Necessaris, sí. Indispensables, no

Vaig poder ser a la xerrada inaugural de la 12a edició de les Jornades Catalanes Documentació que va tenir lloa a Barcelona el passat 19 de maig. La feia Lee Rainie i tenia per títol: How libraries can survive in thre new media ecosystem.

Lee Rainie és el director del Pew Research Center’s Internet & American Life Project, institució de la que ja hem parlat aquí alguna vegada i de la que hem destacat que estudia els efectes socials d’Internet en la vida de les persones i que ho fa a partir de dades i enquestes. La darrera d’aquestes pregunta a un seguit d’experts si creuen o no que l’any 2020 la web semàntica concebuda per Tim Berners-Lee serà ja efectiva.

La visió de L. Rainie és que Internet ha suposat un nou ecosistema de la informació. Aquesta ha passat de ser (en la societat industrial) escassa, cara, orientada a la institució i empaquetada per a consum, a ser (en la societat informacional): abundant, barata, orientada a la persona i pensada per a participació.

Va relacionar vuit maneres sobre com ha canviat l’ecosistema de la informació:

• El volum de la informació creix.
• La varietat de les fonts d’informació ha crescut (i això democratitza la informació; Internet està ple d’informació personal creada per a no professionals)
• Hi ha canvis importants en com s’usa la informació (es fa multitasking i l’atenció es desvia, la curiositat de la gent es veu gratificada perquè troba coses que busca, l’amaterisme es potencia...)
• S’increment de la velocitat a la que es difon la informació.
• La disponibilitat de la informació s’expandeix: la informació és arreu on hi ha gent i hi és sempre
• Els móns digitals són excitants
• La cerca i personalització de la informació pren més rellevància.
• Es participa (etiquetes, vots, comentaris...)

Quin és el (nou) paper de les biblioteques en aquest nou ecosistema? Dons segons el conferenciant ser nodes en les xarxes de les persones de manera que les biblioteques els ajudin a solucionar problemes i a prendre decisions. Els bibliotecaris serien / actuarien com amics dins les xarxes socials.

En aquesta línia, aconsella que les biblioteques estiguin on està la gent (als espais virtuals i a les xarxes socials) i ajudin a la gent a adquirir informació (que ofereixin serveis a molts llocs, que distribueixin informació per diferents canals i que facin enllaços cap a bons materials).

Jo sóc d’una generació de bibliotecaris formats en la indispensabilitat de les biblioteques. És cert, en concepció almenys, la biblioteca va ser, en l’època moderna, indispensable. Però en la postmodernital postindustrial, en l’era de la informació, aquella posició de força o predomini trontolla i de fa temps els millors cervells de l’ofici es dediquen a suggerir nous rols que no facin la biblioteca prescindible (del tot). Que si bé deixi de ser indispensable, no deixi almenys de ser necessària.

I tornem als nodes. Aquest dies m’estic llegint un interessant working paper del 2003 que du per títol “Social origins of good ideas” de Ronald S. Burt i que diu (simplificant molt) que les bones idees no provenen mai de les persones situades a l’interior de nuclis molt consolidats i compactes (malgrat aquests siguin útils per ‘fer feina’), que les bones idees provenen d’elements perifèrics dels nuclis que interaccionen amb altres nuclis. I jo em pregunto, no som això les biblioteques, uns espais on fomentem la interacció entre elements de diferents nuclis? No som un lloc on la sorpresa i el descobriment és possible justament perquè la biblioteca no és un espai de ningú? No és el nostre futur no el de ser un node més sinó un lloc on els elements perifèrics dels nodes es troben?

Fa anys em va il·luminar un article de W. David Penniman: The library of tomorrow: A universal window serving independent problem solvers (Library Hi Tech, del 1992, vol. 10, issue 4, p. 23-26) en el que proposava com a vertadera missió de les biblioteques no el suministre d’informació sinó ajudar que les persones esdevinguin solucionadors independents de problemes. Dit altrament, ajudar a que les persones (gràcies a la informació existent i al coneixement de com usar-la) siguin independents de la biblioteca. És a dir, que les biblioteques i els bibliotecaris hauríem de ser necessaris perquè ensenyaríem a la gent a poder prescindir de les biblioteques.

Llegeixo fa no gaire que la xarxa Nylink plega. Nylink va ser una de les ‘networks’ dels anys 70 que com a organització sense afany de lucre ha estat donant serveis a tot tipus de biblioteques i organitzacions culturals de l’estat de Nova York. La seva funció era facilitar la cooperació i proporcionar recursos cost efectius als seus membres.

En una nota de premsa el director de Nylink, en W. David Penniman, explica que el cessament d’activitats els ve obligat pels grans canvis que s’estan vivint a l’ecosistema de la informació. La crisi econòmica segurament n’hagi estat el desencadenant, però el motor real és la tremenda força a favor de concentrar esforços de l’economia de la societat de la informació.

Les biblioteques només podrem sobreviure si, a més de continuar essent necessàries, sabem mostrar que som efectives. L'era de la indispensabilitat de les biblioteques (si algun dia va existir) és ja aigua passada.