dijous, 11 de juny de 2009

Ecologia i informació

És fantàstic trobar llibres amens que et permeten entendre temes dels que has sentit a parlar molt i dels que entens molt poc. Jo n’he enteses més d’una llegint alguns dels 27 llibres (segons el CCUC) de Manuel Ludevid. El primer que li vaig llegir va ser fa molt de temps i era sobre innovació. M’hi va dur l’amor i l’admiració de cosí, però a partir d’aquell acte de fe, sóc un seguidor seu per causes objectives.

Amb ganes d’aprendre (i gaudint dels privilegis del parentiu) em vaig llegir la versió ‘pre-print’ del darrer "La respuesta ambiental. Estrategias económicas y sociales" editat per Editorial ARESTA.

Demà 11 de juny el presenten a l'IDEC, (C/ Balmes 132-134, cantonada Rosselló) a les 7 del vespre. Parlaran Joan Subirats, Àngel Pes i Antoni Abad, un triplet de pes que avala la vàlua de l’autor.

De què tracta el llibre? De les mesures econòmiques i socials que es poden prendre per fer front als problemes ambientals de la nostra societat. Són 151 pàgines (que es llegeixen la mar de be) dividides en 7 capítols:

  • El 1r on es planteja el tema: la relació que hi ha entre medi ambient i sistema productiu
  • El 2n sobre la relació entre creixement econòmic i medi ambient
  • El 3r (potser el central del llibre) i el 4rt on es descriuen les 6 tipus de mesures o respostes possibles per fer front als reptes del canvi ambiental
  • El 5è sobre la percepció social del problema medi ambiental
  • El 6è sobre un element essencial pel canvi: el lideratge polític
  • El 7è amb 10 conselsl pràctics

No resumeixo més el llibre però el recomano perquè, a més d’amè i formatiu, a mi m’ha permès reflexionar sobre l’ecologia del recurs natural del que vivim els bibliotecaris. S’admet que la capacitat innovadora d’una societat és la garantia del seu benestar econòmic, però en Manel m’explicava que l’increment de la població, els desequilibris territorials i una economia poc ‘ambientalitzada’ farà que la riquesa dels estat depengui també de disposar d’alguns recursos naturals. Està essent el cas del gas per a Rússia i pot ser-ho l'aigua pels països que en tinguin per revendre.

I la informació? La informació també es un recurs natural i la seva possessió contribueix de forma directa i indirecta a la riquesa d’un país. De forma directa com ho mostren les grans editorials científico-tècniques nascudes de gestionar informació impresa a la manera tradicional. De forma indirecta com ho mostra l’interès (real) en millorar l'educació que tenen els països amb les idees més clares respecte les fonts del creixement econòmic.

Curiós recurs la informació. L’únic –dic jo- el consum del qual no causa danys ecològics.

Potser haurem de tenir cura amb l’aigua que consumim o amb els boscos que tallem, però no pas amb la informació que gastem. A més ús d’informació, més felicitat, més saviesa i més benestar.