dimarts, 21 de juliol de 2009

Les diverses cares dels mites

Pels de la meva generació i orientació sexual, el mite eròtic per excel·lència va ser la Brigitte Bardot. Tant va ser així que la senyora va ser coneguda per les sigles del seu nom: BB. Avui les sigles BB porten el camí de significar un altre mite, el de les realitzacions culturals de l’Ajuntament de Barcelona.

A a pàgina d’informació institucional del Consorci de biblioteques de Barcelona

s’hi pot trobar el Pla de biblioteques de Barcelona 1998-2010, pla del que se n’ha celebrat el 10è aniversari. La Memòria 2008 és un document de 66 p. que permet fer-se una idea de les realitzacions de les BB en aquests anys i valorar el fet fins ara i el que pot faltar per fer. La meva opinió és que el camí d’aquests 10 anys de les BB té alguns encerts esperables, alguns encerts meritosos i algunes febleses notables. Examinem-los.

Els encerts esperables han estat dos: la millora de les biblioteques i l’increment d’usos.

  • Biblioteques. S’han fet 16 biblioteques noves i se n’han ampliat 7. actualment hi ha 34 biblioteques en funcionament amb un total de quasi 45.000m2, espai que multiplica per 4 el disponible el 1998 (l’evolució de m2 cada 1.000 habitants ha estat de 7,33 el 1998 a 26,69 el 2008). Paral·lelament s’han ampliat els horaris i les col·leccions.
  • Usos. Les BB han tingut 5,7M de visites el 208, quasi 4 vegades més que les que van tenir el 1998. La mitjana de visites habitant ha estat de 3,5 el 2008 (va ser de 0,9 el 1998). Els ciutadans amb carnet de biblioteca són 663.647 (un 41% de la població de la ciutat) i la mitjana de visites per inscrit es de 8,7. S’han deixat en préstec 4.336.236 documents (= 2,66 documents/habitant o 6,5 documents/persona amb carnet).

Perquè eren esperables els encerts? La situacio de les BB el 1998 era –segons la memòria- de ‘notable precarietat’. L’actuació més obvia era fer biblioteques (i se n’han fet), i la conseqüència derivada de l’increment d’espais (acompanyat d’una millora dels serveis i de les col·leccions) ha estat l’augment de visitants i d’usos. Que la direcció de les actuacions fos l’esperada no li treu mèrits. La despesa de funcionament del 2008 de les BB és de 22,5M€ (13,83 e/habitant) que paguen l’ajuntament (un 60%) i la Diputació de Barcelona (el 40% restant).

Els encerts que tenen mèrit per no ser obvis han estat també dos: les activitats ‘no clàssiques’ i l’haver situat les biblioteques en una posició central en la vida cultural de la ciutat.

  • Activitats ‘no clàssiques’. Les activitats pròpies o nuclears o bàsiques de les biblioteques só les d’oferir llibres i equivalents (i espais on usar-los). Les BB han fet una aposta forta per les activitats de promoció de la lectura i l’alfabetització informacional. El 2008 han fet 2.211 activitats culturals a les que hi ha assistit quasi 70.000 persones.
  • Posició central en la vida cultural de la ciutat. El carnet de les BB es una porta a avantatges culturals. Des de fa temps amb els espectacles del Grec i de mica en mica amb altres activitats culturals, comprar una entrada ensenyant el carnet BB significa un descompte substancial. Jo tinc amics que sense ser usuaris de les biblioteques (i si consumidors culturals actius) s’han tret el carnet BB per tenir descomptes a obres de teatre, concerts, etc..

Perquè tenen mèrit aquests encerts? Justament perquè no eren obvis. La biblioteca clàssica ha evolucionat i als seus serveis ‘tradicionals’ n’hi ha afegit de nous. Cal tenir una idea de què volem que siguin les biblioteques a més de llocs que fomenten la lectura. Fa uns anys semblava que les biblioteques municipals podien ser centres d’informació municipal i no ha estat així. En canvi les BB han sabut exposar una idea de biblioteca en la que aquesta és una irradiadora de cultura. Ho ha fet amb unes campanyes intensives de publicitat i no regatejant esforços en la tria de temes o de persones dels actes que organitzen. Bé està i n’han tingut el premi. Després de debats teòrics sobre el carnet cultural, el de les BB s’ha convertit en el carnet cultural de facto. Bé està també pel que suposa de reforç i de prestigi de les biblioteques (fins i tot per les que no són de Barcelona)

Les febleses notables són al meu entendre tres: les col·leccions, la informació electrònica i la biblioteca central

  • Col·leccions. Bé esta complementar el model clàssic de la biblioteca amb serveis i activitats addicionals, però la funció de la biblioteca és proporcionar informació (i espais i eines per usar-la). La informació en la forma de llibres, vídeos, CDs és fonamental i la col·lecció de les BB (i la de la resta de biblioteques municipals) és pobre i insuficient. No hi ha pal·liatius ni ens hem de refugiar en estadístiques equívoques. La prova del cotó que proposo a qualsevol és la següent: definiu un àmbit temàtic qualsevol en el que sigueu mínimament competents (a nivell d’afeccionats, no pas a nivell d’experts), aneu a qualsevol BB i mireu els prestatges o fins i tot el catàleg. Avanço el resultat: la biblioteca (o les BB en el seu conjunt) acaba tenint menys del tema que un ‘afeccionadillo’. Error de bulto aquest que es basa no tant en pressupostos insuficients com en una política de compres feta ara fa 20 anys i pensada per atreure públic a la biblioteca a qualsevol preu.
  • Informació electrònica. El mateix que l’anterior en format electrònic. Les biblioteques municipals van saber incorporar els nous formats d’informació (vídeos i CDs), però s’han quedat a les portes de la informació digital. Aquesta avui quasi no és present a les BB i el greu no és tant que no hi sigui per cost, sinó que hom té la impressió de que no hi és per manca d’una visió moderna i imaginativa del que la biblioteca és o ha de ser. Per més INRI, la informació electrònica omple avui els espais buit en col·leccions que no vam saber/poder omplir ahir [Que ho preguntin sinó a les biblioteques universitàries. A Portugal la mitjana de subscripció de revistes era d’uns 1.000 títols per biblioteca; avui és d’uns 10.000 títols en versió electrònica gràcies a les compres consorciades].
  • Biblioteca central. No em refereixo al projecte de biblioteca provincial (projecte cada vegada menys creïble a mesura que passen els dies i les legislatures) sinó a la manca d’una biblioteca central al centre de Barcelona. Els humans vivim de mites i les biblioteques no s’escapen d’aquesta norma. El prestigi les biblioteques se l’han guanyat dels serveis eficients que ofereixen als usuaris, però també de la imatge que tenen entre els no usuaris. I els no usuaris no es fan cap imatge del que no veuen. A la província de Barcelona abans del 1998 s’havien fet grans biblioteques, però eren poc conegudes perquè no n’hi havia a Barcelona. Barcelona no ha fet biblioteques millors que les fetes a Terrassa o Sant Feliu o a Mataró, però les ha fet allà on la gent les veu més: al centre de Catalunya. Similarment la imatge de les BB no acabarà de millorar (entre els no usuaris) sense una biblioteca singular allà n pugui ser vista allà on la gent veu més les coses: al centre de la ciutat. No cal que sigui ‘la’ biblioteca provincial, però ha de ser un equipament bibliotecari emblemàtic i singular (i central).

Pels que vagin per nota, més informació sobre els propòsits de les BB enguany al Pla d’acció 2009.

p.d. Dedicat a l’Anna, que dient-me que es llegeix aquest blog m’ha animat a fer feina i a escriure aquesta entrada.

5 comentaris:

Robert ha dit...

un gran post i unes cames a l'alçada...

Anònim ha dit...

En l'entorn actual i entre el jovent BB tambè vol dir blackberry.....

Podriem parlar que la BB es troba a les BB consultant el seu correu amb una BB??

Segurament no, perque la BB no haurà trepitjat mai cap de les BB i segurament no sabrà ni que es una BB.....

Lluís Anglada ha dit...

Pot ser que la BB consulti el correu amb una BB. Segurament no ho faci des dalguna de les BB, però això no vol dir que no recolzi les biblioteques. Les biblioteques les usen qui tenen menys mitjans. Qui en tenen més les usen menys, però no sembre els que les usen més les recolzen més ni ens que les usen menys les recolzen menys (vegeu: http://bdig.blogspot.com/2008/09/aprendiendo-de-lakoff-quin-apoya-las.html i http://bdig.blogspot.com/2008/10/segmentar-el-mercado.html)

Per cert, en BO (Barak Obama) és un gran consultador de correu amb BB i segurament seria un gran recolzador de les BB. Les biblioteques, per l'accés democratic a la informació que donen, són als EUA un dels fonaments de la seva democràcia.

p.d. Jo em vaig enamorar de la BB a 1a vista quan en vaig veure una als Estats Units, però llavors no n'hi havien a Europa i quan n'hi van haver, calia tenir un contracte d'empresa. Per dir-hi clar i ras, he fet tard per tenir la BB.

teresa ha dit...

- Estic d'acord amb tot que dius. El Corte Inglés de la plaça Catalunya, de Barcelona el coneix moltíssima gent d'arreu del món.

- Afegiria que, en la meva opinió, aquestes "febleses" ANIRAN ESFUMANT-SE, perquè els responsables de crear-les i mantenir-les, s'adonaran de la profunda i sana petjada que deixen els serveis bibliotecaris en la societat. I amb el nou FINANÇAMENT...

- Què significa per a tu "al centre de Catalunya"?
Tan de bo creixin i es desenvolupin les biblioteques públiques per tot el territori.

Anònim ha dit...

"Al centre de Catalunya" no és una expressió encertada per descriure la idea. Vull dir que, a nivell d'imatge, ens cal tenir biblioteques potents allà on la gent les vegi més (tant els que les usen com els que no les usen). Evidentment, a nivel d'ús ens cal tenir biblioteques potents allà on la gent les pugui usar (és a dir, a tot el territori.

L. Anglada