Biblioteques franceses

Res ens hagués fet pensar fa 30 anys (ni tampoc fa 20) que podríem afirmar que les biblioteques universitàries catalanes (o espanyoles) estan clarament millor que les franceses. Això es una percepció de bibliotecaris dels dos costats de la frontera. Alhora – i aquesta es una percepció que no he pogut compartir amb col·legues francesos-, tinc la impressió que ens els darrers 15 o 20 anys les biblioteques populars franceses han fet un important salt endavant i que avui es troben per davant de les nostres.

Si no fos que estès de vacances, potser res m’hagués dut a visitar Le Creusot, una ciutat d’una mica menys de 25.000 habitants a la Borgonya. Segurament deuen ser bastant comparables: ciutats mitjanes les dues (Vic, però amb 40.000 habitants) i capitals de comarca. La biblioteca francesa però deixa enrera la seva equivalent vigatana. Algunes dades de la biblioteca municipal de Le creusot:

• quasi 90.000 documents dels quals uns 50.000 són llibres
• 15.000 CDs (700 dels quals infantils)
• 3.800 DVDs d’adults + 600 d’infantils
• 13 persones de personal (2 bibliotecaris, 6 ajudants i 5 auxiliars)
• 16 llocs de consulta d’internet
• oberta els dissabtes matins i tardes

L’edifici te una part antiga i una ampliació més recent. En aquesta, a més de la secció infantil i dues sales per treballar en grup, hi ha un teatre-auditori per a unes 100 persones on aquesta setmana hi feien passis de concerts filmats (el del dia de la visita d'una de les prefereides de la Mei, l’Amy Winehouse)

Tot plegat no gaire més, però sí una mica més a favor de la biblioteca pública francesa. Crec que és la tendència. Les biblioteques centrals o provincials de Girona, Tarragona o Lleida no resisteixen (crec jo) la comparació amb la mediateca central Emile Zola de Montpellier (una ciutat amb uns habitants similars a les ciutats catalanes citades). Toulouse, que ocupa a França una posició relativament equiparable a la de Barcelona respecte Espanya, té en la mediateca José Cabanis -inaugurada el 2004- una biblioteca que supera les dimensions de la encara només projectada per Barcelona.

Els col·legues francesos que envegen la situació de les biblioteques universitàries espanyoles parlen de que hem tingut molts recursos per fer-les. Segurament, però hem tingut també un model.

Les biblioteques públiques franceses em sembla que tenen un model clar. Jo almenys l’hi veig quan les visito, un model que identifica clarament la seva funció i no ho dissimula. A la de Le Creusot:

• la secció de còmic a l’entrada,
• una àmplia secció infantil,
• una per a joves,
• llibres fora de la CDU en clars centres d’interès (jardineria, cuina, esports...),
• novel·la i literatura,
• coneixements,
• música (CDs, DVDs, llibres i revistes) i, finalment,
• art i espectacles (de nou CDs, DVDs, llibres i revistes integrats).

Una bona idea: feien promoció de pel·lícules basades en llibres (o de llibres dels que se n’ha fet una pel·lícula).

Dues sorpreses negatives:

• Per usar el servei de préstec de la biblioteca de Le Creusot cal fer-se soci i pagar anualment 10,30€ si ets del poble i 25,70€ si no ho ets (amb reduccions per a nens, aturats, etc.) Sembla que algunes públiques franceses no fan pagar abonaments, però pel que jo he vist, és una pràctica bastant estesa.
• La biblioteca és únicament municipal, és a dir, no pertany a cap xarxa regional amb qui es pugui coordinar i de qui pugui rebre serveis addicionals i de suport.