovisuals (p. 94-99).

El capítol 4rt (p. 100-113) analitza les fons de finançament dels projectes anteriorment esmentats i se’n desprèn que els ajuts de la Generalitat han estat pocs i que s’han concentrat de forma majoritària als mitjans de comunicació.

Es de molt interès que l’informi inclogui un capítol, el 5è (p. 114-121) dedicat a les empreses del sector. Aquestes sembles ser poques i petites i el motiu sembla atribuir-se a l’escassa demanda. [Que lluny que em sembla aquell any 2.000 quan en Jaume Miranda, director de l’ICC, proposava que el govern de la Generalitat financés iniciatives de digitalització amb la intenció no només de ser a la xarxa, sinó d’incentivar la creació d’empreses catalanes orientades a un mercat clarament amb futur. El que ha passat és que la feina de digitalització més portant de les que s’estan fent a Espanya, les que fa Google, no les fa cap empresa catalana.]

Els materials de jornada estan disponibles a la pàgina web de la Subdirecció General de Biblioteques Direcció General de Cooperació Cultural Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació on s’hi poden trobar també les “Pautes i recomanacions per a l'elaboració d'un projecte de digitalització” elaborades també per Doctodata.

Uns pocs i breus comentaris personals:

• Més que lloable l’informe, com ja he dit, criticable la dilació en la seva publicació. Apareix l’abril del 2009, té data del maig del 2008 i les dades són del 2007.
• Res en contra de l’ambició, però el títol no és que prometi i no doni, és que no s’ajusta al que es fa. En lloc s’explica que hi hagi un “Pla de Digitalització de la Cultura a Catalunya” ni ho he sabut trobar a Internet. L’informe és una relació d’iniciatives de digitalització que en l’àmbit cultural tenen lloc a Catalunya. Ja està be, però és això, ni menys ni més.
• L’informe apunta a voler ensenyar algunes tendències intenacionals en digitalització. Ni em sembla complet ni encertat. Es fa per a biblioteques i arxius i prou i només es detallen les iniciatives mediàtiques i no en canvi les que moltes institucions van fent de forma modesta, callada, laboriosa i pacient, algunes de les quals es poden veure a Flickr commons que podeu etiquetar i comentar, i que com exemple us recomano visitar les de la George Eastman House.