dilluns, 27 de juliol de 2009

Com seran les revistes del futur?

La dècada dels 90 va estar plena de prediccions de com serien les revistes del futur, quan fossin totes digitals i no estiguessin lligades als paradigmes de l’era impresa sota els quals van néixer. Totes les prediccions (o quasi totes) tenien sentit, però cap (o quasi cap) es van complir. L’eclosió de l’ús de les revistes digitals s’ha fet aquesta primera dècada del S. XXI i ha estat en base una innovació més econòmica que tecnològica: la compra consorciada ha canviat l’univers de l’estudiós que ha passat de disposar-ne unes quantes a tenir-les quasi totes a l’abast.

Les revistes es consulten més en pdf que en html (malgrat l’ús d’enllaços que permet aquest darrer) i les revistes continuen essent agrupacions d’articles redactats de forma seqüencial que surten en una periodicitat predeterminada.

No sempre serà així, segur. Quins seran els canvis i quan s’esdevindran continuarà essent motiu de literatura.

De moment, aquest final de juliol en porta dues noticies que poden significar alguna canvi significatiu, el primer (potser) com a cant de difunts de la revista impresa i el segon (potser) com a preludi del naixement de la revista autènticament digital.

Del primer me n’assabento per una informació que fa circular l’inesgotable Tomàs Baiget i té per protagonista l’ACS. L’American Chemical Society (ACS) és una de les editorials científiques més prestigioses malgrat els títols que publica són una trentena i estan lluny dels prop de dos milers de Elsevier, Wiley o Taylor&Francis. Les publicacions de l’ACS són indispensables per tothom qui vulgui estar al dia en investigació química i han suposat a la societat grans beneficis econòmics que no han pas disminuït en l’era digital. L’ACS, malgrat ser una societat sense afany de lucre –juntament amb la IEEE- una de les polítiques econòmiques més agressives de les editorials científiques actuals.

En una nota de premsa de 17 de juliol, l’ACS anuncia canvis importants en la publicació de les seves revistes. En resum, i com intent de potser deixar d’imprimir les revistes, de forma immediata 33 dels seus 36 títols de revistes seguiran imprimint-se en paper, però en un format condensat en el que cada 2 pàgines tradicionals passaran a ser 1 pàgina apaisada. El format condensat ja és el que molts investigadors solen triar per imprimir articles en pdf, per estalviar costos d'impressora i paper, i per a que ocupi menys.

Del segon me n’informa en Joan i es refereix en aquest cas a Elsevier. Aquesta és de ben segur la principal empresa editora de revistes científiques i ha estat citada sovint com a exemple dels guanys que algunes empreses poden treure de la gestió i difusió del coneixement. Elsevier ja era una editorial gran i ho va ser més amb la compra de petites editorials entre les quals Academic Press. Es va fer gran editant revistes i ara aposta fort per l’edició de llibres e- i amb Scopus,

una alternativa al monopoli del Web of Science de l’ISI.

En una nota de premsa de 20 de juliol, Elsevier anuncia el naixement dels “articles del futur”.

L’article del futur és el nom d’un projecte que vol redefinir la forma dels articles científics electrònics i aprofitar al màxim les capacitats del món digital. Diu la nota que la característica clau dels prototips és que ja no es fa una presentació seqüencial del text sinó jeràrquica. Això permet que els lectors puguin accedir al contingut de la informació per allà on pugui interessar-los més. Altres novetats (que poden veure’s a Cell beta prototypes) serien, entre altres: un resum gràfic de l’article, uns titulars que ressalten els resultats clau de l’article, integració d’àudio i vídeo, una secció que dóna els detalls que permeten replicar l’experiment...

Sobre prediccions però, dir que la meva passió per l’imprès em va fer recollir fa uns dies la publicació de F.W. Lancaster “La publicació electrònica en xarxa dels resultats de la recerca acadèmica” (edició de l’Escola de Biblioteconomia i Documentació de 1995). El fulletó exposa els resultats d’un estudi del professor Lancaster en el que preguntava als directors de biblioteques universitàries i a responsables de la política de recerca de les universitats sobre les possibilitats de que les universitats recuperessin el control de l’edició científica gràcies a les possibilitats de la xarxa informàtica (en resum, el que ara estem fent una mica tots). La conclusió és que els administradors acadèmics de moment no consideren que la comunitat acadèmica estigui ben equipada per dur a la pràctica una empresa d’aquesta mena i que no donarien gaire prioritat en l’adjudicació de recursos per fer-la possible.

Ho deia al començament. Que hi haurà canvis, segur! Quins i quan s’esdevindran, aquesta és la qüestió.

p.d. Dedicat a en Carles que m’envia notícies des de la seva nova feina.

2 comentaris:

gamoia ha dit...

L'ACS s'ha comportat molt sovint com un monopoli. I recordo el contrast que feien els atacs dels bibliotecaris nord-americans a Elsevier en l'època inicial de ScienceDirect mentre passaven sota un silenci discret els preus escandalosos de l'ACS.

Anònim ha dit...

Alguns editors privats i algunes societats científiques han guanyat i estan guanyant molts diners amb les revistes. Alhora, alguns editors privats i algunes societats científiques fan grans esforços per continuar editant revistes en àmbits temàtics econòmicament menys profitosos.

Demonitzar (o glorificar) globalment, sense matitzar no ajuda a entendre les coses.

Bon estiu!



Editors