dilluns, 29 de juny de 2009

Fomentar la lectura

“I ser retardat en el llenguatge és una de les calamitats més extremes per als éssers humans, ja que només a través del llenguatge ens iniciem en el nostre estat humà i en la cultura, ens comuniquem lliurement amb els altres, adquirim i compartim informació. Si no podem fer això quedarem estranyament discapacitats i impedits, siguin quins siguin els nostres desitjos, les nostres obstinacions o les nostres capacitats innates. I, de fet, podem ser tant poc capaços d’adonar-nos de les nostres capacitats intel·lectuals que pot semblar que siguem retardats mentals”

La cita m’impacta per la seva contundència. És d’Oliver Sacks, del seu llibre ‘Veig una veu’, publicat en català el 1996 per Proa però que em cau ara a les mans deixat per la Mònica.

Definim les biblioteques com a entitats que proporcionen informació, però abans que això (o al mateix temps que això) son organitzacions que fomenten la lectura, que faciliten que usem i ens endinsem en el llenguatge escrit, una eina constitutiva de la nostra personalitat.

Una bona manera de fer-ho és mostrar com la lectura es pot relacionar amb totes les nostres activitats (formatives, d’oci o laborals) i, en aquest sentit, magnífica la idea de la xarxa de les Biblioteques de Barcelona amb el bloc Grec 09 a les Biblioteques de Barcelona.

Magnífica la idea perquè relaciona cultura amb cultura i mostra com el que veiem o sentim en forma d’espectacle pot ser reviscut amb els llibres i altres documents de les biblioteques. De cada obra del Grec en fan un breu resum i:

  • Dóna enllaços del catàleg de l’obra o d’obres relacionades
  • Ofereix el programa Grec 2009 (ai! Que `poc hi anirem enguany)
  • Ofereix enllaços a la Web de la companyia o similars i a un vídeo al Canal Grec del Youtube

En un context en el que la informació cada vegada és més present a la xarxa, el paper de les biblioteques serà menys el de recolzar físicament (amb edificis) i més el de mostrar als ciutadans valors socials. El blog de les BB mostraria que la cultura és un continu, prendria el valor d’una activitat cultural molt prestigiada (el Grec) per incorporar-la a la biblitoeca.

Si no m’erro, aquesta és la idea que trobo a La biblioteca ubiqua: “La Biblioteca esdevé el principal paradigma d’aquests valors ciutadans, i que ens reconforten en temps dolents. La Biblioteca també com a element terapèutic, i també com a element amb una certa ubiqüitat, entesa aquí com a punt on conflueixen tots els valors de la ciutat.”

La trobareu com entrada recent del blog [bauen] biblioteques i arquitectura que recomano llegir (malgrat jo ho faci menys del que no voldria). Hi llegeixo també les trifulques del blogaire a propòsit de la informació que se’ns acumula a casa i que acabem llençant.

Les sento com a meves en aquest cap de setmana en que he estat remenant armaris i calaixos per acabar decidint quines de les coses que hi guardo acabaran a la brossa i quines a nous armaris i calaixos. Sempre he estat proustià amb els objectes: mentre el tinguis, l’objecte tindrà la capacitat evocadora de dur-te de nou al passat.

I poder recordar vívidament el passat, no és el que més ens aproxima a l’eterna joventut?

1 comentari:

Daniel Gil Solés ha dit...

Lluís,
qué bé has exemplificat el que volia dir amb la biblioteca ubiqua, entesa com a un agregador i amplificador de qualitat de tot allò que s'esdevé a la ciutat, i la cultura és un valor de social i ciutadà. Si fins ara es fan biblioteques físiques amb una finalitat clara, la de suport i accés a la informació, ara caldrà repensar-les i fer aquests edificis per a mostrar i encabir tots aquests valors socials. I penso que aquest és un dels futurs de la professió.