Quin perfil hauria de tenir el bibliotecari del futur?

[Ítem:] Quin perfil hauria de tenir el professional de l'àmbit en el futur?  

Al meu entendre, el professional del futur no serà un científic de la informació, i sí un ‘ajudador’ en el procés d’adquirir coneixement. Aquest és un punt de vista quer pot ser –evidentment- erroni, però que determina com veig el perfil dels professionals del futur. Des d’aquesta perspectiva, distingiria entre el perfil psicològic i el tècnic dels professionals.

Respecte el perfil psicològic del professional del futur: ha de ser una persona a qui li agradi ajudar als altres, que cregui que totes les persones poden i tenen el dret a créixer, i estigui convençut que el coneixement millora les persones, els col·lectius i les organitzacions (i que, per tant, cal preservar-lo i compartir-lo).

Des d’un punt de vista tècnic, crec que el professional del futur ha de conèixer a fons les diferents fases de la creació del coneixement (això es feia abans amb l’assignatura d’història del llibre i ara s’ha d’ampliar), la manera de ser dels humans (ha de tenir coneixements antropològics) i la forma específica de com aprenem (psicologia). Com optativa es poden fer classes de tecnologia.

La revista Ítem del COBDC té previst treure el proper número abans de Nadal. Aquesta vegada l’Ítem –que ara coordina en Ferran Burguillos- vol que una colla àmplia de professionals els bibliotecaris-documentalistes i també d’altres sectors parlin de com veuen les biblioteques. Vaig tenir la sort d’estar en la tria i anticipo aquí (darrer lliurament) les que han estat les meves respostes a les quatre preguntes que ens han fet.

I tu, què faries?

[L'Ítem pregunta:] Si tinguessis carta blanca per canviar tres aspectes rellevants de la política bibliotecària, què faries?

Aquest és la pregunta difícil, i part de les dificultat rau en que les solucions no només depenen de les persones, sinó de la capacitat de fer que tenen. Obviant aquesta darrera qüestió, hauria de donar aquí tres propostes d’acció per tal de pal·liar els problemes de present mencionats abans.

Per al primer, crearia una plataforma àmplia (es a dir on els bibliotecaris fossin minoria i els mestres, pedagogs i intel·lectuals majoria) que demanessin la creació d’un model modern, adequat al país i sostenible de biblioteca per a l’escola. Reuniria la plataforma tantes vegades com calgués i l’ampliaria tant com pogués, intentant així arribar a influir algun dia en un Departament d’Educació que es mostra en això refractari a les necessitats actuals i futures de la societat catalana.

Per al segon, sense tocar cap llei ni reglament, faria perquè el Consell de Biblioteques fos el que la llei de biblioteques actual preveia que fos: un organisme professional, representatiu, consultiu i assessor per a la Generalitat. Ara no és cap d’aquestes coses (i, de fet, quasi ni es reuneix), i és una llàstima perquè a nivell professional els consensos són alts i els exemples cap on mirar, clars. No té sentit voler millorar la política bibliotecària per a Catalunya de forma centralitzada i polititzada, quan la realitat sobre la que ha d’aplicar-se està altament descentralitzada i professionalitzada.

Per al tercer (i sento dir-ho), crec que faria que el Col·legi fes com les empreses que fa suspensió de pagaments, és a dir, anunciaria que sóc viable, però que tinc problemes momentanis per tirar endavant. Dit d’una altra manera, proclamaria que l’organització de la professió iniciada els anys 70 amb l’Associació de Bibliotecàries ha entrat en una crisi profunda de la que no en sortirà amb una simple renovació estatutària de la junta. Cal repensar per a què ens associem, què volem fer i com, i amb qui.

La revista Ítem del COBDC té previst treure el proper número abans de Nadal. Aquesta vegada l’Ítem –que ara coordina en Ferran Burguillos- vol que una colla àmplia de professionals els bibliotecaris-documentalistes i també d’altres sectors parlin de com veuen les biblioteques. Vaig tenir la sort d’estar en la tria i anticipo aquí (lliurament 3 de 4) les que han estat les meves respostes a les quatre preguntes que ens han fet.

Quins són els principals reptes de futur?

Reptes de futur vol dir problemes de present, aquí? Si és així, diguem-ne tres: 

• les biblioteques escolars, 
• la unificació en un sol sistema de les biblioteques públiques i 
• l’establiment d’una consciència professional representativa i àmplia.

Les biblioteques han estat socialment útils en el passat en un món d’informació escassa i d’accés restringit, però, ho continuaran essent en un món d’informació abundant i accés ampli?. Al meu entendre sí, si les biblioteques saben continuar aportant valor al voltant de la informació, bàsicament ajudant en el procés d’usar-la de forma creativa per al creixement individual i col·lectiu. Si això és així, cal que es manifesti a l’inici de tot: a l’escola primària. Avui alguns països (Estats Units de Nord-Amèrica, per exemple) creuen en els efectes positius de bones biblioteques escolars; alhora, a molts països (a Catalunya, per exemple), a banda d’exemples aïllats, les biblioteques escolars tenen pocs recursos i estan mal orientades.

Cal que les diferents biblioteques municipals d’un territori actuïn coordinadament? No, no és indispensable. La qualitat de les biblioteques depèn en una part important en l’arrelament a l’entitat a la que serveix (un municipi, una organització, una empresa...) Passa, però, que la coordinació de les biblioteques en xarxes, i de les xarxes en sistemes, permet que biblioteques petites tinguin grans serveis o que puguin obtenir-los amb menys cost. Així s’ha fet a Catalunya a les universitats. Per diferents motius, no s’ha fet suficientment a les públiques i això s’està deixant sentir com una llosa massa pesada. No té sentit que els recursos (sempre escassos) de les biblioteques municipals estiguin esquarterats per províncies, ni que els serveis siguin molt desiguals depenent de qui sostingui la xarxa, ni que la Diputació de Barcelona tingui recursos i idees per fer serveis de nivell nacional, mentre que la Generalitat (sigui per manca de recursos o d’idees) actuï com una diputació provincial.

Al meu entendre, els assoliments positius importants dels darrers anys provenen d’una forta consciència professional que es va plasmar els anys 70 i 80. Pels motius que sigui, aquesta consciència professional s’ha afeblit molt en els darrers 20 anys. Això ha repercutir (o ha estat al revés) en l’associacionisme professional que ha quedat molt debilitat. El dit fins ara val tant per a Catalunya com per a Espanya. Una professió dèbil (ideològicament i organitzativament) comporta una realitat professional dèbil (en els llocs de treball, en els sous, en la influència...) A més, les biblioteques no hem sabut teixir una aliança àmplia amb el sector de la cultura, ni amb els agents més propers (arxius i museus) ni amb les més allunyats (creadors en general).

La revista Ítem del COBDC té previst treure el proper número abans de Nadal. Aquesta vegada l’Ítem –que ara coordina en Ferran Burguillos- vol que una colla àmplia de professionals els bibliotecaris-documentalistes i també d’altres sectors parlin de com veuen les biblioteques. Vaig tenir la sort d’estar en la tria i anticipo aquí (lliurament 2 de 4) les que han estat les meves respostes a les quatre preguntes que ens han fet.

Quins han estat els principals canvis per a les biblioteques i la informació en aquests darrers 20 anys?

La revista Ítem del COBDC té previst treure el proper número abans de Nadal. Aquesta vegada l’Ítem –que ara coordina en Ferrar Burguillos- vol que una colla àmplia de professionals els bibliotecaris-documentalistes i també d’altres sectors parlin de com veuen les biblioteques. Vaig tenir la sort d’estar en la tria i anticipo aquí les que han estat les meves respostes a les quatre preguntes que ens han fet.

Ítem: Quins han estat els canvis més importants que ha experimentat l'àmbit de la biblioteca i l'àmbit de la informació i la documentació en general, en els darrers 20 anys?

Aquesta 1a pregunta sembla fàcil. Jo veig tres gras canvis en aquests darrers anys: 

• la digitalització de la informació i la seva accessibilitat en xarxa, 
• l’increment de la cooperació i 
• el canvi en la valoració social de les biblioteques.

El primer dels canvis citats no és propi ni de la professió ni de Catalunya. Es dóna en (quasi) tots els àmbits i té unes conseqüències que encara no estan precisades. La informació digital en xarxa ha canviat processos molt arrelats (per exemple, la forma i model de negoci de la comunicació científica) i està fent aflorar noves maneres de ser de les persones humanes (vegeu com s’ha incrementat la socialització a partir d’aquest nou entorn). Estem vivint un canvi d’era que afectarà profundament les coses que fem i com les fem. La biblioteca, definida en el passat com a recipient organitzat de documents físics o es reinventa o la seva existència deixa de tenir sentit.

El segon no es dóna de forma generalitzada en la nostra societat, però si en la nostra professió. Jo crec que l’increment de la cooperació acabarà essent una característica de l’era informacional que estem inaugurant (vegeu, per exemple, el llibre de Richard Sennett, “Juntos”), però ara, de moment, es manifesta més en uns àmbits que en uns altres. En biblioteques es manifesta de forma clara, i a l’onada de cooperació de la dècada dels 70 s’hi ha afegit l’apareguda a finals del segle XX i que ha propiciat la creació de consorcis. Fa 40 anys, les grans biblioteques podien fer front soles a problemes grans; avui alguns ‘problemes’ són massa grans per a qualsevol biblioteca i no ho són (o ho són menys) per a biblioteques consorciades, col·ligades o cooperants.

El tercer ens és propi de forma professional i territorial. Fa 40 anys va morir Franco i es van iniciar les reformes democràtiques, en fa 30 es van poder iniciar canvis dins de les institucions (municipis, diputacions, universitats, etc.) aquests canvis van donar lloc a un model nou de biblioteca (pública i universitària), model que va poder-se anar plasmant en la realitat (vegeu: http://bdig.blogspot.com.es/2015/07/la-importancia-de-tenir-un-model.html). Fa 20 anys les biblioteques tenien un pobre prestigi, això va començar a canviar a partir que es van poder fer (a partir de models adequats) noves biblioteques. Aquest canvi en la percepció social de les bibloteques catalanes és fonamental de cara al seu futur.

Les biblioteques públiques nord-americanes estan en un moment de trànsit

El Pew Research Center és un centre d’estudis que fa enquestes que proporcionen dades factuals sobre diferents temes i tendències mundials. Per exemple, sobre l’ús del mòbil entre els joves per a establir relacions sentimentals o sobre quins són els temes que preocupen més als xinesos (per cert, són: la corrupció, la contaminació i la desigualtat).

El Pew RC s’ha dedicat en diverses ocasions a explorar com afecta internet a la vida quotidiana dels nord-americans, al llibre e- i a les biblioteques.  Un dels darrers estudis porta per títol Libraries at the Crossroads.

Els resultats de l’enquesta són clars i contradictoris: alguns indicadors són bons per a les biblioteques i altres dolents, és a dir, les biblioteques estan en una cruïlla.

Per una banda els ciutadans nord-americans creuen que les biblioteques són importants i creuen que tenen coses a oferir a la seva societat. Per una altra hi ha signes de descens de l’ús de les biblioteques.

Concretament, la majoria dels ciutadans nord-americans

·         Creuen que les biblioteques son important per l’educació de les persones, que formen part de l’ecosistema educacional  i que s’haurien de coordinar més i millor amb les escoles

·         Un 65% creu que el tancament de la seva biblioteca pública afectaria negativament la seva comunitat i un 32% diu que l’afectaria negativament a ell.

·         Les biblioteques són especialment important per a minories febles

Per contra:

·         El 46% de ciutadans nord-americans va visitar una biblioteca en l’any anterior a l’enquesta (però el 2013 el percentatge era del 48%, i el 2012 del 53%)

·         Un 22% havien visitat la p. Web de la biblioteca (però era el 30% l’any 2013)

·         Les activitats tradicionals baixen: un 66% dels que van visitar una biblioteca el darrer any s’enduen llibres en préstec, però el 2012 ho feia el 73%; un 42% demanen informació al bibliotecari, però el 2012 ho feia el 50%

Poden o ser dades definitives, però semblen mostrar canvis profunds en els usos i la funció de la biblioteca pública per part dels nord-americans. Aquesta pot estar deixant de ser un instrument subministrador d’informació per a tothom per ser cada vegada més en una institució ‘ajudadora’ dels més febles en aquesta societat contradictòria i complexa que vivim.

Jo en prendria nota.

Declaracions reclamant millores a les biblioteques (1985-2015)

(Don't close my library) 

Aquesta setmana el COBDC ha publicat al seu Document un Decàleg per a un Sistema de Lectura Nacional acció que ens ha d’alegrar i per la qual hem de felicitar a la seva Junta. El decàleg exposa accions ‘per donar un nou impuls al sistema bibliotecari català per tal de consolidar-lo i millorar-lo’. La intenció és posicionar el Col·legi davant la nova legislatura i el govern que en sorgeixi.

L'Associació de Bibliotecaris de Catalunya (ABC) i, més tard, el COBDC són el resultat de la situació molt precària de les biblioteques i dels seus professionals els anys 70, que va quan la professió decideix organitzar-se per defensar millor els seus interessos. Això ha passat per defensar l’estatus dels professionals i també per demanar més i millors biblioteques, i això darrer vol dir també tenir una visió consensuada i objectiva de la situació de les biblioteques de Catalunya i proposar per a elles línies de millora i de futur.

Comporta també –quasi inevitablement- una certa confrontació amb l’administració pública, la qual, en el cas de les biblioteques, n'és sempre la responsable majoritària. Aquesta confrontació es pot fer de moltes maneres i per raó que es tingui ningú no treu que es pugui fer equivocadament. El que no pot passar es que no es faci, perquè la millora de les situacions presents no es pot fer des de l’autocomplaença ni des de la minimització dels punts febles; s’ha de fer des de l’anàlisi del que es té i l’ambició del que s’hauria de tenir. Si estem convençuts de la funció social i igualitària de les biblioteques (de qualsevol tipus), part de la nostra tasca professional és millorar-les i demanar a qui determina les polítiques públiques les mesures i els recursos per millorar-les.

L’ABC i, més tard, el COBDC han exercit sovint aquest paper reivindicatiu i ho han fet amb declaracions similars al Decàleg publicat ara pel COBDC. Podríem posar diversos exemples dels esforços de la professió per analitzar el present i indicar línies de futur, però citaré només el magnífic anàlisi que Carme Mayol va fer sobre «La situació bibliotecària a Catalunya» en la ponència inaugural de les 1es Jornades de l’Associació de Bibliotecaris de Catalunya (1985). Són 60 pàgines d’interessant lectura, lamentablement no disponibles en digital.

El febrer del 1992 (poc després de l’aprovació de la 1a llei de biblioteques) la Junta de Govern del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya va aprovar la “Declaració en favor del dret a la lectura i a la informació publiques per als ciutadans de Catalunya”. Si la memòria no em falla, la declaració va ser impresa en un atractiu quadríptic que va ser profusament distribuït. La declaració es composa de tres parts: una reflexió i reivindicació dels valors de les biblioteques per a la societat, una quantificació i avaluació dels dèficits bibliotecaris de Catalunya, i, finalment, un seguit de propostes ‘per establir un marc d'actuacions en favor de la lectura i la informació publiques’. Respecte les propostes, llegiu-les vosaltres mateixos/as: algunes són (lamentablement) vigents.

Alguns anys més tard (el 1999), i malgrat la dècada dels 90 havia estat prou positiva per a les biblioteques, el COBDC considera que cal tornar a fer sentir la seva veu. Aquesta vegada la declaració apunta menys als dèficits que als reptes de futur provocats per l’adveniment de l’era digital. Per situar la data, recordem que la trilogia de Manuel Castells “The Information Age: Economy, Society and Culture” es publica en anglès del 1996 al 1998 i en castellà entre el 1997 y el 1998. La declaració porta per títol “De com les biblioteques poden ajudar Catalunya a entrar amb èxit a la societat de la informació”. La declaració té quatre parts:

·         una anàlisi dels reptes que presenta la nova era de la informació per a la societat

·         una breu descripció de l’evolució de les biblioteques a Catalunya en els darrers 15 anys

·         unes consideracions mostrant què poden fer les biblioteques per a una Catalunya en trànsit cap a la societat de la informació, i,

·         propostes d’actuacions en matèria de biblioteques a Catalunya.

Curiosament les propostes que es fan són 10, i val la pena mirar-se-les. Algunes eren anticipadores del futur immediat i han ajudat clarament a l’evolució positiva de les biblioteques. Jo avui hi veig alguna mancança i algunes propostes (lamentablement) encara vigents.

Trobo entre els meus paers un parells de documents interessants. Els dos del 2003 i els dos prenent posició davant el relleu del CiU al govern de la Generalitat per un govern format per PSC, ERC i IC. El 1r és un document sobre el ‘Sistema bibliotecari català i de polítiques d’informació’ que el PSC va elaborar de forma oberta, és a dir, convidant a no militants (i a no simpatitzants) a participar en la redacció. No em consta que es fes públic, però les mesures proposades també són 10, i algunes prou encertades i (lamentablement) vigents. El 2n és un manifest que, amb millor intenció que fortuna, vam promoure en Josep Vives i jo mateix i que va ser (escassament) signant per professionals a través d’internet. És un document immadur, però no se’ns en pot culpar al impulsors. Havíem intentat que ho fes el COBDC, però aquest havia inaugurat un llarg període de desconnexió amb la reivindicació i no va voler assumir-lo.

El 2011, i davant les conseqüències que la crisi tindria previsiblement per a les biblioteques, un grup de professionals prou representatius van promoure fer una declaració que advertia dels retrocessos que les biblioteques podien viure. El COBDC no va voler posicionar-se assumint un document que era més d’advertiment que de crítica a ningú, i aquesta nova declaració va néixer orfe. La tenim, al menys, publicada en aquest bloc i va reble el títol de “Les biblioteques catalanes i la crisi: una mirada cap endavant, 2011”. Interessant de llegir. Proposa mesures (5), una mica ambigües, però la intenció era llavors cridar l’atenció per afrontar els anys a venir que, es preveien difícils.

Arribem al 2015. El Col·legi recupera la seva funció de tensionar la realitat, és a dir, la de dir que i ha coses que són millorables, i la d’indicar direccions a seguir. Hem de felicitar a la Junta i ens n’hem de felicitar, perquè només l’anàlisi constant del què no està funcionant en òptimes condicions i la proposta de millores de futur ajudarà a que equipaments essencialment febles com són les biblioteques puguin continuar fent el seu paper social. Un 10, doncs, per la intenció. 

I la nota sobre el contingut? Suposo que l’acord amb el que diu el Decàleg pot ser major o menor segons el lloc de treball i el punt de vista, però les mesures proposades semblen per una banda sensates, però també redactades amb certa precipitació. L’Ítem, amb un consell editorial coordinat ara per en Ferran Burguillos, preveu dedicar el proper número a analitzar el present i a fer propostes de futur. La revista ha demanat a uns 40 professions que opinin sobre els principals canvis del sector en els darrers anys, els principals reptes de futur, mesures a prendre i sobre el perfil que hauria de tenir el professional de l'àmbit en el futur.

Cal esperar que aquesta acció de l’Ítem aportarà interessants punts de vista que podrien completar i donar més consistència al decàleg la publicació del qual celebrem avui amb aquest post.

Thomas Piketty, las desigualdades y las bibliotecas

No diré que sea el libro más leído de la temporada, pero seguramente es uno de los más citados: El capital en el Siglo XXI, de Thomas Piketty (*). El mensaje intranquilizador del libro es que la cantidad de capital acumulado en pocas manos (es decir la desigualdad) tiende a aumentar con el tiempo y que el capital del presente que se traspasa al futuro (la herencia) tiene una importancia relevante en el incremento de la desigualdad. Xavier Sala i Martín hizo un extenso (y crítico) resumen de la obra en un post de mayo de 2014.

Como solución a la creciente desigualdad, Piketty, propone “implantar un sistema de tributación progresiva- junto con impuestos sobre sucesiones, según los ingresos particulares” (M. Lobato 2014).

La promesa de igualdad del capitalismo y la democracia se basa en la nivelación de las desigualdades a partir de sistemas generalizados de salud y de educación, pero Joaquín Rodríguez nos recuerda que tendemos a olvidar que “el grado de consecución académica, el mérito escolar, la obtención de títulos potencialmente canjeables por un trabajo adecuado, dependen en muy estrecha medida de dos factores heredados: el capital económico y educativo de los padres”, en su post Pero, ¿existe alguna manera de promocionar la lectura?

J. Rodríguez añade: “El grado de desarrollo de todas las competencias y no menos aún de las relacionadas con la lecto-escritura, con el interés por la lectura, con el gusto por los libros u otras dimensiones culturales relacionadas, dependen en buena medida de una predisposición que se genera en el entorno familiar y se arrastra a lo largo de toda la vida”.

De la misma forma que la desigualdad patrimonial pude corregirse con impuestos, la desigualdad educacional puede paliarse con la mejora del sistema educativo. Éste se prolonga más allá de la educación obligatoria y tienen que tener como objetivo la totalidad de la duración de la vida humana.

Las bibliotecas, que ofrecen información de calidad de forma gratuita y formación en su uso, son un instrumento de reducción de las desigualdades educacionales heredadas.

(*) El libro de Piketty tiene dos características que lo hacen notable para los bibliotecarios. La 1ª es el uso de referencias a novelas (francesas e inglesas) del siglo XIX para ilustrar los problemas que expone. La 2ª el haber puesto en abierto los 75 datasets que ha confeccionado para redactar su libro.