diumenge, 23 de gener de 2011

Maurice B. Line o la biblioteconomia del sentit comú

M’assabento pel blog d’en L. Dempsey de la mort de Maurice B. Line.

En Dempsey destaca dos atributs: el seu interès per la recerca i les dades i la seva energia i recorda que “mai no va oblidar que les biblioteques existeixen per donar servei als altres, no per perpetuar les seves estructures i pràctiques.”

La UKOLN en fa un breu obituari que ens recorda que des de la Universitat de Bath va impulsar nombrosos estudis sobre els catàlegs entre els quals hi ha els conduïts per Philip Bryant i dels que, jo almenys, vaig aprendre molt. S’examinaven llavors (i eren als anys 70!) les necessitats dels usuaris a l’hora que fèiem catàlegs.

Andrew K. Pace en fa també una entrada al seu blog i reprodueix una frase de Line (que tradueixo tant bé com puc): “Es criminal deixar-se dur per codis de catalogació rígids (per ben fets que estiguin) si això suposa l’existència i fins i tot el creixement de la pila de llibres que esperen ser catalogats.”

Ho sé de segones (per la Dolors Lamarca), però ho dono per cert. En el seu pas per la British Library Lending Division sembla que va reformar el circuit de catalogació que tradicionalment era una llarga cadena per la que passaven tots els documents i que s’embussava cada vegada que algú en algun punt de la cadena topava amb una dificultat que el feia reflexionar. La millora va ser senzillament establir dois circuits, un, el ‘normal’ per a documents sense problemes, i l’altra per als que presentaven alguna dificultat. Així aquests no retardaven la catalogació d’aquells.

Maurice Line va tenir una relació relativament estreta amb les biblioteques catalanes. Ens ho recorda l’impagable El Profesional de la Información. Va donar una conferència a la UPC, “sumándose a los actos organizados por la Biblioteca de la Universidad Politécnica de Catalunya para celebrar el tercer aniversario de funcionamiento del programa Leibniz, de mejora de sus instalaciones y servicios, Line dio una conferencia con el título: De un depósito pasivo a un recurso activo de información: la necesaria transformación de la biblioteca universitaria.”

Jo recordo que el varem dur a sopar amb el rector G. Ferraté. Havíem quedat al restaurant a les 9, i fèiem temps mentre l’home se’ns impacientava (a la Dora i a mi) cada vegada més i és que –ens ho va confessar- la seva hora de sopar solia ser entre 5 i 6. Hi va posar paciència en l’espera, però el terrible la cara de desesperació que va posar quan arribant al restaurant (uns 5 minuts abans d’hora) ens el varem trobar tancat! Van obrir puntualment a les 9, però jo crec que l’ensurt que es va endur d’imaginar-se haver d’esperar encara més per menjar no se’l va treure de sobre fàcilment.

En M. Line va col·laborar amb la Biblioteca de Catalunya, assessorant-los en el seu pla estratègic (em penso), i hi va donar-hi un curs de gestió que va ser l’embrió del que més tard va organitzar l’IDEC de la UPF i pel que van passar i es van formar una bona colla de bibliotecaris.

Jo d’en Line en recordo un parell d’articles.

Un porta per títol: “How to demotivate staff: a brief guide” del Library Management, Vol. 13 Iss: 1, pp.4 – 7, el resum del qual diu: “Desmotivar el personal, és una tècnica ben desenvolupada arreu, però encara és susceptible de millora”. I a partir d’aquí desgranava de forma irònica les múltiples tècniques concretes amb les que els caps podem desmotivar el nostre personal, com ara, per exemple, oblidant-nos d’on treballen, no fer cas dels seus suggeriments, apropiar-nos de les seves idees, criticant-los (preferentment davants d’altres) i mai alabant-los, no consultant-los... Vaig aprendre (almenys en la teoria) més d’aquest article que de bastants cursos de gestió.

L’altre és “Co-operation: the triumph of hope over experience?” i és de l’Interlending & document supply, Vol. 25 Iss: 2, pp. 64 – 72 on explicava que la cooperació entre biblioteques sempre s’ha assumit com a bona i que hem dedicat més temps a estudiar-la que a examinar-ne els seus efectes. La cooperació no és bona ‘per se’, ho és si assoleix beneficis per als nostres usuaris i si ho fa a un cost menor al que costaria assolir-los a través de la contractació d’una empresa. [Sembla que a Anglaterra als que es casen per 2a vegada els diuen: això és el triomf de l’esperança per sobre de l’experiència].

Algú bona fe podria pensar que d’aquesta relació se’ns ha encomanar una mica dels seu sentit comú, però no ho asseguraria. Consulto el catàleg de la LC i trobo a ‘Plató’ per ‘Plato’ i a ‘Juli Cèsar’ per ‘Caesar, Julius’. Faig el mateix al CCUC i a la BC i el filòsof grec acaba entrat sota l’irreconeixible entrada de ‘Plató, 428 o 7-348 o 7 aC i l’autor de la Guerra de les Gàl·lies per ‘Cèsar, Gai Juli, 100-44 aC’, i jo em pregunto, a veure, perquè per trobar obres de Cèsar cal saber que era Gai?

P.s. 1. Del acabat d’inaugurar i encara no obert al públic Centre de Documentació de DHUBdoc. Ha traduït al català un text de Kerin van der Heiden que porta per títol “breu guia d’arxivament per a dissenyadors” i que és pur sentit comú. Holandès en aquest cas però una mica en deuen tenir els del Centre esmentat que el tradueixin. Alguns dels consells del decàleg són: no ho guardis tot, conserva el procés i no només el resultat final, o elimina els teus enemics. I no us en dono més, aneu-hi i demaneu el fullet, que si el centre és com la p. web, val la pena.

P.s. 2. Del llibre d’A. DamasioI el cervell va crear l’home”, una frase que no ve a cuento però que em sembla memorable: ‘percebem participant’.

3 comentaris:

Fernanda Peset ha dit...

Me da mucha pena esta noticia. Personalmente, porque la muerte es lo unico que no tiene remedio; y profesionalmente, porque soy de la generacion para la que Line supuso un referente. En este caso no me alegro de leer tu blog, pero admiro tu labor, Lluis. Y no puedo aportar mas de lo que tu mencionas. Un abrazo, Fernanda Peset (CIEPI)

Lluís Anglada ha dit...

Xavier Agenjo No lo sabía. Lo siento mucho. Le conocí en la IFLA (claro) a finales de los 80. Y lo que más recuerdo de él es cómo salio corriendo durante el golpe de Estado en Moscú a ver que se cocía en las calles. También de su crítica feroz ( con un par de whiskies los dos) del cederrón. Creo que luego lo puso por escrito en más de un sitio. Y eso era cuando el CD empezaba.

Anònim ha dit...

Hola Lluis, me ha gustado tu nota/memoria sobre Maurice Line. Me ha recordado tiempos "más jóvenes" y su artículo sobre como desmotivar a la plantilla...que guardo desde que lo leí hace ???? años.

Qué estupendo profesional, qué mente tan lógica y tan flexible, qué forma de trabajar en equipo...aunque el "boss" era él ¡por supuesto!