Per interessant i il·lustrativa recomano llegir (o fullejar) l’informe “Anàlisi comparativa internacional dels agents de recerca de Catalunya: una visió de sistema” de la qual n’és autora l’Oficina de Coordinació en Recerca i Innovació adscrita al ja extint DIUE.
Els resultats de l’informe esmentat han estat recollit àmpliament pels mitjans sota notícies com ara aquesta: “Catalunya lidera la producció científica espanyola de qualitat” publicada en aquest cas per global talent, diari digital de ciència i innovació
L’informe es basa en els resultats de l’estudi: “Indicadors bibliomètrics de l’activitat científica de Catalunya (Scopus, 2003‐2008): Síntesi” fet sota la direcció de Félix de Moya Anegón (CSIC) i Begoña Gros (UOC) i aquests mostren dos elements positius:
- un increment quantitatiu d’articles de recerca fets a Catalunya (Catalunya ha passat de les 8.269 publicacions el
- un increment qualitatiu d’aquesta producció ja durant els sis anys avaluats s’ha registrat un impacte científic internacional d’1,4 punts, cosa que “indica que la producció elaborada a Catalunya se cita un 40% més que la mitjana mundial”.
Tornant a l’anàlisi compartiva, el que aquesta fa (gràcies al magnífic instrument desenvolupat per Scimago i a la feina ben feta que fa temps fa Félix de Moya) és comparar el sistema de recerca de Catalunya amb el d’altres països. És més fàcil de dir que de fer i –insisteixo- seria impossible de fer de no comptar amb les eines desenvolupades per Scimago.
La “Anàlisi” descomposa els resultats del sistema de recerca de Catalunya en 3 subcomponents: les universitats, els centres de recerca i el sistema sanitari. Fet això, compara la situació dels centres catalans de cada subcomponent amb els equivalents al món, a Espanya, a França i Alemanya, al Regne Unit i Irlanda, i a Holanda, Bèlgica i els països nòrdics.
Com que l’estudi és molt clar, visual i breu, als interessats els en estalvio el resum i el remeto a que s’ho mirin. Val la pena veure com una metodologia determinada ens permet arribar a conclusions que haurien de determinar les polítiques a seguir. (perdoneu el moderat entusiasme, però és tant freqüent de veure polítiques basades, en el millor dels casos, en intuicions!
Els resultats mencionats o el mètode que els evidencia, serveixen per evidenciar a posteriori l’encert de les mesures preses ara fa quasi 10 anys (i mantingudes des de llavors) pel Comissionat d’Universitats i Recerca. (El Comissionat que les va prendre, Andreu Mas-Colell ha tornat fa poc a la política universitària en ser nomenat per Artur Mas conseller d’Economia i coneixement). Quines són aquestes mesures?
Lluís Rovira, adjunt a la Direcció General de Recerca, a l’article de global talent ja esmentat les redueix a dues:
- Una seria “la captació de talent amb el programa ICREA, un projecte establert per l’exconseller Andreu Mas-Colell el 2001, que ha esdevingut un revulsiu important per generar les sinèrgies necessàries per assolir un nivell de ciència satisfactori”.
- Ia segona seria la creació de centres de recerca com a política de Govern.
Pero aquesta darrera no la vaig entendre bé fins sentint-la explicar a Félix de Moya a la conferència que va donar el passat 14.10.10 a la seu de Talència. El tema no és tant crear centres de recerca separats de les universitats (per bé que això en si mateix té resultats positius de cara a la millora dels resultats d’aquests centres), sinó, sobretot, a l’aplicació de criteris de competitivitat i excel·lència en la gestió d’aquests centres i a la recerca que s’hi fa [i, per tant, a la no aplicació del mateixos criteris a la vida quotidiana de les universitats, entenc jo].
Un contrapunt a tot l’anterior. Com a bons bibliotecaris que som, estaríem disposats a apostar que darrer un sistema de recerca de qualitat no pot si no haver-hi un sistema d’informació de qualitat. És així?
No gosaria afirmar-ho. Aquests dies m’he estat mirant els informes anuals de l’Institut de Recreca de la Vall d’Hebrón i del Barcelona Supercomputing Center. Als dos hi veig múltiples equips de suport a la recerca (de prevenció de riscos laborals,de fundraising, de comunicació i imatge, de gestió de projectes, d’administració, de recursos humans, d’informàtica, d’estadística, de metodologia científica, de transferència...) i cap, (si, dic cap) de biblioteca, o de documentació, o de com n’hi volguem dir a la cosa.
Des del Col·legi, les facultats de BiD i des de la professió en general tenim un bon tema en el que pensar (i actuar!) ara que ens comença un bon any per al qual desitjo molt sincerament el millor per als homes i dones de bona voluntat (que són molts i moltes però no tots ni totes) i de manera especial als que segueixen aquest blog.
p.d. La fotografia és del blog de la Excelsior Springs Branch, una filial de la Mid-Continent public library, d'una localitat que trobareu al mapa si cliqueu aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada