dimecres, 23 de setembre de 2009

Remordiments i col·leccions especials

[No me'n surto avui de carregar la imatge triada aquí. Com que no vull perdre el bon humor que tinc, m'ho deixo, però us reenvio als remordiments d'Orestes]

Remordiments de no fer cap entrada a aquest blog jo que m’havia compromès amb mi mateix fer-ho cada setmana i remordiments de no comentar la publicació d’OCLC The Metadata is the Interface: Better Description for Better Discovery of Archives and Special Collections, Synthesized from User Studies de la que n’és autora Jennifer Schaffner.

Com a disculpa dels primers remordiments: diumenge vaig tenir mal dia. Com a disculpa dels segons: vaig passar l’estudi a un amic per comentar-lo i encara no me n’ha dit res. Al marge de tantes consideracions personals, el document (18 p.) és reflexió (una autocrítica diria jo) des del punt de vista dels arxivers i bibliotecaris de col·leccions especials més preocupats de la descripció dels documents que d’exhibir-los a llocs on els usuaris puguin trobar-los.

L’autora fa un repàs a 30 anys (!) d’estudis sobre el comportament dels usuaris (les 5 p. de notes son la 2a cosa millor del document) per advertir-nos que “les col·leccions especials i els arxius romanen invisibles perquè poden no tenir el tipus de metadades que poden ser descobertes amb facilitat pels usuaris en la web oberta.”

Deixo les afirmacions de l’autora (que no el seu tema) per passar a fer-les jo. Podríem dir el mateix dels esforços que fem per descriure col·leccions especials en bases de dades separades i no per mostrar aquestes col·leccions en catàlegs. S’ha fet a vegades i amb poc convenciment, malgrat cada vegada més serem coneguts i valorats per aquestes col·leccions amagades.

En aquesta línia (la de mostrar el que no es veu), el “servei d’arxius de ciència”, un servei “coordinat pel CEHIC i l'Arxiu General, ambdós de la UAB, amb el patrocini de l'IEC, el Departament de Cultura de la Generalitat i la pròpia universitat, amb l'objectiu primordial de contribuir a la conservació i difusió del patrimoni documental de la ciència i la tecnologia contemporànies a les terres de llengua catalana.”

Gràcies al SAC podem saber que hi ha 1.300 dibuixos i aquarel·les, 5.500 documents manuscrits, 4.000 fotografies, 1.500 diapositives i diversos vídeos d’en Jordi Sabater Pi a la biblioteca d’Humanitats de la UB (inclosos al catàleg de la UB sota el nom de Base de dades Col·lecció Sabater Pi)

També ens podem assabentar que a la UB hi ha uns 10,4 ml aprox. de documentació personal, oficial i científica, correspondència, notes diverses i materials bibliogràfics de Lluís Solé Sabarís, però he estat absolutament incapaç de ‘descobrir-ho’ a través del catàleg.

Sopar a fora avui, de feina. Amb un comensal rememoràvem els esforços que algunes biblioteques i consorcis han fet per tenir i usar les metadades de la informació que compren o subscriuen. Semblaria normal (i no és així) poder rebre al costat de les dades les metadades corresponents. Si les rebéssim les podríem usar per allò que ens semblés més convenient.