diumenge, 8 de maig de 2016

El paper de les biblioteques en una societat en trànsit


Pel que fa al saber, els coneixement i la cultura, els llocs comuns sobre l'evolució de la nostra societat sembla que apuntin cap a un món electrònic i virtual en el que tot serà possible, fàcil i gratuït. Aquesta imatge, alimentada per uns mitjans de comunicació acrítics, peca de superficial i respon a interessos comercials no massa fàcils de descobrir. El qualificatiu de 'neoludites' encunyat per definir els qui adverteixen dels riscos d'una sobrevaloració de la tecnologia en els afers culturals és un exemple de la batalla ideològica lliurada en aquest terreny.

La nostra societat, enfrontada a un canvi profund en la forma en que la informació i la cultura es difonen, no ha tingut encara temps per valorar convenientment quins elements de l'antic sistema basat en la cultura impresa val la pena salvaguardar. Mentrestant però, s'afirmen la prescindibilitat i l’obsolescència de velles organitzacions culturals com les biblioteques. Seran aquestes realment tant poc necessàries com alguns insinuen?

Jo crec que no. L'argumentació es basa en els reptes als que la societat actual haurà de fer front, en les necessitats que recauran en les persones i en les potencialitats de les biblioteques per donar recolzament a tot això.

Comencem, doncs, per examinar alguns dels problemes socials als que haurem de fer front:
  • ·         la pressió per l'actualització dels coneixements professionals tant pels empleats com pels sense feina, ja que la formació rebuda quedarà ràpidament obsoleta i la mobilitat laboral creixerà,
  • ·         la necessitat de gaudir de forma creativa d'un temps d'oci en augment derivat de les condicions materials de benestar, de l'atur estructural, i de l'augment de la mitjana de l'edat de vida,
  • ·         l'afebliment dels vincles familiars i d'integració social i cultural i de l'augment de la soledat i la marginació derivats d'una cultura més individualista, de l'augment de la immigració i de les diferències econòmiques,
  • ·         la sobreabundància d'informació d'entre la qual caldrà extreure la rellevant amb una inversió efectiva de temps i d'entre la qual caldrà saber localitzar la pertinent per aprofitar les oportunitats que es presenten.

Aquests no són tots els elements caracteritzadors de l'evolució social en els propers anys però són sens dubte tendències i caldrà fer-hi front. Les persones ens haurem de preparar per viure i sobreviure en un context nou que serà un context de renovació constant dels coneixements, de potenciament de les afeccions, de desintegració social i de consum d'informació. La capacitat per assolir estadis acceptables d'ocupació laboral i de benestar personal dependran de l'estimulació de noves aptituds individuals que caldrà fomentar i conrear.

Aquestes habilitats personals poden ser:
  • ·         la capacitat d'aprendre a aprendre com un instrument de mantenir-se i progressar en un mercat laboral canviant,
  • ·         la curiositat intel·lectual com a manera de gaudir de la vida de forma creativa i enriquidora,
  • ·         la valoració de la dimensió humana de la realitat material com a forma d’integració social i camí per retornar a la societat el que aquesta ha fet per a tu,
  • ·         el domini de la informació i la seva utilització crítica com habilitat essencial per sobreviure en un món en el que la informació serà un recurs i en el que la capacitat d’usar-la serà la garantia d’una societat democràtica.

Del foment d'aquestes habilitats i capacitats en pot dependre la felicitat de les persones i la capacitat social de progressar . Per tant, seran habilitats i capacitats que han de ser potenciades tant a títol individual com a nivell de la societat. L'autoaprenentatge, el creixement personal, l'enfortiment del teixit social i l'ús efectiu de la informació, però no necessiten només d'estímuls per a ser conreats, necessiten també de llavors. Aquestes llavors són la informació i les vivències que, en forma de coneixements, passen d'una persona a una altra a través dels documents.

Deixeu-me, arribats a aquest punt, que faci una definició poc canònica del què son (o han de ser) les biblioteques: 'llocs en els que es té accés a la informació conservada en documents prèviament seleccionats i organitzats de cara al seu ús per tal que la informació sigui reutilitzada de forma específica o de forma aleatòria i creadora'.

Les biblioteques no fan més que de receptacle de documents que contenen la informació prèviament enregistrada de la nostra societat per tal d'ajudar a la conservació, transmissió i difusió dels coneixements. Les biblioteques són, doncs, aquell requisit al que al·ludíem anteriorment. Són una eina horitzontal i no vertical. Bàsica però no essencial. Necessària però no suficient. I aquest és el seu valor, encara que no sigui més que aquest.

Les biblioteques no són la única institució que pot fer aportacions a aquelles necessitats personals i socials mencionades fa poc, ni tant sols és la més essencial, però si que és la institució que pot fer més per determinats segments de ciutadania. Uns elevats nivells personals d'independència econòmica i de benestar material minimitzen de forma important la necessitat d’obtenir aquells documents que poden caler per al creixement personal a través de les biblioteques. 

Però en la societat de la informació, les diferències socials es manifestaran en les desigualtats en l'accés a la informació. Nens i joves, mestresses de casa, jubilats, minories ètniques i socials, aturats o infraocupats són els grans clients potencials de les biblioteques. Són les persones que extrauran més beneficis de la seva existència. O, dit a l’inrevés, són els grans perjudicats per la inexistència de biblioteques o per l'existència de biblioteques inadequades. I, a nivell social, aquest és el gran valor de les biblioteques, encara que no sigui més que aquest.

[Reescrit (sense massa retocs) d'un text presentat al Congrés de Cultura d'Osona, ara fa 20 anys]