3 sobre Google Llibres

En menys d’un mes, tres notícies sobre Google Books, una de Catalunya de finals de juliol, una de França de principis d’agost i una dels EUA d’ara fa uns dies.

1. La Biblioteca de Catalunya informa que 35.000 llibres del seu fons ja estan disponibles a Internet a través de Google Books / Google Llibres (que ja té cercador en català).

En la roda de premsa el conseller Tresserras inscriu la iniciativa en “l’aposta decidida per la digitalització com a factor de modernització de la cultura catalana” i cita com altres iniciatives de digitalització de la cultura catalana “l’Anella Digital, la visita virtual del MNAC o el web patrimoni.gencat.cat”. La directora de la BC, Dolors Lamarca, cita les iniciatives digitals de la Biblioteca: ARCA, RACO i Padicat. És previst que Google arribi a digitalitzar en els pròxims anys uns 100.000 llibres del fons de la Biblioteca de Catalunya. La nota de premsa no esmenta que l’acord entre Google i la BC va estar a punt de no signar-se degut al posicionament contrari dels responsables de la Conselleria de Cultura de l’anterior legislatura.

2. A una entrevista al diari La Tribune, el director general adjunt de la Biblioteca Nacional de França, Denis Bruckmann, afirmava que “la Bibliothèque nationale de France (BNF) no exclou sumar-se al projecte de Google per digitalitzar llibres, degut al cost elevat de l’operació”. Les negociacions en curs podrien concloure d’aquí uns mesos però val la pena recordar que l’any 2005, quan Google va fer públic el seu projecte de digitalitzacio de llibres, el llavors president de la BNF, Jean-Noël Jeanneney, va encapçalar un moviment europeu de resistència a la inciativa ‘nord-americana’ (de la qual n’ha sortit Europeana). [J-N. Jeanneney va escriure també un llibre anti Google Books: “Google desafía a Europa: el mito del conocimiento universal”; València: Universitat de València, 2007161 p.]. El 2008, la BNF havia anunciat el seu programa de digitalització (300.000 obres en 3 anys). El canvi d’estratègia permetria a la BNF assolir els seus objectius en menys temps i costos. La secretaria d'Estat de la Prospective et du Développement de l'économie numérique, Nathalie Kosciusko-Morizet, ha precisat que això passa ara perquè és ara que "s’està estructurant el mercat del llibre digital”.

3. A El País de 22 d’agost hi trobem la noticia d’un front comú (Microsoft, Amazon i Yahoo!) per evitar la digitalització de Google. L’octubre del 2008 Google havia arribat a un acord amb associacions d’editors i d’autors per vendre llibres en format digital llibres que en la seva versió impresa no estaven disponibles al mercat. Recordem que Google té dos tipus d’acords: un amb biblioteques i un amb editors. A través dels acords amb biblioteques digitalitza llibres lliures de drets d’autor; normalment doncs, llibres amb molts anys a sobre i, per tant, de relatiu poc interès. A través dels acords amb editorials, Google Books inclou continguts de llibres actualment al mercat, però en aquest cas no ofereix el contingut sencer sinó només d’alguna part de l’obra; des de Google Llibres els internautes poden anar a la pàgina web de l’editorial o la d’una llibreria en línia i comprar el llibre vist de forma parcial. L’acció de Google se centra en un nombre molt important de llibres impresos subjectes encara a drets de propietat intel·lectual (és a dir, relativament actuals), però no disponibles al mercat degut a que les editorials que els van editar no consideren convenient o rendible tornar-los a editar.

Aquestes novetats de Google Llibres em desperten algunes consideracions que faig a continuació:

1. Els assoliments de digitalització de Googe no haurien estat possibles sense avenços molt importants en la mecànica de digitalització. Al costat del seu famós algoritme de cerca i la intel·ligent utilització de la informàtica distribuïda, Google ha sabut innovar en la mecanització del procés de digitalitzar. Sovint els avenços en una tecnologia més nova arrosseguen avenços també en la tecnologia més vella que volen suplantar. Així la informació l’increment d’informació disponible gràcies als ordinadors ha impulsat millores molt importants en les tecnologies d’impressió.
2. Tenir accés a desenes de milers de llibres impresos a partir de les seves còpies digitals és fantàstic, però, té gran efecte sobre la gent? L’Ignasi me’n canta meravelles del que troba a la xarxa gràcies a Google Llibres, però l’Ignasi és un especialista en els segles XVII, XVIII i XIX. Deixant a banda els especialistes, els llibres d’autors d’abans del S. XX, els sabríem llegir ara en còpies digitals de les seves edicions contemporànies? El gran públic, ¿no necessitarem sempre una edició contemporània (en redactat, forma i presentació) i, per tant, no usarem obres recreades en lloc de les velles exemptes de drets?
3. Jo crec que Google vol fer amb els llibres el que ha fet amb els mapes i ser el referent (= la 1a opció de cerca) per la majoria d’operacions que es facin a la xarxa sobre llibres. Ara ja no posem a la xarxa un mapa fet per nosaltres indicant a la gent com venir a la nostra feina, referenciem a la gent a través de Google Maps. Els serveis d’informació i comercials (de venda de cases o d’informació del tràfic) es donen sobre Google Maps i no amb eines pròpies. Quan Google Llibres tingui els continguts (totals o parcials) de tots els llibres que s’han editat al món en qualsevol època, ¿no serà llavors Google Books el lloc web des d’on començar la compra d’un llibre que volem o la localització de la biblioteca que ens el pot deixar?