Del llibre (213 p.) en podeu consultar un resum executiu. El llibre fixa per la Universitat de Catalunya 7 valors i 4 principis d’acció. Al llibre blanc hi trobareu per cada un d’aquests un context i diagnòstic i una visió de futur.
- Els valors: compromís social, formació de qualitat en el marc de l’EEES, dedicació a la recerca, motor de desenvolupament i benestar, europea i amb vocació global, al servei de les persones.
- Els principis d’acció: polítiques de personal àgils enfocades a fomentar el talent i la confiança, amb autonomia àmplia d’acció simultanejada amb un robust sistema de rendició de comptes, un bon sistema de governança alhora que amb gestió eficient, amb un finançament adequat en base objectius i projectes
El llibre especifica 64 estratègies i sota cada una alguns projectes (que sumen un total de 73). Com a mostra, esmento les 5 primeres estratègies:
- Repensar conjuntament la Universitat en el marc global del coneixement: refundar la Universitat de Catalunya.
- Crear un espai de cooperació on cada universitat pugui accentuar el seu perfil, en un sistema en xarxa i complementari d’universitats.
- Enfortir la presència internacional articulada i comuna de les universitats públiques catalanes.
- Projectar Catalunya i Barcelona com a llocs idonis per la formació de postgrau i de doctorat de referència internacional.
- Treballar conjuntament per aprofitar les economies d’escala i augmentar l’eficiència en la gestió conjunta
La rectora de la UdG i ara mateix presidenta de l’ACUP ha destacat 3 projectes que l’associació pren el comprimís d’impulsar ara mateix i que són:
- El 5à: crear una plataforma interuniversiaria de postgrau que tindrà per objectiu crear a Catalunya estudis de postgrau de referència internacional
- El 36: elaborar un pla de relacions internacionals de la Universitat de Catalunya
- El 44: promoure un estudi-proposta per tal d’implantar una nova política de beques, ajuts i préstecs.
Algunes idees que m’han semblat interessant i que he pogut anotar a la llibreta:
- Les de José Mariano Gago, que ha donat dos vies de desenvolupament per a les universitats: la consorciació d’universitats i la diversificació entre elles. També (m’ha semblat a mi) ha criticat de forma indirecta el llibre blanc per no contenir cap programa d’accions ni cap xifra que permeti quantificar en quin grau es volen assolir els objectiu que s’esmenten. Cal saber què volem, ha vingut a dir, i en funció d’aixó emprendre les accions pertinents.
- Les de Luc. E. Weber, que ha destacat el paper de les universitats en la societat del coneixement per insinuar (massa subtilment al meu paper) que la universitat no pot pretendre ser la única institució que no ens transforma en una societat en canvi profund. L’adaptació de la universitat a la societat del coneixement és doblement important: perquè ella també està dins el procés de transformació general, i, sobretot, perquè la universitat és la institució social que ha d’entrenar la gent que ha de fer el canvi.
- Les de la ministressa Garmendia que tot donant suport al llibre blanc, destaca les línies comunes entre aquest i els eixos del que serà la seva política i que són: desenvolupar la formativa en el nou marc de l’EEES, impulsar la recerca, impulsar la innovació com a 3a missió de la universitat, millorar la formació i la valoració social del professorat, incrementar la visibilitat internacional de la universitat, millorar la política de beques, augmentar l’autonomia i la rendició de comptes.
- Les del president Montilla que demana a la universitat adaptació a la nova realitat i l’adverteix dels perills que tindria la resistència al canvi i que ha ofert a la universitat el suport de la Generalitat, un suport que no és però ni incondicional ni acrític.
I la meva opinió? Doncs potser 5 coses:
- Que està molt bé reflexionar de forma tant extensa.
- Que el nom tant inclusiu com el d’Universitat de Catalunya de moment denota una realitat exclusiva ja que no aplega ni les universitats privades ni el Comissionat per a Universitats i Recerca.
- Que a la universitat (espanyola i catalana) li sobren diagnòstics (per altra banda coincidents) i li falten accions.
- Que hagués estat més útil agrupar les moltes estratègies en alguns eixos i els molts projectes en alguns menys, fixat objectius concrets per a cada un.
- Que si es vol avançar en la direcció que s’apunta es pot fer de forma immediata (però real i pràctica) abans o sense llibre, demostrant així que les intencions són fermes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada